UN LLIBRE AMB ESPECTACULARS FOTOGRAFIES PER ENTENDRE COM HO FAN LES AUS PER MOURE’S COM SI FOSSIN UNA SOLA ENTITAT
Pocs fenòmens naturals ofereixen un espectacle més fascinant que una extensa congregació d’aus salvatges. Viatgem fins als extrems d’Escòcia per contemplar un penya-segat que s’aixeca cent metres per damunt del mar. A cada sortint, a cada lleixa del penya-segat, una gran quantitat d’aus marines s’hi amunteguen, xisclen o s’esvaloten.
Posem, ara, rumb cap al delta tropical dels Everglades, on els arbres que voregen els incomptables afluents presenten les capçades guarnides de colors pels nombrosos ocells que hi nidifiquen: martinets de tons violetes, bronzes i blancs, ibis de plomatge brillant i becplaners rosats. Tot seguit, creuem l’Atlàntic i l’equador, fins arribar a les zones silvestres del desert de Namíbia, al sud del continent africà. Hi trobarem arbres convertits en curiosos pallers per la massiva comunitat de teixidors republicans socials.
Com a membres d’una espècie altament social, les persones sentim una autèntica fascinació per aquestes reunions d’ocells i ens plantegem per què algunes aus en fan i altres no, com funcionen, etc.
Existeixen les relacions veïnals harmonioses o la vida en intensa sociabilitat tendeix a esdevenir una oportunitat de comportament abusiu? Quines són les causes de conflicte i què fa que un grup s’ajunti? Com és que algunes aus són capaces d’actuar com si fossin una sola entitat quan es mouen al si d’un grup?
MARIANNE TAYLOR, prolífica escriptora sobre història natural, dona resposta a aquestes i altres preguntes tot explorant les colònies i comunitats aviàries més dinàmiques, intenses i atractives del món.
La Font del Pardal esta camí a Sant Jaume de Viladrover, a uns 350 m al NE de la Font de l’Obi (masia i Font) en el municipi de El Brull.
La seva construcció és d’obra semicircular, amb volta de canó, feta de carreus irregulars de pedra i ciment, de 100 cm d’alçada i uns 130 d’amplada aproximadament. No té cap broc visible, ni actualment surt aigua.
La Pedra Gentil es ubicada dins del Parc Natural del Montnegre i el Corredor.
La Pedra Gentil és una estructura megalítica del municipi de Vallgorguina, es va per la ctra. d’Arenys de Mar, per arribar-hi cal accedir per l’entrada al parc que hi ha a la carretera de Sant Celoni a Vallgorguina, a uns 2 km d’aquesta vila.
Cal passar pel pont de Pradell i Cuch, i s’arriba pel primer camí es pot anar amb vehicle, a peu o amb bicicleta.
El dolmen, d’uns 4.000 anys, és un sepulcre dels anomenats de cambra simple.
Tradicionalment, sempre s’havia dit que era un lloc de reunió de bruixes i, actualment, a la nit de Sant Joan s’hi celebren sàbats populars.
La pedra superior està trencada i algunes de les set que li fan de suport han estat reubicades i amb afegits per mantenir-ne l’alçada primitiva.
Se’n desconeix l’aspecte original, si bé està documentat que el dolmen fou restaurat el 1885 pel propietari de la finca on es troba, Josep Pradell.
Els pescadors del Maresme antigament deien que, quan sobre les muntanyes on es troba el dolmen s’hi feien grans núvols, volia dir que tindrien mala mar.
Hi havia vegades que, per aquest motiu, no sortien a pescar.
La Font de la Brià es una de les fonts urbanes d’osmosis inversa d’aquesta localitat.
Situada a prop del Pont de Blasco, a l’antiga carretera nacional 340,
I al costat mateix està “ el Hogar del Jubilado”, també hi ha un parell de pistes de petanca, un jardí amb bancs i una reproducció de una mola de molí d’oli.
La font te tres aixetes amb polsador estan dins del cobert de la caseta;
l’aigua cau a una pica allargada i comuna a les tres aixetes.
La Font del Parc de Sant Jordi, està en els antics jardins de la Masia Freixa, un dels pulmons de la ciutat de Terrassa.
Situada al costat d’un camí del parc, cal pujar dos esglaons fins la font. La seva estructura d’obra disposa d’una aixeta de polsador, on l’aigua cau a una pica semicircular, en cada costat un banc allargat i també semicircular.
S’accedeix a La Madrona o “Roques de Madrona” des de la Masia de Madrona surt el camí que porta al serrat.
És un dels punts de més altitud del terme municipal de Puig – reig, es troba a 685 metres d’alçada. La seva ubicació estratègica va afavorir l’aprofitament de l’espai com a punt de defensa i control.
Al cim podem trobar-hi un vèrtex geodèsic (referència 281097001).
Aquest cim està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC.
En aquest bonic espai s’hi va construir una església, la de Sant Andreu, actualment desapareguda però que va servir com a precedent per ubicar-hi l’actual església de la Mare de Déu del Roser. Aquesta construcció, també coneguda com “el Roseret”, a dia d’avui encara es pot visitar al costat de les Roques de Madrona. També hi podem trobar una masia, exemple de la pervivència d’aquest poblament medieval.
Des d’aquest espai únic, podem admirar una magnífica vista panoràmica a tots quatre costats. Des de les muntanyes més altes del Pirineu, passant pel Montseny i unes vistes espectaculars de la muntanya més emblemàtica de Catalunya: la muntanya de Montserrat.
Molt a prop d’aquest meravellós espai natural, hi trobem Fonollet, un petit nucli de població amb una església romànica com a element més destacat. S’han trobat referències històriques d’aquest nucli de població que daten de l’època medieval. Això es deu a que era una de les possessions del trobador Guillem de Berguedà i la seva família. Anys més tard, aquest patrimoni va passar a mans de l’Orde del Temple de Puig-reig.
Si busqueu un lloc per desconnectar del dia a dia i reconnectar amb la natura i el paisatge rural de la Catalunya Central, podeu fer una petita excursió al voltant d’aquest espai emblemàtic. Per crear un moment màgic amb la vostra família, no us podeu perdre la sortida del sol des d’aquesta punt emblemàtic de Puig-reig.
Recull de dades: Ajuntament de Puig-reig i Viquipèdia