Parc del Torrents dels Ferrussons de Sant Cugat del Vallès

Parc del Torrent de Ferrussons esta entre el coll Favà i la masia de Can Magí,

ubicat en l’avinguda de Can Magí, el carrer de Clementina Arderiu i carrer de Torrent de Ferrussons de Sant Cugat del Vallès.

Antigament, formaven part dels terrenys de la masia de can Magi, estava envoltat pels conreus de vinyes i fruiters.

Actualment, hi ha pas des de la part alta per medi d’un camí arranjat fins la part baixa del parc.

En el torrent hi ha àlbers, amb sotabosc de vinca, heura i cua de cavall.

A la llera, hi trobem alguns exemplars de roures.

El pi blanc s’hi ha anat introduint també durant les darreres dècades.

Els accessos són alguns adaptats, altres…no

Amb seients a l’ombra,

disposa de lavabos, te alguna Font de xarxa pública,

jocs infantils destacables,

aparells per adults per fer gimnàs.

i taules amb seients de fusta per fer un àpat, papereres…

El Parc donat el seu ambient fresc de ribera, esta dins del llistat de refugis climàtics del municipi.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garciá – Carpintero

Pou de Cal Farrés de l’Astor de Pujalt

Pou situat davant la casa de Cal Farrés i darrera de l’església del petit agregat de l’Astor de Pujalt.

Historia:

  • El pou de Cal Farrés era on antigament la gent del poble anava a buscar aigua.
  • Era conegut com la Font del Farrés, i tenia unes escales per baixar-hi, fins que la van cobrir i van posar el brocal a mode de pou.
  • Va donar aquest servei al poble fins que hi va arribar l’aigua de subministrament.

Pou situat davant la casa de Cal Farrés. És de planta quadrangular i està totalment cobert d’heura. En un costat hi ha una portella metàl·lica.

A la part frontal hi ha una pica rectangular de pedra que s’omple de la seva aigua. A l’altre costat hi ha un pedrís per seure.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la Fitxa per a MPC.: Dídac Pàmies i Marta Lloret

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui visitem: La Font de Mirambell de Calonge de Segarra

La Font està en la part més alta del nucli de Mirambell, adossada en la paret de sota del Castell i front l’església.

És una font molt senzilla, de la paret surt una aixeta de polsador, l’aigua cau a una pica rectangular de pedra.  

Al seu costat hi ha un seient, la paret esta plena d’heura que ajuda a no veure la paret.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui destaquem: La Font de la Soleia de Matadepera

La Font de la Soleia  es una surgència d’origen càrstic situada arran de corriol, sota la paret del cingle, al camí que rep el nom de la font.

Està envoltada de verdet, heura i falzia blanca o ruda de paret. L’accés es pot fer des del Camí dels Monjos, pujant des de Can Pobla.

Es tracta d’una antiga surgència mig taponada per les concrecions calcàries i tosca. A la part inferior, tocant al terra hi ha una piqueta en forma de mitja lluna que els excursionistes mantenen neta. La pica està feta de pedra, per la part interior hi ha una filera de maó pla amb una fina capa d’arrebossat.

Al damunt, hi ha un pegat de morter rectangular amb la data gravada de “1905 FONT SOLEIA.”

A mà esquerra, en el mateix estrat, la nova surgència amb un orifici situat a una trentena de centímetres del terra i un tap amb una cadeneta. A mà esquerra mig esborrades pel degotall de l’aigua hi ha les quatre barreres pintades de color groc i vermell. L’aigua que es filtra a través de la mateixa paret s’escola pel camí, travessant-lo i acumulant-se en una basseta natural envoltada de lleteroles florides i arítjol, fàcil d’identificar per la presència de joncs al seu interior.

Observacions:

Les surgències són fonts naturals que brollen de la terra o d’entre les roques. Poden ser temporals o permanents. El seu origen procedeix de les aigües infiltrades en un carst, que surten a l’exterior a través d’un forat o una cova, quan localitzen un nivell subjacent de roques impermeables. Per tant, el moviment natural de l’aigua a través de la roca queda desviat pel material impermeable i per tant forçant-lo a sorgir a la superfície.

La surgència apareix cartografiada al mapa de la guia monogràfica de Sant Llorenç del Munt publicada l’any 1935.

Recull de dades: Mapes Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa: Jordi Montlló Bolart

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Oriol – Ramon Solé

Un passeig pels bosc de ribera del riu Ges

Com cada divendres avui us presento dos articles

Us invito a fer un passeig pel bosc de ribera a prop del riu Ges.

Un dels llocs mes habituals per fer-ho és en la zona on havia agut l’antic Balneari de la Font Santa, avui poc en queda, està en runes.

Així com les seves fonts que ja m’he referit alguna altra ocasió.

Aquesta vegada, prenem atenció els arbres a tocar del riu Ges.

Son uns espais planers i ombrívols plens de plataners, si aneu en la tardor tindreu que trepitjar la catifa de fulles, que tant agrada els nens…Resseguiu  pel costat d’aquest riu que sempre mostra les seves aigües tranquil·les.

Anireu passant pel costat d’altres tipus d’arbres com freixes, verns, faigs, algunes pollancres, oms, tells, bedolls, i també l’heura, l’esbarzer o l’arç blanc.

Si no feu soroll, podreu gaudir del cant de molts ocells que fan vida en aquest paratge natural,

I poder veure algun bernats pescaires, martinets blancs, blauets, mallerengues, oriols, caderneres, ànecs colls verds, pit roigs, xivitones, corriols petits, merles, picots verds…Us poden ajudar a descobrir els diferents tipus de flora i fauna presents a la zona gràcies als plafons existents.

Us passo un itinerari circular i fàcil de poder fer, extret de naturalocal :

https://naturalocal.net/ca/rutes-senderisme-catalunya/rutes-senderisme-barcelona/rutes-senderisme-sant-pere-de-torello/pel-riu-ges-descobrint-sant-pere-de-torello

Teniu a prop de la carretera,  l’Aqüeducte de l’Anijol que és molt antic.

Trobareu en La Font Santa,  el PR C-47 o sender de la vall del Ges que recorre tot el riu Ges des de Torelló fins a Vidrà.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador i Ramon Solé

Arbres i Plantes de ribera del riu Fluvià al pas per Olot

Ara cada divendres dos articles !

El riu Fluvià neix a el Grau d’Olot a 920 metres d’alçada, i una vegada que ha recorregut la plana d’en Bas, passa bona part de la ciutat d’Olot.Aquest riu forma part del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.Avui veurem la vegetació de ribera d’aquest riu, en el tram del camí basàltici fins la font de les Tries, es un recorregut, pràcticament planer i molt ric de vegetació.Aquest Bosc te una gran diversitat vegetació, tant en arbres com de plantes.A l’inici del recorregut trobareu un cartell indicant els principals arbres que anireu trobant.Donat la humitat i frescor que dona el riu al seu pas i al estar en llocs molt poc solejats.D’arbres podem destacar, les Pollancres, els Saules, les Freixes, algun Om, Els Plataners i Tells.La vegetació es molt amplia segons el tram del riu, Esbarzer, Heura, Canyís, Lliris, Jonc, Canyes…. i moltes mes que us passo imatges :

Sarriassa

Llengua de Cervol

Llengua de Cervol

Evonim

Es un espai que dona moltes ganes de fer un passeig tranquil bona part de tot l’any.En algun punt trobareu seients com a la Font del passeig Basàltic, en la Font de les Tries i altres llocs,

molsa

D’aquestes dues Fonts,  ja us he fet ressò en els articles que us vaig presentar de cada una.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Arbres – L’heura, un perill per a molts arbres – 1ª Part #

Avui com cada dissabte us presento dos articles,  i aquesta vegada van relacionats entre ells

Quan pensem amb l’heura, ens ve al cap aquella planta que decora, cases i murs d’una finca,i que creix mes o menys controlada pels propietaris de la finca.Però que passa en els boscos de Catalunya amb l’heura?S’ha observat un increment considerable d’heura, que s’enfila pels roures, plataners, faig,…i també, en arbres de cultiu com oliveres.En el temps l’heura que es petita va creixen i envoltant a l’arbre, fins a l’extrem d’arribar a tombar-los i provocar-los la mort.Fins i tot, trobareu algun arbre mort i que ha sigut tallat, ple de l’heura

Penseu que s’agafa de tal manera que a vegades es impossible arrancar-lo de l’arbre on esta subjecta,algunes branques de l’heura son tant gruixudes com les del propi arbre,i les fulles ven espesses de lluny se’ns fa difícil en quin arbre esta situat,quedant l’arbre en una imatge fantasmagòrica,les branques poden arribar a l’arbre fins la part mes alta d’aquest.Us passo un escrit sobre part ‘un informe realitzat en el Parc de l’Albera :

“… A altres indrets del Mediterrani (Sicília o França, per exemple) està succeint el mateix fenomen, i l’explicació més generalitzada ho atribueix al canvi global. D’una banda, els hiverns són cada vegada més suaus (s’escurcen els dies de fred intens, allargant-se la tardor i la primavera), i d’altra banda sembla que l’heura aprofitaria millor l’increment de diòxid de carboni (CO2) atmosfèric. Tots dos efectes combinats afavoririen el creixement d’aquest arbust enfiladís.

Però la població local creu que l’increment de l’heura és degut a l’abandonament de l’activitat forestal (fa 20 o 30 anys que no s’explota el bosc). Antigament, els mateixos llenyataires feien un control de les heures per considerar-les una planta perjudicial. L’altra raó tindria relació amb la ramaderia extensiva de boví (hi ha uns 1000 caps de bestiar als boscos de l’Albera). Fins fa uns anys, els vaquers que portaven els ramats anaven despenjant les heures dels arbres, les quals eren menjades pels animals, però avui en dia això ja no es fa. Actualment, les vaques pasturen a voluntat pels boscos i prats, menjant només les fulles que tenen a l’abast, i només un cop l’any s’apleguen els animals…”

Cal dir que tot i tallant les arrels, l’heura costa molt de treure-la de la escorça dels arbres  que queden deformats o marcatsi al cap d’un temps rebota i torna a envair el mateix arbre…Ens preguntem , tallar l’heure es la solució… ?Dintre del següent article d’avui, veureu un exemple de com és aquest procés en un mateix arbre.

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé