Els safaretjos estan en el carrer del Roser amb el torrent de la Guàrdia de Sant Martí Sesgueioles.
Historia
L’obra fou construïda pels voltants de l’any 1950 quan el poble estava mancat de rentadors.
Tradicionalment es rentava al torrent de la Guàrdia quan hi baixava aigua.
Si no, no quedava més remei que anar a rentar a la pica de l’hort, i qui no en tenia, caminar un parell de quilòmetres i arribar al Molí de la Roda.
L’aigua canalitzada a les cases no arribaria fins els anys 60 del segle XX.
Des d’un punt de vista tècnic, va ésser una obra d’enginy molt simple. Es va fer un mur soterrat de contenció, a la zona dels horts d’en Gumà (al límit municipal), al torrent de La Guàrdia. L’embassament d’aigua interior que es va acumulant, en arribar a un determinat nivell, es recull a una simple canonada que porta l’aigua d’una manera natural fins als safaretjos.
Se’n diuen “Els safaretjos”, en plural, perquè n’hi ha dos: el de rentar la roba més bruta i el d’esbandir-la.
Llavors les dones tenien l’obligació de netejar-los, aproximadament una vegada per setmana, de la qual cosa en deien escurar-los.
Ubicat al costat del torrent de la Guàrdia, es format per dues basses de planta rectangular col·locades en forma de ”L”, exemptes.
Alçats amb totxo i revestiment senzill, el paviment de l’interior és de panot amb la vora de rentar inclinada cap a l’interior.
Actualment els safareigs continuen rebem l’aigua canalitzada, que entren per una de les basses,
l’aigua de sortida surt per un broc a l’altre.
L’any 2019 es van les obres de restauració dels safaretjos amb un espai enjardinat.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa per a MPC.: Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)
El Safareig de la Rectoria está al costat de la Plaça de l’Església – Barri de l’Església – a l’extrem de llevant del barri de l’Església, sota el temple de Sant Martí de Granera.
Historia:
Es tracta d’un dels dos safareigs públics que hi havia a Granera, juntament amb la bassa del Prat.
L’aigua de la bassa superior omplia el safareig inferior i també servia per regar els horts dels voltants.
Aquesta bassa era coneguda com el Viver.
Segons les informacions aportades pel sr. Pere Genescà, la pica de pedra que hi ha al costat de la bassa fou tallada d’una sola peça.
Estructura aïllada situada en una de les feixes de la banda de migdia del barri, sota l’església de Sant Martí i la Rectoria. Està formada per un bassa de planta rectangular i grans dimensions, bastida en pedra desbastada i sense treballar de diverses mides, disposada en filades i també irregularment, i lligada amb morter. Compta amb una pica rectangular de pedra adossada al mur de ponent, que compta amb un revestiment arrebossat força degradat.
En un nivell inferior, sota el mur de migdia de la bassa (que té una alçada considerable), hi ha adossat el safareig pròpiament dit. És de planta rectangular, bastit en pedra i amb la part superior inclinada per facilitar el rentat. També compta amb un revestiment lliscat a l’interior i una petita pica rectangular bastida en pedra i maons, adossada a l’extrem sud-oest del safareig. En l’actualitat, tant la bassa com el safareig, que estan connectats mitjançant una aixeta encastada al mur de migdia de la bassa, estan completament coberts de vegetació.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa per a MPC.: Adriana Geladó Prat
A la part nord del nucli de Cercs, al carrer del Cap de la Costa.
Historia:
Segons conta recollit (PIÑERO, PERARNAU: 1992), al mateix indret hi havia un safareig d’inicis del segle XX, el qual posteriorment es va abandonar.
Al mateix lloc, l’any 1942, s’hi instal·lar l’actual safareig.
La data que actualment consta al safareig és la de l’any 1947.
Fa pocs anys l’estructura va ser reformada, construint una nova teulada, instal·lant baranes i fent una repassada general de tota l’estructura del safareig.
El safareig està construït en un rebaix fet al talús del terreny. De fet la seva estructura s’adossa a la mateixa roca. Es tracta d’un safareig de planta rectangular, amb la part superior de dos dels murs inclinada cap l’interior del dipòsit per tal de permetre rentar la roba, al costat sud i oest.
El dipòsit està bastit amb murs que presenten un revestiment de morter industrial que no permet veure el material constructiu, per al costat nord un mur de pedra vista s’aixeca a major alçada que el nivell del dipòsit; en aquest mur hi ha una mena de cartel·la feta en ciment que indica l’any 1947. L’entrada de l’aigua és a l’angle nord-est.
El safareig es troba construït damunt una plataforma que regularitza i anivella el paviment. Compta amb una coberta de bigues de fusta, llates i teula àrab, sustentada sobre pilars de maó massís.
En la darrera remodelació es va instal·lar una barana de barrots de fusta. L’aigua que sobrant és conduïda cap un altre petit dipòsit, situat a l’extrem oest, a nivell del paviment, i fora del ras de la coberta.
Al costat del safareig, hi ha una font; aquesta compta amb un frontal de constitució senzilla fet a partir de maó massís i formigó al centre del qual hi ha l’aixeta polsador de llautó;
a la base hi ha una petita pica revestida també amb ciment industrial. L’estructura està bastida arrambada al talús que conforma el terreny.
Recull de dades: Mapes del Psatrimoni Cultural – Diba.
La Font esta situada en el carrer de la Costa amb carrer Campet al costat d’unes escales. Construcció senzilla d’obra, amb una aixeta de polsador, l’aigua cau a una pica rectangular.
Us passo la relació de Fonts repartides pel municipi de Cercs. Algunes són de difícil de localitzar o d’accés.
La Font del Dr. Santmartí, està situada en la cruïlla del Passeig de Mossèn Cinto Verdaguer amb l’avinguda de Jaume Balmes de Sant Julià de Vilatorta.
Historia:
La font fou construïda l’any 1987, en honor al doctor Joan Sanmartí Casabayó, que fou alcalde de Sant Julià entre els anys 1965 i 1974.
Es tracta d’una font pública construïda l’any 1987 en homenatge a Joan Sanmartí i Casabayó, metge, i alcalde de Sant Julià de Vilatorta entre els anys 1965 i 1974.
És construïda sobre una base de planta quadrada, feta amb grans lloses de pedra, sobre la que s’assenta l’estructura de la font.
L’aigua surt per dos sortidors, un situat a la part del davant i l’altre a la part posterior, per un bonó de cop i cau a una pica rectangular de pedra. A l’extrem superior duu la inscripció: “FONT DEL DR SANMARTÍ”.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Les Fonts estan en la Plaça de les Fonts d’Olesa de Montserrat.
Historia:
Olesa és un lloc amb abundància d’aigua. El mateix nom d’Olesa deriva probablement de l’arrel pre-romana ol o or, que significa aigua.
En el lloc on hi ha la font hi havia una sorgència natural d’aigua, que inicialment va ser aprofitada en forma de bassa, anomenada Bareia (una paraula que etimològicmant suggereix un lloc on brolla l’aigua). Aquesta bassa servia per regar l’horta que hi havia a la zona de l’actual Eixample i per al consum domèstic.
L’existència de fonts en aquest indret està documentada almenys des de 1693.
A finals del segle XVI es va iniciar una gran obra que no es va finalitzar fins el 1855 que permetia aprofitar els sobrants d’aigua d’algunes cases per fer augmentar el cabal de les fonts.
Concretament en aquesta plaça hi havia dues mines d’aigua i en aquest moment ja diversos brolladors o fonts. L’aigua potable del poble la subministraven aquestes fonts, si bé algunes cases particulars, sobretot les situades a la part alta, tenien pous als seus patis.
Era el Comú de la vila qui regulava l’ús de les aigües públiques de la Mina de les Fonts de la Plaça, de les fonts d’en Roure i de Vilapou.
Al segle XVIII la font encara era coneguda com la Bareia i tenia un safareig, el qual era utilitzat pels paraires per rentar les seves peces.
Cal dir que aquesta era la plaça on es feia el mercat.
L’any 1858, segons s’indicava en una làpida, durant el regnat d’Isabel II es va construir una nova font, situada en aquesta mateixa plaça, que en aquesta època es va dir de la Constitució, i el safareig es va traslladar a la ubicació actual. El motiu era que les instal·lacions situades al mig de la plaça eren antiestètiques.
En una mesura feta a les diferents fonts de la vila l’any 1879 la “font de la Vila” a la Plaça de la Constitució tenia 41 plomes i era, de llarg, la que té més cabal.
Al segle XX la plaça ha sofert diverses reformes: el 1919, quan es van enrunar unes cases que n’ocupaven la part central o el 1960, quan es va repavimentar la plaça.
Més recentment, l’any 1999 es va remodelar la plaça i s’habilità la font actual.
Al llarg dels anys aquesta plaça ha tingut diversos noms: plaça pública, plaça major, plaça de la Constitució, plaça de la República, plaça Nacional o plaça de la Verdura, ja que és el lloc on s’hi feia el mercat.
Font de construcció recent que ha substituït la que hi havia antigament i que,
des de temps immemorials, constituïa la principal font pública de la vila.
La font actual, de disseny modern i geomètic,
consisteix en un bloc rectangular, llis i revestit amb lloses,
amb una gran pica a la cara nord on cau l’aigua que raja de set brolladors.
Els brolladors, de bronze, adopten la forma de cares.
La font, que és encara molt utilitzada pels habitants de la vila, està situada a un extrem de la plaça anomenada de les Fonts,
que ha estat recentment reurbanitzada amb un paviment de llambordes.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa: Jordi Piñero Subirana
Adaptació de Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero i Ramon Solé
El Safareig de les dones esta en un camí que arrenca del nucli antic de Salt cap al nord, a l’altra banda de la Gassol.
Dades històriques:
El safareig va ser posat en funcionament per un particular l’any 1889.
Aleshores hi havia una zona porxada on les dones es podien resguardar en cas de mal temps.
L’aiguat del 1940 el va destruir.
El 1952 l’Ajuntament se’n va fer càrrec i el va reconstruir, aixecant 50 cm el safareig antic i fixant un preu per al seu ús, destinat al manteniment.
Després d’uns anys d’abandó, va ser restaurat l’any 2003 per l’Ajuntament.
Safareig de planta rectangular envoltat completament d’una tanca, amb superfície per rentar a tot volt i amb un sifó de desguàs al centre.
Inicialment fet tot de pedra i morter, avui està en bona part restaurat i rehabilitat, especialment el mur de tanca, que s’ha recrescut amb rajol i s’hi han col·locat portes que hi impedeixen l’accés lliure i els actes de vandalisme.
Hi ha un cartell sobre els amfibis de la zona, considerada con espai natural.
El Parc de les Deveses de Salt
És un mosaic natural modelat pel riu Ter, que forma una xarxa de boscos de ribera amb basses i aiguamolls intercalats, entre els quals creixen prats secs sobre antigues illes molt sorrenques. El contrast entre zones humides i altres molt eixutes té com a resultat una diversitat molt gran, amb més de 1.000 espècies d’éssers vius detectades.
S’ha convertit en un indret ideal per gaudir d’una passejada en plena naturalesa o fer un pícnic al conegut Pla dels Socs.
Recull de dades: Arxiu Municipal de l’Ajuntament de Salt i Consorci del Ter i altres.