La Font del Sastre, poc coneguda, a Vacarisses

La Font del Sastre, està situada dins d’un jardí particular en el carrer del Lladern de Vacarisses.

El Jardí és conegut com a “Pati del Lladern”, ja que’hi ha un arbust d’aquest tipus al jardí.

Història:

  • La Font va ser construïda l’any 1894.
  • També se la coneixia com la Font Nova.
  • Al Llibre “Fonts de Vacarisses”, llegim que va estar molts anys enterrada sota la brossa i la runa.
  • Gràcies a unes obres la van redescobrir i arranjar, passant a ser d’ús particular.

La Font esta sota un porxo, adossada a una paret.

Una aixeta de maneta o palanca moderna, dona pas a l’aigua que cau a una pica rectangular a nivell del terra, on desaigua. Està decorada amb plantes i objectes de terrissa.

Actualment, per poder conèixer la Font, cal demanar permís per accedir al lloc que avui és un jardí i antigament eren feixes de conreu.

Donem les gracies a la família Lladó, que ens va facilitar l’accés per poder fer les fotografies de la Font del Sastre..

El pati Lladern
El lladern

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui visitem: La Font dels Enamorats de Pujalt

La Font dels Enamorats està en la Plaça Urbano Izquierdo al costat de l’antic ajuntament i l’església de Pujalt.

Està construïda en una estructura rectangular de pedra, sobre la qual hi ha un pilar, on s’hi situa una aixeta de palanca.

Damunt seu hi ha una placa amb el nom de la Font dels Enamorats.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García Carpintero

Avui coneixerem: La Font de la Plaça de Pallol de Tarragona

La Plaça Pallol esta situada en la part mes antiga de la ciutat de Tarragona.

En ella hi ha una font amb la construcció d’una pica circular gran, i al centre un pedestal o columna petita arrodonida en la seva part superior,

Te varies aixetes de palanca antiga. L’any 2010, va patir un bretolada deixant-la malmesa.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Basses de l’horta d’Armenteres de Santa Maria d’Oló

A la cruïlla abans d’arribar a Armenteres, cal seguir a la dreta fins arribar el trencall al sud-oest que va direcció a l’Església de Sant Joan d’Oló vella, a uns 200 metres estan les Basses.

Historia:

  • En aquest indret hi havia un gran zona d’horta pertanyent al mas Armenteres.
  • A finals de la dècada de 1980 els aleshores propietaris, la família Llonch, van vendre la finca a Agustín Orea, d’origen mexicà i persona polifacètica.
  • A la masia hi va crear un centre que promovia activitats inspirades en el xamanisme i altres disciplines afins, i el va denominar “Chamanasterio”.
  • En els anys següents va rehabilitar la masia amb l’ajuda de voluntaris i també va arranjar molts indrets de l’entorn amb tòtems i elements diversos que entronquen amb les cultures indígenes.
  • Entre d’altres actuacions, Orea va implantar nenúfars i flor de loto a l’estany de l’antiga horta d’Armenteres, i va batejar l’indret amb el nom de “lago del Loto”.

Conjunt de dues basses o petits estanys emplaçats prop de la font d’Armenteres i uns 150 m a l’est del Mas.

En aquest indret hi havia una important zona d’horta pertanyent al mas Armenteres.

Actualment hi ha els dos estanyols a banda i banda del camí.

El del costat de llevant és de dimensions considerables.

Actualment està poblat amb vegetació pròpia de zona humida.

També s’hi va instal·lar una palanca.

Recull de dades: Mapes del Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa: Jordi Piñero Subirana

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui destaquem: La Font del Collet de Monistrol de Calders

Cal situar-se al nord del nucli urbà, a la ribera esquerra de la riera de la Golarda,

a uns 170 metres a l’est del pont del Collet, baixa una pista  al fer la corba,  

des d’allí cal seguir un corriol tot recta.

Historia:

  • L’estructura construïda de la font podria ser obra del segle XIX o XX.
  • Tot i que la surgència natural de la font molt probablement ja era utilitzada amb anterioritat pels veïns del poble, degut a la proximitat amb el nucli de població.

La font està situada en el tall de roca que hi ha a la ribera esquerra de la riera de la Golarda,

uns 170 metres aigües amunt del pont del Collet.

El lloc és molt ombrívol i fresc, en la paret de roca hi ha un petit tall de la roca, a manera mur baix de pedra,

a l’extrem est del qual trobem el frontal obrat de la font amb la sortida d’aigua.

Disposa d’una aixeta antiga de palanca molt antiga que encara funciona.

Tota la paret de roca té vegetació d’humitat, amb la sequera alguna esta morta…

a l’hivern és habitual que si formin estalagmites per la congelació de l’aigua

resultat de la congelació de l’aigua que degota per la paret de roca.

Teniu de anar amb no relliscar, donat es una zona molt estreta i al costat de la riera sense protecció,

Es un espai molt bonic, però no te un espai per passar-hi una estona…Cal tornar pel mateix camí.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba. i propi.

Autoria de la fitxa: Sara Simon Vilardaga

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Ramon Solé

Avui destaquem: La Font de can Margarit de Viladecavalls

Des de la Urbanització de can Corbera de Viladecavalls, cal seguir la pista asfaltada que va a l’entrada de can Buxeres,des d’allí tot deixant el vehicle anireu a peu  per un camí a l’esquerra en pocs minuts a les ruïnes de Can Margarit,

ara us cal seguir per un camí que es desvia a l’esquerra,

a poca distancia un cartell ens indica que per l’esquerra ens portarà directament a la Font de can Margarit.

Font situada i envoltat de bosc, que antigament hauria estat ocupat pels horts de Can Margarit.

Està construïda sobre un mur que es recolza en un marge, sota el qual hi ha una pica quadrangular.

La part frontal de la pica incorpora dues pedres inclinades, que indiquen que també s’utilitzava com a safareig.

En un costat de la paret hi ha una aixeta de palanca moderna.

L’aigua que sobrava anava a parar a la bassa rodona que hi ha davant la font, actualment seca i en part de la paret enfonsada.

En la part superior esquerra del mur de la Font, hi ha una placa amb el seu nom, col·locada per l’associació CONVIVE.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui coneixerem : La Font de Santa Eulalia de Berga

Santa Eulàlia de Berga és una església situada en la  Plaça de Sant Pere de Berga.

En un dels costats i adossada a una paret, hi ha la font.

Font molt senzilla, feta d’obra amb totxos. Amb una aixeta de palanca moderna que l’aigua cau a una allargada pica.

Text del Blog : Ramon Solé

Fotografies del Blog: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Avui destaquem: La Font de l’Aixeta de Sant Pere de Torelló

Fins a l’arribada de l’aigua potable, l’any 1953, els santperencs obtenien l’aigua de les fonts que hi havia al voltant de la vila, que en aquell moment eren la de l’Aixeta, la Nova i la del Ruixol.

Per arribar-vos a la Font de l’Aixeta, cal que us adreçareu al carrer de la Font que us portarà a ella.

L’aixeta que li dona nom a la font, és de palanca, esta dins d’una arcada feta de rocs,

L’aigua cau a una pica irregular arran del terra que desguassa a l’exterior a un safareig rodo.

Al costat de la font disposa d’un seient d’obra.

Com dic, hi ha un safareig on en el passat  rentaven la roba les dones del poble.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es 3-3.jpg

Recull de dades : Ajuntament de Sant Pere de Torelló

Text : Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

Avui coneixerem : El Pou de Pont de Molins

Situeu-vos al carrer del Pont a Pont de Molins, i dirigiu-vos al numero 26, allí esta el Pou.

Adossat a la paret de la casa, es pot veure la portella i la palanca pel bombeig de l’aigua, a dalt hi ha la data de 1911.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé – Arxiu Rasola

 

Avui coneixerem : Les dues Fonts de Siurana

Avui com cada dissabte us presento dos articles

Les dues fonts que us presento avui, estan situades en el mateix carrer Major de Siurana.

Una a mitat de carrer entre dos portals d’unes cases particulars, es molt senzilla, amb aixeta de palanca per obrir el pas de l’aigua i pica molt a ran de terra.

L’altra font que es mes artística, està situada al centre del mur irregular amb una bola de pedra a dalt,

fa separació amb l’antic Safareig que dona al carrer Major,

disposa d’un broc gruixut i una pica gran rectangular, actualment no hi surt aigua.

I llegim a dalt :

 

 

Text : Ramon Solé – Fotografies : Anna Maria Molinero i Ramon Solé