Arxiu d'etiquetes: Navarcles

Resclosa i canal del molí de Navarcles de Navarcles

Publicat el per
Respon

Resclosa i canal esta a prop de la colònia Galobart. Camí que surt de la colònia Galobart en direcció a les naus industrials properes.

Historia:

  • El 6 d’abril de 1693 es va autoritzar a l’Ajuntament de Navarcles a utilitzar les aigües del riu Llobregat per a la instal·lació d’un molí, amb el pagament de 6 sous anuals.
  • L’1 d’agost de 1694 l’Ajuntament va cedir el dret a la masia Solervicens i va ajudar a construir-lo, a canvi que pagarien el cens i moldrien el gra a 6 d. la quatera, preu molt avantatjós per als habitants de Navarcles.
  • El 1893 hi ha un conflicte amb els amos de la colònia Galobart, que volien alçar la seva resclosa, cosa que limitava la capacitat de moldre del molí.
  • El 1909 el mas Solervicens va pagar 7.500 ptes a l’Ajuntament en concepte de redempció del cens (amb aquests diners es va finançar la construcció del nou edifici de l’Ajuntament).
  • L’obra de la resclosa, molt sòlida, deu correspondre a aquest moment inicial del segle XX.
  • Poc després el molí es va vendre.
  • Posteriorment ha funcionat com una casa de pagès amb masovers.

Resclosa i canal de l’antic molí de Navarcles, que estava situat prop de la colònia Galobart. La resclosa, de forma semi-el·líptica, és de pedra, força ampla i amb una alçada considerable.

El canal, actualment en desús, tenia una llargada d’uns 100 metres i passava soterrat per sota de l’actual edifici de la turbina de la colònia Galobart.

A l’edifici del molí encara es conserva l’entrada i la sortida del carcabà. El canal de sortida passa soterrat per una zona d’horts i desemboca al riu.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultura – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.: Jordi Piñero Subirana

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Molí de Navarcles de Navarcles

Publicat el per
Respon

Molí de Navarcles esta al costat del camí que surt de la colònia Galobart en direcció a les naus industrials properes.

Historia:

  • El 6 d’abril de 1693 es va autoritzar a l’Ajuntament de Navarcles a utilitzar les aigües del riu Llobregat per a la instal·lació d’un molí, amb el pagament de 6 sous anuals.
  • L’1 d’agost de 1694 l’Ajuntament va cedir el dret a la masia Solervicens i va ajudar a construir-lo, a canvi que pagarien el cens i moldrien el gra a 6 d. la quatera, preu molt avantatjós per als habitants de Navarcles.
  • El 1893 hi ha un conflicte amb els amos de la colònia Galobart, que volien alçar la seva resclosa, cosa que limitava la capacitat de moldre del molí.
  • El 1909 el mas Solervicens va pagar 7.500 ptes a l’Ajuntament en concepte de redempció del cens (amb aquests diners es va finançar la construcció del nou edifici de l’Ajuntament).
  • Poc després el molí es va vendre.
  • Posteriorment ha funcionat com una casa de pagès amb masovers.

Edificació formada a partir de l’antic molí de Navarcles, que ha estat objecte de diverses ampliacions, sobretot als segles XIX i XX.

L’antic molí era una construcció de planta més o menys quadrada, que devia tenir baixos més un pis i golfes. Als baixos es conserven dues cambres cobertes amb volta de pedra. En una hi havia la mola i l’altre devia ser un magatzem. Els elements interiors del molí no s’han conservat.

Aquest edifici originari ha estat ampliat amb un petit cos adossat a ponent i el sobrealçament de l’edifici i l’afegit de nous cossos a la banda de llevant, possiblement al final del segle XIX o començament del XX. També en aquesta època s’hi bastí una nau allargada al costat de migdia com a graner, la qual ha estat ampliada modernament i convertida en granja. La resclosa del molí és uns cent metres més amunt.

El canal passava soterrat per sota de l’actual edifici de la turbina. Encara es conserva l’entrada i la sortida del carcabà. El canal de sortida passa soterrat per una zona d’horts i desemboca al riu.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultura – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.: Jordi Piñero Subirana

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres: El Roure de l’Angle de Calders

Publicat el per
Respon

Per arribar al Roure de l’Angle, cal millor seguir el camí que surt des de Navarcles i que va a la Masia i les seves Fonts naturals de l’Angle, que ja us vaig presentar.

Cal seguir la pista rural, que us portaria a Viladecavalls i a la Colònia Jorba.

A uns 800 metres desprès de la masia de l’angle i a un costat d’una cruïlla de camins, esta aquest Roure.

Destaca perquè esta en un punt solitari, sense arbres i llaurat.

Es gran, amb un tronc gros i amb moltes branques.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García-Carpintero

Parc del Llac, Itinerari de Natura de Navarcles

Publicat el per
Respon

Per anar a l’Itinerari de Natura, cal que ens situem en el carrer de la Font de la Cura, a partir d’aquí seguir la llera esquerra del Llac, riu amunt, es passa per una amplia zona de Pin nic i vistes al llac.

On arribarem a l’Itinerari de Natura, s’ha aprofitat la varietat dels arbres existents, per formar un recorregut,

on cada arbre i plantes destacades tenen un cartell amb el seu nom amb català i altres idiomes, així com la mida que pot fer i un dibuix de la fulla.

Trobarem Om,

Àlber,

Pollancre,

Roure,

Freixe,

Alzina,

Jonc,

Sanguiyol,

Canyís,

La presència de fauna també ha anat en augment els darrers anys.

Entre d’altres espècies, destaquen els ocells de cant (rossinyols, caderneres…),

també el bernat pescaire, tórtores, colomins, garses, serps d’aigua, gripaus o ànecs.

Sent molt didàctic per anar en família a visitar-ho tot fent un curt passeig,

per un espai totalment planer.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García-Carpintero

Arbres: Els tres Plàtans de Manganell de Calders

Publicat el per
Respon

La Colònia Jorba, està situada al sud-est del terme municipal de Calders, aigües avall del riu Calders, a un 1 km de Navarcles. S’hi arriba per la carretera que surt de la N-141, prop del km 11, en direcció sud. La colònia es troba en un meandre del riu.

Poc abans hi ha la casa del director, és fora del recinte, al costat de la carretera.

D’allí i a peu anireu per un camí de terra que primer passa pel costat de la resclosa i desprès anireu paral·lels a riu Calders.

A l’altura d’uns horts, trobareu una pollancre que destaca sobre de la resta dels arbres de la contrada.

Te un tronc molt gruixut i alt.

Cal seguir el camí, i al poc arribareu com una placeta natural, on estan els tres plàtans coneguts com a Manganell.

Aquest nom prové de la masia que hi ha sobre en el turó, ara coneguda per Masia El Xaloc, dedicada a un selecta Restaurant i a Casa de Colònies.

Els Plàtans de Manganell és caracteritzant per la seva corpulència, tant de tronc com de les seves branques,

com que no se les talla o poda mai, han agafat una llarga molt notable.

Dels tres arbres, destaca un d’ells, que te poca llargada de tronc, però amb nombroses  branques molt gruixudes,

que ens fa pensar si alguna vegada havia sigut jove i prim…

Sota dels arbres s’ha posat dos bancs de fusta per poder gaudir a l’estiu de l’ombra i frescor… sentir el cant dels ocells i llegir un llibre…

Segons un plafó informatiu molt deteriorat, que ens diu que els arbres poden tindre una edat estimada de 100 – 120 anys,

i una alçada aproximada de 25 metres.

També, en el plafó, hi havia un poema de Josep Fàbrega dedicat al plàtan.

Recull de dades: Viquipèdia i propi

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García-Carpintero

Parc del Llac, el camí al Galobart de Navarcles

Publicat el per
Respon

El Parc del Llac es a les afores de Navarcles al sector nord. Camí de les Tàpies.

El Parc es distribueix al voltant d’un llac artificial creat l’any 1968 per mitjà d’una resclosa que embassa les aigües del riu Calders.

El Camí al Galobart, va per la vora dreta de riu, es un camí de passejada.

En ell trobareu varis aus que hi viuen, … que la gent els ha deixat en aquest espai, i altres els alimenten.

Si voleu descansar, prendre el sol o llegir un llibre, trobareu varis seients de fusta en el recorregut.

La part del llac pròpiament, amb un entorn ben arranjat urbanísticament, compta amb diverses zones adequades per a la pràctica dels esports.

Actualment al Parc s’hi ofereixen un seguit d’activitats esportives: cursos de diferents modalitats (caiac, canoa, tir amb arc, escalada, …),

loguer de material esportiu i terrassa-bar.

De manera que el Parc del Llac constitueix un recurs turístic interessant per a la zona.

A l’entorn hi ha senyalitzats diversos circuits per fer amb bicicleta de muntanya.

Cal recomanar, que millor fer las activitats aquàtiques quan esta obert el servei, per evitar accidents i sempre els menors han d’anar acompanyats per adults.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba. i propi.

Autoria de la Fitxa per a MPC.: Jordi Piñero Subirana

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Parc del Llac de Navarcles

Publicat el per
Respon

El Parc del Llac esta a les afores de Navarcles al sector nord. Camí de les Tàpies.

Historia:

  • Antigament aquest indret era conegut com el “Muru”.
  • Era una zona pantanosa al costat del riu i el canal de la fàbrica de cal Tàpies on la gent s’hi anava a banyar.
  • També hi havia un pas per travessar el riu Calders per on passava l’antic camí de les Tàpies.
  • L’any 1968 s’hi construeix una resclosa, fet que permet la creació d’un llac artificial, que va ser conegut durant uns anys com a “Platja de Navarcles”.
  • L’indret era freqüentat per tota la comarca i la gent s’hi banyava i feia pícnic.
  • Els aiguats de l’any 1994 provocaren el desbordament del riu Calders i van malmetre la zona.
  • Les subsegüents inversions públiques que s’hi van fer van permetre arranjar urbanísticament la zona i crear el Parc del Llac de Navarcles com a nou espai de lleure.
  • Al final de la dècada de 1990 s’acordà crear una concessió per explotar turísticament el Parc mitjançant l’organització d’activitats aquàtiques i esportives.

El Parc es distribueix al voltant d’un llac artificial creat l’any 1968 per mitjà d’una resclosa que embassa les aigües del riu Calders.

El paisatge de l’entorn del llac es caracteritza pels gorgs naturals a través dels quals s’obre pas el riu.

Al sector de riu amunt s’hi pot resseguir el Calders, amb els típics meandres,

i la resclosa i canal de l’antiga fàbrica de cal Tàpies.

La part del llac pròpiament, amb un entorn ben arranjat urbanísticament, compta amb diverses zones adequades per a la pràctica dels esports.

A l’entorn hi ha senyalitzats diversos circuits per fer a peu i amb bicicleta de muntanya.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la Fitxa per a MPC.: Jordi Piñero Subirana

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui destaquem: La Font del Boixà de Calders

Publicat el per
Respon

La Font del Boixà o Boixar es millor arribar-hi pel camí que surt de Navarcles en direcció a la masia l’Angle de Calders.

Abans d’arribar a la masia, cal agafar un camí de l’esquerra indicat per un cartell,

Que desprès passa a ser un corriol que ens portarà a la font. (també indicat per un cartell)

La Font esta en una paret de pedra obrada, per on hi ha un tub metàl·lic,

l’aigua cau sobre una pica de pedra, amb cada costat una petita llosa que fan de seients.

Es troba en un indret humit, fresc i envoltat de boixos, des d’aquí un corriol porta cap a la font de l’Angle que ja us vaig descriure.

Text: Ramon  Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui destaquem: La Font de Santa Margarida de Navarcles (Bages)

Publicat el per
Respon

La Font de Santa Margarida esta al Regadiu Vell, s’arriba pel carrer de la font de Santa Margarida de Navarcles.

Historia:

  • La font rep el nom per la proximitat amb la capella de Sant Bartomeu, on hi havia un altar i una imatge dedicats a santa Margarida que tenien molta devoció.
  • És una font molt antiga, ja documentada al capbreu de Navarcles de 1338, quan es descriu les propietats de Pere de Cura.
  • La font es devia refer diverses vegades, i en una d’elles es deixà la següent inscripció gravada: “Avui 7 9bre 1680 lo lloch de Navarcles a feta adobà la font de Santa Margarida“.
  • L’aigua d’aquesta font s’utilitza per regar els horts del Regadiu Vell o de Santa Margarida almenys des del segle XIV.

Font situada enmig del Regadiu Vell, en un camí entre els horts.

No fa masses anys es va remodelar, hi ha al costat del carrer i els Horts hi ha una capelleta amb la santa,

El rec amb l’aigua passa per seu costat en la part baixa.

El verdader naixement, esta accedint per un camí que puja a l’esquerra  fins arribar a un mur de contenció de pedra,

on hi ha encastats tres tubs de ferro d’on brolla l’aigua, que cau sobre unes piques de pedra situada al nivell del terra.

Diferents sobreeixidors canalitzen l’aigua cap als recs dels horts.

Observacions: 

Inscripció sobre una pedra: “vull 79e 1680 lo lloch de Navarcles a feta adobà la font de Santa Margarida”. Inscripció en una altra pedra: 1706. Inscripció en una altra pedra: “Any 1818”.

L’aigua és la que brolla de manera natural del terreny. No és aigua potabilitzada.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la Fitxa per a MPC.: Jordi Piñero Subirana

Adaptació al Text : Ramon Solé Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres – Plàtan de la Masia l’Angle de Calders

Publicat el per
Respon

Per anar a la masia l’Angle, cal seguir el camí que porta a aquesta des de Navarcles.

Front mateix de la masia esta situat un Plàtan.

Es destaca per el seu gran i gruixut tronc, te diferents branques que estan periòdicament tallades, així el plàtan es conserva millor i més sa.

Text: Ramon  Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero