Avui destaquem : La Font de la Puda o Pudosa d’Olot

Cada diumenge us passo dos articles !

La Font de la Puda, es pot accedir pel passeig de Barcelona o l’avinguda Estació o el camí de la Teuleria d’Olot.De fet, es té d’agafar un camí que voreja el riu Fluvià i que forma com un Parc que posteriorment s’arriba al Parc de Sant Roc amb les seves Fonts.Cal destacar d’aquest paratge, les fileres de Plataners, que donant llum i calor del Sol a l’hivern i ombra i frescor a l’estiu, per tant es de bon caminar i passejar per aquesta zona a qualsevol època de l’any.La Font de la Puda, de sempre ha estat tocant literalment al riu,tant és així, que en ocasions quan el riu creix molt de cabal, la font pot quedar colgada per les aigües;inclòs, si el riu arrastra branques, fulles, fang i qualsevol objecta, al baixar el nivell de l’aigua, en queda depositat en la petita explanada de la Font.Quan arribeu a la Font de la Puda, un gran cartell a terra us ho indica, també trobareu uns seients per fer estada.Des d’aquest punt us caldrà baixar unes escales ajudats per una curiosa barana.Si aneu amb petits, vigileu que no caiguessin al riu.A cada costat de la font, disposa d’un seient de pedra que fan una forma de semi circumferència.A prop, a un nivell de carrer, o sigui mes elevat i que dona al camí de Teuleria, trobareu el monument dedicat als “Vençuts” de la guerra civil.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Itinerari – Caminada de Vallromanes a la Font de Can Gurguí i tornada

Cada diumenge us passo dos articles !

Aquest Itinerari que us presento, és apte per a tothom i per a qualsevol època de l’any, camí ample amb uns suaus desnivells.Us recomanem que a l’arribar a Vallromanes deixeu el vostre vehicle aparcat, i feu el recorregut a peu.Cal iniciar l’itinerari, en el Passeig de la Riera, fins que no deixeu les cases es un camí asfaltat, amb tot un seguit de plataners de mes grans i vells a mes joves.Trobareu uns cartells i destaca la indicació de La Font de can Gurguí.Tot seguit observareu dos cartells metàl·lics amb els ocells i animals mes comuns en el Parc del Litoral.El camí segueix planer fins la gran Masia de Mas Salagros on ara és un EcoResort .Rodegeu la finca i comença a partir d’aquí una certa pujada.Trobareu varies masies en aquest tresat,Ca L’Agutzil  (Dreta)Can Layret  (Esquerra)Can Barraquer (Dreta)Ara passareu per un pas mes estret i encaixonat per els marges de la muntanya.Can Borrec ( Dreta)La Torre de Sant Isidre (Dreta), on la vorejareu pel mur.Continuarem pujant el nivell i veureu a Can Gurguí a l’esquerra mes elevada que el camí.Trobareu una cruïlla, girareu a la dreta i veureu la Font de can Gurguí i Bassa en un costat del camí.Desprès d’un àpat o haver descansat, podeu seguir fins a Sant Mateu, Teià, Alella… es un punt on podeu allargar l’itinerari, hi ha cartells que us indicaran el lloc per on anar.Podeu tornar pel mateix camí, per arribar de nou a Vallromanes.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Finestra oberta a Cànoves i Samalús : La Carbonera i Mostra de Carboneig

Del 23/02/2019 al 31/03/2019, és reviu com era l’ofici de carboner a la Mostra de Carboneig de Cànoves i Samalús, està situada sota el camp de la Rectoria.Un mes ple d’activitats per ensenyar-te com era la vida dels carboners i com es feia el carbó.Fa més d’un segle, els boscos de l’entorn de Cànoves estaven nets i no tenien sotabosc. En part, era gràcies a la feina dels carboners, que utilitzaven la llenya per fer carbó. Per coure-la, ho feien amb una carbonera que havia d’estar tres setmanes encesa.Coneix el procés per fer una carbonera i l’ofici a la Mostra de Carboneig de Cànoves i Samalús. Hi fan activitats durant mes de tres setmanes !Demà, 10 de març, és l’acte d’encesa de la Carbonera a les 12 del matí, us esperem.

 

 Recull de dades gràcies a l’Ajuntament de Cànoves i Samalús i el Sui

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé (*)

(*) Les fotografies son preses aquest mateix matí.

Arbres – El Lledoner de can Sunyer de Martorelles

El Lledoner de can Sunyer, esta situar front l’antiga Masia de can Sunyer, en el carrer de Girona i cantonada amb el carrer Timba de Martorelles, molt a prop del Parc de can Senyer.Es troba sempre rodejat per cotxes, que els seus propietaris deixen a les seves rodalies, com si fora un lloc d’aparcament.A l’estiu presenta aquest arbre una gran copa plena de fulles en totes les seves branques.És un dels Lledoners mes destacables per la seva corpulència dins del nucli urbà de Martorelles.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

 

L’antic Pou de la Vila Vella de Tossa de Mar

El conjunt de la Vila Vella de Tossa de Mar, va ser declarat monument històric artístic nacional l’any 1931.Actualment és l’únic exemple de població medieval fortificada que encara existeix al litoral català. Construït a inicis del s. XIII  amb murs emmerletats, conserva gairebé la totalitat de l’àrea perimetral original. El pany de mur distribueix quatre torrasses i tres torres cilíndriques rematades per matacans.En el punt més alt de la Vila Vella hi havia hagut el castell, que consistia en una torre de guaita i una estada de planta rectangular, actualment no existeix, ja que el seu emplaçament es va fer servir per edificar-hi l’actual far.L’interior de la Vila Vella és un espai encantador de carrerons estrets amb paviment de còdols, que en el moment de màxima esplendor (s. XV), integrava unes vuitanta cases, moltes de les quals van aprofitar el mur de la muralla com a paret de fons.A partir del s. XVI la població es va començar a expandir fora de la muralla pel barri de sa Roqueta i seguint tota la vora del camí ral.Un “monument “a destacar en la Vila Vella es l’antic Pou.Una vegada entrem a la muralla per la plaça del Pintor J. Vilallonga, pujarem pel carrer de Ignacio Melé, uns metres mes amunt a la nostra esquerra, on fa una mica de plaça i en front d’un destacat Restaurant, aquest Pou.Esta molt ven restaurat i conservat.S’havia utilitzat per abastir-se d’aigua per part de la gent que vivia dins de la Vila Vella de Tossa de Mar.

 

Recull de dades : Oficina de Turisme i Ajuntament de Tossa de Mar i Viquipèdia

Adaptació del Text, Fotografies i Postals Antigues : Ramon Solé

L’Antic Molí de Can Bas de Cardedeu

Can Bas és una masia que havia sigut un Molí al terme municipal de Cardedeu, situat en la carretera BV-5108, km 1,95 de Cardedeu a Cànoves.Us passo la seva Historia :

  • Obra popular del segle XIII segons consta.
  • Hi va patir un incendi documentat durant la Guerra del Francès.
  • I una posterior reconstrucció que data vers 1813 segons una biga de les golfes on esta escrit.
  • La propietat de la casa ha estat de sempre dividida en dos. El de l’esquerra correspon al molí, i la meitat dreta era dels qui tenien les terres.
  • En l’actualitat està habitada.

Fotografia extreta de Gencat – Autor : M. Sunyol i Busquets

Masia amb coberta a doble vessant, orientada a llevant. Porta dovellada, planta pis i golfes. Les finestres amb pedra motllurada i ampit sortit. Presenta rellotge de sol.La façana està arrebossada, amb angles de pedra. Les portes interiors tenen llinda de pedra de granit.Té un cos adossat al llarg del cantó est, i la casa fou allargada uns 8m pel nord en tota la seva amplada.Encara es pot veure la bassa, a vegades hi ha un hort i l’entrada al Molí. L’estructura del molí pràcticament ha desaparegut . A l’antic pas d’aigua  està conservat per un cas de riuada pugui fer de desguàs.Cal destacar un antic Pou en la paret que dona a la carretera.Can Bas es una masia de propietat privada i està protegida com a bé cultural d’interès local.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Cardedeu i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Jardí del Museu de Cardedeu

El jardí del Museu – Arxiu està dedicat a les plantes remeieres i espècimens d’aprofitament medicinal, alhora que exemplifica part de la flora pròpia de l’entorn comarcal.El Jardí, és presenta com una sala més del museu, en aquest cas a l’aire lliure,i amb el qual es complementa la temàtica central del museu dedicada al món de la salut i dels remeis.El jardí del Museu compleix tres funcions bàsiques que el converteixen en un espai més d’atracció de la visita,Una funció didàctica, amb un programa pedagògic orientat a grups escolars, amb una visita definida, materials didàctics i tallers complementaris.Una funció informativa i formativa orientada al públic visitant perquè conegui o reconegui les espècies pròpies de la comarca en els seus diferents ambients i, alhora, amb un programa de vistes guiades, que potencia el coneixement dels espais naturals de l’entorn del municipi.Una funció de lleure, amb uns espais definits (placeta i terrassa) pensats per a zones de descans que poden donar una nova funció del jardí com a parc d’aprofitament públic independent i de forma complementària a la funció museogràfica.També, és en el marc del jardí, on es fan els concerts d’estiu i les activitats de juliol.

 

Recull de dades : Viquipèdia i Ajuntament de Cardedeu – Museu

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Un hort diferent : Els Horts Municipals de Barberà del Vallès

Aquests horts Municipals de Barberà del Vallès estan situats a prop de la llera dreta del riu Ripoll al pas per aquest Municipi.Es va establir que tingues l’espai d’implantació d’horts periurbans amb una superfície suficient i oferir una accessibilitat adequada per a tothom.Des de Barberà del Vallès, es pot accedir tant amb vehicle com a peu pel carrer de la Verneda.L’accés esta limitat a la gent que participa en l’horta.El perímetre dels horts municipals esta tancat amb una balla metàl·lica i amb una porta d’accés ample per poder accedir amb un vehicle.L’Hort Municipal, esta format per set grans extensions de nombroses parcel·les de cultiu individuals cada una.Disposa d’abastament  d’aigua per poder regar amb la quantitat necessària.També de casetes amb armaris per guarda els estris de cada hortela i taules amb bancs de fusta i barbacoa per fer algun àpat i com a zona de descans i tertúlia.Hi ha l’antic rec que va al Molí Vermell, per ho no es aconsellable la seva utilització per que esta l’aigua contaminada.L’any 2018, l’AMB va incloure una nova línia d’actuació en els plans socials per afavorir la inserció laboral, com en el cas de Barberà del Vallès, un col·lectiu format per dones té cura d’uns horts amb finalitat social. / AMB, us passo la informació apareguda el 05/07/2018 a ara.cat :

https://www.ara.cat/especials/metropolisbarcelona/Innovar-crear-ocupacio-metropolitana-Barcelona_0_2046395362.html

Aquest horts Socials estan situats també junt amb els horts Municipals de Barbera del Vallès.

 

Recull de dades : Ajuntament de Barberà del Vallès, altres i propi.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Una Font i una Sardana fan pinya a Santa Maria de Palautordera

En la Plaça Jaume Balmes de Santa Maria de Palautordera, hi ha una rotonda, en el seu centre trobareu una doble font d’aigua de xarxa, amb una farola al centre.Amb un discret cartell a la seva base i de rajoles, que en breus paraules dedica aquest lloc a la Sardana de la Pàtria escrita per Joan Llongueres i Badia, estrenada a Barcelona el 28 de Maig de 1921.Us passo la versió musical i cantada de La sardana de la Pàtria, amb la Polifònica de Puig-reig :

https://www.youtube.com/watch?v=z9ZJEltwB4s

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font de Can Manel a Rocabruna de Camprodon

Recurdeu que cada diumenge us presento dos articles !

Per anar a La Font de Can  Manel, millor sortiu de Camprodon i agafeu la carretera C-38 direcció a Molló, i la deixeu a l’arribar a la carretera GIV-5223  que va a Beget  i Oix.Però abans, arribareu per aquesta estreta carretera a l’agrupament de cases de Rocabruna.Trobareu la Font de Can Manel,  a la vostra dreta, adossada a l’escala que puja a la casa, a peu de la carretera on fa com una entradeta, allí no podeu parar el vostre vehicle, donat que hi fa una corba la carretera, millor a l’entrada del petit poble trobareu algun lloc.A l’esquerra  de la Font queda l’antic i petit safareig i com un abeurador que reben l’aigua sobrant a traves d’un sobreeixidor.En Rocabruna podeu trobar varis restaurants i llocs per dormir; podeu visitar l’església de Sant Feliu i el Castell de Rocabruna.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador