Arxius mensuals: Octubre de 2025

Arbres: Roure del camí de Can Rabella de Sant Cugat del Vallès

Publicat el per
Respon

Setmana dedicada als Arbres destacats

El Roure del camí de Can Rabella esta en el carrer de Prat de la Riba cantonada amb el carrer Bernat Metge en el Barri de Mira sol de Sant Cugat del Vallès.

Historia:

  • El Quercus x cerrioides és de la família de la fagaceae, originari de l’àrea mediterrània.
  • El nom comú en català és roure català. 
  • Quercus és el nom llatí de les alzines i els roures i cerrioides vol dir que és similar a Quercus cerris.
  • L’arbre pot fer entre els 10 i els 15 metres d’alçada.
  • Les seves fulles són caduques, amb lòbuls, i fan uns 8 centímetres de llarg i 5 centímetres d’ample.

El roure del camí de Can Ravella està situat al carrer Prat de la Riba, al barri de Mira-sol. Es tracta d’un exemplar de roure cerrioide, de la família de les fagàcies.

Segons dades de l’any 2017, en aquell moment l’arbre feia 11 metres d’alçada, comptava amb 3 braços, i tenia una capçada de 15 metres de forma arrodonida. El perímetre del tronc era d’1,4 metres i el de la soca, d’1,8 metres.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.:Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Les Fonts de Sabadell (Vallès Occidental)

Publicat el per
Respon
Font Tosca

Aquesta llista de fonts i mines de Sabadell és un recull de les fonts naturals i mines que es troben actualment al terme municipal de Sabadell :

Font Gotelles
  • Font dels Gossos o del Torrent de Ribatallada
  • Font de la Teula
  • Font del Corró.
  • Font del Molí d’En Mornau
  • Font de Sant Jaume
  • Font del Roc del Sucaire
  • Font de Can Català
  • Font del Canyar
  • Font de Jonqueres
  • Font de Can Salvi
  • Font del Sifó
  • Font del Molí de l’Amat
  • Font dels Gitanos
  • Font de Can Puiggener
  • Font de la Conquena
  • Font del Sant
  • Font del Fruiterar
  • Font dels Degotalls
  • Font Alta dels Degollats
  • Font de les Mosques o d’En Torrella
  • Font de Sant Antoni
  • Font de la Roca
  • Font dels Manyans
  • Font del Patufet
  • Font dels Senyors
  • Font del Pi
  • Font d’En Quimet
  • Font de Can Moragues
Font i Bassa de can Moragues
  • Font de la Tosca
  • Font de Can Pagès
  • Mina del Feu
  • Font Baixa
  • Font Alta
  • Font de Can Llopis
  • Font de Can Vilar
  • Mina de Can Manent
  • Font Vella de la Salut
  • Font Nova de la Salut
  • Mina de Can Mimó
  • Font de la Coma
  • Mina de Can Fadó Nou
  • Mina de Can Lletget
  • Mina de Ca n’Hereu o del Safareig
  • Fonteta dels Gorines
  • Mina de Can Pobla
  • Font de Gotelles
  • Font de la Moreria
  • Font dels Capellans
  • Font Improvisada
  • Font de Sant Josep
  • Font de Ca n’Argelaguet
  • Font Rosella
  • Font de Ca n’Oriac
  • Font de Can Rull
  • Font de Can Feu
  • Font de Sant Pau de Riu-Sec
Font dels Capellans

Recull de dades: Ajuntament de Sabadell i altres

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres: Plàtans de la rotonda de Can Cabassa de Sant Cugat del Vallès

Publicat el per
Respon

Els Plàtans están a la Plaça de la Sega, a l’avinguda de Can Cabassa de Sant Cugat del Vallès.

Historia:

  • El Platanus hispànica és de la família de la platanaceae, originari del sud d’Europa, creat per la hibridació del Platanus orientalis i el Platanus occidentalis.
  • El nom comú en català és plàtan d’ombra. 
  • Platanus prové del grec platys, ample, fent referència a l’amplada de la seva capçada i hispanica d’Espanya, per ser el lloc d’origen de l’espècie.
  • L’arbre pot superar els 30 metres d’alçada, amb un tronc cilíndric, de creixement recte i corpulent.
  • L’escorça és llisa i quan creix l’arbre es desprèn en grans plaques.
  • Les fulles són caduques i fan entre els 15 i els 25 centímetres, amb nervis a les palmades i retallades, entre 3 i 5 lòbuls dentats.

A la plaça de la Sega, prop de la masia de Can Cabassa, al centre de la rotonda distribuïdora del trànsit, hi ha un conjunt de nou plataners.

Els plàtans tenen diferents alçades i volums. Un d’ells és un plàtan bessó que, a més, es ramifica formant un tercer braç.

L’exemplar més destacat dels plataners, l’any 2017 feia 22 metres d’alçada i tenia una capçada ovoidal de 16,5 metres d’amplada. El perímetre del tronc i de la soca era d’1,8 metres.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.:Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

El Safareig del Monestir de Pedralbes de Barcelona

Publicat el per
Respon

El Monestir de Pedralbes esta ubicat en Barcelona, es un important conjunt monumental d’estil gòtic, fundat en 1326 per el Rei Jaume II i la seva esposa Elisenda de Montcada.

El rentador del Monestir de Pedralbes, conegut com a “Safareig “, es un element històric i funcional dins el conjunt monàstic.

El Safareig, no es tant prominentment publicat com altres espais del Monestir, com el claustre i l’església, forma part de la vida quotidiana del Monestir i el seu entorn.

El Monestir va ser hàbitat per les monges clarisses va conservar la seva estructura i elements originals a la llarg dels segles, incloent el claustre, l’església i altres espais, com el Safareig.

El Safareig era un lloc essencial per la vida diària de les monges, on realitzaven les feines de rentat i manteniment de la roba i altres teixits.

Esta en un espai conegut com el “petit claustre” o “el claustre dels gats”,

donat que una porta donava a la cuina, on els gats podien entrar o sortir per una gatera.

El safareig es molt senzill, esta format per dos cossos rectangulars en un costat del claustre,

Col·locades a una paret hi han piques de diferents formes i mides.

El Monestir en el seu conjunt, amb una llarga historia i arquitectura ofereix una visió fascinant de la vida monàstica femenina a lo llarg dels segles.

Recull de dades: Viquipèdia i propi

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Fuente de La Piazza Santo Spirito de Florencia (Italia)

Publicat el per
Respon
Viquipèdia

La Piazza Santo Spirito es una plaza situada en el barrio de Oltrarno de Florencia, Italia. Esta plaza se creó en el siglo XIII para acoger a la multitud que aistía a las oraciones de los agustinianos, dueños de la Basílica del Santo Spirito, al igual que otras plazas situadas delante de importantes edificios religiosos.

Sede frecuente de mercados y mercadillos (cada mañana se celebra uno diario, mientras que los fines de semana se celebran otros), está llena de restaurantes y locales nocturnos, tiendas artesanas y estudios de artistas.

Se destacan edificios de origen renacentista, el Monumento a Cosimo Ridolfi, la Basílica del Santo Espíritu i la Fuente en el centro de la plaza.

Es una fuente ornamental realizada con piedra serena y tiene una estructura octogonal.

En su interior hay una estructura a dos niveles circulares, el agua pasa por ellos y cae dentro de su balsa.

En la pared de uno de sus lados hay una Fuente de uso público,

tiene una cara y por su boca sale un tubo curvado donde el agua surge continuamente y cae a una pica semicircular a nivel del suelo.

Recull de dades: Viquipèdia i propi

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Fauna de l’Estany de la Guinardera de Sant Cugat del Vallès

Publicat el per
Respon

L’Estany de la Guinardera esta entre les avingudes de la Via Augusta i d’Europa de Sant Cugat del Vallès.

L’estany i el seu entorn acull diverses espècies de fauna i flora d’interès.

Hi ha un refugi de fauna de naturalitzada, a la qual la població no pot accedir directament, amb nuclis de vegetació autòctona densa i

espais emboscats que afavoreixen la nidificació i el refugi d’ocells, així com d’altres espècies d’interès, com els espiadimonis.

A més, hi ha tres illes flotants vegetades que afavoreixen la depuració de les aigües i la naturalització de les basses i,

alhora, són refugi i zona de nidificació per a fauna vertebrada i invertebrada.

Aquest tipus d’hàbitats acostumen a ser lloc de concentració d’insectes i, alhora, d’espècies insectívores, com els ratpenats (pipistrel·la nana, pipistrel·la comuna),

així com d’ocells com els tallarols, les mallerengues, les cueretes, els pit-roigs i els rossinyols.

També, solen ser punt de trobada d’espècies migradores, com el cabusset, la polla d’aigua l’ànec collverd i l’esplugabous.

Observacions:

De forma il·legal s’alliberen en aquest lloc animals com conills i

ànecs i altres espècies exòtiques invasores com la gambúsia i tortuga de Florida.

Recull de dades: Diba.

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Estany de la Guinardera de Sant Cugat del Vallès

Publicat el per
Respon

L’Estany de la Guinardera esta entre les avingudes de la Via Augusta i d’Europa de Sant Cugat del Vallès.

Historia:

  • L’estany de la Guinardera va ser construït el 1992 com element natural i paisatgístic, en el moment del desenvolupament del parc empresarial.
  • L’any 2018 es va dur a terme la primera fase del projecte de restauració de l’estany, que va ser possible gràcies als Pressupostos Participatius. 
  • Entre 2023 i 2024, es van continuar els treballs de restauració paisatgística i millora ecològica, amb la finalitat de preservar i posar en valor els valors naturals d’aquest indret.
  • Aquesta tasca ha permès adequar l’entorn i millorar-ne les condicions, n’han potenciat el paper faunístic, n’han ordenat l’ús social i l’han convertit en un punt d’educació naturalística.

L’estany de la Guinardera és un element del patrimoni natural de Sant Cugat del Vallès,

va ser creat de manera artificial.

Les aigües procedeixen de la xarxa pluvial (que passen prèviament per un separador d’hidrocarburs) i del bombeig d’aigua freàtica.

Recentment, aquest espai ha estat objecte de diverses actuacions de restauració paisatgística i

ecològica per a potenciar-ne la biodiversitat.

Les millores han inclòs la revegetació dels marges, la creació d’un camí perimetral, la instal·lació de miradors

i passarel·les a nivell de l’aigua, també de grades, i la col·locació de rètols informatius sobre la flora i la fauna autòctones.

Per altra banda, trobem també plantes halòfites que ajuden a consolidar els marges, millorar la qualitat de l’aigua i diversificar el medi.

A l’entrada de les aigües pluvials, a la zona nord-est de l’estany, es pot trobar canyissar de Phragmites australis (canyís), que contribueix a depurar l’aigua.

Als altres marges, s’observen herbassars poliespecífics amb espècies com Iris sp.; Juncus sp., Scirpus sp. i Carex sp., entre altres.

A més, hi ha tres illes flotants vegetades que afavoreixen la depuració de les aigües i la naturalització de les basses i,

alhora, són refugi i zona de nidificació per a fauna vertebrada i invertebrada.

No es permet benyar-se.

Disposa de algunes taules i seients per poder fer pícnic.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.: Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Els Horts de can Revella de Sant Cugat del Vallès

Publicat el per
Respon

Can Revella (també conegut com Can Rabella) és una masia ubicada al parc del Turó de Can Mates de Sant Cugat del Vallès.

Des del Maig de 2017, als terrenys adjacents a la Masia de Can Revella s’hi troba un hort urbà comunitari portat per l’ajuntament dins del programa Cultiva’t.

És un projecte formatiu en horticultura ecològica i jardineria. Ofereix formació en la inserció laboral.

Un cert percentatge de les seves parcel·les, ubicades als diferents horts municipals, estan destinades a persones proposades per Serveis socials per fomentar la integració sociocomunitària i la socialització formant part de l’activitat pròpia de l’hort.

Aquesta adjudicació, pel seu caràcter social, és temporal i compta amb el seguiment i acompanyament de Serveis socials i experts en horticultura.

A nivell espacial, l’hort disposa d’una zona d’horts particulars i compartits i una zona d’hort comunal, un hivernacle, una pèrgola, una zona de lleure, un espai de canviador, una zona de compostatge comunitari, diferents espais d’emmagatzematge, i una tanca perimetral, entre d’altres.

Recull de dades: Ajuntament de Sant Cugat del Vallès i altres

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Les Fonts Naturals del municipi de Vic

Publicat el per
Respon
  • Font de la Codina
  • Font de la Teula
  • Font del Puig Genpi
  • Font del Ferro
  • Font de Sant Pere
  • Font de la Talaia
Font del Cantarell
  • Font del Cantarell
  • Font de l’Ausoneta
  • Font de Sant Francesc
  • Font del Pas
Font del Pas

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

Arbres: Roure de Can Delaire de Sant Cugat del Vallès

Publicat el per
Respon

El Roure de Can Delaire esta en l’Avinguda de la Via Augusta, davant de l’establiment Aldi en Sant Cugat del Vallès.

Historia:

  • El Quercus x cerrioides és de la família de la fagaceae, originari de l’àrea mediterrània.
  • El nom comú en català és roure català. 
  • Quercus és el nom llatí de les alzines i els roures i cerrioides vol dir que és similar a Quercus cerris.
  • L’arbre pot fer entre els 10 i els 15 metres d’alçada.
  • Les seves fulles són caduques, amb lòbuls, i fan uns 8 centímetres de llarg i 5 centímetres d’ample.

El Roure de Can Delaire està situat a l’avinguda de la Via Augusta, en un marge de la vorera, davant de l’establiment comercial Aldi, a l’antic camí dels Monjos. 

Està integrat i protegit per una solució urbanística que crea un marge entre la vorera i la calçada. 

Es tracta d’un exemplar de Quercus x cerrioide que l’any 2017 tenia una alçada d’11 metres

i una capçada de 16 metres de forma arrodonida.

El perímetre del tronc era d’1,7 metres i el de la soca de 3 metres.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.: Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero