Arxiu d'etiquetes: dipòsit

Avui destaquem: La Font d’Olvan en el municipi d’Olvan

Publicat el per
Respon

La Font d’Olvan esta situada a prop del nucli antic d’Olvani de l’Ajuntament d’Olvan.

Historia:

  • Fins a començaments del s. XX el poble d’Olvan no va disposar de conduccions d’aigua per al veïnat; fins que s’executà aquesta obra d’infraestructura hidràulica la font d’Olvan proveïa d’aigua als habitants del poble.
  • Tal com explica la llegenda que hi ha gravada, la canalització i conducció fou pagada, l’any 1881, pel que havia estat rector d’Olvan entre 1865-1875.

Font pública coberta per una petita construcció formada per un arc de mig punt fet amb pedra sorrenca que aixopluga la font pròpiament dita.

L’aigua procedeix d’una deu natural que a finals del s. XIX fou canalitzada i que s’acumula en un dipòsit.

Sobre la font hi ha la següent llegenda, força desdibuixada: “ANY 1881. LA MILLORA D’AQUESTA FONT SE DEU A LA GENEROSITAT DEL M. IL. SER. DR. RAMON CASALS VICARI GENERAL DE SOLSONA Y RECTOR QUE FOU DE OLVAN”.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC: Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R.

Autoria de la darrera revisió: Sara Simon Vilardaga

Adaptació al Text: : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Aljub del Pont de Vilomara i Rocafort

Publicat el per
Respon

L’Aljub esta situat a costat del camí conegut com el Pi rodó del Pont de Vilomara i Rocafort.

Historia:

  • Aquestes estructures estan estretament lligades al territori i denoten un coneixement acurat i exhaustiu de l’entorn físic de la gent que les van construir.
  • El seu emplaçament està pensat per a la captació d’aigües, ja sigui a partir del desviament mitjançant canals excavades al terra, a la roca o bé obrades amb maó.

Dipòsit pel magatzematge d’aigua retallat parcialment a la roca, i encabit en un marge de pedra seca, a peu de camí, per sota del Pi rodó, que du directament al mig d’unes feixes plantades d’ametllers i oliveres. La coberta és de lloses per aproximació de filades, amb una gran llosa de tancament al damunt.

Per sota de la coberta i collat en els dos brancals d’obertura, hi ha una barra de ferro per lligar la corda amb la galleda. Al davant com a tancament i a l’alçada d’un pedrís, hi ha una llosa de pedra segellada i col·locada en sentit vertical.

A l’esquerra hi ha un banc de pedra on posteriorment s’hi va posar un petit dipòsit modern on es devia fer la barreja bordelesa, ja que conté restes de sulfat de coure. L’interior és de planta rectangular, i mesura un metre d’amplada per un metre i mig de llargària i 0,60 metres de fondària.

Observacions:

Seguint el mateix marge, a una vintena de metres al sud hi ha una barraca de pedra seca de vinya.

Tot i que la façana és força rectilínia, la seva planta és circular, de 2,20 metres de diàmetre interior. El gruix dels murs és de 0,55 metres. L’entrada és de llinda plana i mesura 1,20 metres d’alçada per 0,80 metres d’amplada. Disposa de marxapeus.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la Fitxa per a MPC.: Jordi Montlló Bolart i Laura Bosch

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui visitem: La Font Dipòsit de Sant Pau de Manresa

Publicat el per
Respon

El Dipòsit esta situat en el carrer de la Font dels Llops, front  el número 10 en el barri de Sant Pau de Manresa.

En un lateral d’aquest dipòsit hi ha una petita plaça amb bancs,

on en un costat trobem una font adossada a una petita estructura o magatzem.

La font te una aixeta polsador situada a una paret enrajolada de blanc, l’aigua cau a una pica semicircular.

Text: Ramon  Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Dipòsit d’aigua de Sant Pau de Manresa

Publicat el per
Respon

L’antic Aqüeducte dels Llops, és una canal amb la pedra picada, actualment en desús.

Agafava l’aigua d’un ramal de la sèquia i de l’abundant cabal de la font dels Llops, actualment seca,  principalment era per regar els Horts allí existents en aquella època.

El Dipòsit esta situat en el carrer de la Font dels Llops, front  el número 10 en el barri de Sant Pau de Manresa.

S’omplia amb un ramal de la sèquia a l’hivern, servia per regar a l’estiu  l’horta de Sant Pau.

Aquest dipòsit de més de 1 milió de litres d’aigua

El dipòsit de Sant Pau és una obra d’enginyeria hidràulica construïda durant el segle XVIII,

va ser segons sembla, pagada la construcció pels Jesuïtes.

Text: Ramon  Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Mirador de bosc alt de Terrassa

Publicat el per
Respon

Al Mirador del bosc alt, s’arriba pel camí de Can Boada, fins l’IES Torre del Palau en el barri de can Boada del Pi de Terrassa,

Una vegada passat pel costat dels dipòsits d’aigua de subministrament a la ciutat, arribareu a l’aparcament del IES.

darrera d’aquest esta el mirador en la part més elevada, que ens dona una visió general de la ciutat de Terrassa.

Entre L’IES. i El Mirador veureu la formació de l’Aimerides,

Ja li vàrem dedicar un article l’any 2024 a aquesta curiosa formació.

Les vistes de Terrassa des d’aquest mirador són molt generals de la majoria del barris, monuments i altres.

Es un mirador molt fàcil d’arribar-hi per gaudir en un dia clar de vistes genials, ah !!! millor que porteu prismàtics .

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Fem safareig: El Rentador i la Font del Cap de la Costa de Cercs

Publicat el per
Respon

 A la part nord del nucli de Cercs, al carrer del Cap de la Costa.

Historia:

  • Segons conta recollit (PIÑERO, PERARNAU: 1992), al mateix indret hi havia un safareig d’inicis del segle XX, el qual posteriorment es va abandonar.
  • Al mateix lloc, l’any 1942, s’hi instal·lar l’actual safareig.
  • La data que actualment consta al safareig és la de l’any 1947.
  • Fa pocs anys l’estructura va ser reformada, construint una nova teulada, instal·lant baranes i fent una repassada general de tota l’estructura del safareig.

El safareig està construït en un rebaix fet al talús del terreny. De fet la seva estructura s’adossa a la mateixa roca. Es tracta d’un safareig de planta rectangular, amb la part superior de dos dels murs inclinada cap l’interior del dipòsit per tal de permetre rentar la roba, al costat sud i oest.

El dipòsit està bastit amb murs que presenten un revestiment de morter industrial que no permet veure el material constructiu, per al costat nord un mur de pedra vista s’aixeca a major alçada que el nivell del dipòsit; en aquest mur hi ha una mena de cartel·la feta en ciment que indica l’any 1947. L’entrada de l’aigua és a l’angle nord-est.

El safareig es troba construït damunt una plataforma que regularitza i anivella el paviment. Compta amb una coberta de bigues de fusta, llates i teula àrab, sustentada sobre pilars de maó massís.

En la darrera remodelació es va instal·lar una barana de barrots de fusta. L’aigua que sobrant és conduïda cap un altre petit dipòsit, situat a l’extrem oest, a nivell del paviment, i fora del ras de la coberta.

Al costat del safareig, hi ha una font; aquesta compta amb un frontal de constitució senzilla fet a partir de maó massís i formigó al centre del qual hi ha l’aixeta polsador de llautó;

a la base hi ha una petita pica revestida també amb ciment industrial. L’estructura està bastida arrambada al talús que conforma el terreny.

Recull de dades: Mapes del Psatrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa: Sara Simon Vilardaga

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres – Els Pins pinyers d’Hostalets de Pierola

Publicat el per
Respon

Cal situar-se en la carretera  B-231 entre els quilometres 11 i 12, allí surt el camí que porta al dipòsit d’aigua d’Hostalets de Pierola.

Cal seguir la pista que una vegada passat uns camps, s’endinsa per un bosc de Pins pinyers,

podeu anar amb vehicle, aviat fa una certa pujada que es va guanyant altura.

En cada costat del camí, veureu uns Pins pinyers, destacats per la seva corpulència i,

amb una escorça molt gruixuda,

fen-los així uns pins més destacables.

La majoria tenen branques grans i allargades cap a munt.

També aquests pins, disposen d’una pinassa allargada i grossa.

Estan en un bosc relativament net i amb vegetació diversa.

Si seguiu aquesta pista, trobareu una segona a la dreta que us portarà a les runes de l’ermita de Sant Cristòfol.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui destaquem: La Font de can Gibert de Gironella

Publicat el per
Respon

La Font de can Gibert està situada en la zona oest del Cap del Pla, entre el carrer Pedraforca i la C-16z, passat el cementeri. Un camí a l’esquerra indicat per un cartell hi porta, abans d’arribar a la masia.

L’estructura actual de la font està bastida amb materials de cronologia contemporània.

La font està situada en un clot, compta amb una estructura senzilla, un petit dipòsit de maons en el qual hi ha l’aixeta de maneta.

Sobre el dipòsit hi ha construït un petit mur de blocs de ciment, una filada només, per tal de facilitar que la terra que es va desprenent del marge no tapi l’estructura.

Al costat hi ha una vella bassa allargada i no massa gran, actualment és seca.

Deuria fer-se servir per regar els horts o conreus propers.

Observacions:

Queda una mica amagada, cal seguir els diferents cartells que hi porta directament .

La font rep el nom de la casa que és a pocs metres al nord.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural- Diba i propi.

Autoria de la fitxa: Sara Simon Vilardaga

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Pou de Cal Planell de Rajadell

Publicat el per
Respon

El Pou de Cal Planell està a pocs metres de la masia en el barri  de la Monistrolet, a tocar la carretera i molt a prop de la via del tren. de Rajadell.

Segons el propietari de Cal Planell, no es un pou de mina, sinó un dipòsit que omplia regularment el “tren de l’aigua” que venia de Manresa i omplia els pous de les cases de prop la via.

Pou  de parament de totxo (rajoles) i pedra. El pou es circular i se li adossa un cos rectangular, amb el safareig.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural- Diba i propi.

Autoria de la fitxa: F. Xavier Menéndez. OPC 2017-21

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero i Mapes de Patrimoni Cultural- Diba

Abeurador per animals de muntanya en Castellgalí

Publicat el per
Respon

Avui us presento un curiós abeurador que esta situat en el municipi de Castellgalí, en una camí a prop de la pista que porta a Marganell.

Esta destinat per poder disposar d’un punt d’aigua i els animals de la muntanya per beure.

Aquest abeurador com podem veure en les imatges, s’omple gracies a l’aigua provinent d’una canal natural d’aigua de la pluja,

També, en èpoques seques, es pot portar aigua amb un vehicle amb dipòsit.

He dit al principi “abeurador curiós”, donat que esta tapat per una placa de pedra plana on el centre hi ha un forat rodó, per on els animals poden posar el cap i beure.

Text al Blog: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero