Aquest Ceiba està situada en la Plaça o rotonda de Blas Infante de L’Hospitalet de Llobregat.
La Ceiba, està plantada des de l’any 2003, és un arbre amb tronc bombat i espinós, ens recorda a un baobab, te espines en el seu tronc.
Es tracta d’una gran ceiba o “palo borracho” de flors grogues, originària d’América del sud, com Paraguay, Argentina, Bolivia, Perú, i s’ha aclimatat molt be.
Text : Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Per anar a la Pedrera de Torre Negra, cal situar-se a la Rambla de can Bell,
allí agafar el camí de la Pedrera, esta indicat per cartells,
Aquest camí fa una àziga saga, i passa a ser un camí estret però suficient per un cotxe,
a poca distancia esta a l’esquerra la Pedrera de Torre Negre.
No es massa gran, va ser molt valorada en la seva època per la seva extracció.
Es actualment una zona de gran interès geològic i ambiental.
No es pot fer escalada, es prohibit. I pel perill de caiguda de rocs.
La zona esta molt plena de vegetació, hi ha algun petit lloc que també si va explotar com a pedrera.
Des d’aquest punt, podem seguir fins la Font de l’Ermetà, o podem anar fins la Font de Sant Vicenç i de les restes de l’ermita, o visitar el Pi del Xandri.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
La Font del Dr. Santmartí, està situada en la cruïlla del Passeig de Mossèn Cinto Verdaguer amb l’avinguda de Jaume Balmes de Sant Julià de Vilatorta.
Historia:
Es tracta d’una font pública construïda l’any 1987 en homenatge a Joan Sanmartí i Casabayó, metge, i alcalde de Sant Julià de Vilatorta entre els anys 1965 i 1974.
És construïda sobre una base de planta quadrada, feta amb grans lloses de pedra, sobre la que s’assenta l’estructura de la font.
L’aigua surt per dos sortidors, un situat a la part del davant i l’altre a la part posterior, per un bonó de cop i cau a una pica rectangular de pedra. A l’extrem superior duu la inscripció: “FONT DEL DR SANMARTÍ”.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa: Virgínia Cepero González
Adaptació al Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Aquets any, gracies a les pluges de finals de la primavera i principis de l’estiu, s’ha creat en molt llocs de terrassa, petits espais amb molta vegetació diversa, amb plantes i flors silvestres, que en un principi no s’ha volgut tallar,
En algun d’aquests espais coincideix on hi ha Hotels d’insectes i troncs d’arbres morts,
això fa que proliferin els insectes i altres animals petits, creant-se una biodiversitat destacada.
Un d’aquests espais, esta en l’avinguda 22 de juliol aproximat al numero 414 de Terrassa.
Foment de la Biodiversitat:
Perjudicis i beneficis:
L’hotel de insectes, en cada apartat, hi podent viure diferents insectes, tal com s’indica en el dibuix:
En Terrassa, podem veure un destacat nombre d’Hotel de insectes, en petits espais i en rotondes en la via publica.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
S’accedeix al Parc, per la Rambla del Castell, s/n, just a la cruïlla de les carreteres de Vilalleons i de Sant Hilari a l’entrada de Sant Julià de Vilatorta,
també, des de dins de la població, pel carrer de la font.
El parc de les Set Fonts va ser construït per Miquel Pallàs al 1933,
es va construir gràcies a les aportacions que van fer diverses famílies del poble,
on hi havia la Font Noguera, es creu que els seus orígens es poden remuntar al 1723…
Per aquella època, comptava amb cinc brocs en el mateix mur actual,
es van afegir dos brocs més a la construcció del parc,
que es va posar el nom de Parc de les Set Fonts.
Era una zona on les dones del pobla rentaven la roba, havien dos safareigs.
Al costat de les fonts hi passa el torrent de Sant Julià, que va ser soterrat el 1964,
actualment discorre per sota el parc a traves d’una canal i surt a l’exterior al poc de sortir del parc, passada la Font de Sant Felix.
A les proximitats de la font hi ha un lledoner centenari, que es manté de l’espai original.
A la llarg del Parc, són nombrosos els arbres i de diferents tipus.
Són valuosos els elements construïts amb pedra treballada, com els bancs i ornaments, la Taula Rodona, la Font del Peix, que té forma d’espiral, una glorieta circular, i l’estanyol.
Durant l’any i sobre tot durant l’estiu, es celebrant activitats musicals o concerts en aquest espai.
El parc compta amb una zona de pícnic, una zona infantil, un bar-restaurant i el punt d’informació de l’espai natural Guilleries-Savassona.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Una de les Fonts més destacades de Vilalba Sasserra, és la Font del Duc.
Per anar-hi cal seguir el carrer de la Creu direcció a Can Gol, en aquest punt cal girar a l’esquerra i al poc estareu a una cruïlla de dos camins,
a la dreta al costat del camí esta la font molt tapada per la vegetació.
Primer veurem una antiga taula rodona i al poc la font.
Per accedir a la Font es baixava un desnivell, ara està totalment plena d’aigua.
A l’altre costat del camí (esquerra) hi ha la antiga bassa, avui tapada per la vegetació, rebia l’aigua de la font.
Antigament era l’aigua considerada de gran qualitat…
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Aquest passeig de Pau Casals va paral·lel a les vies del tren a prop de l’estació de Sant Vicenç de Castellet.
Hi ha els plàtans en cada costat del passeig.
Molts d’ells son amb un tronc gruixut i sans.
Las seves branques principals són també gruixudes, es tallant sols la part més alta.
Sobre tot, pot ser un bon refugi del sol a l’estiu, tot fent un tom per la seva ombra.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
El Molí de Vent està situat en la Rambla de Can Bell, cantonada amb la carretera de BP-1417 de l’Arrabassada en Sant Cugat del Vallès.
Concretament, està dins d’una propietat privada, sols es pot veure des de la Rambla de Can Bell.
S’aprofitava la força del vent per tal de transformar-la en energia i, poder elevar l’aigua del pou, era per l’ús de la casa o menesters pel rec agrícola de la finca.
Recentment ha sigut pintat i restaurat.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Podem recorre el perímetre del camp de golf per camins amb bosc de Can Bonvilar.
També, anar pel torrent de la Betzuca que en aquest indret esta en general sec.
La seva vegetació és una mostra de les adaptacions a les condicions climàtiques de la regió mediterrània, com fullatge perennifoli, arbres de mida discreta i abundància arbustiva.
És un bosc de tipus mixt de pins, roures i alzines que evolucionen cap a alzinar o alzinar amb roures.
Podem veure l’ambient de l’espai agrícola, en els que s’hi cultiven cereals de secà o farratges,
en alguns marges resten encara alguns fruiters de secà com ara ametllers o oliveres.
La comunitat de vegetació de ribera es limita als marges de la llera, amb alguns exemplars aïllats d’àlber i de pollancre i petits nuclis d’om.
Front l’entrada del Glof i de can Bonvilar, hi ha una zona de descans.
Allí han posat un cartell informatiu sobre els animals lliures existents de la zona,
amb normes de civisme i respecta a la natura.
Els dies festiu està obert el centre de informació de can Bonvilar.
Recull de dades: Varis
Adaptació al Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
A la cruïlla abans d’arribar a Armenteres, cal seguir a la dreta fins arribar el trencall al sud-oest que va direcció a l’Església de Sant Joan d’Oló vella, a uns 200 metres estan les Basses.
Historia:
Conjunt de dues basses o petits estanys emplaçats prop de la font d’Armenteres i uns 150 m a l’est del Mas.
En aquest indret hi havia una important zona d’horta pertanyent al mas Armenteres.
Actualment hi ha els dos estanyols a banda i banda del camí.
El del costat de llevant és de dimensions considerables.
Actualment està poblat amb vegetació pròpia de zona humida.
També s’hi va instal·lar una palanca.
Recull de dades: Mapes del Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa: Jordi Piñero Subirana
Adaptació al Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
fonts naturals, aigua, muntanya i més 