Dins del poble de Mura us teniu d’anar al carrer de Puig-Gili, on es situat cal Carter (Restaurant), en un nivell inferior, on dona el carrer Alfons Sala, i en la paret propera està la Font.
En la mateixa paret hi ha una aixeta antiga,
L’aigua cau a una vella pica de pedra,
i per medi d’un canaló la porta a una segona pica o antic abeurador rectangular.
En la mateixa estructura de la Font i ha una roda de molí no massa gran.
A sobre de la Font, teniu l’escut del Mura en relleu.
El Casal Santa Magdalena està en el carrer Major, 1-3 de Corbera de Llobregat.
Edifici rectangular de planta baixa i dues plantes amb coberta de dos aiguavessos. Ha sofert diverses reformes, ampliacions i reconstruccions, però conserva l’estil original. Es fonamenta sobre la roca i és bastit amb pedra vermella esmoladora; a les quatre façanes té portals rodons capçats per l’escut amb el corb i algunes finestres tenen detalls ornamentals gòtics d’arc conopial, mentre altres són més sòbries i pràcticament no són decorades. La coberta és de teulada àrab i amb un ràfec d’elements ceràmics comuns.
L’edifici és aïllat i envoltat per dues places, safareigs i el recinte dels jardins propers a la rectoria parroquial de Santa Maria de Corbera.
Al costat de les escales que pujant a la cuina del edifici del Casal, i a baix adossada a la paret, hi ha la Font.
L’aixeta està dins d’una arcada feta d’obra de totxanes.
Es un tub corbat que l’aigua sortiria al polsar un boto situat al costat.
La Font de la Pubilla està situada en la Plaça de la Pubilla, entre els dos nivells del carrer Sant Salvador de Corbera de Llobregat.
Historia:
Fou inaugurada el 16 d’abril de 1979, sent alcalde Miquel Canyellas i Cardona, fundador de la festa de l’elecció de “la Pubilla”.
Mapes patrimoni cultural
Font pública amb la figura esculpida d’una pubilla en un bloc de pedra centrada en una placeta que fa conjunt amb un parc infantil. A la part frontal, a més a més de la imatge de la pubilla hi ha l’antic escut de Corbera i la data de la seva inauguració (16 d’abril de 1979); a la part posterior hi ha la inscripció “Inaugurat essent batlle en Miquel Cañellas i Cardona, el qual fou fundador del certamen Pubilla de Corbera, any 1970. Corbera a les pubilles d’arreu de Catalunya”.
Recull de dades : Mapes patrimoni cultural- Diba.
Autoria de la fitxa: Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro
La Font de la Vila està situada en el carrer Canigó, 21-23 de Corbera de Llobregat.
Historia:
Constitueix la font més antiga de la part alta de Corbera de Llobregat.
L’aigua que hi brolla prové del Coll del Portell (550 m), del peu del Puig d’Agulles (652 m) i del roc Forrellac (612 m).
La inscripció que hi figura és la següent:«Font de la villa corberi: aquesta aigua fresca i bona brolla de les roques calines del puig d’Agulles, coll del Portell i roc de Forellac a 612 mts del nivell del mar. Portada a Corbera perquè puguem fruir de les seves cualitats inmillorables, no n’hem de fer mal ús. Bebeu-ne a cort ple. No l’estalvieu però no la mateu. Gràcies.».
La font actual seria una reconstrucció de l’any 1957 d’una més antiga.
Font amb un frontal de pedra calissa acabat en punt rodó que fa de marc a unes majòliques on es descriu l’origen de la deu; al començament del text hi ha el títol “Font de la vila” i l’antic escut de Corbera, amb el castell, l’escala i el corb.
Observacions:
Les rajoles són una reproducció de les originals, substituïdes pel seu mal estat.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa: Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro
La Font de la plaça Camilo Riu esta situada en el nord-oest de la Plaça Camilo Riu de Begues.
Font és un element integrant d’aquesta plaça, és una font feta d’obra en blocs irregulars de pedra calcària. L’aigua, canalitzada, raja des d’una aixeta, que cal accionar, dins d’una bassa el·líptica situada a la base de la font. Aquesta bassa té unes dimensions de 156 cm d’amplada i una profunditat de 90 cm.
El cos de la font és un bloc rectangular fet, com ja s’ha dit, amb pedres calcàries irregulars amb unes mides de 253 cm d’ample i una alçada de 246 cm. A la part inferior hi ha un arc de mig punt amb el fons en quart d’esfera, el qual dona aixopluc a la bassa anteriorment descrita.
A la part central de la paret del cos de la font hi ha l’escut de Begues, en una llosa de pedra, de tipus quadrilong francés, es veu el pi, símbol de l’escut del municipi. El coronament de la font és un capcer ondulant fet amb lloses de calcària grisa.
Al centre de la citada Plaça, hi ha un sortidor i bassa.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba
La casa del Sequiaire (o del Guarda) es situada al costat de la carretera BV- 4511 en el seu pas per Santpedor.
situada a l’esquerra del curs d’aigua i al costat de la planta de tractament de Santpedor és una de les tres construccions que podem trobar al llarg del canal, destinades originàriament a allotjar l’encarregat de la vigilància de la Sèquia en aquell tram.
Es tracta d’un edifici recentment restaurat, de planta baixa, dos pisos i amb coberta a doble vessant, punt de partida des d’on es podia controlar el curs de l’aigua.
Hi ha un escut amb la data 1882.
Des d’aquest punt i en un lateral de la casa, es pot desviar l’aigua al torrent del Riu d’Or.
En aquestes cases és on vivien els sequiers o sequiaires, que són les persones encarregades del manteniment de la Sèquia.
La Sèquia necessita un manteniment constant. Diàriament els sequiaires la ressegueixen de cap a cap.
La seva feina és vetllar perquè els ponts estiguin en bon estat i reparar els murs que s’ensorren.
Dues vegades a l’any es neteja el fang del fons. Per realitzar aquesta operació cal buidar la Sèquia per trams.
Recull de dades: Ajuntament de Santpedor, La Sèquia i altres.
fonts naturals, aigua, muntanya i més 