Horts urbans de Cornellà de Llobregat

L’Ajuntament de Cornellà ha impulsat diverses accions per promoure el manteniment de l’activitat agrícola a la ciutat, per diversos motius. Per exemple, com a activitat social, física i lúdica, la voluntat d’ordenar diferents espais d’horts no regulats a la ciutat i amb cert nivell de degradació, així com també motius mediambientals com promoure la producció local d’aliments, promoció de tècniques ecològiques i agrícoles, conservació de la biodiversitat, millora de la infiltració d’aigua als aqüífers subterranis, …

Actualment hi ha tres parcel·les d’horts municipals i la majoria de centres escolars també disposen d’un hort per a realitzar-hi activitats.

 Els Horts Josep Pidelaserra i Llach. La primera promoció d’horts urbans construïda a la ciutat, posada en funcionament l’any 2008, està situada al costat de l’Estadi Municipal Pilar Pons.

Aquests horts compten amb 77 parcel·les, de les quals 67 són de 60 m2 i estan destinades a pensionistes i jubilats de Cornellà de Llobregat.

Les deu parcel·les restants tenen entre 71 i 154 m2 i es destinen a entitats de la ciutat amb projectes que busquin un benefici social, terapèutic i/o ambiental, i a activitats educatives. La concessió de les parcel·les és per a cinc anys.

L’aigua que s’utilitza per regar prové, per gravetat, del Canal de la Infanta, es recull en un dipòsit i s’impulsa per bomba a totes les parcel•les, cadascuna de les quals disposen d’una boca de reg.

Tenen taquilles i compostadors, un magatzem per al material comunitari, bassa de microclima, àrees de pícnic, serveis adaptats, font d’aigua potable, i un aparcament per a bicicletes a l’entrada de la instal·lació.

Recull de dades: Ajuntament de Cornellà de Llobregat

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui visitem: La Font de la Plaça del Marques de Caldes de Montbui

La Font es situada en una petita Plaça del Marquès, entre el carrer de Vic, carrer d’Escanyacans i el carrer Major de Caldes de Montbui.

Aquesta Font se la coneixia per la Font del Cargol, donat que había anys en rera, una escultura en forma de Cargol.

Podem llegir a Mapes de patrimoni Cultural la seva descripció:

Font d’aigua construïda sobre una base quadra feta en un sol bloc de pedra d’esmolar, per damunt de la qual s’ha aixecat un pedestal de forma trocoïdal, acabat amb una llosa motllurada que fa de coberta. Damunt d’ella hi ha la figura d’un cargol esculpit en un bloc de pedra granítica, amb el cap aixecat i la closca amb incisos. No té banyes. L’aigua raja polsant el botó d’una aixeta de bronze collada al pedestal. Per sota d’aquesta, a trenta-cinc centímetres, hi ha la pica on cau l’aigua feta en un sol bloc de pedra d’esmolar; aquesta és de planta rodona, adossada a la paret. La font es troba en una placeta amb el terra realitzat amb lloses planes irregulars de pedra d’esmolar.

La Font va ser remodelada per Escola Taller d’Art “ Manolo Hugué”, l’any 2014. Us passo dades de la seva inauguració, de somvallès.cat :

https://www.somvalles.cat/noticia/32257/la-placa-del-marques-de-caldes-estrena-la-nova-escultura-del-cargol

A sobre el pedestal en substitució del Cargol van posar una figura d’un Cargol més modern, i que ens recorda a una “Barretina”.

Del pedestal, hi ha una aixeta polsador, l’aigua cau a una antiga pica rodona de pedra.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui destaquem : La Font de can Mota de Sant Sadurní d’Anoia

Per anar a la Font de can Mota, des de Sant Sadurní us cal seguir des de la Rambla de la Generalitat que creua pel centre de la població, seguir pel camí de les casetes, el camí masia Prunamala, us cal creuar la carretera C-532 i seguir pel carrer fins la desviació per una pista tot passant per les Caves Soler Jové,

la pista ara es de terra, rodejat de vinyes, us portarà a can Mota,

50 metres abans de la masia, a l’esquerra i a peu del camí, mig amagada per la vegetació i canyes esta la Font.

D’una paret, surt un tub gruixut on l’aigua cau al terra,

disposa d’un enreixat al terra per facilitar-vos l’accés a la font.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres – Alzina de Can Colomer de Terrassa

Can Colomer és una masia del municipi de Terrassa (Vallès Occidental) protegida com a bé cultural d’interès local.

És situada al nord-oest de la ciutat, fora de la trama urbana, en la B-122, o carretera de Rellinars, a prop del barri del Poblenou.

Te un ampli terreny de la seva propietat, on el segle passat, era destinat sobretot per conrear les terres, tenia zones de bosc.

També va destinar un espai de terreny per l’explotació d’una bòbila.

Actualment esta en període de fer tot un nou barri amb parcel·lació i la construcció de nous habitatges…

Cal destacar l’Alzina de l’entrada a la masia, des de l’exterior la podem veure perfectament.

Amb un tronc recta i allargat, amb una copa ben marcada i branques que se enlairant.

Al seus peus hi ha una gran pedra amb el nom de la masia.

Al sud-oest del mas, vora el torrent, hi ha les despulles del roure de Can Colomer, arbre declarat d’interès local, que havia arribat a ser un dels tres roures més grans del Vallès Occidental. Va caure a causa d’una forta ventada al final del 2014.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Els horts municipals de Sant Joan Despí

Els horts municipals de Sant Joan Despí funcionen des de l’any 2009 amb l’objectiu de promoure les activitats ecològiques, sostenibles i de recuperar l’estret vincle que històricament ha tingut Sant Joan Despí amb la pagesia.

Actualment hi ha dues instal·lacions d’horts municipals:

  • Horts de la Moixeta: formats per 24 parcel·les de 75 metres quadrats, ubicats a la zona agrícola
  • Horts del Pont Reixat: formats per 37 parcel·les de 72 metres quadrats, situats al parc del Pont Reixat

L’Ajuntament de Sant Joan Despí cedeix les parcel·les dels horts municipals a persones de més de 60 anys perquè puguin conrear les seves pròpies hortalisses tot seguint els principis de l’agricultura ecològica.

Els horts municipals són, per a les persones beneficiàries, una oportunitat de treballar a l’aire lliure en el temps de lleure i de tenir contacte amb la natura.

Les parcel·les estan dotades : d’una escomesa d’aigua freàtica per al reg, d’habitacles individuals on guardar les eines i d’un espai d’esbarjo amb taules i bancs.

Ha certes hores i dies, aquests horts poden estar tancats per evitar robatoris.

Recull de dades: Ajuntament de Sant Joan Despí

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui visitem: La Font de cal Carter de Mura

Dins del poble de Mura us teniu d’anar al carrer de Puig-Gili, on es situat cal Carter (Restaurant), en un nivell inferior, on dona el carrer Alfons Sala, i en la paret propera està la Font.

En la mateixa paret hi ha una aixeta antiga,

L’aigua cau a una vella pica de pedra,

i per medi d’un canaló la porta a una segona pica o antic abeurador rectangular.

En la mateixa estructura de la Font i ha una roda de molí no massa gran.

A sobre de la Font, teniu l’escut del Mura en relleu.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Hotel d’Insectes de Cornella de Llobregat

L’Hotel d’insectes esta dins del parc de la Canal de la Infanta de Cornellà, al barri de Fontsanta – Fatjó.de Cornellà de Llobregat. És tracta d’un parc gestionat per l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Té una superfície de 42.545 m2.

L’Hotel d’insectes, està situat a prop del Jardí de les Papallones, que us vaig presentar ahir, i que es complementen entre ells.

L’Hotel d’Insectes està format per diferents espais segons va destinat al insecte adequat.

Esta complementat per uns troncs d’algun arbre mor, que serviran de refugi o habitatge d’altres insectes.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Jardí de Papallones de Cornella de Llobregat

Es tracta d’un espai que també tenen altres parcs de l’Àrea Metropolitana i que són un espai de recerca i divulgació popular.

Els jardins de papallones són espais plens de flors de diferents formes i colors, plantes aromàtiques i molts racons que serveixen de refugi.

Les papallones i d’altres insectes disposen d’aliment i d’espais per reproduir-se i passar l’hivern.

Concretament el “Jardí de Papallones” és un espai creat dins del parc del Canal de la Infanta de Cornellà, al barri de Fontsanta – Fatjó,

pensat per allotjar diferents microhàbitats rics en biodiversitat, sobretot de papallones i altres insectes pol·linitzadors. 

Va ser inaugurat el diumenge, 25 de novembre de 2018, es troba ubicat a prop del nucli de urbà de Cornellà de Llobregat i acull la casa modernista Camprubí.

És tracta d’un parc gestionat per l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Té una superfície de 42.545 m2.

El jardí es un recurs educatiu i ambiental per als visitants del parc i, especialment, per a les entitats del barri, i els alumnes d’Escoles del municipi.

Per una banda, es pot aprendre a identificar la flora del jardí i els insectes més comuns que hi habiten,

amb lupes i claus dicotòmiques senzilles; estudiar el cicle de la papallona; realitzar testi’ns de papallones i altres insectes,

i fer-ne el seguiment al llarg de l’any (quantitat, varietat, evolució,…); estudiar la bassa del jardí i desenvolupar altres estudis de recerca.

Així mateix, també es poden desenvolupar activitats adaptades a públic general i familiar en que, d’una manera més lúdica, es descobreix l’espai i els seus habitants,

i es sensibilitza sobre la importància de conservar l’entorn.

Us passo activitats d’escolars realitzades en el Jardí de les Papallones:

https://sjdespi.cat/bloc-informatiu/despinoticies/medi-ambient/el-jardi-de-les-papallones-comenca-creixer-al-parc-de-la

Recull de dades: MónPlaneta. Ajuntament de Cornellà de Llobregat. Ajuntament de Barcelona i altres.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Parc Canal de la  Infanta de Cornellà de Llobregat

El parc del Canal de la Infanta és un parc municipal de Cornellà de Llobregat.

Està ordenat seguint el traçat del Canal de la Infanta, del qual pren el nom.

Aquest Parc esta en la carretera de Sant Joan Despí, s/n de Cornellà de Llobregat.

Els inicis del parc, situat al barri de Fontsanta-Fatjó, es remunten a la dècada dels 80, quan es va plantejar la reurbanització de la zona amb el Pla Parcial Fatjó.

Després d’un temps aturat, a partir de l’any 1987 l’empresa municipal Emducsa va començar a adquirir terrenys del sector fins a esdevenir-ne el propietari principal,

va comprar una finca de 80.000 metres quadrats de Constructora Almacenista i una altra de 40.000 metres quadrats de la Societat General d’Aigües de Barcelona (SGAB).

L’últim disseny de la nova zona del barri incloïa una gran àrea verda central envoltada de nuclis d’habitatges de baixa alçada.

Amb la venda de la parcel·la on es va construir el Llobregat Centre, el pla va tirar endavant i el parc va ser inaugurat l’any 1995 com a Parc de la Infanta.

Actualment està a tocar del Citilab i el Museu Agbar de les Aigües, ben a prop del terme municipal de Sant Joan Despí.

El tramvia hi circula en paral·lel i té parada davant una de les entrades del parc, a l’estació de Fontsanta | Fatjó.

L’espai és rectangular i té una superfície de 4,2 hectàrees, amb zones solelloses i arbres de grans dimensions.

Hi radiquen la Casa Camprubí, obra de l’arquitecte modernista català Josep Maria Jujol i inventariada com a bé cultural d’interès local (BCIL), 

i una escultura de l’artista cornellanenc Ricard VaccaroEspai per a la Pau.

També està dotat de diversos equipaments: el camp de futbol de Fontsanta-Fatjó, una pista de basquetbol, una Biblioteca i una residència per a gent gran.

L’any 2017 es va reanomenar com a parc del Canal de la Infanta per ajustar millor el topònim al seu origen històric, el Canal de la Infanta

—canalització inaugurada el 1819 que travessa la zona i fou emprada per abastir d’aigua els conreus de la comarca del Baix Llobregat.

Recull de dades: Viquipèdia

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui destaquem: La Font d’en Gurb de Sant Hilari Sacalm

La font d’en Gurb deu el seu nom a la domus o casa fortificada dels Gurb, situada al turó de sobre la font. La domus de la Rovira o castell de Mascarbó es troba en un extrem del Pla de les Arenes.

Es pot seguir el camí que surt des de la Font Vella.

El camí segueix paral·lel a l’antiga carretera de Vic per una pista que travessa boscos de castanyers i plantacions d’avets Douglas fins a la Font d’en Gurb, ubicada en una zona ombrívola prop del rierol.

La font és en un mur de pedra adossada al marge de la muntanya, amb dos brocs d’acer inoxidable, l’aigua cau a dos enreixats de ferro a nivell del terra.

A les rodalies de la font, hi ha una taula amb bancs de fusta per seure on poder-hi fer un àpat o descansar, a una certa distancia hi ha una segona taula amb bancs.

És un itinerari que la gent de Sant Hilari utilitza per passejar.

Recull de dades: Ajuntament de Sant Hilari Sacalm

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador