Parc de l’Hostal del Fum de Palau-solità i Plegamans

El Parc de l’Hostal del Fum esta en l’Av. del Camí Reial, s/n, de Palau-solità i Plegamans.

El parc de l’Hostal del Fum és l’espai verd més extens del municipi.

Es troba entre el Polígon Riera de Caldes i la riera del mateix nom.

És un recinte tancat aproximadament de 23 hectàrees, amb vegetació autòctona formada per pins, alzines, roures, pollancres i arbres de ribera,

entre els que hi creix una gran varietat de plantes com la farigola, l’alfàbrega, el romaní i d’altres espècies aromàtiques pròpies de la vegetació mediterrània.

Les zones arbrades s’alternen amb prats d’herba travessats per camins i un rierol que enllaça diversos estanys d’aigua.

És un lloc de refugi de petits mamífers i de pas i nidificació per moltes espècies d’aus migratòries,

que troben entre els matolls el refugi que les gran extensions d’edificis i carreteres els hi nega.

Tots els estudis realitzats destaquen la gran biodiversitat del parc i en recomanen la seva conservació: “En aquesta zona natural hi ha gran diversitat d’hàbitats”,

medi aquàtic, bosc autòcton, bosc esclarissat, prats d’herba baixa i de herba alta, marges arbustius de camins i al voltant i trobem camps de conreus de secà.

La gran diversitat d’hàbitats de l’espai fa que sigui una de les millors zones de la comarca per a observar aus.

S’han arribat a detectar unes 180 espècies d’ocells, 62 del les quals protegides per la Directiva d’Aus de la Unió Europea.

Per fer-se una idea de l’interès de la biodiversitat de la zona, cal tenir present que a una àrea de dimensions similars en un indret qualsevol de Catalunya hi hauria unes 90-100 espècies com a molt.” (Font: Sistemes Naturals de Palau de Plegamans, de Naturgest).

La situació del Parc de l’Hostal del Fum, voltat de municipis amb gran nombre d’habitants i el seu fàcil accés, fa que sigui molt visitat els caps de setmana i festius, tant pels veïns del poble com pels dels pobles del voltant.

En ell s’hi poden dur a terme moltes activitats de lleure: passejades, bicicleta, dia de pícnic….

Hi ha un circuit per practicar El Running amb 3 Rutes a diferents nivells.

També una zona d’escalfament deportiu.

També es un indret molt freqüentat per escoles de la comarca, grups i associacions per a celebrar actes.

El parc compta amb els serveis necessaris com a zona de lleure, una zona amb taules de fusta, fonts, lavabos, contenidors de residus i mobiliari urbà.

També cal remarcar que un dels principals atractius del parc és el Tren de Palau.

L’associació d’aficionats al ferrocarrils, els Amics del Tren, gestiona uns trens en miniatura que reprodueixen a petita escala tota la infraestructura necessària dels trens reals.

A la llarg del Parc hi ha diferents monuments.

Recull de dades: Mapes del Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa: Virgínia Cepero González

Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Bosc de Volpelleres, Refugi Climàtic de Sant Cugat del Vallès

El Bosc de Volpelleres és la principal zona verda del barri del mateix nom.

Aquest entorn natural està a tocar d’infraestructures com els ferrocarrils, l’autopista, centres formatius i els habitatges del Barri.

Antigament, a principis del segle XX, sols tenia a les seves rodalies la masia (derrocada) i els seus camps.

El Bosc conté arbres com alzines, roures, pins entre altres i vegetació pròpia de bosc mediterrani.

Es constantment visitat per la gent del barri o d’altres de Sant Cugat i d’altres poblacions dels voltants.

Ens trobarem, gent caminant solitària, corren, passejant familiarment, donant un vol amb el gos, algun ciclista… tots aprofitant l’ombra dels arbres.

Durant l’estiu es un punt destacat per la frescor, per això està indicat com Refugi climàtic, disposa de seients a les entrades del bosc. Però… a l’hivern curiosament hi fa menys fred, que fora del Bosc.

Aquest Bosc hi ha que cuidar-lo, protegir-lo pel bé de totes i tots.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres – Varis Arbres destacats en el camp de Golf de Sant Cugat del Vallès

La Rambla de Rivera esta poblada de plàtans a cada costat d’aquesta avinguda,  

donen ombra, lloc per fer una passejada a l’estiu o en qualsevol època de l’any.

La Rambla de Rivera recorre els límits del camp del Golf de Sant Cugat d’una punta fins l’altre.

