Llibre recomanat: L’aigua a pagès

Fitxa tècnica:

Escritor: Llorenç Ferrer Alòs

Col·lecció: Eines i feines

Número de la col·lecció:11

Matèria: Cultura popular

Idioma: Català

EAN: 9788418096280

ISBN: 978-84-18096-28-0

Pàgines: 176

Ample: 180 cm

Alt: 235 cm

Edició: 1

Contacto de seguridad: BRAU edicions

Preu: €22,00

Informació del Llibre:

L’aigua a pagès té com a objectiu analitzar com s’ha aprofitat l’aigua -un element fonamental per a la vida i que depèn de la climatologia i la geologia- al llarg del temps a Catalunya, un territori de pluviositat molt variable. L’estudi es basa en la lògica d’aquest aprofitament. Es descriuen les diferents infraestructures i s’explica el funcionament i els elements dels diferents usos, des del d’aigües superficials (sèquies, rescloses, assuts, peixeres) fins a les subterrànies (fonts, brolladors, pous, mines, qanats) passant pel de l’aigua de la pluja (cisternes, basses i bassots, aljubs, jubs, cadolles, safarejos).

El llibre també repassa l’ús de l’aigua a la casa (cuina, bugada, neteja personal, abeurament del bestiar, etc), així com per regar els horts i extensions més grans. Altres aspectes que hi apareixen són la figura del saurí, l’anàlisi de l’aigua com a font d’energia (rodes hidràuliques, els diferents tipus de molins -fariners, bataners, molins de barques…-, les fargues, etc), l’aigua com a camí (els raiers, palanques, ponts, ponts de barques…), l’aigua com a producte (pous de gel, congestes de neu, salines de muntanya i de mar), l’aigua com a medecina (fonts santes, fonts picants, fonts pudoses, fonts de ferro, aigües termals) i també com a portadora de malalties.

El llibre posa de manifest la importància de l’aigua en la nostra cultura i com el seu aprofitament ha estat sempre essencial. En aquests moments de canvi climàtic on se’ns fa evident que l’aigua és un recurs limitat, és especialment interessant observar com en el passat vam ser capaços de treure’n el màxim profit sense esgotar-lo. Com és habitual a la col·lecció, l’obra té una gran voluntat gràfica, amb fotografies d’arxiu i actuals. Malgrat el rigor i l’aportació de dades, el llenguatge amb què es presenta tota la informació és de caire divulgatiu; està, per tant, adreçat a tots els públics i pensat tant per aquells que s’interessen per primera vegada per aquest món com per aquells altres que cerquen una informació més contrastada i detallada.

Recull del Llibre: Ramon Solé

Dia Mundial de l’Aigua / 2025

El Dia Mundial de l’Aigua se celebra anualment el 22 de març com un mitjà per centrar l’atenció en la importància de l’aigua i la defensa de la gestió sostenible dels recursos hídrics. L’Assemblea General de les va designar el 22 de de març de 1993 com el primer Dia Mundial de l’Aigua, després que la seva celebració s’aprovés a la Conferència de les Nacions Unides sobre el Medi Ambient i el Desenvolupament (CNUMAD) l’any 1992.

El Dia Mundial de l’Aigua 2025 a escala internacional té com a lema Salvem les glaceres (Save our glaciers). 

La diada serveix per explicar quines accions es desenvolupen. Es recomana fer servir les xarxes socials i els hashtags.

Més informació internacional i materials de la campanya del WorldWaterDay.

També podeu veure la informació sobre el dia mundial de l’aigua a Fem Turisme:

https://www.femturisme.cat/es/agenda/22-de-marzo-dia-mundial-del-agua

i també:

https://www.iagua.es/blogs/ignasi-servia-goixart/preservacion-glaciares-dia-mundial-agua-2025-y-deja-vu-sequia

Siguem respectuosos amb el consum de l’aigua dolça, no anem sobrats !!!.

Recull de dades i imatges oficials: Diputació de Barcelona i Altres.

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero i Ramon Solé – Dora Salvador

Mirador de bosc alt de Terrassa

Al Mirador del bosc alt, s’arriba pel camí de Can Boada, fins l’IES Torre del Palau en el barri de can Boada del Pi de Terrassa,

Una vegada passat pel costat dels dipòsits d’aigua de subministrament a la ciutat, arribareu a l’aparcament del IES.

darrera d’aquest esta el mirador en la part més elevada, que ens dona una visió general de la ciutat de Terrassa.

Entre L’IES. i El Mirador veureu la formació de l’Aimerides,

Ja li vàrem dedicar un article l’any 2024 a aquesta curiosa formació.

Les vistes de Terrassa des d’aquest mirador són molt generals de la majoria del barris, monuments i altres.

Es un mirador molt fàcil d’arribar-hi per gaudir en un dia clar de vistes genials, ah !!! millor que porteu prismàtics .

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Torre de l’aigua de Trens de Granera

La Torre de l’aigua de Trens  está situasa a peu de carretera de Sant Llorenç Savall, a la banda de migdia del terme, sota el serrat del Planot i damunt del paratge de Trens de Granera.

Historia:

  • Es tracta d’un dipòsit que trenca les càrregues de l’aigua pública per millorar-ne la pressió.

Torre de planta quadrada coberta amb una teulada de dues vessants, amb el carener eixamplat i un ràfec motllurat, que està bastida amb teula àrab vidrada. La façana principal, orientada a la carretera, compta amb una porta rectangular metàl·lica i un rellotge a la part superior del parament. És circular, amb l’esfera de color blanc i els números en negre (tant els números romans com els aràbics). Presenta una inscripció en llatí que diu: “Et qui sidit, veniat; et qui vult, accipiat acqua vitae gratis”. També apareix l’any de construcció: “Anno Domini MMIX”.

