Parc Natural de s’Albufera de Mallorca 

Viquipèdia

El Parc Natural de s’Albufera de Mallorca (pronúncia local: (Muro)) és un parc natural situat al sud de la Badia d’Alcúdia, al nord de l’illa de Mallorca, que inclou part dels termes municipals de MuroAlcúdia i Sa Pobla.

Historial:

L’aigua és la base de la riquesa biològica de s’Albufera. L’aigua i la humitat del sòl permeten el creixement continuat de la vegetació, diferent segons la profunditat, la proximitat a la mar i el tipus de terreny. El Parc rep l’aigua de pluja a través de torrents i ullals (afloraments d’aigües subterrànies). Les entrades a l’estiu d’aigua de la mar no són importants en quantitat, però afecten la vegetació i la fauna.

La vegetació està dominada pel canyet (Phragmites australis), la cesquera (Cladium mariscus) i la bova (Typha spp.). En els canals trobam plantes que viuen submergides: l’herbei de fil (Potamogeton pectinatus) i la cua de mart (Ceratophyllum demersum).

Viquipèdia

A les zones salabroses creixen els joncs (Juncus spp.) i les herbes salades (Sarcocornia spp.). Entre els arbres destaquen el poll blanc (Populus alba), l’om (Ulmus spp.) i el tamarell (Tamarix spp.). Les espècies de les dunes, com el lliri de mar (Pancratium maritimum), el peu de milà (Thymelaea velutina) o el ginebró de fruit gran (Juniperus oxycedrus macrocarpa), estan adaptades a les difícils condicions de l’arenal. Les orquídies també són presents al Parc. L’orquídia de prat és una espècie d’orquídia lligada a les zones humides i el Parc Natural és l’únic lloc a tota Europa on es pot trobar.[3] Hi trobem gran diversitat de fongs, 205 espècies. Una d’elles, la Psathyrella halofila, nova per a la ciència, va ésser descoberta a s’Albufera l’any 1992.

Viquipèdia

Quant a la fauna, destaquen, entre els peixos, l’anguila (Anguilla anguilla) i les llisses (Chelon i Liza spp.). És abundant el granot (Pelophylax perezi), i rèptils com la serp d’aigua (Natrix maura) i la tortuga d’aigua (Emys orbicularis).

Viquipèdia

També 22 espècies de mamífers com ratapinyades, ratolins i rates. Els invertebrats són molt diversos: libèl·lulesdípters, escarabats i papallones nocturnes (més de 450 espècies).

D’ocells, se n’han observat fins a 303 espècies. Hi ha 64 espècies reproductores, entre sedentàries i estivals.

Viquipèdia

Més de 10.000 aus hivernen a s’Albufera: ànneresagrons i d’altres, a més de grans esbarts d’estornells. El Parc és també important per les aus migradores que hi fan estades de pocs dies: cetles blanquesoronelles… i per les divagants, de presència ocasional, com les grues.

Viquip`edia

És possible realitzar-hi els següents itineraris:

  • Itinerari des Colombars: Seguint el mateix camí, passant 1km, arribarem a una desviació cap a l’esquerra que ens durà cap als Colombars, just passat un petit pont per davall del qual hi passa el canal Ferragut.
  • Itinerari de sa Roca: Seguint l’itinerari arribarem fins al turó de sa Roca, al qual s’accedeix després de travessar un petit pont de fusta.
  • Itinerari des Cibollar: Creuant el Gran Canal ens trobam amb una altra cruïlla de camins.
  • Camí d’Enmig – ses Puntes: Arribarem al pont de sa Font, per davall del qual hi corre l’aigua més neta del parc, provinent de la font de sant Joan (recomanat en bicicleta)-

Equipaments:

  • Centre d’informació de sa Roca
  • Centre d’interpretació Can Bateman
  • Oficina de Gestió de sa Roca
  • Observatoris d’aus i plataformes d’observació.
  • Laboratori per a l’ús d’investigadors.

Us recomanem la seva visita.

Viquipèdia

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia-Carpintero

Llac del Parc de can Vidalet d’Esplugues de Llobregat

Al Parc de can Vidalet si pot accedir per l’Av. Laureà Miró, 1-67 / i els carrers Molí, 102-112 / Cedres, 40-122 / Glicines, 12-22 / Eucaliptus, 2-16 / Caquis, 2-22 d’Esplugues de Llobregat.

Un lloc destacat es el llac naturalitzat, un hàbitat de gran valor ecològic.

El llac de Can Vidalet té una superfície de 1.020 m2 i una profunditat mitjana de 1,8 metres.

L’any 2017, l’AMB hi va fer uns treballs de millora consistents en: buidatge de les aigües, neteja del fons, introducció d’un nou sistema de recirculació i un farcit amb 46 illes flotants de vegetació.

Aquesta naturalització del llac va millorar la gestió sostenible de l’espai i va potenciar la biodiversitat, convertint-lo en un espai de conservació de fauna i flora.

Dintre de l’estany hi ha uns arbres destacats, els Xiprers dels pantans.

El xiprer dels pantanstaxodi o taxodi dístic (Taxodium distichum) és una espècie de conífera de la família Cupressaceae originària del sud-est dels Estats Units. També es troba plantat com a espècie ornamental en altres llocs, per exemple a Barcelona a l’estany del Parc de la Ciutadella, en Granollers.

Arriba a fer de 25 a 40 m d’alt amb un diàmetre del tronc de 2 a 3 m o més. L’escorça està fissura verticalment i és de color marró grisenca a marró vermellosa. Les fulles són caducifòlies (per això se’n diu calb) disposades espiralment sobre la tija fan d’1 a 2 cm d’ample.

És una planta monoica. Les pinyes són globulars de 2 a 3,5 cm de diàmetre, porten de 20 a 30 llavors triangulars.

Els troncs principals estan envoltats d’arrels aèries (anomenades en anglès cypress knees, genolls de xiprer).

Viquipèdia

Recull de dades: Ajuntament d’Esplugues de Llobregat i Viquipèdia.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia-Carpintero

Fauna de l’Estany de la Guinardera de Sant Cugat del Vallès

L’Estany de la Guinardera esta entre les avingudes de la Via Augusta i d’Europa de Sant Cugat del Vallès.

L’estany i el seu entorn acull diverses espècies de fauna i flora d’interès.

Hi ha un refugi de fauna de naturalitzada, a la qual la població no pot accedir directament, amb nuclis de vegetació autòctona densa i

espais emboscats que afavoreixen la nidificació i el refugi d’ocells, així com d’altres espècies d’interès, com els espiadimonis.

A més, hi ha tres illes flotants vegetades que afavoreixen la depuració de les aigües i la naturalització de les basses i,

alhora, són refugi i zona de nidificació per a fauna vertebrada i invertebrada.

Aquest tipus d’hàbitats acostumen a ser lloc de concentració d’insectes i, alhora, d’espècies insectívores, com els ratpenats (pipistrel·la nana, pipistrel·la comuna),

així com d’ocells com els tallarols, les mallerengues, les cueretes, els pit-roigs i els rossinyols.

També, solen ser punt de trobada d’espècies migradores, com el cabusset, la polla d’aigua l’ànec collverd i l’esplugabous.

Observacions:

De forma il·legal s’alliberen en aquest lloc animals com conills i

ànecs i altres espècies exòtiques invasores com la gambúsia i tortuga de Florida.

Recull de dades: Diba.

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Parc de Les Aigües de Sabadell

En total, l’espai del Parc de Les Aigues, ocupa 7 hectàrees i és el tercer parc més gran de Sabadell, després dels parcs de Catalunya i Can Gambús.

El Parc de les Aigües esta situat, en l’Av. d’Estrasburg, Carrer de Sarajevo, Carrer de Plini el Vell, entre altres de Sabadell.

L’obra ha costat 5,6 milions d’euros i fa poc es va aprovar una darrera fase d’obres per 4,1 milions d’euros més, de manera que està previst que acabi costant 9,7 milions d’euros.

El parc s’ha dissenyat amb criteris de sostenibilitat i posa l’aigua i el verd al centre. Disposa de 320 arbres, espais d’ombra, camins de passeig, zones de repòs i espais de jocs pensats per a tots els públics.

A l’àmbit nord, destaca una passarel·la i un mirador amb vistes panoràmiques de 360º sobre Sabadell i l’entorn natural: la Mola, el puig de la Creu, el Montseny i Collserola.

Un mirador que posa en valor el paisatge i l’enclavament geogràfic de la ciutat.

A l’àmbit sud hi trobem la zona de jocs d’aigua.

