Arxiu d'etiquetes: Bosc

Arbres amb ajuda – Part 2ª #

Publicat el per
Respon

El arbres sigui situats en els carrers, parcs, finques privades o en el bosc,

desprès de mes o menys anys poden presentar una curvatura que els poden desarrelar-los i caure al terra i així portar a la seva mort.

Era i és tècnica usual per evitar un perill en tallar l’arbre.

Si no causa un perill per la gent que camina o circula amb vehicle es buscant altres mesures, una d’elles es apuntalar-los.

En algun cas, els parc i jardins d’alguns municipis, han posat unes petites bigues per fer un aguant i així evitar que es caigui al terra.

La biga, pot ser de ferro o altre tipus de metall, que pugui ser resistent al pes del arbre i també, proporcionalment al tronc i volum.

També deu resistir a les inclemències meteorològiques i al pas del temps.

En el cas de la imatge d’una figuera, inclòs s’ha lligat la branca donat que presentava una obertura que en el temps pot ser que fongs o paràsits acabin perjudicant a tot l’arbre.

Aquí podem veure que algú amb bona intenció s’ha limitat a posar-hi un tronc, cosa que no farà que en el pas d’uns anys es trenqui la subsecció a l’arbre…

Text  i fotografies pel Bloc: Ramon Solé

Pou i safareig de cal Rei Vinyes de Celrà

Publicat el per
Respon

La masia cal Rei Vinyes, es una destacada masia del terme de Celrà. A prop seu i a l’entrada del bosc, esta el seu antic Pou.

Aquest pou es destacat per que adossat a ell hi ha el safareig.

L’estructura del Pou es casi circular i cobert per dalt, disposa d’una portella tancada per un enrajat de fusta.

L’aigua subministrava al safareig de dos compartiments.

Les dones de la masia feien la rentada de la roba utilitzant l’aigua freda del Pou.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

Curiós abeurador per animals salvatges en el bosc – 3ª Part #

Publicat el per
Respon

Aquest bidó l’han convertit en un abeurador per animals salvatges amb un sistema per alliberar a poc a poc l’aigua.

Així s’ajuda els animals silvestres en moments d’escassetat d’aigua per manca de pluges, en tenir un punt on trobar-ne.

Text i Fotografies pel Bloc: Ramon Solé

Arbres : El Pi Gros de Begues

Publicat el per
Respon

Aquesta setmana dedicada a Arbres destacats

El Pi gros era un pi majestuós, però va morir fa uns anys, sols queda el tronc sec.

Per anar- hi cal situar-se al final del carrer Tajo, on el carrer s’acaba al tocar d’un petit torrent,

des d’aquest punt cal anar a peu per un antic camp, fins l’entrada del bosc,

en aquest punt podreu veure la silueta seca del Pi Gros.

El tronc es d’un gruix molt considerable.

Arbre catalogat com històric. Símbol del municipi de Begues.

Aquest Pi esta en la propietat de Can Sadurní, d’uns 400 anys d’edat al morir.

A prop, hi ha un altre, que la gent li diu el Pi Germà, no tant gran ni gros, però un bonit exemplar.

Recull de dades: Natura Local

Text del Bloc : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Avui destaquem : La Font de can Penedes de Santa Eulalia de Ronçana

Publicat el per
Respon

Setmana dedicada a les Fonts naturals de Santa Eulalia de Ronçana

La Font de can Penedes és al nord-oest del poble en el Barri de la Vall de Santa Eulalia de Ronçana.

Per arribar-hi des del camí de Rosàs hem d’agafar el primer trencant a la dreta després de can Lluc del Tussol.

Un camí ens portarà a dos basses que omple l’aigua de la Font situada uns metres més amunt.

L’aigua ve d’una mina situada dins del bosc proper,

surt per un broc i cau a una pica.

Estava abandonada i perduda de feia anys el setembre de 2018 es va arranjar.

Des d’aquí podrem gaudir d’una magnifica vista de Puiggraciós, els Cingles.

Recull de dades: Fitxes de les fonts de Pere Ciurans.

Adaptació al Text del Bloc : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Can Canyadell, un passeig per les seves fonts de Castellbisbal

Publicat el per
Respon

Can Canyadell es una masia, ara restaurant de Castellbisbal.

Per entrar a la finca hi ha una camí ample que porta a la masia i al seu aparcament.

