Mapa excursionista de la regió a cavall del Maresme i el Vallès Oriental. A escala 1:25.000 per no perdre cap detall de la xarxa de camins, senders i ascensions i amb tota la informació sobre refugis i llocs d’interès. L’acompanya una guia amb la descripció dels itineraris més interessants de la regió i les seves dades de longitud, temps, desnivell i dificultat més un petit apartat dedicat a la BTT, descens de barrancs i escalada.
Per anar a La Font Gran, cal arribar-hi per un camí que surt en el quilòmetre 7,5 de la carretera BV-4316 des de Santa Eulalia de Riuprimer direcció Santa Maria d’Oló.
Per arribar s’ha de baixar fins al riu Mèder per un camí al costat d’un camp.
S’ha de creuar el riu i a la dreta ja s’aprecia la construcció de captació d’aigua.
Historia:
Sembla que s’ha de considerar que la Font Gran tindria una construcció vinculada des de 1684.
La Font Gran, la Font d’en Janot, molt propera, i la Font dels Avellaners –avui desapareguda–, han proporcionat l’aigua al poble.
De fet el 21-10-1933 l’ajuntament acorda de fer un estudi sobre la portada d’aigües al poble des de la Font Gran.
A partir de 1934 es porta l’aigua d’aquest aqüífer fins al poble, on arribava pel propi desnivell, sense necessitat de motor, i s’emmagatzemava en un dipòsit que hi havia on ara es troba la fàbrica de Can Llaudet, on també hi havia el safareig.
En el moment de construcció de la fàbrica, 1957-1958, és quan es va posar una bomba per a fer arribar l’aigua a un nou dipòsit situat a prop de la casa del Puig de Ventallola, i des d’aquest punt al poble.
Encara avui, el dia de la tornaboda de la Festa Major es va a la Font Gran per dinar-hi i ballar sardanes. A mes, les fonts han estat també, i ho són encara, molt importats per la fauna salvatge i per la ramaderia de la contrada.
La Font Gran és en aquests moments un aqüífer de gran cabal, canalitzat per aportar aigua al poble de Santa Eulàlia.
Per arribar on hi hauria la font, cal pujar un tram d’escala i
trobarem una taula i seient de pedra, si aixeca al seu costat una caseta en que s’indica que es tracta d’un punt de captació d’aigua de consum humà,
a sota dues dates, 1934 moment en que es comença a captar l’aigua i
una altra pedra, 1684, probablement provinent de l’antiga font.
El lloc és molt fresc i tranquil.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba i propi.
La Font de la Vila està situada en el carrer Canigó, 21-23 de Corbera de Llobregat.
Historia:
Constitueix la font més antiga de la part alta de Corbera de Llobregat.
L’aigua que hi brolla prové del Coll del Portell (550 m), del peu del Puig d’Agulles (652 m) i del roc Forrellac (612 m).
La inscripció que hi figura és la següent:«Font de la villa corberi: aquesta aigua fresca i bona brolla de les roques calines del puig d’Agulles, coll del Portell i roc de Forellac a 612 mts del nivell del mar. Portada a Corbera perquè puguem fruir de les seves cualitats inmillorables, no n’hem de fer mal ús. Bebeu-ne a cort ple. No l’estalvieu però no la mateu. Gràcies.».
La font actual seria una reconstrucció de l’any 1957 d’una més antiga.
Font amb un frontal de pedra calissa acabat en punt rodó que fa de marc a unes majòliques on es descriu l’origen de la deu; al començament del text hi ha el títol “Font de la vila” i l’antic escut de Corbera, amb el castell, l’escala i el corb.
Observacions:
Les rajoles són una reproducció de les originals, substituïdes pel seu mal estat.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa: Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro
Al recorre camins, boscos, rieres, ciutats i pobles, fa que a vegades ens cridi l’atenció curiositats que a mi personalment, em fan fer que siguin fotografiades.
Avui he seleccionat cinc imatges, com a objectius Curiosos :
En Sant Celoni, hi ha com una petita escala per pujar a una explanada i al seu costat les restes de dos arbres tallats… misteri…?
Es en un carrer de Cerdanyola del Vallès, ens preguntem : perquè esta censurat el nom del carrer …?
En una cruïlla a prop del Parc de Vallparadis de Terrassa, els nens d’una escola han fet el seu cartell de pas de peatons, serà mes efectiu que el de tràfic …?
També a Terrassa, trobem una entrada peatonal que per evitar l’accés a vehicles, s’ha col·locat una barana en diagonal, deixant passar sols a la gent.
I per últim, mireu be aquesta porta en Sant Antoni de Vilamajor, sembla que la van construir per algun vehicle amb orelles …?
L’edifici de l’Umbracle va ser projectat per Josep Fontserè el 1883, però que restà inacabat per l’inici de les obres en motiu de l’Exposició Universal de 1888, moment en el qual va usar-se com a saló de festes i conferències amb la participació de l’arquitecte Gustà i Bondia.Finalment, un cop finalitzada l’Exposició, va retornar als seus perfils i ús original amb la reforma que en féu Josep Amargós.És un edifici aïllat i presentat al concurs públic per a la construcció del Parc de la Ciutadella amb usos culturals i lúdics dins un programa científic ambiciós juntament amb el Museu Martorell de Geologia i l’Hivernacle.L’estructura està marcada per l’ús del ferro i per la secció lobulada, en un assaig modern i d’avantguarda en l’ús de nous materials i estructures.Els pilars són de foneria i les bigues i les jàsseres són corbes formant un espai cobert trilobulat : un arc central més gran i dos més petits a cada lateral, tot cobert de fusta.L’espai lobulat de tot l’interior queda trencat per les dues façanes que tenen la part superior de maó vist.La façana s’estructura de manera tripartida seguint les voltes centrals de mig punt de l’interior.La part central, amb una gran obertura de la mateixa fusta que la coberta, presenta maó vist a la part superior amb decoracions de maçoneria com són els tres pinacles que sobresurten escalonadament.Els laterals segueixen la mateixa estructura reproduïda a petita escala i amb finestres.En l’actualitat si pot entrar lliurement i admirar les diferents plantes que hi ha, disposa de bancs i es un lloc molt tranquil i silenciós.Moltes de les plantes son d’un volum gran i vent cuidades, amb un petit cartell que indica el seu nom.L’Umbracle és un edifici que esta protegit com a Bé Cultural d’Interès Local.
Recull de dades : Ajuntament de Barcelona i Viquipèdia