L’Aljub esta situat a costat del camí conegut com el Pi rodó del Pont de Vilomara i Rocafort.
Historia:
Aquestes estructures estan estretament lligades al territori i denoten un coneixement acurat i exhaustiu de l’entorn físic de la gent que les van construir.
El seu emplaçament està pensat per a la captació d’aigües, ja sigui a partir del desviament mitjançant canals excavades al terra, a la roca o bé obrades amb maó.
Dipòsit pel magatzematge d’aigua retallat parcialment a la roca, i encabit en un marge de pedra seca, a peu de camí, per sota del Pi rodó, que du directament al mig d’unes feixes plantades d’ametllers i oliveres. La coberta és de lloses per aproximació de filades, amb una gran llosa de tancament al damunt.
Per sota de la coberta i collat en els dos brancals d’obertura, hi ha una barra de ferro per lligar la corda amb la galleda. Al davant com a tancament i a l’alçada d’un pedrís, hi ha una llosa de pedra segellada i col·locada en sentit vertical.
A l’esquerra hi ha un banc de pedra on posteriorment s’hi va posar un petit dipòsit modern on es devia fer la barreja bordelesa, ja que conté restes de sulfat de coure. L’interior és de planta rectangular, i mesura un metre d’amplada per un metre i mig de llargària i 0,60 metres de fondària.
Observacions:
Seguint el mateix marge, a una vintena de metres al sud hi ha una barraca de pedra seca de vinya.
Tot i que la façana és força rectilínia, la seva planta és circular, de 2,20 metres de diàmetre interior. El gruix dels murs és de 0,55 metres. L’entrada és de llinda plana i mesura 1,20 metres d’alçada per 0,80 metres d’amplada. Disposa de marxapeus.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la Fitxa per a MPC.: Jordi Montlló Bolart i Laura Bosch
L’antiga masia de cal Terra va ser construït el 1633, segons la data gravada a la finestra central, aquest casal de planta rectangular, consta de planta, un pis i golfes, amb teulada a dues vessant. Cal remarcar, i després d’unes desafortunades modificacions, el portal dovellat d’accés, l’entrada i la gran sala superior
Desposa d’un preciós pou al pati enjardinat.
El Pou esta tancat per dalt i per darrera, conserva la corriola on hi ha la corda i la galleda per recollir l’aigua. En cada costat hi ha una llossa plana que fa se seient.
El Safareig i la bassa de la zona de Sant Esteve, esta en el camí del Casot, venint de Marganell queda just després de Sant Esteve a l’esquerra.
Antic safareig comunitari situat a pocs metres de l’església de Sant Esteve. Consta d’una bassa de planta rectangular i de mitjanes dimensions, que està ensotada respecte el nivell natural del terreny. Aquesta té les parets recobertes de pedra, on hi queden les restes de l’arrebossat de guix original.
Alçada respecte aquesta bassa, n’hi ha una altra de menors dimensions i de planta quadrangular. En un lateral té una llosa plana inclinada que s’emprava per a rentar. La bassa més gran era la que recollia l’aigua sobrant.
Actualment es troba abandonat, pel que està parcialment cobert de vegetació.
Probablement l’aigua hi venia canalitzada des d’un rec o el pou que hi ha al costat de l’església de Sant Esteve.
La Font del Forn esta situada a 300m a l’E. del Mas de Forn, cal seguir el camí des del barri dels Molins al E. i que va a la Font del Forn.
Amb diverses estructures de pedra i murs de contenció, incloent una mena de taula-banc, amb una gran llosa.
També hi ha un salt d’aigua i una petita gorga, que s’omple en èpoques de pluges.
Hi ha dos fonts, una es un tub que desemboca l’aigua en una petita pica.
Al costat del seient hi ha la segona, més rústica que regalima l’aigua per una canal feta per la calç.
Observacions:
Senyalitzada per l’ajuntament com arribar-hi. L’entorn es boscós. S’accedeix per un sender indicat des dels roures de la Font del Forn.
El nom prové del Mas del Forn i del fet que aquesta font formava part d’aquesta finca. El mas del Forn es troba a uns 300m sortint del barri dels Molins en direcció a Manresa.
El topónim es deu a que al Mas hi va haver, a finals del segle XVI, i durant 25 anys, un forn de vidre. Hi van arribar a treballar una vintena de persones, entre vidriers, llenyataires, traginers i altres.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autor de la fitxa: F. Xavier Menéndez. OPC 2017-21
La Font de Salelles està situada en la Plaça de Salelles de Sant Salvador de Guardiola.
Segons indica Jordi Piñero Subirana, la Font es de l’any 1994, es veu una firma en un angle de la llosa: E. Pujol, 1994.
Consisteix en una llosa de pedra vertical amb l’escut de Salelles gravat i una pica de pedra que té al seu interior una receptacle més petit.
Pica
L’aigua raja d’un brollador metàl·lic amb polsador encastat a la llosa. El relleu és obra de l’escultor Esteve Pujol Chamorro, i reprodueix un escut de Salelles no oficial, dissenyat als volts de 1945 per Florenci Freixes.
A la part central aquest emblema incorpora l’escut de Manresa (amb les quatre barres i la creu de Sant Jordi), al costat esquerre hi ha unes espigues i, a la dreta, una mitra i bàcul de bisbe.
Sobre les quatre barres hi ha el símbol de la muntanya de Montserrat i, a la part superior, la silueta de l’església de Salelles.
Recull de dades : Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
La Font de la Canal esta en el camí de can Campanyà. P.I. comte de Sert s/n de Castellbisbal.
Font d’aigua amb un sol tub de sortida. Per a la seva ubicació s’ha aprofitat un rebaix quadrangular del terreny , que posteriorment s’ha arrebossat amb ciment i pintat en varies ocasions.
Com a elements afegits s’observa l’existència d’un banc corregut format per un peu de ciment amb un seient superior format per una llosa de pedra monolítica.
També s’observa una pica quadrangular de pedra que recull l’aigua del brollador.
Uns graons molt amples fets aprofitant el rebaix del terreny donen accés a la pica i al banc.
Es tracta d’una antiga font que fou rehabilitada en la dècada de 1990 adequant l’entorn com a àrea de pic nic amb taules i bancs de fusta.
Recull de dades i Text : Mapes Patrimoni Cultural de la Diba.