La Font del Sastre, està situada dins d’un jardí particular en el carrer del Lladern de Vacarisses.
El Jardí és conegut com a “Pati del Lladern”, ja que’hi ha un arbust d’aquest tipus al jardí.
Història:
La Font va ser construïda l’any 1894.
També se la coneixia com la Font Nova.
Al Llibre “Fonts de Vacarisses”, llegim que va estar molts anys enterrada sota la brossa i la runa.
Gràcies a unes obres la van redescobrir i arranjar, passant a ser d’ús particular.
La Font esta sota un porxo, adossada a una paret.
Una aixeta de maneta o palanca moderna, dona pas a l’aigua que cau a una pica rectangular a nivell del terra, on desaigua. Està decorada amb plantes i objectes de terrissa.
Actualment, per poder conèixer la Font, cal demanar permís per accedir al lloc que avui és un jardí i antigament eren feixes de conreu.
Donem les gracies a la família Lladó, que ens va facilitar l’accés per poder fer les fotografies de la Font del Sastre..
A la cruïlla abans d’arribar a Armenteres, cal seguir a la dreta fins arribar el trencall al sud-oest que va direcció a l’Església de Sant Joan d’Oló vella, a uns 200 metres estan les Basses.
Historia:
En aquest indret hi havia un gran zona d’horta pertanyent al mas Armenteres.
A finals de la dècada de 1980 els aleshores propietaris, la família Llonch, van vendre la finca a Agustín Orea, d’origen mexicà i persona polifacètica.
A la masia hi va crear un centre que promovia activitats inspirades en el xamanisme i altres disciplines afins, i el va denominar “Chamanasterio”.
En els anys següents va rehabilitar la masia amb l’ajuda de voluntaris i també va arranjar molts indrets de l’entorn amb tòtems i elements diversos que entronquen amb les cultures indígenes.
Entre d’altres actuacions, Orea va implantar nenúfars i flor de loto a l’estany de l’antiga horta d’Armenteres, i va batejar l’indret amb el nom de “lago del Loto”.
Conjunt de dues basses o petits estanys emplaçats prop de la font d’Armenteres i uns 150 m a l’est del Mas.
En aquest indret hi havia una important zona d’horta pertanyent al mas Armenteres.
Actualment hi ha els dos estanyols a banda i banda del camí.
El del costat de llevant és de dimensions considerables.
Actualment està poblat amb vegetació pròpia de zona humida.
També s’hi va instal·lar una palanca.
Recull de dades: Mapes del Patrimoni Cultural – Diba.
Cal situar-se al nord del nucli urbà, a la ribera esquerra de la riera de la Golarda,
a uns 170 metres a l’est del pont del Collet, baixa una pista al fer la corba,
des d’allí cal seguir un corriol tot recta.
Historia:
L’estructura construïda de la font podria ser obra del segle XIX o XX.
Tot i que la surgència natural de la font molt probablement ja era utilitzada amb anterioritat pels veïns del poble, degut a la proximitat amb el nucli de població.
La font està situada en el tall de roca que hi ha a la ribera esquerra de la riera de la Golarda,
uns 170 metres aigües amunt del pont del Collet.
El lloc és molt ombrívol i fresc, en la paret de roca hi ha un petit tall de la roca, a manera mur baix de pedra,
a l’extrem est del qual trobem el frontal obrat de la font amb la sortida d’aigua.
Disposa d’una aixeta antiga de palanca molt antiga que encara funciona.
Tota la paret de roca té vegetació d’humitat, amb la sequera alguna esta morta…
a l’hivern és habitual que si formin estalagmites per la congelació de l’aigua
resultat de la congelació de l’aigua que degota per la paret de roca.
Teniu de anar amb no relliscar, donat es una zona molt estreta i al costat de la riera sense protecció,
Es un espai molt bonic, però no te un espai per passar-hi una estona…Cal tornar pel mateix camí.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba. i propi.
Des de la Urbanització de can Corbera de Viladecavalls, cal seguir la pista asfaltada que va a l’entrada de can Buxeres,des d’allí tot deixant el vehicle anireu a peu per un camí a l’esquerra en pocs minuts a les ruïnes de Can Margarit,
ara us cal seguir per un camí que es desvia a l’esquerra,
a poca distancia un cartell ens indica que per l’esquerra ens portarà directament a la Font de can Margarit.
Font situada i envoltat de bosc, que antigament hauria estat ocupat pels horts de Can Margarit.
Està construïda sobre un mur que es recolza en un marge, sota el qual hi ha una pica quadrangular.
La part frontal de la pica incorpora dues pedres inclinades, que indiquen que també s’utilitzava com a safareig.
En un costat de la paret hi ha una aixeta de palanca moderna.
L’aigua que sobrava anava a parar a la bassa rodona que hi ha davant la font, actualment seca i en part de la paret enfonsada.
En la part superior esquerra del mur de la Font, hi ha una placa amb el seu nom, col·locada per l’associació CONVIVE.
Fins a l’arribada de l’aigua potable, l’any 1953, els santperencs obtenien l’aigua de les fonts que hi havia al voltant de la vila, que en aquell moment eren la de l’Aixeta, la Nova i la del Ruixol.
Per arribar-vos a la Font de l’Aixeta, cal que us adreçareu al carrer de la Font que us portarà a ella.
L’aixeta que li dona nom a la font, és de palanca, esta dins d’una arcada feta de rocs,
L’aigua cau a una pica irregular arran del terra que desguassa a l’exterior a un safareig rodo.
Al costat de la font disposa d’un seient d’obra.
Com dic, hi ha un safareig on en el passat rentaven la roba les dones del poble.
Recull de dades : Ajuntament de Sant Pere de Torelló
fonts naturals, aigua, muntanya i més 