El Golf te una àmplia extensió que allotja el club de golf més antic de Catalunya.

Podem des de la Rambla sense entrar al camp de Golf, veure diferents arbres destacats, com el Roure Gros,

unes Alzines,

un Avet, Pins i Xiprers.

entre altres.

Us recomanem que feu el recorregut a peu, així podreu visionar millor els Arbres.

Recull de dades: Ajuntament de Sant Cugat, altres i propi

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Biblioteca entre pins de Castellgalí

Des de fa uns anys s’ha posat de moda en col·locar en llocs freqüentats per la gent, jardins o parcs, petites biblioteques amb llibres usats per que es puguin llegir i retornar-los al mateix lloc.

Un d’ells esta en l’Av. de Roma de Castellgalí, on entre dos pins hi ha un seient i una caseta de fusta que disposa de libres. Un marc ideal per estar fent una bona lectura…

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

El Parc de la Ciutat de Tarragona. Un lloc on fer volar la imaginació.

El Parc de la Ciutat o dels germans Puig i Valls de Tarragona és un interessant lloc amb diferents arbres i un itinerari poètic i de joc (s’han de seguir les pistes per resoldre un enigma)[1] que el fa didàctic i apte per visitar-ho en família, tot i que hauria d’estar més cuidat.

Un lloc on pensaven trobar un espai d’ombra on descansar, però el que vam fer és fer volar la imaginació més enllà de les restes romanes i la necròpolis que ens havien ocupat tot el matí.

En una de les entrades trobem una guingueta que ens remet al segle XIX, el temps en que es va conformar aquest jardí amb voluntat, especialment per part de Rafael Puig i Valls, de mostrar bellesa i coneixements, posant noms als diferents arbres i arbusts.

Els pins, fàcilment identificables, amb el poema d’Olga Xirinacs sobre pinyons i pinyols, ens donen la benvinguda.

Uns bancs sota uns plataners ens conviden a seure una estona, però la curiositat ens mou i decidim seguir amb els sentits oberts per si ens troba el cantar dels ocells d’aquell cartell.

Arbres amb molta ombra, als que no gosem donar nom, on un grup d’adolescents xerra i descansa i allí trobem el conte del mussol i la merla i recordem els contes del doctor mussol que un pare explicava a unes filles alienes fent-les sentir l’estima i la cura envers les criatures necessitades.

Davant de la Quinta de Sant Rafael, el lledoner monumental i el poema de la nena que salva el cargol,

i la palmera de ventall, enfilant-se pretensiosa i tafanera per damunt de tota la resta que l’envolta, i allí, al costat de la casa, el pou, que sempre ens atrau, com aquell del pati de la infantessa.

La gran olivera, les alzines amb aquell poema que ens invita a abraçar-nos a un arbre i,

com no, unes restes de les que Tarragona va plena, la d’una vil·la romana amb la seva necròpolis.

El passat més recent amb unes escultures que ja no hi són i aquell antiquíssim de la Tarraco Imperial que va entrar en crisi, es mostra aquí, entre la realitat incerta d’un avui que vol, sense saber com fer-ho, tornar a la natura i als valors de la cura que ens humanitzen.

Sortim per la que sembla ser l’entrada principal i fem fotos del plànol del parc i de la reixa d’una finca que ens vol mostrar, més enllà de l’edifici de la Quinta, el que seria aquell jardí quan la il·lusió i dedicació dels seus habitants era viva.


[1] https://www.tarragona.cat/neteja-i-medi-ambient/fitxers/altres/plafons-itinerari-poetic-parc-de-la-ciutat

Text i Fotografies : Mª Àngels Gárcia-Carpintero

Arbres – Tres Pins curiosos

Avui us presento tres Pins amb una certa curiositat:

Castellar del Vallès – Pi retorçat

Casserres – Un Pi neix entre roques

Castellfollit del Boix – Pi sobre un turonet al costat de la carretera

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Parc de “El Bosquet” de Sant Fruitós de Bages

El Parc de “El Bosquet” esta situat al costat de l’Avinguda de Jaume I de Sant Fruitós de Bages.

Historia:

  • Aquest espai verd fou fins a principis del segle XX un espai ubicat a les afores del poble, on es barrejaven conreus diversos: vinya, cereal, etc.; amb zones boscoses.
  • A principis de dit segle, Joan Sanmartí Roca, fill del poble emigrant a Amèrica, va fer fortuna creant una empresa de begudes gasoses, tornant al poble amb molts diners i prestigi , i en agraïment al seu poble natal va decidir comprar els terrenys i regalar-los al poble a condició de que es convertís en un espai lúdic.
  • A canvi, l’any 1903 l’Ajuntament li va dedicar una avinguda al mig del poble.
  • Durant la dècada dels anys 1940 al 1980, va ser l’espai tradicional on tenia lloc la celebració de l’àpat de la Festa de l’Arròs.
  • Amb les últimes actuacions urbanístiques, l’espai ha quedat enjardinat convertint-se en parc i jardí.

Zona boscosa ubicada a migdia del nucli urbà de Sant Fruitós de Bages, entre els últims carrers de la vila i la muntanya del Montpeità.

Aquest espai, antigament a les afores del poble, ha estat engolit recentment pel creixement urbanístic de la vila, passant a convertir-se en un espai enjardinat de lleure, amb alguna font.

La seva presència ha servit per donar nom al proper sector urbanitzat del poble anomenat també “El Bosquet”.

El seu interès radica en haver-se convertit en la principal zona verda de lleure del poble de Sant Fruitós.

La seva composició vegetal es troba formada per nogueres, pins, roures martinencs i alzines. És el cas d’algunes catalpes, un cedre del Líban.

La instal·lació d’un parc infantil dins de l’àrea ha fet que es plantessin alguns arbres foranis com a elements decoratius.

Observacions:

Existeixen diverses fotografies publicades del dia de la inauguració de l’avinguda de Joan Santmartí l’any 1903, i d’aquest personatge i el seu fill a Amèrica. GRANDIA, RIUZ (2001: 58-59)

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa: Raquel Valdenebro Manrique

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres – Els Pins pinyers d’Hostalets de Pierola

Cal situar-se en la carretera  B-231 entre els quilometres 11 i 12, allí surt el camí que porta al dipòsit d’aigua d’Hostalets de Pierola.

Cal seguir la pista que una vegada passat uns camps, s’endinsa per un bosc de Pins pinyers,

podeu anar amb vehicle, aviat fa una certa pujada que es va guanyant altura.

En cada costat del camí, veureu uns Pins pinyers, destacats per la seva corpulència i,

amb una escorça molt gruixuda,

fen-los així uns pins més destacables.

La majoria tenen branques grans i allargades cap a munt.

També aquests pins, disposen d’una pinassa allargada i grossa.

Estan en un bosc relativament net i amb vegetació diversa.

Si seguiu aquesta pista, trobareu una segona a la dreta que us portarà a les runes de l’ermita de Sant Cristòfol.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres: Pins de can Caldes de Sant Cugat del Vallès

Són varis grups de tres o mes Pins pinyers situats en el bosc front la Masia (restaurant i hípica) de can Caldes de Sant Cugat del Vallès.

S’arriba a la Masia des de l’ Avda. Corts Catalanes, s/n de Sant Cugat del Vallès.

Un primer grup de pins esta situat darrera de l’hípica a tocar mateix, son de troc gruixut i llarg, amb copes  arrodonides i amb moltes fulles,

des d’on fem l’observació ens pot semblar que es un sol pi majestuós i allargat pels costats, però no és així.

El segon grup de Pins, estan a prop dels anteriors, passada l’hípica, a prop de la franja del bosc,

del camí a can Calders, hi surt un altre camí que ens aproxima a ells. Està format per 4 gran Pins corpulents i en bon estat.

Per últim, hi ha El Gran Pi del Terme, que li dedicarem a ell un article.

Es un recorregut fàcil i planer, apte per a tothom, que es pot fer a peu en mitja hora.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres – Els dos Pins de l’Àrea de Servei de la C-16 de Rubí

Cal situar-se en l’Àrea de Servei de la C-16 direcció a Terrassa en el municipi de Rubí. Des de l’aparcament, veureu elevat en un petit turó els dos Pins Pinyers que destacant entre la vegetació.

Separats entre ells per una certa distancia, fora de l’Àrea de Servei, es pot anar-hi per un camí.

El Pi de la dreta es de tronc gruixut, allargat i amb bones branques i  d’una copa molt espessa de fulles.

Ara, mirem el Pi  de l’esquerra, des de l’aparcament dels camions,

És corpulent, casi majestuós, amb un tronc allargat amb bones branques.

També, com l’anterior amb una copa arrodonida i espessa de fulles.

Els dos Pins, presentant un bon aspecte de salut.

Text i Fotografies: Ramon Solé