L’Astor és un poble situat al municipi de Pujalt, al nord-oest de la comarca de l’Anoia, Barcelona. Poblet d’origen medieval.
El Pou, esta situat al costat de la carretera BV-1007 i sota de l’església en L’Astor.
Es un Pou rodo, tancat per una Portella.
Al seu costat, hi ha un antic i petit safareig, amb una llosa inclinada per renta-hi la roba, ara en desús.
En la part de dalt del pou, esta tapar en pla.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García-Carpintero
L’Aljub esta situat a costat del camí conegut com el Pi rodó del Pont de Vilomara i Rocafort.
Historia:
Dipòsit pel magatzematge d’aigua retallat parcialment a la roca, i encabit en un marge de pedra seca, a peu de camí, per sota del Pi rodó, que du directament al mig d’unes feixes plantades d’ametllers i oliveres. La coberta és de lloses per aproximació de filades, amb una gran llosa de tancament al damunt.
Per sota de la coberta i collat en els dos brancals d’obertura, hi ha una barra de ferro per lligar la corda amb la galleda. Al davant com a tancament i a l’alçada d’un pedrís, hi ha una llosa de pedra segellada i col·locada en sentit vertical.
A l’esquerra hi ha un banc de pedra on posteriorment s’hi va posar un petit dipòsit modern on es devia fer la barreja bordelesa, ja que conté restes de sulfat de coure. L’interior és de planta rectangular, i mesura un metre d’amplada per un metre i mig de llargària i 0,60 metres de fondària.
Observacions:
Seguint el mateix marge, a una vintena de metres al sud hi ha una barraca de pedra seca de vinya.
Tot i que la façana és força rectilínia, la seva planta és circular, de 2,20 metres de diàmetre interior. El gruix dels murs és de 0,55 metres. L’entrada és de llinda plana i mesura 1,20 metres d’alçada per 0,80 metres d’amplada. Disposa de marxapeus.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la Fitxa per a MPC.: Jordi Montlló Bolart i Laura Bosch
Adaptació al Text : Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
La Font del Boixà o Boixar es millor arribar-hi pel camí que surt de Navarcles en direcció a la masia l’Angle de Calders.
Abans d’arribar a la masia, cal agafar un camí de l’esquerra indicat per un cartell,
Que desprès passa a ser un corriol que ens portarà a la font. (també indicat per un cartell)
La Font esta en una paret de pedra obrada, per on hi ha un tub metàl·lic,
l’aigua cau sobre una pica de pedra, amb cada costat una petita llosa que fan de seients.
Es troba en un indret humit, fresc i envoltat de boixos, des d’aquí un corriol porta cap a la font de l’Angle que ja us vaig descriure.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
L’antiga masia de cal Terra va ser construït el 1633, segons la data gravada a la finestra central, aquest casal de planta rectangular, consta de planta, un pis i golfes, amb teulada a dues vessant. Cal remarcar, i després d’unes desafortunades modificacions, el portal dovellat d’accés, l’entrada i la gran sala superior
Desposa d’un preciós pou al pati enjardinat.
El Pou esta tancat per dalt i per darrera, conserva la corriola on hi ha la corda i la galleda per recollir l’aigua. En cada costat hi ha una llossa plana que fa se seient.
Recull de dades: Viquipèdia
Adaptació del Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero
El Safareig i la bassa de la zona de Sant Esteve, esta en el camí del Casot, venint de Marganell queda just després de Sant Esteve a l’esquerra.
Antic safareig comunitari situat a pocs metres de l’església de Sant Esteve. Consta d’una bassa de planta rectangular i de mitjanes dimensions, que està ensotada respecte el nivell natural del terreny. Aquesta té les parets recobertes de pedra, on hi queden les restes de l’arrebossat de guix original.
Alçada respecte aquesta bassa, n’hi ha una altra de menors dimensions i de planta quadrangular. En un lateral té una llosa plana inclinada que s’emprava per a rentar. La bassa més gran era la que recollia l’aigua sobrant.
Actualment es troba abandonat, pel que està parcialment cobert de vegetació.
Probablement l’aigua hi venia canalitzada des d’un rec o el pou que hi ha al costat de l’església de Sant Esteve.
Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autor de la fitxa: M.Lloret – Kuanum
Adaptació del Text al Blog: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero
Setmana dedicada a les Fonts naturals
La Font de la Rovirassa esta a 800 m a l’oest d’El Tonico, una pista en bon esta hi porta des d’Avinyó.
La font està situada sota d’una petita balma.
L’aigua que en surt és molt neta, ho fa per un broc fet amb ciment i es tracta d’un canaló que diposita l’aigua a una pica allargada,
I d’aquí l’aigua passa al torrent de la Rovirassa.
En la part superior dreta qui una llosa on es pot deixar el got.
L’entorn i la mateixa font han estat arreglats no fa massa anys.
Està envoltat d’una zona plena de taules i bancs de ciment per tal d’anar-hi a reposar.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autor de la fitxa: Marc Cucurella Pinilla
Adaptació del Text al Blog: Ramon Solé
Fotografies pel Blog: Mª Àngels Garcia – Carpintero
La Font del Forn esta situada a 300m a l’E. del Mas de Forn, cal seguir el camí des del barri dels Molins al E. i que va a la Font del Forn.
Amb diverses estructures de pedra i murs de contenció, incloent una mena de taula-banc, amb una gran llosa.
També hi ha un salt d’aigua i una petita gorga, que s’omple en èpoques de pluges.
Hi ha dos fonts, una es un tub que desemboca l’aigua en una petita pica.
Al costat del seient hi ha la segona, més rústica que regalima l’aigua per una canal feta per la calç.
Observacions:
Senyalitzada per l’ajuntament com arribar-hi. L’entorn es boscós. S’accedeix per un sender indicat des dels roures de la Font del Forn.
El nom prové del Mas del Forn i del fet que aquesta font formava part d’aquesta finca. El mas del Forn es troba a uns 300m sortint del barri dels Molins en direcció a Manresa.
El topónim es deu a que al Mas hi va haver, a finals del segle XVI, i durant 25 anys, un forn de vidre. Hi van arribar a treballar una vintena de persones, entre vidriers, llenyataires, traginers i altres.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autor de la fitxa: F. Xavier Menéndez. OPC 2017-21
Adaptació al Text : Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero
La Font del Roser esta a uns 650 metres abans d’entrar a La Pobla de Lillet tot venint de Guardiola de Berguedà per la carretera B-402 a la dreta.
Va ser construïda l’any 1924, dins d’una petita zona d’esbarjo arbrada.
L’estructura de la Font es molt senzilla, de planta rectangular i amb una teuladeta de lloses a dues vessants.
L’aigua surt per un broc de pedra i cau a una pica semicircular de pedres de riu que està a arran del terra.
Disposa de bancs de pedra per seure. A sobre hi ha una llosa de pedra amb el nom de la font gravat.
Text : Ramon Solé
Fotografies: Ramon Badia i Celia Peix
La Font de Salelles està situada en la Plaça de Salelles de Sant Salvador de Guardiola.
Segons indica Jordi Piñero Subirana, la Font es de l’any 1994, es veu una firma en un angle de la llosa: E. Pujol, 1994.
Consisteix en una llosa de pedra vertical amb l’escut de Salelles gravat i una pica de pedra que té al seu interior una receptacle més petit.
L’aigua raja d’un brollador metàl·lic amb polsador encastat a la llosa. El relleu és obra de l’escultor Esteve Pujol Chamorro, i reprodueix un escut de Salelles no oficial, dissenyat als volts de 1945 per Florenci Freixes.
A la part central aquest emblema incorpora l’escut de Manresa (amb les quatre barres i la creu de Sant Jordi), al costat esquerre hi ha unes espigues i, a la dreta, una mitra i bàcul de bisbe.
Sobre les quatre barres hi ha el símbol de la muntanya de Montserrat i, a la part superior, la silueta de l’església de Salelles.
Recull de dades : Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Adaptació al Text: Ramon Solé
Fotografies : Mª Àngels Garcia – Carpintero
La Font de la Canal esta en el camí de can Campanyà. P.I. comte de Sert s/n de Castellbisbal.
Font d’aigua amb un sol tub de sortida. Per a la seva ubicació s’ha aprofitat un rebaix quadrangular del terreny , que posteriorment s’ha arrebossat amb ciment i pintat en varies ocasions.
Com a elements afegits s’observa l’existència d’un banc corregut format per un peu de ciment amb un seient superior format per una llosa de pedra monolítica.
També s’observa una pica quadrangular de pedra que recull l’aigua del brollador.
Uns graons molt amples fets aprofitant el rebaix del terreny donen accés a la pica i al banc.
Es tracta d’una antiga font que fou rehabilitada en la dècada de 1990 adequant l’entorn com a àrea de pic nic amb taules i bancs de fusta.
Recull de dades i Text : Mapes Patrimoni Cultural de la Diba.
Fotografies : Ramon Solé
fonts naturals, aigua, muntanya i més 