Massís de Montserrat

Montserrat és un massís muntanyós de Catalunya, situada a cavall de les comarques del Bages, l’Anoia i el Baix Llobregat.

És força prominent i té un paper destacat en la tradició catalana, entre altres motius gràcies a una geologia i una topografia pròpies molt característiques que han estat valorades estèticament de manera positiva.

S’hi aixeca el monestir de Montserrat, una abadia benedictina consagrada a la Mare de Déu de Montserrat: una mare de déu trobada, i també coneguda popularment amb el nom de “la Moreneta”.

Així mateix hi ha el Monestir de Sant Benet de Montserrat que és de monges benedictines.

Etimologia

El nom prové de la paraula mont, “muntanya”, i serrat, “cadena muntanyosa”.

Tant serrat com serralada provenen de serra (un seguit de muntanyes) i, precisament, aquesta paraula deriva del llatí serra, que és el nom de l’instrument per a serrar (o xerrac), per la forma que tenen les muntanyes encadenades l’una al costat de l’altra, que fan pensar en dents de serra.

Precisament, en les representacions heràldiques, Montserrat apareix com un grapat de muntanyes d’or sobre camper de gules, amb una serra d’or tallant-les pel damunt.

L’illa de Montserrat, situada al Carib, va ser anomenada així per Cristòfol Colom el 1493, i també té una extensa serralada de muntanyes.

Com a advocació mariana, Montserrat també és emprat com a nom propi femení, habitualment abreujat MontMontseMuntsaSerrat o Rat. Fins al segle XIX, també va ser un nom propi masculí.

Geografia i geologia

És un massís de formes singulars que s’enlaira bruscament a l’oest del riu Llobregat fins als 1.237,9 m del cim de Sant Jeroni, sent aquest pic el lloc més alt de l’Anoia i del Bages

Altres cims montserratins són el Cavall Bernat, les Agulles, el Serrat del Moro, el Montgròs, Sant Joan, la Palomera, etc.

Va ser declarat parc natural el 1987 per garantir-ne la conservació.

Des del cim de Sant Jeroni, a 1.237 metres, es pot arribar a veure, en dies molt nets i sense calitja, la serra de Tramuntana de Mallorca, situada a més de 200 km de distància. Montserrat des del massís del Puigmal, a una distància de 80 quilòmetres al nord-est.

Al llarg dels mil·lennis, els moviments isostàtics i tectònics, els canvis climàtics i l’erosió han acabat modelant un relleu brusc, amb grans parets i blocs arrodonits de conglomerat rosa i argiles.

A les seves entranyes, l’erosió de tipus càrstic ha creat coves, avencs i torrenteres.

Vegetació

El bosc mediterrani per excel·lència és també el tipus de vegetació predominant a Montserrat.

Dels arbres principals en destaquen les alzines i el pi blanc d’entre altres.

En quant a arbustos i vegetació herbàcia, se’n troben milfullesarboços o algun llentiscle refugiat a les solanes, més càlides que les obagues, fredes i humides.

Fauna

Pel que fa a la fauna, actualment hi podem trobar aus com el roquerol, el ballester o el pela-roques, entre d’altres. Pel que fa als mamífers, hi destaquen l’esquirol, el gat mesquer, el ratpenat o el porc senglar, així com les cabres salvatges.

Activitats al medi natural

Per les seves característiques úniques, Montserrat és un lloc idoni per practicar-hi activitats a l’aire lliure. En aquesta cadena muntanyosa, l’esport per excel·lència és l’escalada, però, en els últims temps, també han agafat importància les vies ferrades.

Així mateix, Montserrat és un punt de partida de moltes excursions a peu, activitat coneguda com a senderisme. Les vies més importants i famoses són:

  • Escalada: un lloc mític de l’escalada a Catalunya és la zona de les Agulles, on es poden pujar desenes d’agulles de diferents dificultats. La zona que hi ha sobre el monestir (Gorros i Sant Benet) és una de les més concorregudes. L’escalada al Cavall Bernat és una de les més interessants i emblemàtiques de Montserrat. Altres zones d’escalada habitual són les parets del vessant nord, especialment el Serrat del Moro o la Paret de l’Aeri (l’antic aeri del vessant N es va desballestar definitivament als anys noranta).
  • Vies ferrades: La via ferrada més famosa (Teresina) està permanentment tancada. La via ferrada més coneguda actualment és Via ferrata Canal de las Damas o de l’Artiga Baixa (nivell de dificultat D). Reoberta amb restriccions desde novembre de 2020 [3] Es troba a Collbató i travessa un canal.[4]
  • Senderisme: els múltiples senders i corriols permeten fer des de petites excursions fins a grans caminades per tot Montserrat. Els punts de partida són el monestir, Santa Cecília, Can Maçana i Collbató. Es pot pujar a Sant Jeroni des del monestir (1 h 30 min) o fer la Transmontserratina (de Can Maçana al monestir) en 7 hores. També es pot fer el GR172 (sender de gran recorregut), que travessa Montserrat per la cara nord.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Avui destaquem : La Font del Lleó de Sant Jeroni de la Murtra de Badalona

La Font del Lleó o de Sant Jeroni esta situada en front de l’entrada al Monestir, a peu del camí del monestir que va de Badalona a Santa Coloma de Gramenet, per on hi passa també el GR-92.

La font queda enlairada respecte del camí, adossada a un mur de color blanc.

Es caracteritza per un cap d’un lleó que fa de broc, cal accionar un polsador per que surti l’aigua,

aquesta cau en una pica rodona de pedra situada damunt d’un pedestal i un seient al seu costat.

Desguassa per una canonada de sota del camí abastint una bassa de reg.

A la paret  hi ha tres mosaics fets amb rajoles; els dos dels extrems, amb rajoles verdes i blanques, porten les inscripcions: “Senyor el nostre cor té set de Vos” i “Deu-nos l’aigua de la vida”  i al centra està la imatge de Sant Jeroni.

Passant cada dia per aquesta font molta gent caminant i ciclistes, des de sempre han comptat amb la seva aigua.

La bassa la van netejar de runa i arranjar-la fa anys un grup de voluntaris.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Safareig del Monestir de Sant Jeroni de la Murtra de Badalona

Sant Jeroni de la Murtra te una Font en el patí, al costat on abans havia la capella dedicada a Sant Miquel, avui en dia no existeix, per aquest motiu porta el nom d’aquest Sant.

Es aigua de la Mina de la Fantsanta que la porta a dins del  Monestir. D’una columna, surt un tub gruixut i dona l’aigua, primer a una pica irregular i desprès va al safareig.

Es un safareig rectangular, disposa d’una entrada on es posaven a rentar la roba a lo llarg d’un costat,

en front i a l’altra banda, també es podia rentar la roba gracies a les llosses inclinades cap a l’interior.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Brollador del Claustre de Sant Jeroni de la Murtra de Badalona

Sant Jeroni de la Murtra te un antic Brollador, símbol de vida, en el centre del claustre.

On podem observar esculpit en la paret del Brollador l’escut del fundador, el mercader Bertran Nicolau.

Aquest brollador es de 1502, renaixentista. Te forma d’estrella de 8 puntes.

Darrera del brollador hi ha l’arbust de Murtra.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui destaquem: La Font de Sant Jeroni de la Murtra de Badalona

Sant Jeroni de la Murtra te una Font en el patí, al costat on abans havia la capella dedicada a Sant Miquel, avui en dia no existeix, per aquest motiu porta el nom d’aquest Sant.

Es aigua de la Mina de la Fantsanta que la porta a dins del  Monestir.

Uns esglaons ajudant a arribar a nivell de la font. D’una columna, surt un tub gruixut i dona l’aigua, primer a una pica irregular i desprès va a un safareig.

En la cara principal de la citada columna, hi han unes rajoles que fan referencia a Sant Miquel.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

El massís de Montserrat, un paisatge singular i únic

monastir_01El massís de Montserrat, en l’any 1987 va ser declarat Parc Natural per garantir-ne la seva conservació, la degradació abans d’aquesta data era un constant amb molts incendis forestals, deixalles arreu i pràcticament sense una regulació d’aquest espai natural, que es el cor de Catalunya, tant espiritual  com de paisatge singular i únic.DSCN0016_01agulla a primer terma_01És caracteritza per un massís de formes singulars que s’enlaira bruscament a l’oest del riu Llobregat fins als 1.236,4 m del cim de Sant Jeroni.DSCN0028_01Altres cims molt populars en el mon de l’escalada, són el Cavall Bernat, les Agulles, el Serrat del Moro, el Montgròs, Sant Joan, entre molts altres.agulles_01També, en el seu interior, l’erosió de tipus càrstic ha creat coves, avencs i torrenteres molt visitades per la gent que els agrada aquest tipus d’activitat.DSCN0022_01baixan al monastir_01Montserrat és un lloc idoni per practicar-hi activitats a l’aire lliure, com l’escalada, vies ferrades, senderisme en nombrosos camins, senders i canals mes o menys complicats, que a vegades cal tenir un bons coneixements o/i experiència, així, com portar el material adient per cada activitat.DSCN0028_01Podem accedir a Montserrat per carretera, amb el Tren de Cremallera o be, amb l’Aeri.pont acces aeri_01ja arriba aeri_01Aquest últim, l’Aeri, sempre que he pujat o baixat m’ha causat una estranya sensació, des de por, fins i tot, que sigui una aventura…per la pujada o descens rapit que suposa, i veure en primera ma el paisatge si tenim la sort que sigui un dia ven clar.cistella aeri_01aeri de cap al riu_01baixada aeri_01Parlàvem de senderisme, son nombrós els itineraris a poder fer, en aquest cas a nivell de família,com per exemple, el camí que puja des del Monestir fins les rodalies de Sant Joan.st joan_01 ermita de st. joan_01O be, pujar directament a Sant Joan pel Funicular i des d’allí fer una ruta circular i en descens que ens portarà de nou al Monestir, pel pas dels francesos ( escales)pas dels francesos_01Des del Monestir, també podem pujar pel pas dels francesos i derivar-nos a l’ermita Sant Benet, o be, seguir pujant i arribar al turó mes elevat de la serra, a Sant Jeroni.st jeroni_01Montserrat, amb boira o dia clar, es un lloc sorprenent casa vegada que si va, i mes si este la afició de fer fotografies a la natura, aquí es podem gaudir-ne sempre, la vegetació, els escarpats o pics i també, si tenim paciència, podem veure la fauna salvatges d’aquestes contrades, i ser objectiu de la nostra càmera.M. desde st. joan_01Per informació complementaria :
http://ca.wikipedia.org/wiki/Montserrat

Text i Fotografies : Ramon Solé