Arxiu d'etiquetes: perimetre

Arbres: Àlbers de la zona esportiva de Mas Gener de Sant Cugat del Vallès

Publicat el per
Respon

Setmana dedicada als Arbres destacats

Els Àlbers del torrent de Can Cabassa ( o Àlbers de la zona esportiva de Mas Gener) s’arriba pel carrer de Gabriel Ferrater a la  zona esportiva de Mas Gener.

Historia:

  • El Populus alba L és de la família de la salicaceae, originari d’Europa meridional i de l’Àsia occidental.
  • El nom comú en català és àlber. 
  • Populus és el nom llatí dels pollancres i de la seva fusta i alba fa referència al color blanc del tronc i de les fulles.
  • L’arbre pot fer entre 20 i 25 metres d’alçada.
  • L’escorça és llisa, blanquinosa i amb cicatrius negres originades per les antigues branques.
  • La fulla és caduca, en forma de cor i una mica lobulada, de 6 a 12 centímetres de longitud.

Els àlbers de la zona esportiva de Mas Gener o del torrent d’en Cabassa estan situats al costat de la pista poliesportiva d’aquest sector del barri de Mira-sol.

Els àlbers, Populus alba, l’any 2017 tenien una alçada de 18 metres i una capçada de 7 metres de forma ovoidal, amb diversos braços.

El perímetre del tronc era de 2,1 metres i de la soca 4,1 metres.

Observacions:

Molt a prop hi ha el roure catalogat del torrent de Can Cabassa, que us vaig presentar fa uns dies.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.:Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres: Roure de l’estany de la Guinardera de Sant Cugat del Vallès

Publicat el per
Respon

Setmana dedicada als Arbres destacats

El Roure de l’estany es situat en l’Avinguda d’Europa, prop de l’estany de la Guinardera.

Historia:

  • El Quercus x cerrioides és de la família de la fagaceae, originari de l’àrea mediterrània.
  • El nom comú en català és roure català. 
  • Quercus és el nom llatí de les alzines i els roures i cerrioides vol dir que és similar a Quercus cerris.
  • L’arbre pot fer entre els 10 i els 15 metres d’alçada.
  • Les seves fulles són caduques, amb lòbuls, i fan uns 8 centímetres de llarg i 5 centímetres d’ample.

El roure de l’estany de la Guinardera és un exemplar de Quercus x cerrioide aïllat, a tocar a l’avinguda d’Europa, a la zona de l’Estany de la Guinardera.

Es tracta d’un roure bessó, de dos braços, que tenia una alçada de 13 metres, l’any 2017.

La seva capçada és ovoidal i feia 14 metres d’amplada. El perímetre de la soca era d’1,4 metres i del tronc d’1,3 metres.

Observacions: L’estany de la Guinardera i el seu entorn són hàbitat de diverses espècies de fauna i flora d’interès. Les aigües de l’estany procedeixen de la xarxa pluvial i del bombeig d’aigua freàtica.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.:Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres: Cedre gran de la Plaça de la Llaurada de Sant Cugat del Vallès

Publicat el per
Respon

Setmana dedicada als Arbres destacats

El Cedre gran esta en la Plaça de la Llaurada (confluència entre el carrer Pompeu Fabra, l’avinguda de Can Cabassa i l’avinguda del Mas Gener) de Sant Cugat del Vallès.

Historia:

  • El Cedrus atlantica és de la família de la pinaceae, originari de les muntanyes de l’Atles d’Algèria i del Marroc.
  • El nom comú en català és cedre de l’Atles. Cedrus prové del nom llatí dels ginebrons, del grec kedros, ginebró, i atlantica per procedir de la zona de l’Atles.
  • L’arbre pot arribar a fer entre 30 i 35 metres d’alçada i el diàmetre del tronc oscil·la entre l’1,5 i els 2 metres.
  • Les branques són pèndules i estan disposades per pisos.
  • Les fulles, que fan entre un i dos centímetres i mig de llarg, estan agrupades amb forma de pinzells.

A l’antic camí de Sant Cugat al Papiol, al barri de Mira-sol, s’alça aquest exemplar de cedre de l’Atles, Cedrus atlantica, de la família de les pinàcies.

L’any 2017, el cedre mesurava 17 metres d’alçada; comptava amb un braç,

i una capçada de 15 metres d’amplada de forma cònica.

El perímetre del tronc era de 2,2 metres i el de la soca, de 3,6 metres.

Aquest Cedre, esta junt amb varis plàtans destacats per la seva corpulència i altura.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.:Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres: Roure de mas Gener de Sant Cugat del Vallès

Publicat el per
Respon

Setmana dedicada als Arbres destacats

El Roure de mas Gener  esta en el carrer Gabriel Ferrater, al costat de la zona esportiva de Mas Gener, en el barri de Mira-sol de Sant Cugat del Vallès.

Historia:

  • El Quercus x cerrioides és de la família de la fagaceae, originari de l’àrea mediterrània.
  • El nom comú en català és roure català. 
  • Quercus és el nom llatí de les alzines i els roures i cerrioides vol dir que és similar a Quercus cerris.
  • L’arbre pot mesurar entre 10 i 15 metres d’alçada.
  • Les seves fulles són caduques, amb lòbuls, i fan uns 8 centímetres de llarg i 5 centímetres d’ample.

El roure del torrent de Can Cabassa està situat al carrer Gabriel Ferrater.

Al costat a l’accés de la pista esportiva del Mas Gener.

Segons dades de l’any 2017, en aquell moment l’arbre feia 16 metres d’alçada

amb una capçada de forma arrodonida de 16 metres d’amplada.

El perímetre del tronc era de 2,1 metres i

el de la soca, de 4,2 metres.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.:Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres: Segon Roure de Can Rabella de Sant Cugat del Vallès

Publicat el per
Respon

Setmana dedicada als Arbres destacats

El segon Roure de can Rabella esta prop de la masia i en el Parc del Turó de Can Mates de Sant Cugat del Vallès.

Historia:

  • El Quercus x cerrioides és de la família de la fagaceae, originari de l’àrea mediterrània.
  • El nom comú en català és roure català. Quercus és el nom llatí de les alzines i els roures i cerrioides vol dir que és similar a Quercus cerris.
  • L’arbre pot fer entre els 10 i els 15 metres d’alçada.
  • Les seves fulles són caduques, amb lòbuls, i fan uns 8 centímetres de llarg i 5 centímetres d’ample

El roure de Can Rabella està situat al Parc del turó de Can Mates, a l’antic camí de Can Rabella.

Es tracta d’un exemplar de Quercus cerrioide.

L’any 2008 tenia una alçada d’11,4 metres, tres troncs i la capçada era estesa i amb una amplada de 12,6 metres.

El perímetre del tronc feia 1,4 metres i la soca, 1,5 metres.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.:Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres: Plàtans de la rotonda de Can Cabassa de Sant Cugat del Vallès

Publicat el per
Respon

Els Plàtans están a la Plaça de la Sega, a l’avinguda de Can Cabassa de Sant Cugat del Vallès.

Historia:

  • El Platanus hispànica és de la família de la platanaceae, originari del sud d’Europa, creat per la hibridació del Platanus orientalis i el Platanus occidentalis.
  • El nom comú en català és plàtan d’ombra. 
  • Platanus prové del grec platys, ample, fent referència a l’amplada de la seva capçada i hispanica d’Espanya, per ser el lloc d’origen de l’espècie.
  • L’arbre pot superar els 30 metres d’alçada, amb un tronc cilíndric, de creixement recte i corpulent.
  • L’escorça és llisa i quan creix l’arbre es desprèn en grans plaques.
  • Les fulles són caduques i fan entre els 15 i els 25 centímetres, amb nervis a les palmades i retallades, entre 3 i 5 lòbuls dentats.

A la plaça de la Sega, prop de la masia de Can Cabassa, al centre de la rotonda distribuïdora del trànsit, hi ha un conjunt de nou plataners.

Els plàtans tenen diferents alçades i volums. Un d’ells és un plàtan bessó que, a més, es ramifica formant un tercer braç.

L’exemplar més destacat dels plataners, l’any 2017 feia 22 metres d’alçada i tenia una capçada ovoidal de 16,5 metres d’amplada. El perímetre del tronc i de la soca era d’1,8 metres.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.:Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Parc de la Depuradora de Sant Quirze del Vallès

Publicat el per
Respon

Es un parc molt bonic, està al nucli de Les Fonts que pertany a Sant Quirze però està entre Terrassa i Rubí i a prop de la Depuradora.

Disposa d’un arbrat divers amb molta ombra.

Consta de 9 taules de fusta i nombrosos bancs,

amb una font i papereres.

Destacant el jocs infantils diversos.

Tot el perímetre del Parc, esta ballat, així en certs dies o horari esta tancat al públic.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres – Els Plataners del carrer de Molí de Valldoreix

Publicat el per
Respon

Es un conjunt de 32 plataners situats en el carrer de Molí de Valldoreix entre els carrers de S. Joanistes i Cirerer d`Arbòç, de Valldoreix en Sant Cugat del Vallès.

Característiques de l`arbre:

Nom: Plàtan

Família: Platanàcies

Gènere: Platanus

Espècie: x Hybrida

Alçada: 9,5 m.

Perímetre del  tronca 1 m : 1,3 m

Perímetre soca : 1,6 m.

Amplada de capçada: 10 m.

Forma de capçada: irregular

Data prox.: 40 anys

Estat de conservació: bo

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Els aiguamolls o estany de Cal Raba de Tordera

Publicat el per
Respon

Bona i Feliç nit de Nadal !

Als aiguamolls o estany de Cal Raba estan a tocar de la carretera GI-512, de Hostalric a Tossa de Mar.

S’hi pot accedir a peu, amb cotxe o amb RENFE., espai apte per tothom.

Està relativament a prop del nucli urbà, tot creuant els dos ponts que travessen la Tordera.

Els aiguamolls són la resta de la plana fluvial de la Tordera, de poca profunditat i formats al curs baix del riu en terrenys molt plans.

És una zona humida de 4,33 ha, formada per un estany d’aigües permanents.

Antigament, l’estany, d’origen natural, podia abastar una superfície màxima de 7 ha.

Actualment, la construcció de diverses infraestructures viàries a l’entorn de la zona humida, que arriben fins i tot a partir-la, ha modificat el funcionament hidrològic de la zona, reduint-ne molt la superfície.

La vegetació de l’estany és formada bàsicament per un extens canyissar i bogar, que ocupen bona part de la seva superfície.

El bosc de ribera es troba ben constituït i en general apareix en tot el perímetre de l’estany.

Està format per omedes amb mill gruà, vernedes i freixenedes.

També hi ha alguns sectors de roureda.

Pel que fa a la flora, hi apareixen espècies herbàcies força interessants, com el marcòlic (Lilium martagon), el buixol (Anemone nemorosa), la viola silvestre (Viola sylvestris), l’al·liària (Alliaria petiolata), l’espargani comú (Sparganium erectum), el lliri groc (Iris pseudacorus), o les poligonàcies Polygonum salicifolium i Polygonum amphibium.

Pel que fa a la fauna, a la zona hi nidifica el cabusset (Tachybaptus ruficollis), la polla d’aigua (Gallinula chloropus), l’ànec collverd (Anas platyrhynchos) i la fotja (Fulica atra). En hivernada s’hi observen regularment el bernat pescaire (Ardea cinerea) i el martinet blanc (Egretta garzetta).

A l’estany es localitza una petita població de tortuga de rierol (Mauremys leprosa) i del peix espinós (Gasterosteus aculeatus).

Actualment hi ha nombroses espècies de fauna exòtica i domèstica, que resten interès a l’espai.

En períodes de migració s’hi poden observar diferents espècies d’ànecs i passeriformes.

L’estany està senyalitzat amb diferents rètols informatius i hi ha una zona de lleure al sector est, amb bancs, papereres i un petit aguait.

Les actuacions s’han realitzat per part de l’Ajuntament de Tordera i l’entitat local CADMA (Consell assessor per a la defensa del medi ambient).

La proximitat al nucli urbà de Tordera i a diverses vies de comunicació (GI-512, BV-5121) origina impactes diversos: abocaments de deixalles, sobrefreqüentació, soroll, …

Recull de dades: Viquipèdia, Ajuntament de Tordera

Text: Ramon Solé

Fotografies: Ramon Solé

Els boscos de Can Bonvilar de Terrassa

Publicat el per
Respon

Podem recorre el perímetre del camp de golf  per camins amb bosc de Can Bonvilar.

També, anar pel torrent de la Betzuca que en aquest indret esta en general sec.

La seva vegetació és una mostra de les adaptacions a les condicions climàtiques de la regió mediterrània, com fullatge perennifoli, arbres de mida discreta i abundància arbustiva.

És un bosc de tipus mixt de pins, roures i alzines que evolucionen cap a alzinar o alzinar amb roures.

Podem veure l’ambient de l’espai agrícola, en els que s’hi cultiven cereals de secà o farratges,

en alguns marges resten encara alguns fruiters de secà com ara ametllers o oliveres.

La comunitat de vegetació de ribera es limita als marges de la llera, amb alguns exemplars aïllats d’àlber i de pollancre i petits nuclis d’om.

Front l’entrada del Glof i de can Bonvilar, hi ha una zona de descans.

Allí han posat un cartell informatiu sobre els animals lliures existents de la zona,

amb normes de civisme i respecta a la natura.

Els dies festiu està obert el centre de informació de can Bonvilar.

Recull de dades: Varis

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero