Petit Bosc del Pont Vernet i Pou de Sant Cugat del Vallès

El pont de Can Vernet és una part d’un aqüeducte gòtic de tres quilòmetres a Sant Cugat del Vallès,

construït molt probablement al segle XIV amb pedra de Campanyà per portar aigua des de la «mina dels Monjos» a Can Vullpalleres al monestir de Sant Cugat i la part baixa de la vila.

El pont de can Vernet creua el torrent de Can Cornellera.

La humitat de l’entorn de la riera fa que s’hagi format a la llarg del temps per un bosc de ribera,

amb arbres de dimensions destacables,

amb troncs gruixuts i alts,

i una vegetació molt verda i diversa.

S’ha respectat i creat un petit parc, molt visitat per la gent dels barris propers.

En un punt d’aquest parc, encara podem veure algun Pou,

l’aigua es feia servir per regar el conreu que allí havia a principis del segle XX.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Els boscos de Can Bonvilar de Terrassa

Podem recorre el perímetre del camp de golf  per camins amb bosc de Can Bonvilar.

També, anar pel torrent de la Betzuca que en aquest indret esta en general sec.

La seva vegetació és una mostra de les adaptacions a les condicions climàtiques de la regió mediterrània, com fullatge perennifoli, arbres de mida discreta i abundància arbustiva.

És un bosc de tipus mixt de pins, roures i alzines que evolucionen cap a alzinar o alzinar amb roures.

Podem veure l’ambient de l’espai agrícola, en els que s’hi cultiven cereals de secà o farratges,

en alguns marges resten encara alguns fruiters de secà com ara ametllers o oliveres.

La comunitat de vegetació de ribera es limita als marges de la llera, amb alguns exemplars aïllats d’àlber i de pollancre i petits nuclis d’om.

Front l’entrada del Glof i de can Bonvilar, hi ha una zona de descans.

Allí han posat un cartell informatiu sobre els animals lliures existents de la zona,

amb normes de civisme i respecta a la natura.

Els dies festiu està obert el centre de informació de can Bonvilar.

Recull de dades: Varis

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres: Pins de can Caldes de Sant Cugat del Vallès

Són varis grups de tres o mes Pins pinyers situats en el bosc front la Masia (restaurant i hípica) de can Caldes de Sant Cugat del Vallès.

S’arriba a la Masia des de l’ Avda. Corts Catalanes, s/n de Sant Cugat del Vallès.

Un primer grup de pins esta situat darrera de l’hípica a tocar mateix, son de troc gruixut i llarg, amb copes  arrodonides i amb moltes fulles,

des d’on fem l’observació ens pot semblar que es un sol pi majestuós i allargat pels costats, però no és així.

El segon grup de Pins, estan a prop dels anteriors, passada l’hípica, a prop de la franja del bosc,

del camí a can Calders, hi surt un altre camí que ens aproxima a ells. Està format per 4 gran Pins corpulents i en bon estat.

Per últim, hi ha El Gran Pi del Terme, que li dedicarem a ell un article.

Es un recorregut fàcil i planer, apte per a tothom, que es pot fer a peu en mitja hora.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui destaquem: La Font de l’Arç de Sant Hilari Sacalm

Per visitar la Font de l’Arç, cal situar-se en la carretera la GI-541 entre els quilometres 3 i 4,

surt d’allí una pista a l’esquerra que cal que la prengueu, al poc entrareu a una zona de bosc,

aquest, és dens i amb arbres de considerable alçada.

A poca distancia trobareu una caseta, a la façana posa “ Font de l’Arç” mig esborrat.

A uns metres de la porta, i a peu de muntanya veureu la font.

D’una paret d’obra surt un tub gruixut, aquest esta molt a nivell del terra,

on l’aigua cau a un pica relativa gran.

En un roc planer a sobre del mur, està pintat en blanc el nom.

L’explanada del costat veureu una zona amb taules i banc de fusta per poder fer un àpat.

Un cartell ens indica unes condicions per l’estada, donat que esteu en un bosc privat,

Es un espai ombrívol, que a l’estiu dona una  bona frescor i agradable estada.

Us recomanem que des de la carretera, feu el recorregut a peu o en BTT.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Pou de Torre Negre de Sant Cugat del Vallès

En la rotonda de la confluència de l’Avinguda de les Corts Catalanes amb l’Avinguda del Pla del Vinyet, de Sant Cugat del Vallès, en un costat surt el camí que va a can Borrell i altres llocs del Parc de Collserola.

A pocs metres a la dreta surt el camí que a peu o bicicleta, porta a Torre Negre.

Tot passant per camps i bosc, no es fa massa llarga.

S’arriba els rodals de La Torra Negre, no s’hi por accedir a la Finca, disposa d’una tanca.

En l’explanada de sota de l’edifici, hi ha el Pou.

Esta fet de totxanes tot ell.

Es rodo amb coberta o cúpula rodona.

En un lateral te la portella de reixa de ferro.

Esta situat en un espai natural molt bonic.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui destaquem: La Font de can Margarit de Viladecavalls

Des de la Urbanització de can Corbera de Viladecavalls, cal seguir la pista asfaltada que va a l’entrada de can Buxeres,des d’allí tot deixant el vehicle anireu a peu  per un camí a l’esquerra en pocs minuts a les ruïnes de Can Margarit,

ara us cal seguir per un camí que es desvia a l’esquerra,

a poca distancia un cartell ens indica que per l’esquerra ens portarà directament a la Font de can Margarit.

Font situada i envoltat de bosc, que antigament hauria estat ocupat pels horts de Can Margarit.

Està construïda sobre un mur que es recolza en un marge, sota el qual hi ha una pica quadrangular.

La part frontal de la pica incorpora dues pedres inclinades, que indiquen que també s’utilitzava com a safareig.

En un costat de la paret hi ha una aixeta de palanca moderna.

L’aigua que sobrava anava a parar a la bassa rodona que hi ha davant la font, actualment seca i en part de la paret enfonsada.

En la part superior esquerra del mur de la Font, hi ha una placa amb el seu nom, col·locada per l’associació CONVIVE.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

L’Alzinar de Sant Martí de Sallent

L’Alzinar de Sant Martí és un Indret del municipi de Sallent (Bages).

Un alzinar (també conegut com a alzineda, auleda i aulet) és un bosc d’alzines. És un bosc sempre verd que forma un estrat arbori continu i ombrívol, no gaire alt. L’estrat arbustiu és molt ric i espès i, per contra, l’estrat herbaci és poc desenvolupat.

Per a més informació podeu accedir a:

https://ca.wikipedia.org/wiki/Alzinar

L’Alzinar de Sant Martí  està situat entre l’Ermita de Sant Pere de Serraïma, l’ermita de Sant Sadurní del Pla, i l’Ermita de Sant Martí de Serraïma.

En aquest espai destaca un bosc que predomina l’Alzina prioritàriament al del Pinar,

per això se´l coneix com l’Alzinar de Sant Martí,

està repartit per diferents serralades , torrents i plans.

En aquest indret, a banda de les ermites indicades, també hi ha un nombre destacat de masies i alguna granja.

La majoria de les alzines, són relativament joves, per tant no massa grans.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia Carpintero

Bassa de la Torre de l’Àngel de Matadepera

La Torre de l’Àngel esta situada en la carretera de Matadepera BV-1221, s/n. del Municipi de Matadepera.

La Bassa esta darrera del edifici, en mig del seu bosc.

Es tracte d’una gran bassa rodona, que recull l’aigua quan plou molt.

Per medi d’uns recs fets en el bosc, condueixen l’aigua fins entrar a la bassa.

L’aigua era recollida per el subministrament propi i necessitats dels antics horts de la finca, entre altres.

El perímetre rodo de la Bassa esta protegit per una balla metàl·lica, per evitar accidents.

En la part mes inferior, hi ha el desguàs de la bassa.

Text i fotografies: Ramon Solé

Antic bosc de can Ganxet de Sant Cugat del Vallès

Antic Bosc de can Ganxet esta en el barri de Mira-sol entre els carrers de Toledo i Pontevedra de Sant Cugat del Vallès.

Es tracta d’un antic jardí particular, que alberga vestigis de jardí romàntic amb un estany i l’antiga font de Can Gatxet , que va passar a ser un jardí per a tothom.

El Bosc de Can Ganxet després de més de 15 anys demanat la seva recuperació al final és un espai verd pels veïns de Mira-sol.

Aquesta zona verda ofereix un ambient per passejar, amb bancs, papereres, arbrat autòcton, una espai infantil i un petit llac al costat de la Font de Can Ganxet.

El Bosc Can Ganxet compta amb diferents rampes adaptades per a persones amb problemes de mobilitat.

I també, amb escales de fusta.

Els treballs també es van dirigir en recuperar la flora autòctona de la zona.

Bàsicament, el bosc esta format per alzines relativament joves.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Bosses amb Brossa vegetal i altres al Bosc en Castellví de Rosanes

Anàvem a Corbera de Llobregat des de Gelida per la carretera BV – 2425, abans d’arribar a la Creu d’Aragall (Urbanització) de Corbera de Llobregat,

ens vàrem parar on hi ha a l’esquerra una pista que fa una certa baixada,

allí vàrem veure una quantitat destacable de bosses, tirades  pel mig del camí indiscriminadament.

Les bossa en el seu interior tenien restes vegetals i altres residus i d’obres.

Es una vergonya que encara avui en dia, hi ha gent que s’estima portar o tira les runes o deixalles al bosc.

En lloc de portar-ho a la deixalleria o lloc apropiat.

En moltes ocasions, es porta per la vesprada o per la nit per no ser vist.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero