El rentador municipal de Constantí esta situat al carrer de Sant Pere.
Durant l’any 2022 es va reconstruir, posan una figura que representa a una dona rentan la roba.
Aquest safareig es cobert, menys en la part central, on l’aigua de la pluja cau a dins de bassa del rentador.
És un espai que forma part de la memòria dels veïns i veïnes del poble, aporta un coneixement de la història més propera als més joves, alhora que representa un homenatge cap als més grans.
Durant l’any 2023 va ser l’escènica de teatre de carrer, amb la Companyia Teatralitzat i la música del grup Julivert.
Cal situar-se al nord del nucli urbà, a la ribera esquerra de la riera de la Golarda,
a uns 170 metres a l’est del pont del Collet, baixa una pista al fer la corba,
des d’allí cal seguir un corriol tot recta.
Historia:
L’estructura construïda de la font podria ser obra del segle XIX o XX.
Tot i que la surgència natural de la font molt probablement ja era utilitzada amb anterioritat pels veïns del poble, degut a la proximitat amb el nucli de població.
La font està situada en el tall de roca que hi ha a la ribera esquerra de la riera de la Golarda,
uns 170 metres aigües amunt del pont del Collet.
El lloc és molt ombrívol i fresc, en la paret de roca hi ha un petit tall de la roca, a manera mur baix de pedra,
a l’extrem est del qual trobem el frontal obrat de la font amb la sortida d’aigua.
Disposa d’una aixeta antiga de palanca molt antiga que encara funciona.
Tota la paret de roca té vegetació d’humitat, amb la sequera alguna esta morta…
a l’hivern és habitual que si formin estalagmites per la congelació de l’aigua
resultat de la congelació de l’aigua que degota per la paret de roca.
Teniu de anar amb no relliscar, donat es una zona molt estreta i al costat de la riera sense protecció,
Es un espai molt bonic, però no te un espai per passar-hi una estona…Cal tornar pel mateix camí.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba. i propi.
El Camí ral discorre per part del terme municipal de Castellgalí, principalment pel nucli antic.
Historia:
El camí ja s’utilitzava al segle X, tot i que és de probable origen romà.
A diferents mapes del segle XVIII el camí de Barcelona-Manresa transcorria pel mateix traçat que al segle X i es manté quasi invariable fins a ben entrat el segle XX quan paulatinament es substitueix el trànsit de cavalleries pel rodat.
Mort Bernat Torres (que havia comprat el castell al rei Pere III el 1350) la seva vídua, Blanca aconsegueix del rei el privilegi de poder cobrar els drets de pas als forasters que passin pel poble, i amb aquests diners va reparar els camins locals.
Aquest pas duaner es trobava a prop de la moderna carretera, on comença el balç pel que el camí s’enfila cap al poble.
Un grup de voluntaris, va arranjar el tram empedrat de camí fent una campanya de neteja retirant herba i runa que havia caigut i que el feien impracticable en alguns trams, l’any 1994.
Ja s’havia refet en anteriors ocasions per voluntaris del poble.
Era el camí de portava de Manresa a Barcelona passant per Castellbell i el Vilar. Aquest camí ral provenia de Terrassa i passant per Vacarisses es dirigia vers el Pont Vell de Castellbell per seguir per Castellgalí fins a Manresa, on entrava pel pont sobre el Cardener.
El pas per Castellgalí es feia seguint l’actual carrer Manresa i discorre fins a can Pla passant pel camí del Pla cap a Castellbell, i en direcció Manresa baixava per un camí serpentejant fins a l’actual C16 i després al costat del riu fins a Manresa.
El camí de la costa del pla, abans era ample i estava ben cuidat, fins i tot hi passaven els carros que anaven a Sant Vicenç.
El pas d’un camí pel Pont de Vilomara ja apareix documentat l’any 1193 (SANZ, 2004-2), tot i que aquest era el camí del Coll de Daví que discorria per la carena de Vallhonesta.
A l’entorn de l’església parroquial de Castellgalí hi havia, a més de la rectoria, dues cases, i arrenglerades al llarg del camí ral, tres o quatre cases més que formaven el nucli conegut com el vilar.
A l’actual carrer Manresa es conserven dues cases que feren la funció d’Hostal, al menys al segle XVII, tal i com es pot veure a les llindes corresponents.
També en una llinda hi ha un dibuix d’un ganivet i un pa, i a ca l’Amigant hi ha un cavall indicant el pas de cavalleries. Al final del carrer Manresa, després d’un grup de cases unifamiliars noves, segueix el traçat de l’antic camí que discorre baixant cap al riu i la carretera comarcal C16.
Es conserven 302,30m de camí antic, amb una amplada de 4,65m a l’inici i amb 3,10m en el tram més estret. Està construït sobre roca natural, margues eocèniques, amb pedres sense polir de dimensions mitjanes.
En el seu tram mig presenta un pendent més pronunciat i el camí fa ziga-zagues, mentre que altres trams amb menys pendent hi ha esglaons fets amb pedres petites.
Al mig del camí, al lloc on comença seguint el carrer Manresa, hi ha una pedra dreta amb un forat a la part superior i de funció desconeguda; al final del tram, quasi tocant la C16 hi ha una altra pedra gran de la que també es desconeix la funció.
Per les característiques d’aquest tram es tracta d’un camí d’anar a peu. Actualment aquest camí només és transitable a l’hivern, ja que a l’estiu creix molt l’herba i és quasi impracticable.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
El Poble de Salo s’arriba per la carretera BV-3002 al km. 8,6 municipi de Sant Mateu de Bages.
La Font de nova creació emplaçada a la plaça del poble de Salo, junt a una creu de terme també moderna.
A la part posterior es sustenta sobre un monòlit de pedra a imitació d’un petit menhir i, a la base, té una altra pedra, de superfície plana i amb una inscripció al front que diu “SALO”.
El brollador és encastat en un muret fet de maó i l’aigua raja sobre una pica de pedra.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba
Cal des de l’A-2 prendre la sortida 576A enllaçant amb la carretera B-112, després d’un quilòmetre hi ha un trencall a l’esquerra que indica l’Àrea d’Esplai de la Salut i les Coves del Salnitre.
Situada en el camí de les coves de Salnitre, i a 5 minuts del nucli antic del poble,
aquest espai és situat en una zona verda i a prop de l’Ermita.
On hi trobarem servei de bar, zona de pic-nic, lavabos, i zona per l’esbarjo per als més petits.
El dilluns de Pasqua, se celebra el tradicional aplec de La Salut.
Se inicia amb una missa a l’ermita i continua amb una ballada de sardanes.
Com ja és habitual, aquesta trobada de germanor se celebrarà a l’àrea d’esplai de La Salut.
L’Àrea d’esplai de La Salut de Collbató, es molt freqüentat, sobre tot els dissabtes i festius.