Avui destaquem: La Font de l’Amunt de Corbera de Llobregat

Publicat el per
Respon

La Font de l’Amunt està situada sobre el carrer o camí de Sant Ponç en el petit barri de l’Amunt de Corbera de Llobregat.

La font està adossada a un mur de pedra seca, i té forma d’arc de mig punt.

Front la font, hi han uns petits bancs d’obra per fer una estona de descans.

Actualment no hi raja aigua, però es un testimoni d’una font antiga.

En el costat dret del mur de la font,

hi ha una rajola amb el dibuix d’aquesta Font.

Per sota, a un nivell inferior està situat  l’antic safareig de l’Amunt,

on les dones de les masies i cases de les rodalies anaven a rentar-hi la roba.

Es rectangular en no bon estat, des de fa anys, esta sec,

En ocasions la vegetació el tapa.

És una Font situada en un indret envoltat de vegetació i enjardinat,

que fa de bon estar a qualsevol època de l’any.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba. i propi.

Autoria de la fitxa: Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres – 4 Plataners del parc de la Font Vella de Sant Hilari Sacalm

Publicat el per
Respon

Els 4 Plataners estan situats al final del Passeig de la Font Vella, dins del parc on està al fons i a l’esquerra La Font Vella.

Els trobarem en una zona ombrívola amb un petit parc infantil.

Són de gruixut tronc i llargues branques, en general estan en bon estat.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Llibre recomanat: Com conviuen els ocells

Publicat el per
Respon

Fitxa Técnica :

Autors : Taylor, Marianne

COSSETANIA EDICIONS

Ref. 9788413563442

ISBN : 978-84-1356-344-2

Enquadernació : Rústica

Data d’edició : 01/05/2024

Any d’edició : 2024

Idioma : Català

Traductors : Patricio Sedano, Laura

Nº de pàgines : 224

Col·lecció : Altres natura

Preu : 21,95 €

Descripció:

UN LLIBRE AMB ESPECTACULARS FOTOGRAFIES PER ENTENDRE COM HO FAN LES AUS PER MOURE’S COM SI FOSSIN UNA SOLA ENTITAT

Pocs fenòmens naturals ofereixen un espectacle més fascinant que una extensa congregació d’aus salvatges. Viatgem fins als extrems d’Escòcia per contemplar un penya-segat que s’aixeca cent metres per damunt del mar. A cada sortint, a cada lleixa del penya-segat, una gran quantitat d’aus marines s’hi amunteguen, xisclen o s’esvaloten.

Posem, ara, rumb cap al delta tropical dels Everglades, on els arbres que voregen els incomptables afluents presenten les capçades guarnides de colors pels nombrosos ocells que hi nidifiquen: martinets de tons violetes, bronzes i blancs, ibis de plomatge brillant i becplaners rosats. Tot seguit, creuem l’Atlàntic i l’equador, fins arribar a les zones silvestres del desert de Namíbia, al sud del continent africà. Hi trobarem arbres convertits en curiosos pallers per la massiva comunitat de teixidors republicans socials.

Com a membres d’una espècie altament social, les persones sentim una autèntica fascinació per aquestes reunions d’ocells i ens plantegem per què algunes aus en fan i altres no, com funcionen, etc.

Existeixen les relacions veïnals harmonioses o la vida en intensa sociabilitat tendeix a esdevenir una oportunitat de comportament abusiu? Quines són les causes de conflicte i què fa que un grup s’ajunti? Com és que algunes aus són capaces d’actuar com si fossin una sola entitat quan es mouen al si d’un grup?

MARIANNE TAYLOR, prolífica escriptora sobre història natural, dona resposta a aquestes i altres preguntes tot explorant les colònies i comunitats aviàries més dinàmiques, intenses i atractives del món.

Recull del Llibre: Ramon Solé

Avui visitem: La Font del Pardal en El Brull

Publicat el per
Respon

La Font del Pardal  esta camí a Sant Jaume de Viladrover, a uns 350 m al NE de la Font de l’Obi (masia i Font) en el municipi de El Brull.

La seva construcció és d’obra semicircular, amb volta de canó, feta de carreus irregulars de pedra i ciment, de 100 cm d’alçada i uns 130 d’amplada aproximadament. No té cap broc visible, ni actualment surt aigua.

Recull de dades: Diba.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

Pedra Gentil de Vallgorguina

Publicat el per
Respon

La Pedra Gentil es ubicada dins del Parc Natural del Montnegre i el Corredor.

La Pedra Gentil és una estructura megalítica del municipi de Vallgorguina, es va per la ctra. d’Arenys de Mar, per arribar-hi cal accedir per l’entrada al parc que hi ha a la carretera de Sant Celoni a Vallgorguina, a uns 2 km d’aquesta vila.

Cal passar pel pont de Pradell i Cuch, i s’arriba pel primer camí es pot anar amb vehicle, a peu o amb bicicleta.

El dolmen, d’uns 4.000 anys, és un sepulcre dels anomenats de cambra simple.

Tradicionalment, sempre s’havia dit que era un lloc de reunió de bruixes i, actualment, a la nit de Sant Joan s’hi celebren sàbats populars.

La pedra superior està trencada i algunes de les set que li fan de suport han estat reubicades i amb afegits per mantenir-ne l’alçada primitiva.

Se’n desconeix l’aspecte original, si bé està documentat que el dolmen fou restaurat el 1885 pel propietari de la finca on es troba, Josep Pradell.

Els pescadors del Maresme antigament deien que, quan sobre les muntanyes on es troba el dolmen s’hi feien grans núvols, volia dir que tindrien mala mar.

Hi havia vegades que, per aquest motiu, no sortien a pescar.

Recull de dades: Viquipèdia

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Fem una ullada fora de Catalunya: La Font de la Brià de Torreblanca de Castellón de la Plana

Publicat el per
Respon

La Font de la Brià es una de les fonts urbanes d’osmosis inversa d’aquesta localitat.

Situada a prop del Pont de Blasco, a l’antiga carretera nacional 340,

I al costat mateix està “ el Hogar del Jubilado”, també hi ha un parell de pistes de petanca, un jardí amb bancs i una reproducció de una mola de molí d’oli.

La font te tres aixetes amb polsador estan dins del cobert de la caseta;

l’aigua cau a una pica allargada i comuna a les tres aixetes.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

Visitem: La Font del Parc de Sant Jordi de Terrassa

Publicat el per
Respon

La Font del Parc de Sant Jordi, està en els antics jardins de la Masia Freixa, un dels pulmons de la ciutat de Terrassa.

Situada al costat d’un camí del parc, cal pujar dos esglaons fins la font. La seva estructura d’obra disposa d’una aixeta de polsador, on l’aigua cau a una pica semicircular, en cada costat un banc allargat i també semicircular.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui destaquem: La Font del Brunyoler de Sant Hilari Sacalm

Publicat el per
Respon

Per visitar la Font del Brunyoler  cal sortir de Sant Hilari Sacalm per la carretera GI-542,

poc abans d’arribar al Balneari de la Font Picant, hi ha un camí a l’esquerra, amb un cartell indicador,

cal seguir el camí que baixa a la riera d’Osor, poc abans a l’esquerra està la Font.

D’una paret d’obra surt un tub on la seva aigua cau a una senzilla pica.

Com està molt a prop del Balneari, antigament la gent anava fent un passeig, era considerada la seva aigua de bona qualitat.

Com esta dins del bosc, es molt humit i fresc a l’estiu.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres – Roure vell de Valldoreix

Publicat el per
Respon

Aquest exemplar de Roure es troba situat en un solar proper a la Rambla de Mn. Jacint Verdaguer 195, de Valldoreix.

És un dels exemplars més grans de Quercus cerrioides més importants i antic de Valldoreix.

Te 270 cm a 0,6 cm, per sota la protuberància.

Des de fa uns anys, coincidint amb les sequeres que estem patint, aquest Roure esta molt afectat,

de les branques en poques hi surten les fulles.

Creiem que en poc temps aquest Roure tant important, serà sols historia… !!!

En la zona, conviu  amb altres exemplars més petits de Qercus cerrioides (roures) i també exemplars de Quercus ilex (alzines).

Les Fotografies realitzades, són de principis de Juliol de 2024.

Recull de dades: Entitat Municipal de Valldoreix  i altres

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Roca Madrona o La Madrona de Puig-reig

Publicat el per
Respon

S’accedeix a La Madrona o “Roques de Madrona” des de la Masia de Madrona surt el camí que porta al serrat.

És un dels punts de més altitud del terme municipal de Puig – reig, es troba a 685 metres d’alçada. La seva ubicació estratègica va afavorir l’aprofitament de l’espai com a punt de defensa i control.

Al cim podem trobar-hi un vèrtex geodèsic (referència 281097001).

Aquest cim està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC.

En aquest bonic espai s’hi va construir una església, la de Sant Andreu, actualment desapareguda però que va servir com a precedent per ubicar-hi l’actual església de la Mare de Déu del Roser. Aquesta construcció, també  coneguda com “el Roseret”, a dia d’avui encara es pot visitar al costat de les Roques de Madrona. També hi podem trobar una masia, exemple de la pervivència d’aquest poblament medieval.

Des d’aquest espai únic, podem admirar una magnífica vista panoràmica a tots quatre costats. Des de les muntanyes més altes del Pirineu, passant pel Montseny i unes vistes espectaculars de la muntanya més emblemàtica de Catalunya: la muntanya de Montserrat.

Molt a prop d’aquest meravellós espai natural, hi trobem Fonollet, un petit nucli de població amb una església romànica com a element més destacat. S’han trobat referències històriques d’aquest nucli de població que daten de l’època medieval. Això es deu a que era una de les possessions del trobador Guillem de Berguedà i la seva família. Anys més tard, aquest patrimoni va passar a mans de l’Orde del Temple de Puig-reig.

Si busqueu un lloc per desconnectar del dia a dia i reconnectar amb la natura i el paisatge rural de la Catalunya Central, podeu fer una petita excursió al voltant d’aquest espai emblemàtic. Per crear un moment màgic amb la vostra família, no us podeu perdre la sortida del sol des d’aquesta punt emblemàtic de Puig-reig.

Recull de dades: Ajuntament de Puig-reig i Viquipèdia

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero