Arbres –  L’Alzina de l’entrada a Olvan

Si entrem a Olvan per la carretera BV-4347 a l’altura de la primera casa, a la dreta de la citada carretera destaca una Alzina.

Està al costat de camps cultivats.

És una alzina no massa alta, però amb un tronc gruixut. Te un nombre destacat de branques grans i petites.

Disposa de capçada arrodonida i presenta una bona salut.

Text: : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García-Carpintero

Pantà de la Riera de la Riba d’Olvan

La riera d’Olvan o de la Riba forma part de la conca del Llobregat, del qual és un afluent de la llera esquerra. Es tracta d’una riera important del terme municipal.  

Rep les aigües del Rec de Cabots,  a més d’altres torrents, recs i fonts que nodreixen el seu cabal, forman el Pantà.

El Pantà de la Riera de la Riba creua aproximadament per la zona central del municipi, de nord-est a sud-oest.

L’abundant Font del Rull, està situada a peu del pantà d’Olvan.

Són part de les aigües que abasteixen d’aigua el poble d’Olvan.

Del pantà d’Olvan, també es canalitzaven les seves aigües per l’abastiment i funcionament dels molins de Boladeres i el de Can Llop.

Text: : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García-Carpintero

Avui visitem: La Font de l’Ateneu d’Olvan

La Font de l’Ataneu està al costat de l’edifici de l’Ateneu.

Historia:

  • La Font de l’Ateneu, la Font del Mig i la Font del carrer de l’Escola o de Cal Pubill van ser les tres primeres fonts que van abastir d’aigua al poble d’Olvan, la portada d’aigua provenia de la Font d’en Fèlix i data del 1914.
  • La instal·lació de tres fonts repartides en tres punts del nucli urbà va ser una gran millora per la població, en una època en que els habitatges encara no comptaven amb subministrament d’aigua corrent.

Font urbana de ferro de colat, amb petits motius decoratius a la seva estructura i coronada amb una jardinera del mateix material. A la font s’identifica la marca “Soujol y [ R o P]”, situada al costat de l’edifici de l’Ateneu, entre els barri de Cal Magí i el de Serra-seca.

Observacions:

La marca “Soujol y [ R o P]” pot correspondre a l’empresa barcelonina, Soujol i Companyia (tot i que amb diversos denominacions pels canvis de propietat), que des de des de mitjans de segle XIX fins mitjans del segle XX,  es dedicà sobretot a la construcció de canonades i conduccions d’aigua, gas i cablejat elèctric.

Recull de dades: Mapes del patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.: Sara Simon Vilardaga

Adaptació de Text: : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García-Carpintero

Horts de cal Rosal d’Olvan

Els Horts de Cal Rosal, estan al sud del nucli, a prop del Grup Sant Josep, abans d’arribar a la zona esportiva i al costat de la llera del riu Llobregat dins del municipi d’Olvan.

Es una zona planera, on hi han els Horts separats per parcel·les, algunes de forma rudimentària.

On es cultiva una diversitat de verdures com col, espinacs, bledes, seves, tomaques…

Observació: Quan vàrem fotografiar els horts al ser hivern casi no havien en els horts cap tipus de verdura.

Text: : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García-Carpintero

Avui visitem: La Font del Mig d’Olvan

La Font del Mig està entre el carrer d’en Riba i el carrer de Berga, adossada a la façana de l’edifici del carrer d’en Riba núm. 7 d’Olvan.

Historia:

  • La Font del Mig, la Font de l’Ateneu i la Font del carrer de l’Escola o de Cal Pubill van ser les tres primeres fonts que van abastir d’aigua al poble d’Olvan, la portada d’aigua provenia de la Font d’en Fèlix i data del 1914.
  • La instal·lació de tres fonts repartides en tres punts del nucli urbà va ser una gran millora per la població, en una època en que els habitatges encara no comptaven amb subministrament d’aigua corrent.

Font urbana de ferro de colat, amb petits motius decoratius a la seva estructura i coronada amb una jardinera del mateix material. A la font s’identifica la marca “Soujol y [ R o P]”.

Observacions:

La ubicació actual no és exactament l’original, es va desplaçar uns metres; anteriorment era al mig del carrer i es va reubicar al mateix indret però adossada a la paret d’una de les cases.

La marca “Soujol y [ R o P]” pot correspondre a l’empresa barcelonina, Soujol i Companyia (tot i que amb diversos denominacions pels canvis de propietat), que des de mitjans de segle XIX fins mitjans del segle XX,  es dedicà sobretot a la construcció de canonades i conduccions d’aigua, gas i cablejat elèctric.

Recull de dades: Mapes del patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.: Sara Simon Vilardaga

Adaptació de Text: : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García-Carpintero

Fem safareig: El Safareig públic d’Olvan

El Safareig públic está darrera la carretera d’Olvan, en el nucli antic d’Olvan.

Historia:

  • El safareig d’Olvan es va construir als anys trenta del segle XX aprofitant la portada d’aigües al poble.
  • L’aigua fou canalitzada i conduïa al nucli d’Olvan des de la Font del Rull segons consta en un llibret que va publicar la Junta d’Aigües d’Olvan i que porta per títol “Memòria de la portada d’Aigües de la Font del Rull”.
  • Dels diners que van sobrar de la portada d’aigües, l’any 1932 es va construir el safareig públic que, en aquest moment ha quedat sense cap utilitat i abandonat.

Aquest és l’únic safareig públic del poble d’Olvan; es tracta d’un receptacle de forma rectangular construït amb ciment armat i reforçat amb pilars d’obra.

El safareig té, annex, un cobert amb teules i pilars d’obra per aixoplugar-se.

Recull de dades: Mapes del patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.: Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R.

Autoria de la darrera revisió: Sara Simon Vilardaga

Adaptació de Text: : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García-Carpintero

Avui destaquem: La Font d’en Pere Cases d’Olvan

La Font d’en Pere Cases a la zona central-oest del municipi. A pocs metres al peu de la carretera que porta d’Olvan a Cal Rosal, al peu de la pista d’accés a la zona de la Palanqueta.

Un cartell ens indica el camí a seguir.

Font situada en un marge del peu del camí de la Palanqueta, compta amb una estructura obrada que reforça el pendent del terreny.

Concretament hi ha un frontal rectangular delimitat per carreus de pedra tallada i la part central, obrada en maó massís,

al mig de la qual hi ha el brollador d’aigua i el tub del sobreeixidor que aboquen l’aigua a un clot o pica situada a la base de l’estructura.

A banda i banda un banc amb respatller construït amb lloses de pedra.

Recull de dades: Mapes del patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.: Sara Simon Vilardaga

Adaptació de Text: : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García-Carpintero

Arbres : L’Alzina de cal Suanya de Manresa

L’Alzina de Cal Suanya es pot visitar tot arribant per el camí agrícola de Manresa a Monistrolet de Rajadell o be, per anar direcció a Castellfollit del Boix.

Una vegada heu arribat al pont de la riera de Rejadell, esta a l’altra costat i a l’esquerra, a prop dels Pins que us vaig presentar el dia 3 de Maig de 2025.

L’alzina que ens referim, ara sols ens queda la seva estructura donar que fa temps va morir, està a tocar del camí.

De tronc i branques gruixudes, ara seques,

algunes d’elles van ser tallades per mirar de salvar-ho.

Text: : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García-Carpintero

Avui visitem: La Font en El Soler de Calonge de Segarra

El Soler és una de les entitats de població del municipi de Calonge de Segarra, al nord de l’Anoia. El nucli s’estructura en dos aglomerats de cases, separats per un centenar i escaig de metres; el primer, el més elevat.

La Font esta situada a l’entrada a l’esquerra del nucli.

Esta format per una llesca de roca o pedra, on al centre hi ha una aixeta polsador.

L’aigua cau directament a una reixa a nivell del terra.

Recull de dades generals: Viquipèdia

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Pou en Sant Pere de l’Arç de Calonge de Segarra

Entre l’església de Sant Pere de l’Arç i la Capella caminera del Roser, adossada a una casa hi ha un pou.

Aquest pou és d’estructura considerable i en part arrodonida.

Esta tancada per una portella de fusta

i, disposa d’un esglaó per accedir millor a obrir la portella.

Text: : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García-Carpintero