Pou del Mas de Sant Ramon de Constantí

La finca del mas de Sant Ramon, esta situada en la carretera C- 422 i cantonada amb la carretera TP-7225 del municipi de Constantí.

La gran Finca Mas de Sant Ramon, en aquests moments esta semi abandonada, desprès de gaudir d’una gran prosperitat.

Es van construir varis pous per les necessitats pròpies

i per regar els camps.

Destaca un pou gran, que es bovejava l’aigua a motor.

Podem deduir que en el subsol hi deuria ha ver molta aigua.

Vàrem fer un tom per dins de la finca

i contemplarem l’abandó d’un camí romàntic,

que te tristament ara les plantes molt seques o mortes… una llàstima.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Les Basses del Mas de Sant Ramon de Constantí

La finca del mas de Sant Ramon, esta situada  en la carretera C- 422 i cantonada amb la carretera TP-7225 del municipi de Constantí.

Aquest gran Mas, en aquest moments esta semi abandonada, desprès de gaudir d’una gran prosperitat.

Front de la masia hi ha l’església de la propietat, darrera en cada costat estan les dues grans basses.

Ara buides d’aigua i plenes de vegetació. Segurament l’aigua era molt preada per regar els arbres fruiters de les rodalies de la finca.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres: Pi del Mas de Sant Ramon de Constantí

Setmana dedicada als Arbres

La finca del mas de Sant Ramon, esta situada  en la carretera C- 422 i cantonada amb la carretera TP-7225 del municipi de Constantí.

Front mateix del Mas esta aquest impressionant Pi, podríem dir que és monumental.

Tronc gros, amb multitud de branques molt obertes, i amb una copa gran.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui destaquem: La Font de mas La Baell de Campelles

Us cal sortir des de Ribes de Freser per la carretera GIV -4714 direcció al petit poble de Campelles, i necessitareu desviar-vos per la GIV-4714, una vegada al poc de passar per la Casa de Terrata, seguiu a l’esquerra per una pista fins La Baell.

A sota de la casa hi ha la Font, l’abeurador a la dreta i a l’esquerra el safareig.

Actualment, esta tot sec. L’aigua és per les necessitats de la finca i la casa.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

Basses de l’horta d’Armenteres de Santa Maria d’Oló

A la cruïlla abans d’arribar a Armenteres, cal seguir a la dreta fins arribar el trencall al sud-oest que va direcció a l’Església de Sant Joan d’Oló vella, a uns 200 metres estan les Basses.

Historia:

  • En aquest indret hi havia un gran zona d’horta pertanyent al mas Armenteres.
  • A finals de la dècada de 1980 els aleshores propietaris, la família Llonch, van vendre la finca a Agustín Orea, d’origen mexicà i persona polifacètica.
  • A la masia hi va crear un centre que promovia activitats inspirades en el xamanisme i altres disciplines afins, i el va denominar “Chamanasterio”.
  • En els anys següents va rehabilitar la masia amb l’ajuda de voluntaris i també va arranjar molts indrets de l’entorn amb tòtems i elements diversos que entronquen amb les cultures indígenes.
  • Entre d’altres actuacions, Orea va implantar nenúfars i flor de loto a l’estany de l’antiga horta d’Armenteres, i va batejar l’indret amb el nom de “lago del Loto”.

Conjunt de dues basses o petits estanys emplaçats prop de la font d’Armenteres i uns 150 m a l’est del Mas.

En aquest indret hi havia una important zona d’horta pertanyent al mas Armenteres.

Actualment hi ha els dos estanyols a banda i banda del camí.

El del costat de llevant és de dimensions considerables.

Actualment està poblat amb vegetació pròpia de zona humida.

També s’hi va instal·lar una palanca.

Recull de dades: Mapes del Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa: Jordi Piñero Subirana

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Pantà de Vilagonella d’Avinyó

És de fàcil accés, des de la carretera N – 141c cal agafar una pista molt mal asfaltada que baixa per la urbanització Urbisol, al poc passar per la casa de colònies de La Ruca,

cal seguir la pista de terra que te varis cartells que posa “a la Bassa”, ens portarà fins el pantà, situat a 400 m al sud-oest del mas de Vilagonella.

Està ubicat en un paratge envoltat de bosc i molt bonic.

En el moment de fer el pantà es colgà en el seu interior una font i un aqüeducte romà del que avui dia en tenim constància gràcies a les fotografies fetes l’any 1980 per Jaume Gibert.

La seva funció fou bàsicament per regar els camps propers.

Sempre té gran quantitat d’aigua.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Marc Cucurella Pinilla

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Centre de Reproducció el Mas del Molí de les Fonts d’Olot

El Mas del Molí de Les Fonts d’Olot esta situat al Pla de la Moixina, al costat de la carretera rural de la Moixina, s/n. d’Olot.Aquest Mas sempre havia sigut de caràcter rural, d’ús residencial i agrícola, com a molí, servia per moldre blat i altres.Era originalment  de  reduïdes  dimensions  i  de caràcter humil on actualment presenta una imatge amb molts volums afegits de nova construcció.Coberta  amb  teula  àrab  amb  diverses  pendents  i  amb façanes, majoritàriament , remolinades i pintades, amb zones revestides amb un arrebossat de morter de  calç,  actualment  en  bon estat  de  conservació.A traves d’un rec, rep al molí l’aigua de diversos naixements del pla de la Moixina, tot abans de desaiguar al riu Fluvià.Actualment es el Centre de Reproducció del Molí de les Fonts d’Olot, que bàsicament  te cria de crancs de riu de potes blanques.El Centre del Molí de les Fonts reprodueix aquesta espècie des de l’any 2005 per poder reforçar unes poblacions delmades per la presència de la malaltia fúngica de l’afanomicosi, introduïda per les espècies de cranc de riu d’origen americà presents als nostres rius.Aquests crancs de riu de potes blanques son principalment per millorar els cursos fluvials de la Muga, el Ter i el Fluvià, i d’aquesta manera, mantenir l’esperança d’evitar l’extinció d’aquesta espècie essencial pels nostres ecosistemes fluvials.

Recull de dades : Generalitat de Catalunya, Ajuntament d’Olot i Altres.

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador