Camí Vell de Sant Quirze a Matadepera per Terrassa

Avui us presento un recorregut no massa llarg i planer que es pot fer en menys d’una hora,

amb possibilitat d’allargar-ho amb altres itineraris addicionals.

Podeu iniciar-ho en l’antiga estació de Torrebonica de Renfe. (des de fa anys està fora de servei)

Us dirigireu al pont sobre la via del tren, així inicieu el recorregut en aquest punt i us uniu al Camí Vell de Sant Quirze a Matadepera,

El tram que fareu es des de l’antiga estació a la Torre Mossèn Homs.

Podeu veure l’ambient de l’espai agrícola, que actualment es concentra en els entorns de la masia de Can Canya i Can Figueres,

en els que s’hi cultiven cereals de secà o farratges,

en alguns marges resten encara alguns peus fruiters de secà com ara ametllers o oliveres i patits boscos de pins.

Es recorren tres ambients diferents i característics d’aquesta zona, el bosc mixt mediterrani, el torrent i els espais agrícoles.

Aquests espais, poc a poc han anat perdent la seva activitat agrícola, però encara hi té presència (sobretot cereals).

El paisatge s’ha anat transformant sobretot per l’acció humana, esdevenint actualment també un espai per a l’oci i l’esport.

Passareu pel costat d’una Àrea d’estada, casi abandonada

Poc desprès a la dreta veure l’edifici del Monestir de Carmelites Descalçats de Terrassa, actualment les monges ja no resideixen.

Seguiu el camí i arribareu passareu per davant de l’entrada del viver de Terrassa.

Al poc i a l’esquerra hi ha l’edifici de Mossèn Homs.

Que hi ha una Àrea d’estada, amb font de xarxa pública, Es un lloc que podeu, agafar el Bus per anar a Terrassa, o seguir el recorregut a Bon Vilar, o continuar fins a Matadepera, amb altres possibilitats…

Recordeu de no entrar als camps llaurats, és prohibit !

Recull de dades: Varis

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Biblioteca entre pins de Castellgalí

Des de fa uns anys s’ha posat de moda en col·locar en llocs freqüentats per la gent, jardins o parcs, petites biblioteques amb llibres usats per que es puguin llegir i retornar-los al mateix lloc.

Un d’ells esta en l’Av. de Roma de Castellgalí, on entre dos pins hi ha un seient i una caseta de fusta que disposa de libres. Un marc ideal per estar fent una bona lectura…

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui coneixerem: La Font del carrer de Joan Trasserra de Saldes

En el carrer de Joan Trasserra i front de l’església hi ha la Font, situada entre dos escales de Saldes.

La Font esta adossada a la paret o mur, te una aixeta, l’aigua cau a una gran pica ovalada. En la seva part superior hi ha l’escut de Saldes.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Pou del Mas de Sant Ramon de Constantí

La finca del mas de Sant Ramon, esta situada en la carretera C- 422 i cantonada amb la carretera TP-7225 del municipi de Constantí.

La gran Finca Mas de Sant Ramon, en aquests moments esta semi abandonada, desprès de gaudir d’una gran prosperitat.

Es van construir varis pous per les necessitats pròpies

i per regar els camps.

Destaca un pou gran, que es bovejava l’aigua a motor.

Podem deduir que en el subsol hi deuria ha ver molta aigua.

Vàrem fer un tom per dins de la finca

i contemplarem l’abandó d’un camí romàntic,

que te tristament ara les plantes molt seques o mortes… una llàstima.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui destaquem: La Font de Montserrat de Viladecavalls

Des del Pont de Buxeres, cal seguir el camí que puja a La Calera.

Font situada en un marge a pocs metres a ponent de la Casanova.

Està construïda en un mur de pedra rematat amb lloses planes.

S’obre formant un arc de mig punt ceràmic, dins el qual hi ha una placa de ceràmica vidriada amb la imatge de la Mare de Déu de Montserrat.

Actualment esta malmesa , podem comparar-la amb la fotografia feta en 1994.

L’aigua brolla d’un tub metàl·lic i cau en una pica rectangular amb escacat de ceràmica, actualment per una manega de plàstic la porta a la casa.

Observacions: 

Al llibre de les Fonts de Viladecavalls es denomina Fonts de Santacana, juntament amb la Font de Sant Jordi.

La Font de Sant Jordi esta situada a l’altra extrem de la casa de la Casanova. (No tenim imatges)

Recull de dades: Mapes Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa: Marta Lloret Blackburn

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres: El Roure del pont de Can n’Ubach de Sant Cugat del Vallès

El Roure del pont de Can n’Ubach, esta situat al costat del pont, a pocs metres de la carretera C-1413a de Rubí a Molins de Rei, en el municipi de Sant Cugat del Vallès.

S’accedeix a peu fàcilment per la citada carretera, hi ha una cadena. Al poc arribareu al Pont i tot abans de creuar-lo a la dreta esta el Roure.

Esta calculat que pot tindre uns 200 anys.

La zona on està emplaçat aquest arbre és el peu del puig Pedrós de l’Obac, una àrea destacada pel seu valor ecològic i geològic.

Actualment, sobre la seva escorça es poden veure les cicatrius d’un incendi que va patir temps enrere.  

 Recull de dades: Tot Sant Cugat 

Text : Lluís Bassa Tomàs

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Punt d’informació. inici de camins per Collserola des de Sant Cugat del Vallès

El Punt d’informació esta en un costat de la rotonda o Plaça Rotary Internacional de Sant Cugat,

Allí hi han cartells, amb rutes o itineraris a poder fer en el Parc de Collserola, amb consells i normativa.

En un principi us aconsellem si no ho coneixeu, fer el camí tradicional,

anar al Pi d’en Xandri, Torre Negre, can Borrell…

Amb varies variants que estan indicades per cartells.

En alguns camins entrareu dins de boscos exuberants, plens de vegetació, o passareu al costat de camps.

Seguiu les indicacions per no perdràs, i si passes, torneu pel mateix camí.

Com es molt freqüentat sempre podreu preguntar a alguna persona.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Fem safareig: El Rentador i la Font del Cap de la Costa de Cercs

 A la part nord del nucli de Cercs, al carrer del Cap de la Costa.

Historia:

  • Segons conta recollit (PIÑERO, PERARNAU: 1992), al mateix indret hi havia un safareig d’inicis del segle XX, el qual posteriorment es va abandonar.
  • Al mateix lloc, l’any 1942, s’hi instal·lar l’actual safareig.
  • La data que actualment consta al safareig és la de l’any 1947.
  • Fa pocs anys l’estructura va ser reformada, construint una nova teulada, instal·lant baranes i fent una repassada general de tota l’estructura del safareig.

El safareig està construït en un rebaix fet al talús del terreny. De fet la seva estructura s’adossa a la mateixa roca. Es tracta d’un safareig de planta rectangular, amb la part superior de dos dels murs inclinada cap l’interior del dipòsit per tal de permetre rentar la roba, al costat sud i oest.

El dipòsit està bastit amb murs que presenten un revestiment de morter industrial que no permet veure el material constructiu, per al costat nord un mur de pedra vista s’aixeca a major alçada que el nivell del dipòsit; en aquest mur hi ha una mena de cartel·la feta en ciment que indica l’any 1947. L’entrada de l’aigua és a l’angle nord-est.

El safareig es troba construït damunt una plataforma que regularitza i anivella el paviment. Compta amb una coberta de bigues de fusta, llates i teula àrab, sustentada sobre pilars de maó massís.

En la darrera remodelació es va instal·lar una barana de barrots de fusta. L’aigua que sobrant és conduïda cap un altre petit dipòsit, situat a l’extrem oest, a nivell del paviment, i fora del ras de la coberta.

Al costat del safareig, hi ha una font; aquesta compta amb un frontal de constitució senzilla fet a partir de maó massís i formigó al centre del qual hi ha l’aixeta polsador de llautó;

a la base hi ha una petita pica revestida també amb ciment industrial. L’estructura està bastida arrambada al talús que conforma el terreny.

Recull de dades: Mapes del Psatrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa: Sara Simon Vilardaga

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Les Basses del Mas de Sant Ramon de Constantí

La finca del mas de Sant Ramon, esta situada  en la carretera C- 422 i cantonada amb la carretera TP-7225 del municipi de Constantí.

Aquest gran Mas, en aquest moments esta semi abandonada, desprès de gaudir d’una gran prosperitat.

Front de la masia hi ha l’església de la propietat, darrera en cada costat estan les dues grans basses.

Ara buides d’aigua i plenes de vegetació. Segurament l’aigua era molt preada per regar els arbres fruiters de les rodalies de la finca.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui coneixerem: La Font del carrer Major de Cercs

Font molt senzilla, amb paret ovalada en la part superior, hi ha una aixeta de polsador, l’aigua cau a una pica més aviat gran.

Aquesta font esta davant de la casa coneguda com a can Rovira, que havia sigut un hostal.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero