Avui destaquem: La Font del Metro de Sant Martí de Sesgaioles

La Font del Metro esta situada en la Plaça d’Emili Donadeu de Sant Martí de Sesgaioles.

Historia:

  • Un cartell en la mateixa font, explica: “ ran de torrent, hi havia un pou i unes piques on hi portaven els animals a abeurar cada dia al migdia després del treball. Quan es van fer les obres de remodelació, el conjunt es va enderrocar.
  • Al seu lloc s’hi va construir la font actual que, per cert, no tenia nom.
  • Va ésser la Coloma, esposa del Vila, que fixant-se en les escales que havia de baixar cada vegada per anar a omplir la galleda, les va comparar amb les del metro de Barcelona. Això va quallar entre els vilatans i d’ací “La Font del Metro”.

Font urbana oberta per sota del nivell de circulació de la Plaça d’Emili Donadeu. S’hi accedeix per unes escales, la font queda enclotada i definida per tres murs de carreuons i dues banquetes de pedra. El broc es troba a la paret frontal segons es baixa per l’escala i l’aigua desguassa directament al torrent. Una barana tanca l’estructura de la font en tot el seu entorn.  

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.: Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García Carpintero

Fem safareig: El Rentador i la Font del Cap de la Costa de Cercs

 A la part nord del nucli de Cercs, al carrer del Cap de la Costa.

Historia:

  • Segons conta recollit (PIÑERO, PERARNAU: 1992), al mateix indret hi havia un safareig d’inicis del segle XX, el qual posteriorment es va abandonar.
  • Al mateix lloc, l’any 1942, s’hi instal·lar l’actual safareig.
  • La data que actualment consta al safareig és la de l’any 1947.
  • Fa pocs anys l’estructura va ser reformada, construint una nova teulada, instal·lant baranes i fent una repassada general de tota l’estructura del safareig.

El safareig està construït en un rebaix fet al talús del terreny. De fet la seva estructura s’adossa a la mateixa roca. Es tracta d’un safareig de planta rectangular, amb la part superior de dos dels murs inclinada cap l’interior del dipòsit per tal de permetre rentar la roba, al costat sud i oest.

El dipòsit està bastit amb murs que presenten un revestiment de morter industrial que no permet veure el material constructiu, per al costat nord un mur de pedra vista s’aixeca a major alçada que el nivell del dipòsit; en aquest mur hi ha una mena de cartel·la feta en ciment que indica l’any 1947. L’entrada de l’aigua és a l’angle nord-est.

El safareig es troba construït damunt una plataforma que regularitza i anivella el paviment. Compta amb una coberta de bigues de fusta, llates i teula àrab, sustentada sobre pilars de maó massís.

En la darrera remodelació es va instal·lar una barana de barrots de fusta. L’aigua que sobrant és conduïda cap un altre petit dipòsit, situat a l’extrem oest, a nivell del paviment, i fora del ras de la coberta.

Al costat del safareig, hi ha una font; aquesta compta amb un frontal de constitució senzilla fet a partir de maó massís i formigó al centre del qual hi ha l’aixeta polsador de llautó;

a la base hi ha una petita pica revestida també amb ciment industrial. L’estructura està bastida arrambada al talús que conforma el terreny.

Recull de dades: Mapes del Psatrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa: Sara Simon Vilardaga

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui destaquem: La Font de cal Pequenyo de Gironella

La Font de cal Pequenyo, està situada al peu dels horts que hi ha al costat de la riera d’Olvan o de la riba.

Des de la part vella de Gironella hi baixa un camí que gracies a uns cartells hi porta directa.

Historia:

  • No es coneix la data de construcció de l’estructura de la font, la proximitat la nucli antic de Gironella fa pensar que es tracta d’una font que pot haver estat condicionada des de temps enrere.
  • Alguns dels elements que es poden veure a l’entorn immediat són de cronologia contemporània.

La font està situada al costat de llevant dels horts,

delimitada per uns murs que fan de contenció del terreny,

fets bàsicament amb pedra i algun maó massís, unit amb morter.

Cal baixar unes escales d’obra.

En el mur principal hi ha el brollador que vessava l’aigua a una pica de planta ovalada.

El nom de la font li dóna la casa propera.

Actualment, no hi raja aigua…

Recull de dades: Mapes patrimoni Cultural- Diba.

Autoria de la fitxa: Sara Simon Vilardaga

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui destaquem : La Font de Santa Llúcia de Sobremunt

Per anar a La Font de Santa Llúcia, cal agafar una pista que surt de la carretera BV. 4607, punt quilomètric 0’700 i seguir uns dos kilòmetres,

La font de Santa Llúcia està situada uns 150 metres a l’oest de Santa Llúcia de Sobremunt, sota un dels camps que s’estén a l’oest de l’església.

La font està formada per un espai delimitat al fons i als laterals per murs de maçoneria de pedra gran amb poc morter coronats amb lloses.

A l’interior de l’espai hi ha unes escales de pedra que condueixen a la font, on sobresurt a la part baixa una aixeta metàl·lica.

A l’esquerra de l’aixeta hi ha una petita obertura tancada amb porta metàl·lica

i més amunt es troba una segona obertura tancada amb porta metàl·lica, en aquest cas quadrada i de majors dimensions.

En moltes ocasions, la seva part inferior esta plena d’aigua, per tant no es veu ni l’aixeta i la petita portella.

Recull de dades: Viquipèdia, Diba. i propi

Text: Ramon Solé

Fotografies  i Col-laborador: Albert Blanch

Bassa de la Font dels Rosers de Viladecavalls

Ahir us vaig presentar la Font dels Rosers de Viladecavalls, avui faré menció de la seva Bassa.

Cal accedir des de Viladecavalls a peu, es una pista privada que primer passa per la masia de Can Sanahuja,

Can Sanahuja

la Font del Molí i cal seguir tot recta pel costat de les oliveres fins la Bassa de la Font dels Rosers.

Es una bassa pràcticament rectangular, els seus murs estant molt arran del terra.

D’un gruixut tub cau l’aigua de la Font a la bassa en un dels costats.

Segurament era per el rec del conreus i arbres fruiters.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Avui destaquem: La Font del Cuc de Gironella

Setmana dedicada a les Fonts de Gironella

La Font del Cuc esta al peu del carrer Olvan Alt, a l’extrem més de llevant de Gironella.

Historia:

  • Gran part de l’estructura on hi ha emplaçada la font és obra d’època contemporània, per bé que la proximitat de la font al nucli antic de Gironella i més concretament al camí de sortida d’un dels seus portals, fa pensar que la font pot haver estat condicionada des de temps enrere.

La font queda emplaçada en un clot a un extrem del carrer Olvan Alt prop del trencall que porta cap al Padró.

L’espai de la font està delimitat per uns murs de pedra i obra, una part d’aflorament de roca i una part de blocs de ciment. El frontal de la font té la superfície revestida de morter de ciment en el que hi ha una aixeta polsador com a brollador.

Damunt uns blocs de formigó amb una tanca metàl·lica de registre.

Unes escales de graons estret faciliten baixar fins la font des de la cota de carrer.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Sara Simon Vilardaga

Adaptació al Text del Bloc : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero