El Xiprer esta situat en l’avinguda del Baixador cantonada amb carrer Cirerer de Valldoreix en Sant Cugat del Vallès. Aquest magnífic Xiprer, esta just en la cantonada mateixa, fora del xalet allí existent.
Disposa dins d’un escocell amb un mur elevat per protegir-lo, en cas que algun vehicle impactes.
Té un tronc recte i escorça prima, en què es fan fissures longitudinals. Les fulles són molt petites però espesses.
Per les seves rodalies podem apreciar altres arbres destacats per la seva llargada, com pins i alzines…
El 1920 s’aixecava una torre d’aigua més a Terrassa, la de la imatge.
Sabeu on trobar-la? Potser alguns ja l’heu vist sols heu aixecat el cap quan heu passat, a peu, en cotxe o en bicicleta, pel carrer de Sant Quirze, a tocar de Topete.
Destaca per les teules de colors verd i groc, que llueixen quan els hi toca el sol.
La torre, repartidor, o plomer, està adossada a una casa particular. Distribuïdors, plomers, torres… tant se val la denominació.
En una època van contribuir de manera especial a la modernització de la ciutat de Terrassa.
El Bassal esta situat a la zona nord del municipi, a l’extrem nord-oest de Cap del Pla, sota del Cementeri, on hi passa el sender que porta a la Font i Jardins del Dipòsits.
En els anys s’ha format aquest Bassal, on aus i animals lliures tenen assegurat aigua tot l’any.
El Roure de can Codorniu està situat en el lateral esquerra a l’entrada de la finca de caves “Raventós i Blanc” o can Codorniu de Sant Sadurní d’Anoia.
Era un dels roures més coneguts i grans de tota Catalunya.
Les seves mesures van ser:
Alçària total (h) = 17,0 m
Volt de canó (c) = 5,22 m
Capçada mitjana (C) = 28,5 m
Es diu que tenia entre 350 a 500 anys de vida.
En el 10 abril 2009 es va tombar, tot i que seguia viu, cada primavera anava rebrotant puntualment…però… poc a poc es va anar extingint-se fins morir…
Viquipèdia
Llegim en un escrit de l’Ajuntament de Sant Sadurní :
Dimarts d’aquesta setmana, tècnics especialistes de la Generalitat, com Eduard Parés, cap de l’Oficina d’Arbres Monumentals, i Mariano Rojo, el tècnic que ha fet el seguiment del roure, es van desplaçar fins a Sant Sadurní per estudiar la situació i decidir quina és la millor opció per intentar salvar-lo. Segons ha comentat Joan Amat, alcalde i exgerent de Raventós Blanc, les opcions de recuperar aquest magnífic exemplar són escasses, però la família esgotarà totes les possibilitats que tingui al seu abast…
Aquest arbre va ser el primer a ser catalogat com a monumental, el 1987, juntament amb el Pi de les Tres Branques.
Va ser i és encara avui en dia, un símbol per a les caves “Raventós i Blanc” i per a Sant Sadurní.
Recull de dades: Varis i Ajuntament de Sant Sadurní d’Anoia
El Parc del Nord està situat al barri de Sant Pere, just davant de l’estació del Nord de la RENFE,
i s’ubica als antics terrenys de les vies ferroviàries de la RENFE, que ara està limitat pels carrers de Mossèn Pursals, de Bartomeu Amat, dels Ferroviaris i el Passeig del Vint-i-dos de Juliol de Terrassa.
El soterrament de la línia del tren va possibilitar la seva creació, gràcies a un disseny dels estudis BAMMP Arquitectes i Associats i Ruisánchez Arquitectes pensat perquè tingués una zona verda de 33.000 m2- dels 44.000m2 totals-,
i més de 700 arbres de diferents espècies.
Va ser dissenyat com un entramat de camins per a vianants que marquen diferents itineraris en un terreny que està recobert de gespa i ocupat per arbres.
Compta, a més, amb zones de jocs infantils i una singular escultura de l’artista basc Jorge Oteiza anomenada “Homenatge a Màlevitx”.
Amb el temps, el Parc del Nord s’ha convertit en el pulmó verd del barri de Sant Pere.
Amb 42.000 m2 de superfície, és el segon gran parc de la ciutat després del de Vallparadís.
Hi podeu accedir en tren, baixant a l’estació de Terrassa, de RENFE, o bé a la parada de Terrassa Estació del Nord, de FGC, que connecta el barri de Sant Pere amb el centre de la ciutat i amb d’altres poblacions. També podeu anar en autobús, ja que les línies 1, 2, 3 i 7 de TMESA us deixaran al davant mateix d’aquest gran espai urbà.
La Font del carrer nou esta en el nucli antic de Mura.
Historia:
Desconeixem el moment de construcció de la font, tot i que probablement seria el sistema d’abastiment de les cases de la zona.
La font es troba a la cruïlla entre el carrer Nou, el carrer del Sol i el carrer Sant Antoni. Es tracta d’una font canalitzada que es troba en una fornícula d’arc rebaixat a la paret nord del carrer, aprofitant el desnivell de la zona. Disposa d’una pica de pedra amb dos recipients, un circular a sota de l’aixeta i un altre rectangular que s’omple de l’aigua del primer i que s’utilitzava per abeurar als animals.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa per a MPC.: Cortés Elía, Mª del Agua
fonts naturals, aigua, muntanya i més 