Paral-lel al camí d’accés i per dins del bosc, trobareu un camí per fer un passeig,

on trobareu tres fonts.

Font – 1

La llàstima que actualment estan abandonades i no hi raja aigua.

Font – 1

A traves d’un tub hi portava a les tres fonts l’aigua que no era natural.

Font – 2

Aquestes estan a un costat del mateix camí, fetes de totxanes i pedres, molt senzilles totes.

Font – 2

La Tercera font esta molt malmesa

Font – 3

El camí de passeig es molt agradable

i fresc a l’estiu.

Text: Ramon Solé

Fotografies : Mª Àngels Garcia – Carpintero

Pantà de Vilagonella d’Avinyó

Publicat el per
Respon

És de fàcil accés, des de la carretera N – 141c cal agafar una pista molt mal asfaltada que baixa per la urbanització Urbisol, al poc passar per la casa de colònies de La Ruca,

cal seguir la pista de terra que te varis cartells que posa “a la Bassa”, ens portarà fins el pantà, situat a 400 m al sud-oest del mas de Vilagonella.

Està ubicat en un paratge envoltat de bosc i molt bonic.

En el moment de fer el pantà es colgà en el seu interior una font i un aqüeducte romà del que avui dia en tenim constància gràcies a les fotografies fetes l’any 1980 per Jaume Gibert.

La seva funció fou bàsicament per regar els camps propers.

Sempre té gran quantitat d’aigua.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Marc Cucurella Pinilla

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Tornen les escombraries o deixalles a les carreteres o a peu de bosc ?

Publicat el per
Respon

Estem començant a veure escombraries o deixalles a les carreteres o a peu de bosc, desprès d’uns anys que la gent respectaven en tirar-ho en deixalleries i llocs adequats per fer-ho…

Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres – Diversos arbres destacats de Can Robert de Matadepera

Publicat el per
Respon

Feliç entrada a l’any Nou !

Avui per acabar l’any, que millor fer una escapada matinal a can Robert, en el Parc de Sant Llorenç del Munt.

I poder admirar uns nombrosos arbres que per allí destacant,

Dirigir-vos per la pista forestal a can Robert , allí deixeu el vostre vehicle en l’aparcament, i podeu admirar :

el bosc, gran pins, alzines grans i petites, ametllers , algun que altre olivera… i molt mes…

Gaudiu el seu entorn, des d’aquest punt podeu fer diferents visites com la Necròpolis de Can Robert, el Forn de calç de Can Robert, el Trull, i fer alguna ruta.

Text i Fotografies: Ramon Solé

Avui destaquem : La Font de Can Matarí de Rubí

Publicat el per
Respon

La Font de Can Matarí, esta situada a la dreta del final del carrer de can Matarí, a nivell del bosc de la finca de can Moritz.

On esta barrat el pas per vehicles, cal anar a peu.

De fet, abans de ser urbanitzat aquesta zona era propietat de la masia de can Moritz o can Matarí.

La Finca tenien dos fonts, aquesta i la Font de can Moritz, descrita fa un temps en aquest Bloc.

La font és del tipus de Mina, durant més de 25 anys ha estat tapiada.

Actualment, una vegada remodelada, es pot entrar a dins de la mina uns metres.

Veiem que es recollida l’aigua per un no massa gran dipòsit de plàstic, un creu per poder beura algun animaló.

Un estret caneló porta l’aigua fins l’exterior, on cau per la claveguera.

Dades de l’Ajuntament de Rubí :

Situada al torrent de Can Matarí, durant els treballs de recuperació s’ha comprovat que no es tracta exactament d’una font, sinó d’una mina d’aigua molt similar (per la forma i la mida) a la font de Can Moritz.

Com que no hi havia un fons documental que estipulés com s’havia de rehabilitar, l’ajuntament ha optat per recuperar la mina d’aigua, que feia més d’un quart de segle que estava tapiada, així com garantir el drenatge d’aigua i ornamentar-la amb material d’acer amb el dibuix de l’actual casa Can Moritz o Can Matarí.

Us passo més informació al respecta:

http://encomupodemrubi.cat/2022/02/23/lajuntament-recupera-la-font-de-can-matari-tapiada-des-de-feia-mes-de-25-anys/

Es una bona restauració feta d’una Font – Mina casi perduda.

Text i Fotografies: Ramon Solé