Damunt seu hi ha una placa rectangular encastada al parament, bastida en rajola blanca vidrada decorada i amb la següent inscripció: “EXCM. AJUNTAMENT DE GRANERA/AIGÜES POTABLES/TRENCAMENT DE TRAENS”. També hi ha l’escut del municipi i l’any de construcció. Entre el rellotge i la placa hi ha un desaigüe de ceràmica vidrada verda, que representa el cap d’un animal. La façana de ponent compta amb el sortidor d’una font encastat i decorat amb un relleu circular. També hi ha una petita obertura rectangular que deixa veure el dipòsit que hi ha a l’interior. La construcció està bastida en pedra de diverses mides disposada de manera regular.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.: Adriana Geladó Prat

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Horts urbans de Cornellà de Llobregat

L’Ajuntament de Cornellà ha impulsat diverses accions per promoure el manteniment de l’activitat agrícola a la ciutat, per diversos motius. Per exemple, com a activitat social, física i lúdica, la voluntat d’ordenar diferents espais d’horts no regulats a la ciutat i amb cert nivell de degradació, així com també motius mediambientals com promoure la producció local d’aliments, promoció de tècniques ecològiques i agrícoles, conservació de la biodiversitat, millora de la infiltració d’aigua als aqüífers subterranis, …

Actualment hi ha tres parcel·les d’horts municipals i la majoria de centres escolars també disposen d’un hort per a realitzar-hi activitats.

 Els Horts Josep Pidelaserra i Llach. La primera promoció d’horts urbans construïda a la ciutat, posada en funcionament l’any 2008, està situada al costat de l’Estadi Municipal Pilar Pons.

Aquests horts compten amb 77 parcel·les, de les quals 67 són de 60 m2 i estan destinades a pensionistes i jubilats de Cornellà de Llobregat.

Les deu parcel·les restants tenen entre 71 i 154 m2 i es destinen a entitats de la ciutat amb projectes que busquin un benefici social, terapèutic i/o ambiental, i a activitats educatives. La concessió de les parcel·les és per a cinc anys.

L’aigua que s’utilitza per regar prové, per gravetat, del Canal de la Infanta, es recull en un dipòsit i s’impulsa per bomba a totes les parcel•les, cadascuna de les quals disposen d’una boca de reg.

Tenen taquilles i compostadors, un magatzem per al material comunitari, bassa de microclima, àrees de pícnic, serveis adaptats, font d’aigua potable, i un aparcament per a bicicletes a l’entrada de la instal·lació.

Recull de dades: Ajuntament de Cornellà de Llobregat

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui destaquem: La Font d’en Gurb de Sant Hilari Sacalm

La font d’en Gurb deu el seu nom a la domus o casa fortificada dels Gurb, situada al turó de sobre la font. La domus de la Rovira o castell de Mascarbó es troba en un extrem del Pla de les Arenes.

Es pot seguir el camí que surt des de la Font Vella.

El camí segueix paral·lel a l’antiga carretera de Vic per una pista que travessa boscos de castanyers i plantacions d’avets Douglas fins a la Font d’en Gurb, ubicada en una zona ombrívola prop del rierol.

La font és en un mur de pedra adossada al marge de la muntanya, amb dos brocs d’acer inoxidable, l’aigua cau a dos enreixats de ferro a nivell del terra.

A les rodalies de la font, hi ha una taula amb bancs de fusta per seure on poder-hi fer un àpat o descansar, a una certa distancia hi ha una segona taula amb bancs.

És un itinerari que la gent de Sant Hilari utilitza per passejar.

Recull de dades: Ajuntament de Sant Hilari Sacalm

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

Pou de can Cornella del Torrent de Celrà

Can Cornella del Torrent, esta situat en el carrer de la Maria Cristina de Celrà.

Destaca pel seu pou, dintre de la finca, que es bombejava l’aigua per medi d’una bomba de ma.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

Bassa de cal Gironella de Sant Pere Sallavinera

Cal Gironella és una casa aïllada situada a tocar de l’església de Boixadors, en el Camp de la Barraca de Boixadors i camí del Castell.

Bassa situada poc abans d’arribar a can Gironella a l’esquerra. És de dimensions no massa grans i de planta oval excavada al terreny geològic d’argila, la bassa recull l’aigua de pluja i de les rases de la zona boscosa.

En aquesta zona hi han varies basses, com la de can Ventura, Bassa dels Moros, Bassa de la Font de la Puda, Bassa del Ginebre, s’emmagatzemen aigua per el cas d’incendis.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui destaquem: La Font del Vern de Sant Hilari Sacalm

La Font del Vern, es pot accedir per la ruta de les 3 fonts, que són, Font del Vern, Font del Gavatx i Font de la Formiga de Sant Hilari Sacalm, es un recorregut fàcil per les indicacions per medi de cartells que hi han. Des de poc havans de can Calabres i a peu cal seguir una pista uns 800 metres on arribareu a la font, situada a la dreta i apartada de la pista.

Del mur adossat a la paret de la muntanya, surt un broc d’acer on raja l’aigua que cau a una pica de pedra. Al costat dret de la font disposeu de tres troncs d’arbre que fan de seients per fer un descans.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

Avui visitem: La Font Alzina de Celrà

La Font Alzina situada en el carrer Balmes, 4 de Celrà. Pot tenir entre 150 i 200 anys. Font coneguda per l’aigua bona i fresca que rebia directament i de forma natural de la mina. Actualment és aigua de la xarxa d’abastament municipal.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador