La Font de Mosquerí està en Llucena, comarca de l’Alcalaten de Castelló de la Plana.
Font ben cuidada, als peus del mas homònim, a uns 800 m. d’altitud.
Està emblanquinada, amb aixeta, abeurador, safareig i bassa de reg.
Us passo un video de la Font de Mosquerí :
Text i Fotografies: Jordi Mig
La Font del Miner està situada a l’avinguda de les Mines a Ogassa.
En un mur de pedra picada que a mitja alçada hi té tres brocs metàl·lics i colzats.
L’aigua, abundant, cau en una llarga pica. Al capdamunt hi ha un mosaic de rajoles, al mig de la qual es troba el nom de la font i a sota un seguit d’escuts trencats.
L’aigua sobrant va a parar a un gran safareig que queda a un nivell baix i darrera de la font , unes escales us podent portar.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Dora Salvador
El Safareig de Baga està situat en l’Av. del Districte Forestal amb carrer de l’Historiador Pere Tomic de Bagà.
Es un Safareig molt ben conservat, la seva estructura no és com la tradicional rectangular o rodona, les seves parets tenen unes mes allargades que altres, fent -lo curiós.
Disposa d’una font en una de les paret.
Text i Fotografies: Ramon Solé
Aquest safareig esta situat front el castell i la casa que hi ha a Santiga, lloc conegut com Plaça de Santiga de Santa Perpetua de la Mogoda.
Es diu que l’aigua que omplia el safareig provenia de la mina del castell de Santiga, i va ser utilitzada fins a mitjan segle XX.a.
El safareig es composa d’un sol dipòsit, que conserva a la seva banda de llevant les antigues peces perimetrals de batre i ensabonar la roba, però la seva banda de ponent sembla de construcció més recent.
A l’extrem sud-est del safareig hi ha un muret de protecció construït al damunt de la repisa on les dones hi recolzaven la roba per rentar-la.
Aquest serveix de suport a una placa rectangular feta de rajoles quadrades de color beix, on s’hi llegeix amb lletres pintades de color verd el poema de J. Navarro que diu:
“El vell safareig que el vent pentina fa de mirall al verd Santiga”.
Actualment no manté les funcions originals, ja no s’hi renta roba.
El safareig actualment serveix de reserva d’aigua en cas d’incendi.
Recull de dades: Mapes Patrimoni Cultural – Diputació de Catalunya.
Adaptació al Text i fotografies: Ramon Solé
Des del carrer Espinalba de Camprodon, surt una pista que us pujarà fins la antiga masia de can Moner ( molt deteriorada).
Us recomanem que feu el recorregut a peu.
A prop de la masia hi ha la Font de can Moner, de fet es una font que dona l’aigua a un abeurador.
L’aigua sobrant anava a un safareig que està al seu costat.
En conjunt tot esta molt tapat per la vegetació
i en un gran abandó.
Text : Ramon Solé
Fotografies: Dora Salvador
Aquest Lledoner esta situat front el castell i la casa que hi ha a Santiga de Santa Perpetua de la Mogoda,
Concretament a un costat del safareig i la Font.
Disposa d’una alçada considerable gracies a unes branques allargades,
i així com, un tronc gruixut , ven arrelat al terra.
Dona una bona ombra al costat del safareig, que invita a estar allí una bona estona.
Text i Fotografies: Ramon Solé
Durant el mes d’agost cada dia una font.
Cal anar directament a l’església de Santa Maria de Santiga, allí on està la plaça de Santiga hi ha aquesta la Font que pren el nom de safareig, donat que esta al costat del vell safareig.
La font es una gran pedra verticalment amb una aixeta de polsador i una pica rectangular, hi ha gravat el nom de la font.
Text i Fotografies : Ramon Solé
Per anar a la Font del Consol, teniu que sortir des de Santa Pau direcció al barri del Masnou, per la carretera GI-524, allí vigileu en agafa el carrer de Sant Martí que en algú més d’un quilòmetre us portarà directament al barri del Masnou que us cal creuar
i seguir la pista asfaltada fins la Font, situada a l’esquerra a peu de carretera.
Es feta d’obra amb ciment i de planta quadrada, amb una alçada d’algo mes dos i mig metres d’alçada, amb coberta en forma de piràmide escapçada.
Curiosament, en la part de sota de la coberta surt l’aigua per dos tubs de ferro de poca llargada.
L’aigua cau amb abundància a una pica en forma de “L” envoltant la estructura de la Font pel costat dret.
A la seva esquerra hi ha un petit abeurador,
i al costat seu, un petit safareig clàssic.
A dalt de la font hi ha el seu nom gravat en unes rajoles de terrissa.
Al costat dreta disposa d’una paperera i un banc de fusta.
Text : Ramon Solé
Fotografies : Dora Salvador
Fem una ullada a 4 pobles de França:
Caumont (en francès Caumont) és un municipi francès, situat al departament de la Gironda i a la regió de la Nova Aquitània.
Safareig
Foix és una petita ciutat occitana, capital del departament francès de l’Arieja i de l’antic País de Foix. Està situada vora el riu Arieja, a la confluència amb l’Arget; es troba al sud de Tolosa, prop de la frontera andorrana. El 1999 la seva població era de 9.109 habitants, anomenats foixencs (en occità foissencs, en francès Fuxéens), amb la qual cosa és la segona ciutat del departament, després de Pàmies.
Font sota el Castell
Pou del Castell
Sent Líser (en occità Sent Líser, en francès Saint-Lizier) és un municipi francès, situat al Departament de l’Arieja a la regió Occitània, a la riba del riu Salat.
Font de la plaça de l’església
Lusenac (francès Luzenac) és un municipi de la regió d’Occitània, departament de l’Arieja.
Font de Jean Sarda
Font i antic abeurador
Recull de dades : Viquipèdia
Adaptació al text i Fotografies : Ramon Solé
L’ermita de Sant Cebrià i Santa Justina està ubicada en el camí de Sant Cebrià, 109-115 / ctra. Sant Cugat, 234-264 de Barcelona.
L’ermita es troba al barri de Montbau, enmig del bosc a la falda de Collserola.
En el segle passat, front de l’ermita i casa, disposava d’un berenador. Darrera de l’ermita i al costat esquer del camí que us portaria a la famosa Font de la Llet, hi ha la mina de la Font de Sant Cebrià.
El senyor Tomàs Miquel Isern, ens explica que va néixer a la casa que hi havia junt l’ermita el 1940 i allí va viure fins el 1967.
Eren temps de postguerra. Els pares li explicaren que al començament de la Guerra Civil els milicians van prendre les campanes per fer canons. La seva mare va salvar l’altar de ser cremat dient que els hi serviria a ells per fer llenya a l’hivern i posant a taula uns gots de vi. La imatge del sant la va amagar el seu pare. Sota aquesta imatge va aparèixer un pergamí de 1211, però no sap que se’n ha fet.
Agraïm molt aquestes comunicacions.
L’aigua d’aquesta mina és canalitzada fins al dipòsit sobreeixidor des d’on va a l’aixeta del safareig, que és a un costat de l’ermita.
Text : Ramon Solé i Tomàs Miquel Isern.
Fotografies : Fidel Rodríguez , Arxiu Rasola i Viquipèdia
fonts naturals, aigua, muntanya i més 