Poble del municipi de Veciana, en gran part disseminat, ubicat al nord-oest del terme, que s’ha desenvolupat a redós del castell de Segur, conegut des de l’any 1117, i de l’església parroquial de Santa Maria de Segur. A part del castell i l’església s’hi conserven diverses cases que destaquen per la seva antiguitat; algunes de les quals s’estan reformant amb criteris de respecte històric i paisatgístic.
Entre la Rectoria i uns xiprers, hi ha el Pou de la Rectoria.
Pou amb una estructura quadrada i protegida per un mur semicircular.
Desconeixem la seva data de construcció, però deu ser molt antiga.
Poble del municipi de Veciana, en gran part disseminat, ubicat al nord-oest del terme, que s’ha desenvolupat a redós del castell de Segur.
L’abastiment d’aigua ha estat un handicap molt important pels habitants d’aquest nucli fins a èpoques ben recents, ja que la gent gran encara recorda com havien d’anar amb carro, fins al Molí de la Roda a buscar l’aigua amb botes de fusta. A l’entrada del poble hi ha una gran bassa per a ús comunal, ja que la instal·lació del subministrament d’aigua no es va fer fins l’any 1981. Quan es va construir el pou d’abastiment actual d’aigua amb mètodes moderns, es va haver de baixar fins als 150 metres de profunditat.
A la plaça hi ha una font de recent construcció i un pou, adossat a l’antiga rectoria que us presentaré demà.
Segur és un dels poblets que formen el terme de Veciana. Destaca per les ruïnes de l’antic castell. El nucli esta format per a unes 18 cases que van ser restaurades mantenint l’estructura original i conservant portals i finestres antigues.
En l’aparcament municipal a l’entrada al poble, hi ha un pou senzill.
Esta fet de totxos amb una alçada de 2 metres i te una teulada a doble vessant, actualment no te portella.
Sant Jeroni de la Murtra o de Nostra Senyora de la Vall de Betlem és un antic cenobi de l’orde dels jerònims, situat a la vall de Poià o de Betlem, a la serralada de Marina, al barri del Canyet de Badalona (Barcelonès). Va ser declarat monument històric-artístic d’interès nacional el 1975, i posteriorment, el 2014, Bé Cultural d’Interès Nacional, tant el monestir i els seus terrenys com tota la vall de Poià o de Betlem.
Destaca en un costat del claustre un pou, segons es diu va ser construït entre 1469-1472.
Disposa d’una corriola per posar la corda i gallega per recollir l’aigua del pou.
El Santuari de la Mare de Déu de la Salut de les Planes, està situat en el Camí del Mas Guimbau, 29, en el Barri de Les Planes de Vallvidrera en Barcelona.
Al seu costat esquer, hi trobem una Torre o Moli de vent de construcció cilíndrica feta de totxanes, no si pot accedir, sols contemplar-la des del carrer i mig tapada per la vegetació.
El Desmai i la Font de Cervera estan en el Passeig de Josep Maria Llobet s/n. a l’entrada oest de la vila, es un passeig sense gaires edificis.
El desmai es troba en la part de darrera de l’estructura de la Font (Pou).
Desconeixem l’edat que pot tindre. Disposa d’un tronc gruixut, amb una fissura a l’allarg de dalt a baix. Son notòries les branques que disposa amb fulles no gaire abundants.
Pou de Mas de les Brucardes està situat en les antigues terres de la masia i a prop d’aquesta, concretament al costat del carrer Mare de Déu de Núria amb carrer Font de Sant Fruitós de Bages.
Fa pocs temps s’ha urbanitzat en noves cases en el carrer Mare de Déu de Núria, al costat mateix esta el Pou.
Es d’estructura quadrada, i arrebossat amb ciment.
Disposa d’una portella per el cas de recollir-hi l’aigua.
Al seu costat hi han arbres, com alzina, roures i altres, tots ells relativament joves, a l’ombra, hi trobem varis seients.