L’aigua dels jocs s’utilitza de manera controlada per garantir un consum mínim i només funciona quan les reserves ho permeten.

Inclou elements com aixetes amb temporitzador, comportes, molinets i séquies per fomentar el joc actiu i creatiu.

Al parc hi ha flora i fauna diverses, amb espècies autòctones i zones que afavoreixen la infiltració de l’aigua de pluja.

És una reconversió d’un espai d’infraestructura urbana en una gran zona verda oberta a la ciutadania per gaudir de la natura i el paisatge.

Va ser inaugurat el diumenge 27 d’abril d’aquest any, es vivia una jornada històrica a Sabadell.

Després d’anys d’espera, la ciutat inaugurava amb tots els honors el parc de les Aigües, que ha d’exercir com un gran pulmó verd entre els barris de Can Llong, Can Rull i la Concòrdia.

L’horari de parc de les Aigües és:

  • D’octubre a abril, de 8 a 20 h
  • De maig a setembre, de 7 a 22 h

Recull de dades: Ajuntament de Sabadell

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Parc del Llac, Itinerari de Natura de Navarcles

Per anar a l’Itinerari de Natura, cal que ens situem en el carrer de la Font de la Cura, a partir d’aquí seguir la llera esquerra del Llac, riu amunt, es passa per una amplia zona de Pin nic i vistes al llac.

On arribarem a l’Itinerari de Natura, s’ha aprofitat la varietat dels arbres existents, per formar un recorregut,

on cada arbre i plantes destacades tenen un cartell amb el seu nom amb català i altres idiomes, així com la mida que pot fer i un dibuix de la fulla.

Trobarem Om,

Àlber,

Pollancre,

Roure,

Freixe,

Alzina,

Jonc,

Sanguiyol,

Canyís,

La presència de fauna també ha anat en augment els darrers anys.

Entre d’altres espècies, destaquen els ocells de cant (rossinyols, caderneres…),

també el bernat pescaire, tórtores, colomins, garses, serps d’aigua, gripaus o ànecs.

Sent molt didàctic per anar en família a visitar-ho tot fent un curt passeig,

per un espai totalment planer.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García-Carpintero

Riu Llobregat al pas per Gironella (Berguedà)

El riu Llobregat és el principal curs fluvial amb el que compta el municipi de Gironella.

El riu neix a les fonts del Llobregat, a Castellar de n’Hug, i discorre pel territori català en direcció S-E a la seva desembocadura al Prat de Llobregat on conforma el seu delta. Es tracta d’un dels principals rius de Catalunya.

En el municipi de Gironella el riu ha desenvolupat un paper molt important, més en un municipi petit d’extensió com Gironella, així, al llarg del seu recorregut per dins el terme municipal s’hi van instal·lar quatre grans fabriques tèxtils, fent ús al màxim de les possibilitats que oferia.

 Aquestes fàbriques han estat fàbriques de colònia, afavorint la proximitat dels nuclis urbans a redós del riu, les colònies estan instal·lades més o menys a toca, la majoria d’elles compten amb grans extensions d’horts al costat mereix del riu.

A més a més, el poble de Gironella s’ha desenvolupat a redós del riu i a partir del segle XIX a banda i banda, fent que el Llobregat formi part indiscutible del poble.

L’entorn del riu ofereix una gran diversitat d’hàbitats, tot i que al llarg dels anys s’ha anat reduint com a conseqüència de l’activitat humana i de les obres que ha realitzat al riu o a les seves lleres.

Tot i això, el bosc de ribera que acompanya al Llobregat comporta una rica biodiversitat tant a nivell de flora com fauna.

S’ha de valorar el riu en tota la seva importància, ja que té un rol clau com a connector biològic entre els diferents espais naturals per els que discorre.

Observacions: 

Gironella va patir la gran riuada del 1982. Al llarg del seu tram dins el municipi de Gironella, el riu és creuat per un bon nombre de ponts i palanques.

Recull de dades: Mapas del Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.:Sara Simon Vilardaga

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui destaquem: La Font del Refugi del Pla d’Erola de Ribes de Freser

El Refugi de Pla d’Erola és un refugi forestal de muntanya dins del veïnat de Ribesaltes del municipi de Ribes de Freser (Ripollès) a 1.522m d’alçada i situat al costat de la pista forestal de Ribes Altes. El 2011 s’han dut a terme una sèrie de reformes les quals possibiliten gaudir d’un entorn natural d’excel·lència amb un servei de bar i cuina. A més a més, des de Ribes de Freser hi ha un camí natural que permet accedir-hi a peu on hi ha informació de la fauna i flora de la zona d’espai d’interès natural “Capçaleres del Ter i del Freser”, miradors i taules de pícnic. Obert tots els caps de setmana i durant les vacances escolars, de 9 del matí a les 8 del vespre. Servei de bar, esmorzars i dinars. La seva Font esta a pocs metres del refugi.

Recull dades: Viquipèdia

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Estany o Pantà de la Vallmitjana de Taradell

L’Estany o Pantà de la Vallmitjana esta situat en el Torrent de la Vallmitjana a tocar del Càmping de la Vall de Taradell.

L’estany de la Vallmitjana és un embassament artificial creat en el torrent de la Vallmitjana. Té una superfície de 1’91 hectàrees i està envoltat de camps de conreu i per diversos verns en el seu entorn immediat.

Es troba dins del refugi de fauna salvatge de la Vallmitjana.

La vegetació forestal de ribera es restringeix al perímetre de l’estany. Està constituïda per una verneda on apareixen alguns arbres i arbustos de jardineria. L’estany està envoltat per conreus excepte al sector nord-est, on se situa el càmping.

L’interès per a la fauna es veu molt condicionat per la presència de peixos introduïts -amb poblacions abundants degut a l’alimentació artificial afavorida pels campistes-. Aquests peixos afecten molt negativament les poblacions d’amfibis o la fauna íctica que podria arribar a desenvolupar-se a l’estany.

Destaca la presència d’aus, com els ànecs collverds (Anas platyrhynchos), xarxets (Anas crecca), cabussets (Tachybaptyus ruficollis), polles d’aigua (Gallinula chloropus) o els bernats pescaires (Ardea cinerea), entre d’altres. S’hi ha citat també tortuga d’aigua (Emys orbicularis), tot i que caldria confirmar la seva presència actual.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural i Viquipèdia

Autoria de la fitxa per a MPC: Marta Lloret. Antequem, S.L.

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Bassa de can Rufi de Caldes de Malavella

La bassa de can Rufi, esta situada en front de l’antiga masia de can Rufi de Caldes de Malavella.

Gracies a un acord amb els propietaris de la Finca de can Rufi, l’Associació de La Sorellona va portar l’arrenjament de la bassa.

La bassa en l’actualitat es un espai en custòdia, aquesta bassa és com una reserva on hi han amfibis i altra fauna autòctona.

Un cartell dona a conèixer que no es tirin altres animals no autòctons, com peixos, tortugues, crancs, entre altres, els quals poden perjudicar la vivència dels animals allí existents.

Recull de dades: Del cartell d’Adrena i La Sorellona

Adaptació al Text del Bloc: Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

Coves del Toll de Moià

Les coves del Toll són unes coves prehistòriques situades al municipi de Moià, al Moianès.

Es divideixen en dos sectors:

La galeria sud (108 m), zona ocupada per l’home prehistòric.

La galeria est (80,55 m), que voreja sobre un curs fluvial intermitent.

Recepció

En total fan 1.148 m de profunditat, no obstant això la part visitable, en forma d’ela, és de 180 m.

És una de les coves prehistòriques d’Europa més rica en fauna del Quaternari, durant les glaciacions würmianes.

S’hi han trobat restes fòssils d’hipopòtam, rinoceront, ós de les cavernes, lleó, hiena, bou primitiu, isard, etc.

També s’han descobert restes d’un foc i d’alguns estris de sílex corresponents al Mosterià,

les quals demostren la presència humana de l’home Neandertal durant el Paleolític Mitjà (entre 100.000 i 40.000 anys d’antiguitat).

Les troballes, relatives a l’Epipaleolític, al Neolític i a l’edat de bronze, mostren canvis en l’activitat dels pobladors.

S’hi va trobar un individu masculí i robust, no gaire alt i branquimorf, de tipus alpí,

del qual s’ha trobat l’enterrament i que s’acompanya d’un fermall metàl·lic d’origen centreuropeu.

Actualment totes les restes arqueològiques que s’hi han trobat s’exposen al Museu de Moià.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text del Bloc: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero