Bassa gran de Palau de Sant Andreu de la Barca

Per visitar l’antiga Bassa gran de Palau de Sant Andreu de la Barca,

cal situar-se en la confluència del carrer de Montjüic amb el carrer de Montserrat,

d’allí surt el camí de Can Sunyer, que va vorejant la Riera de la Garjola.

A poca distancia a l’esquerra esta l’antiga Bassa gran de Palau.

Es una Bassa rectangular, on es recollia aigua per regar les terres de la Finca,

avui totalment abandonades…

La Bassa esta plena de vegetació, es fa difícil de veure les seves dimensions.

Si es segueix el camí arribaríeu al Centre Cívic de Can Sunyer i Valldaina i la Masia- Restaurant de Can Sunyer.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui destaquem: La Font de l’Amunt de Corbera de Llobregat

La Font de l’Amunt està situada sobre el carrer o camí de Sant Ponç en el petit barri de l’Amunt de Corbera de Llobregat.

La font està adossada a un mur de pedra seca, i té forma d’arc de mig punt.

Front la font, hi han uns petits bancs d’obra per fer una estona de descans.

Actualment no hi raja aigua, però es un testimoni d’una font antiga.

En el costat dret del mur de la font,

hi ha una rajola amb el dibuix d’aquesta Font.

Per sota, a un nivell inferior està situat  l’antic safareig de l’Amunt,

on les dones de les masies i cases de les rodalies anaven a rentar-hi la roba.

Es rectangular en no bon estat, des de fa anys, esta sec,

En ocasions la vegetació el tapa.

És una Font situada en un indret envoltat de vegetació i enjardinat,

que fa de bon estar a qualsevol època de l’any.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba. i propi.

Autoria de la fitxa: Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

“La Gorga” de Sant Hilari Sacalm

La Societat de Pesca Esportiva “La Gorga”, és una entitat de la població de Sant Hilari Sacalm, que té com a objectiu principal, millorar i mantenir els rius i el seu entorn. El seu lema és “La Gorga per un riu viu”. Són pescadors que volen i defensen que el riu tingui vida.

La creació d’aquesta societat va tenir dos objectius: la promoció turística de Sant Hilari i la regulació i promoció de la pesca esportiva.

Aquesta associació es va legalitzar l’any 1963, tot i que en anys anteriors, ja s’havien iniciat vàries activitats relacionades amb el món de la pesca esportiva.

En el camí de la Font de l’Arç, hi ha el lloc on es pràctica la pesca sense mort, l’escola de “La Gorga”.

És una retenció d’aigua feta gracies a una petita resclosa o mur.

Espai natural envoltat d’arbres i vegetació.

Des d’aquí us demanem màxim respecta amb el lloc i l’entorn natural !.

Recull de dades: “La Gorga”

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres – Els dos Pins de l’Àrea de Servei de la C-16 de Rubí

Cal situar-se en l’Àrea de Servei de la C-16 direcció a Terrassa en el municipi de Rubí. Des de l’aparcament, veureu elevat en un petit turó els dos Pins Pinyers que destacant entre la vegetació.

Separats entre ells per una certa distancia, fora de l’Àrea de Servei, es pot anar-hi per un camí.

El Pi de la dreta es de tronc gruixut, allargat i amb bones branques i  d’una copa molt espessa de fulles.

Ara, mirem el Pi  de l’esquerra, des de l’aparcament dels camions,

És corpulent, casi majestuós, amb un tronc allargat amb bones branques.

També, com l’anterior amb una copa arrodonida i espessa de fulles.

Els dos Pins, presentant un bon aspecte de salut.

Text i Fotografies: Ramon Solé

Arbres – El Pi gran de Santpedor (Bages)

El Pi gran de Santpedor esta en la cruïlla de la carretera BV- 4511 amb el Torrent Bo, de Santpedor,

a prop d’un camí o sender, es molt freqüentat per ciclistes.

Des de la mateixa carretera es veu de lluny; podeu deixar el vostre vehicle a l’entrada del camí.

El Pi es pot veure fàcilment, perquè destaca de la resta de la vegetació.

Es un gran Pi, molt alt i amb unes branques molt destacades,

Cal dir que en la seva part mes inferior estan mortes, es una llàstima…

Si us aproximeu molt al Pi, vigileu de no caure al petit rec, esta molt emboscat.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero i Ramon Solé

Avui destaquem : La Font dels Rosers de Viladecavalls

Can Sanahuja

La Font dels Rosers esta al nord de la masia de Can Sanahuja de Viladecavalls.

Cal accedir des de Viladecavalls a peu, es una pista privada que primer passa per la masia de Can Sanahuja, la Font del Molí i cal seguir tot recta pel costat de les oliveres fins la Font dels Rosers.

Font del Molí

La Font dels Rosers està situada en un marge a peu de camí.

Es troba construïda sobre un mur de formigó i còdols formant una obertura d’arc de mig punt ceràmic.

De fet, es una font tipus Mina.

Aquesta es trobava tapiada, per impedir-ne l’ús públic.

Cal dir que el brollador o tub i la pica no són visibles, estan tapats per la terra i vegetació.

En l’actualitat, alguna “persona”… ha trencat part de les totxanes i es pot veure el seu interior.

A pocs metres a ponent hi ha una bassa de planta rectangular que probablement recull l’aigua d’aquesta font.

Observacions:

Al costat de la font hi havia un cartell que indicava que l’aigua no és potable.

Recull de dades: Mapes del Patrimoni Cultural – Ciba.

Autor de la fitxa: Marta Lloret Blackburn

Adaptació del Text al Blog : Ramon Solé

Fotografies del Blog: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Espai d’estada de Penyafel, amb Pou i Safareig de Santa Margarida i els Monjos

L’Espai d’Estada de Penyafel , esta situat en una explanada a pocs metres de la capella de la Mare de Déu de Penyafel,

i a prop del camí que uneix els Monjos amb el nucli de Moja (al terme d’Olèrdola)

Disposa de taules i bancs de fusta.

Al seu costat, un vell pou rodo, que actualment esta tapat per seguretat.

En un costat, esta un petit safareig, ara ple de vegetació,

adossat  a un pou o cisterna, que li donava l’aigua.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Arbres – Roure Masponç de Santa Eulalia de Ronçana

KODAK Digital Still Camera

El Roure Masponç està situat en un costat del camí que porta a can Maspons de la Vall de Santa Eulalia de Ronçana.

KODAK Digital Still Camera

El roure de Can Maspons forma un túnel de vegetació amb les seves branques sinuoses.

Es tracta d’un magnífic exemplar de roure martinenc (Quercus humilis) d’una sola bessa que destaca per les seves dimensions notables.

El tronc té un perímetre d’uns tres metres i té una brancada molt voluminosa,

que assoleix uns 15 metres de diàmetre i que arriba fins a una alçada propera als 10 metres.

L’exemplar creix sobre el marge, pel que el tronc s’inclina cap al camí i part de les arrels estan descobertes.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Marta Lloret Blackburn – Antequem S.L.

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Avui destaquem : La Font del Blanco de Viladecavalls

En Can Coromines cal seguir pel GR-97,  el camí fa una certa baixada,

abans de creuar el torrent del Frare sobre una canalització, us cal  seguir un caminet a la dreta que s’anirà fent estret,

trobareu molt arbrets caiguts i morts,

va estar un temps sense poder  passar-hi, ara un cop recuperat el camí,

seguiu el caminoi que us portarà fins la Font.

És visible una estructura semicircular envoltada de vegetació.

Consta d’un brollador format per una aixeta metàl·lica.

Aquesta Font es del tipus Cisterna.

El dipòsit està fet d’obra i està construït a nivell del terra, te una aixeta polsador i un tub mes a dalt que fa de sobreixedor.

Observacions:

També és coneguda com a Font de la Rata o Font del Coco.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Adaptació del Text al Bloc: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Bassa i Safareig de Joan Romanyà de Collbató

La Bassa de Joan Romanyà cal agafar el camí que va a la Salut.

Situada a 100 m de l’àrea d’esplai, en el Torrent de la Codolosa (muntanya de Montserrat) municipi de Collbató.

Historia:

  • Aquesta partida de terra pertanyia a la finca de Can Vidrier, que era propietat del Sr. Galvany.
  • Després de la guerra Civil Espanyola passà a mans de Joan Romanyà, mentre que la part on ara hi ha l’àrea d’esplai de la Salut va ser cedida a l’Ajuntament.
  • El nou propietari féu construir, o potser només adobar, la bassa, i per deixar-ne constància hi posà una placa.
  • El safareig era utilitzat per algunes dones del poble per fer la bugada.
  • Després el complex va ser abandonat i envaït per la vegetació.
  • El 1995 un grup de voluntaris va arrebossar i netejar la bassa.
  • El 2002 es va fer una fitxa amb les característiques i l’estat de conservació.
  • El 2007 un altre grup de voluntaris va netejar la bassa i un tram de les canalització.
  • Més recentment, s’ha adobat el dipòsit i s’han recuperat 120 m dels recs.

La bassa de Joan Romanyà és un dipòsit rectangular amb una capacitat de 31.000 litres,

construït amb murs de pedra i morter de calç, d’un gruix d’entre 30 i 50 cm.

L’interior està arrebossat amb ciment impermeable i la part superior està rematada amb una filada de totxos massissos posats de cantell.

A l’interior, a la paret nord, hi ha una placa de pedra amb la llegenda “Joan Ramanyà, 1948”.

Al costat hi ha un safareig d’uns 1.000 litres de capacitat,

que fa les funcions de decantador, amb dues places per rentar.

Té dues boques per on entra l’aigua que ve pels recs que baixen de la Codolosa i de la muntanya i diversos sobreeixidors, que aboquen l’aigua a un altre rec que dóna al torrent de la Salut.

Recull de dades: Mapes del Patrimoni Cultural

Autor de la fitxa: Assumpta Muset Pons

Adaptació del Text al Bloc : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero