La Societat de Pesca Esportiva “La Gorga”, és una entitat de la població de Sant Hilari Sacalm, que té com a objectiu principal, millorar i mantenir els rius i el seu entorn. El seu lema és “La Gorga per un riu viu”. Són pescadors que volen i defensen que el riu tingui vida.
La creació d’aquesta societat va tenir dos objectius: la promoció turística de Sant Hilari i la regulació i promoció de la pesca esportiva.
Aquesta associació es va legalitzar l’any 1963, tot i que en anys anteriors, ja s’havien iniciat vàries activitats relacionades amb el món de la pesca esportiva.
En el camí de la Font de l’Arç, hi ha el lloc on es pràctica la pesca sense mort, l’escola de “La Gorga”.
És una retenció d’aigua feta gracies a una petita resclosa o mur.
Espai natural envoltat d’arbres i vegetació.
Des d’aquí us demanem màxim respecta amb el lloc i l’entorn natural !.
Cal situar-se en l’Àrea de Servei de la C-16 direcció a Terrassa en el municipi de Rubí. Des de l’aparcament, veureu elevat en un petit turó els dos Pins Pinyers que destacant entre la vegetació.
Separats entre ells per una certa distancia, fora de l’Àrea de Servei, es pot anar-hi per un camí.
El Pi de la dreta es de tronc gruixut, allargat i amb bones branques i d’una copa molt espessa de fulles.
Ara, mirem el Pi de l’esquerra, des de l’aparcament dels camions,
És corpulent, casi majestuós, amb un tronc allargat amb bones branques.
També, com l’anterior amb una copa arrodonida i espessa de fulles.
La Font dels Rosers esta al nord de la masia de Can Sanahuja de Viladecavalls.
Cal accedir des de Viladecavalls a peu, es una pista privada que primer passa per la masia de Can Sanahuja, la Font del Molí i cal seguir tot recta pel costat de les oliveres fins la Font dels Rosers.
Font del Molí
La Font dels Rosers està situada en un marge a peu de camí.
Es troba construïda sobre un mur de formigó i còdols formant una obertura d’arc de mig punt ceràmic.
De fet, es una font tipus Mina.
Aquesta es trobava tapiada, per impedir-ne l’ús públic.
Cal dir que el brollador o tub i la pica no són visibles, estan tapats per la terra i vegetació.
En l’actualitat, alguna “persona”… ha trencat part de les totxanes i es pot veure el seu interior.
A pocs metres a ponent hi ha una bassa de planta rectangular que probablement recull l’aigua d’aquesta font.
Observacions:
Al costat de la font hi havia un cartell que indicava que l’aigua no és potable.
Recull de dades: Mapes del Patrimoni Cultural – Ciba.
Autor de la fitxa: Marta Lloret Blackburn
Adaptació del Text al Blog : Ramon Solé
Fotografies del Blog: Mª Àngels Garcia – Carpintero
La Bassa de Joan Romanyà cal agafar el camí que va a la Salut.
Situada a 100 m de l’àrea d’esplai, en el Torrent de la Codolosa (muntanya de Montserrat) municipi de Collbató.
Historia:
Aquesta partida de terra pertanyia a la finca de Can Vidrier, que era propietat del Sr. Galvany.
Després de la guerra Civil Espanyola passà a mans de Joan Romanyà, mentre que la part on ara hi ha l’àrea d’esplai de la Salut va ser cedida a l’Ajuntament.
El nou propietari féu construir, o potser només adobar, la bassa, i per deixar-ne constància hi posà una placa.
El safareig era utilitzat per algunes dones del poble per fer la bugada.
Després el complex va ser abandonat i envaït per la vegetació.
El 1995 un grup de voluntaris va arrebossar i netejar la bassa.
El 2002 es va fer una fitxa amb les característiques i l’estat de conservació.
El 2007 un altre grup de voluntaris va netejar la bassa i un tram de les canalització.
Més recentment, s’ha adobat el dipòsit i s’han recuperat 120 m dels recs.
La bassa de Joan Romanyà és un dipòsit rectangular amb una capacitat de 31.000 litres,
construït amb murs de pedra i morter de calç, d’un gruix d’entre 30 i 50 cm.
L’interior està arrebossat amb ciment impermeable i la part superior està rematada amb una filada de totxos massissos posats de cantell.
A l’interior, a la paret nord, hi ha una placa de pedra amb la llegenda “Joan Ramanyà, 1948”.
Al costat hi ha un safareig d’uns 1.000 litres de capacitat,
que fa les funcions de decantador, amb dues places per rentar.
Té dues boques per on entra l’aigua que ve pels recs que baixen de la Codolosa i de la muntanya i diversos sobreeixidors, que aboquen l’aigua a un altre rec que dóna al torrent de la Salut.
El Molí de la Mogoda esta en la Plaça del Molí en la Mogoda de Santa Perpètua de Mogoda.
Historia:
Ressenya històrica extreta de CANYAMERES ( 2009: 112-114). 1181. Podria ser la data de la primera referència sobre el molí de Mogoda.
1187. Concòrdia entre Bernat de Mogoda i Pere de Sant Vicenç (senyor del castell de Cabanyes) sobre l’aigua que agafa Pere de Sant Vicenç per al seu molí de Prat de Caurell al Besòs, al carcabà dels molins de Bernat de Mogoda. Per aquesta concòrdia Pere de Sant Vicenç havia de fer un pontet per recollir tota l’aigua sens cap impediment i retenció.
1287. Es pot confirmar l’existència d’un casal de molins fariners a Mogoda. El rec que portava l’aigua al molí de Mogoda travessava pel bell mig de tota la plana de llevant de la riera de Caldes.
1703. Una riuada nega el rec moliner que portava l’aigua al molí de Mogoda i després al rec i al gorg de Mogoda. En successives inundacions, els cartoixans demanaren al batlle general de Catalunya que requerís als altres propietaris veïns amb la riera per on passa el camí ral i el rec moliner, i el rec dels horts, Jaume Banús, Josep Vaquer, de la parròquia de Cabanyes, Francesc Casanoves i Jaume Colomer, que contribuïssin en les despeses de fer aquestes defenses i que en fessin més des del camí de Santa Perpètua de Mogoda a Granollers en avall, així com l’actuació de canalitzar l’aigua del rec per sota el camí ja que fins llavors es perdia aigua provocant fangueig a l’esmentat camí.
1706. Aiguats que desbordaren la riera de Caldes i feren malbé el rec moliner de Mogoda.
1711. Una nova riuada inunda quasi totes les terres per on passava el rec del molí de Mogoda, i per això, amb consentiment dels propietaris, el prior de Montalegre manà canviar el curs del rec del molí. El nou rec continuava des de la sortida de la propietat Anglí, pel torrent que hi havia sobre de les cases d’en Vilana (Can Bernades Vell).
1752. El prior de la cartoixa demanava a la Reial Intendència del Principat, que els fossin establertes les aigües subterrànies de la riera de Caldes des de l’ermita de Santa Magdalena (Palau-solità) fins al molí de Mogoda.
1754. Eulàlia Tagell i Pi retirà la demanda contra la cartoixa de Montalegre. Aquest seria per tant el final dels problemes del rec de Mogoda i els antecedents de la construcció de la mina de Mogoda.
El molí de Mogoda va continuar funcionant tot el segle XVIII.
Segle XIX. Primera meitat. L’Estat desamortitza les terres de l’església i de les ordes monàstiques com la cartoixa de Montalegre. La gran finca de Mogoda fou venuda en tres lots.
1844. Es va fer subhasta pública i es firmaven les escriptures de venda en poder del notari de l’Estat Manuel Clavillart. Un lot fou adjudicat a Pere Gil i Pau Torrents Ribalta, mercaders de Barcelona. El segon i tercer lots foren adjudicats a Josep Safont.
Segona meitat. Com la majoria de molins fariners propers a Barcelona deixà de funcionar per la introducció i competència de la molt més productiva indústria farinera moderna, moguda per les màquines de vapor.
El molí de Mogoda es troba situat a la plaça del molí de Mogoda, a pocs metres dels pous de glaç.
Des del nucli urbà l’accés a Mogoda es fa des d’una rotonda situada entre les avingudes Onze de setembre i avinguda Mossèn Jacint Verdaguer. Si es continua cap a llevant per l’avinguda Onze de setembre es troba una segona rotonda on cal trencar a la dreta. Seguint la pista arribem pel camí la Bòbila Bellsolà al nucli de Mogoda. El molí es troba al nord-oest del nucli de Mogoda. Aquest nucli es troba al sud-est del nucli urbà, entre la riera de Caldes, la carretera de Caldes i la línia de Renfe Mollet-Papiol.
El molí de Mogoda és avui un edifici en runes, cobert de vegetació i deixalles, que no permeten observar la seva estructura. Aquest edifici va estar en funcionament fins a mitjans del segle XIX que s’abandonaria.
Tot i en mal estat encara estava força sencer l’any 1972, quan va ser fotografiat per Fermí Vinyals (CANYAMERES, 2009: 115). Les runes que queden avui són només una petita part de l’edifici que hi havia llavors. En aquell any encara s’apreciaven a més de l’edifici el carcabà del molí amb les restes del que era el rodet, l’arbre, el pany i la canal.
Observacions:
L’antiga bassa del molí es trobaria on actualment hi ha el camp de futbol, al costat mateix del molí. S’observa oculta darrera la vegetació restes dels murs de l’antiga bassa.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
fonts naturals, aigua, muntanya i més 