Arbres – El Lledoner Vell de Sant Fost de Campsentelles

El Lledoner Vell esta en la Plaça de les Glòries, s/n en el Barri de Sant Pere de Sant Fost de Campsentelles.

Historia:

  • El  21 de juliol de 1936 l’església de Sant Fost fou saquejada, i el lledoner també en patí les conseqüències.
  • L’any 1981, el veïnat va aixecar el muret de pedra a tot el seu perímetre i femà la terra al voltant de l’arbre.
  • Fou beneït el 28 de setembre per mossèn Daniel Monserdà amb motiu de la celebració del sant patró del poble, Sant Fost.
  • L’any 1998, l’empresa MASSONI SL, presenta un projecte de consolidació i tractament de l’arbre per tal d’evitar el seu trencament. La intervenció realitzada es materialitzà en una esporgada de sanejament eliminant la fusta morta i la col·locació d’un post al mig de la cavitat amb varis tensors.
  • El 20 de desembre de 2022, el Ple de l’Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles declarava el lledoner Arbre d’Interès Local (AL), amb el compromís de traslladar l’acord a la Secció de Gestió d’Espais Naturals, Servei d’Espais Naturals Protegits, subdirecció general de Biodiversitat i Medi Natural, Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya, per sol·licitar la declaració d’arbre monumental.
  • La documentació s’entrà per registre el 13 de gener de 2023 amb el registre d’entrada número 9033/8049/2023, pendent de resolució.
  • Hi ha una Base de premsa de vi de cargol, feta de pedra granítica situada en el parterre d’un lledoner monumental, al centre mateix de la Plaça de les Glòries Catalanes. El parterre delimita la protecció del lledoner, construït amb pedra irregular unida amb morter i alçat. La base de premsa es troba en un costat i està posada amb una inclinació de 45º.

Lledoner o lledó centenari situat al centre de la Plaça de les Glòries Catalanes, enfront del que era l’antiga església de Sant Fost. És un arbre caducifoli del tipus Celtis australis, de 4,80 m de diàmetre, amb una gran obertura en forma de cavitat. Al mig d’aquest, s’alça un post d’una dotzena de metres d’alçada que subjecta mitjançant varis tensors el tronc, així com les branques principals de l’arbre.

Està protegit per un muret de pedra a tot el seu perímetre. Té un rebrot que creix per un dels costats. La capçada continua essent força arrodonida i fa uns 12 a 13 m d’alçada.

Les fulles, de 5 a 15 cm de llarg són alternes, peciolades, i dentades, de color verd fosc a l’anvers i de color més clar al revers. El fruit, el lledó, és comestible i de sabor agradable, semblant al dàtil. La drupa és carnosa, d’un centímetre de diàmetre, gairebé negre per fora i groga a l’interior, amb un pinyol petit.

Floreix entre maç i abril i els fruits maduren a finals d’estiu i durant la tardor. Té una alta resistència a la sequera i també a la contaminació.

Observacions:

Pot viure entre 500 i 600 anys. A més de l’ombra que proporciona, per la seva flexibilitat, la fusta del lledoner, sempre ha estat molt apreciada per a fer eines agrícoles com forques, pales de ventar, mànecs i jous, i les branques i les fulles han servit per alimentar el bestiar, per fer carbonet i fogaines.

Per això no és d’estranyar que aquest arbre se’l trobi sovint a proximitat dels masos i cases de pagès. En temps passats també era molt apreciat com astringent i de les seves arrels se n’extreia un colorant groguenc que permetia tenyir la seda.

Recull de les dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.: Jordi Montlló Bolart

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Pou de Sant Pere de Sant Fost de Campsentelles

Pou de Sant Pere esta en el carrer de Sant Pere, s/n, en el nucli vell de Sant Fost de Campsentelles.

Historia:

  • El primer nucli de cases, més o menys agrupades, es forma a principis del segle XIX entorn de l’església parroquial, al barri conegut amb el nom de Sant Pere o algunes altres a la zona del Sot.
  • Xavier i Ferran Pérez (1990) citen Pibernat quan diu que el 1616 hi havia prop de l’església una casa que era anomenada la “Ferreria” i altra coneguda com Mas Corts.
  • I diu que el carrer més antic pot ser el del Sot, destacant les cases e Can Pons, Can Pau, Can Santa Miquela, Can Pistraus, Can Manco, Can Soca, Can Eloi, Can Salarich, Can Pascual, Can Toni o Can Pollastre vell.

Pou d’aigua, situat al carrer de Sant Pere, d’ús comunal. Es tracta d’un pou tancat amb coberta cònica i secció circular, amb la bocana orientada a llevant i la portella de fusta.

S’alça damunt un petit podi o basament fet de pedres irregulars unides amb morter, també de secció circular. El davantal és fet de maons i no hi ha rentadora al costat.

Observacions:

En el llibre de Jaume Rifà (2003, 40) hi surt una fotografia on encara es poden veure, al costat del pou, les cases de Canyelles, ara desaparegudes.

Recull de les dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.: Jordi Montlló Bolart

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Un hort diferent : L’Hort del Barri de can Tusell de Terrassa

El mas Tusell tenia una extensió de terres considerable que anava del carrer Bartrina fins on ara hi ha el barri de Can Tusell, i des de la carretera de Matadepera fins a llevant, a tocar amb el torrent Monner (avinguda de Jaume I), La major part eren vinyes i oliveres tot i que també hi cultivaven blat i hortalisses, que anaven a vendre al mercat de Sant Pere.

Eren molt populars el rentador de Can Tusell, era privat i s’havia de pagar un tant segons la quantitat de roba que es duia a rentar. La masia va estar habitada fins a finals dels anys 50.

Per a més informació podeu consultar a Verdaguer, Joaquim, 2014, “masies desaparegudes de Terrassa” a: https://joaquimverdaguer.blogspot.com/2014/03/les-masies-desaparegudes-del-terme-de.html

A les seves amplies terres van començar a construir-se habitatges i per tant creant-se un nou Barri a Terrassa.

Avui visitarem els actuals horts, estan limitats al nord per l’avinguda de Lacetània, al sud pel carrer de Roig Ventura, a l’oest per la carretera de Matadepera i a l’est pels carrers de la Tramuntana.

Can Tusell té en el seu barri un dels horts urbans del programa municipal Conreant Terrassa,

El programa Conreant Terrassa va néixer en el 2013 “per impulsar la creació d’una xarxa ciutadana d’espais verds, que són sostenibles des d’un punt de vista social i agronòmic, i que han servit per crear horts urbans d’autoconsum”.

L’Ajuntament ha facilitat la cessió dels terrenys a les entitats o col·lectius que desenvolupin allà els seus projectes “durant un temps determinat”.

El Consistori va cedir el terreny a l’associació de veïns de Can Tusell al maig del 2014 i els gestors el van dividir en quinze parcel•les.

En els anys, l’hort va créixer en uns 2.000 metres i va guanyar 29 parcel•les, ara té uns 3.000 metres quadrats.

Els cultius, segons el Consistori, “ajuden a millorar la qualitat ambiental”, absorbeixen el soroll de la ciutat “i disminueixen l’efecte ‘illa de calor’”, i fomenten la biodiversitat.

Milloren les relacions socials “i ajuden a prendre consciència sobre el que posem en la taula”.

A més, constitueixen una necessitat per a moltes famílies amb pocs recursos.

El programa Conreant Terrassa inclou una quinzena d’horts urbans, tant en terrenys públics com privats. Tots els espais de conreu són gestionats, de manera gratuïta, per entitats sense ànim de lucre que han hagut d’establir amb l’administració municipal un conveni de col·laboració.

Recull de dades: Ajuntament de Terrassa

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Fotografies antigues: De l’arxiu Tobella,

Mirador de Sant Pere de Castellfollit del Boix (Bages)

El Mirador de Sant Pere es troba situada a l’oest de l’església parroquial de Sant Pere.

Es un mirador molt curiós, es una balconada formada per un seient i al centre una taula rodona, tot fet per medi de pedres grans.

Un cartell ens indica els pics o muntanyes que podem veure , així d’explicacions referents de la vista que podem gaudir.

Contemplem un ampli paisatge entre Bages i L’Anoia,

amb muntanyes, boscos, camps, masies …

la vista no ens descansa de mirar a prop o lluny…

Al costat del mirador una vella porta, deixa pas a un camí que baixa pel bosc.

A poca distancia hi ha la creu de pedró de Sant Pere. Es una creu llatina de ferro situada damunt una llosa de pedra que se sosté damunt un fust de pedra de secció quadrada.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Avui coneixerem : La Font de l’església de Sant Pere i la Santa Creu de Masquefa

A l’església de Sant Pere i la Santa Creu, s’arriba des d’un camí de terra que surt del Cementeri de Masquefa,

és situada la font a un costat de l’església.

L’estructura de la font, es l’aprofitament d’una construcció antiga.

Hi ha una aixeta de polsador, l’aigua cau a una pica rectangular blanca col·locada a mitja alçada.

L’església de Sant Pere i la Santa Creu, formava part de l’antic castell, avui en dia inexistent.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Dipòsit de Sant Pere de Molanta d’Olèrdola

Situeu-vos en el petit poble d’Olèrdola, seguiu  per la carretera BV – 2415, direcció l’Arboçar, entre vinyes,

fins l’església de Sant Pere de Molanta situada a la dreta, veureu a l’esquerra aquest curiós dipòsit.

En un tancat, sobresurt l’edifici que amb quatre columnes fetes de totxanes aguanta el Dipòsit.

De fet, hi ha una plataforma i a sobre el dipòsit, una barana el rodeja.

Text i Fotografies: Ramon Solé

Visitem : La Font de Sant Pere d’Olesa de Montserrat

Església de Sant Pere Sacama

Per anar a la Font de Sant Pere, cal seguir el camí que surt prop del Km. 10 de la ctra. B-120 en direcció nord,

abans d’arribar a l’ermita de Sant Pere Sacama, a l’esquerra veurem un cartell que indica el camí a seguir fins la Font.

Us caldrà seguir un camí mig tapat per la vegetació, que fa baixada fins el torrent, cal seguir el camí i a poca distancia us portará directament a la font.

Típica font d’aquestes contrades, es com si fora un pou, que en temps de fortes pluges està força ple aigua.

Actualment la porta d’accés esta tancada per evitar ensurts.

Uns estrets esglaons en permeten pujar des del camí a peu de la font,

Al costat dels esglaons hi ha com un seien de pedra.

Esta en un lloc molt solitari dins del bosc.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font de la Figuera de Sant Pere de Torelló

Per anar a la Font de la Figuera, us cal sortir de Sant Pere de Torelló direcció al Molí de la Riera, que passareu pel costat,

cal seguir el camí que us portarà al pont romànic i un pont penjat que passant sobre el riu Ges,

a prop està la Font de la Riera.

Seguirem  el camí per la vora del riu, fins portar-vos en front de la Font de la Figuera.

Us adjunto informació d’aquesta font, d’un article del Grup de Defensa del Ter :

En l’altre costat de la font, hi ha una explanada per poder fer un àpat o descansar.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Safareig del rec de la Vila de Sant Pere de Riudebitlles

El Safareig del rec de la Vila està en el carrer de Baix, 38 i tocant la paret de la Fabrica.

Safareig construït al tram del rec de la Vila que hi ha al carrer de Baix del nucli de Sant Pere de Riudebitlles.

En el mur d’obra del rec s’hi conserven les lloses inclinades que temps enrere eren utilitzades per fer la bugada.

Recull de dades : Mapes de Patrimoni Cultural – Ciba.

Autor de la fitxa: Marta Lloret Blackburn – Antequem, S.L.

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Avui coneixerem : La Font del Pit – roig de Sant Vicenç de Castellet

La Font del Pit – roig està situada al costat de l’ermita de Sant Pere de Vallhonesta de Sant Vicenç de Castellet.

La font esta canalitzada fins a una petita roca plana on una aixeta de polsador, dona l’aigua a una pica de pedra rectangular.

Al costat dret hi ha un cartell amb el seu nom i el dibuix del ocell del Pit – roig.

A un extrem proper, disposa d’alguna taula i barbacoa.

que sols es pot utilitzar quan les autoritats ho permetin.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero