El entorns del Centre d’informació ambiental Bonvilar (CIAB) són un espai amb un elevat valor paisatgístic ideal per passejar, gaudir de la natura o fer esport.
La seva àrea d’esplai facilita al visitant la realització d’aquestes activitats.
Té aparcament per a vehicles i autocars, facilitant la visita tant del públic general com dels grups concertats o escolars.
Els usuaris tenen a disposició una àrea de lleure amb 7 taules de fusta i
una font per fer més còmoda la visita al CIAB.
A poca distancia i a peu de la carretera, hi ha l’antic forn de Bonvilar.
Des d’aquest punt es poden fer diversos itineraris.
Un d’ells es fer un recorregut, proper al Torrent de la Betzuca.
L’equipament obre els caps de setmana i festius, de març a novembre ( l’agost està tancat) en horari de 9 a 17 hores.
En la part més a prop del aqüeducte del Parc de can Vernet, on es troben molts arbres i vegetació diversa, trobem en alguns arbres que hi han caixes niu.
Aquestes caixes niu, van destinades als ratpenats.
Els ratpenats són animals amb una gran importància ecològica i per al control de plagues, ja que són depredadors d’insectes com el mosquit o la processionària.
Actualment la seva conservació es troba amenaçada pel canvi climàtic, l’ús indiscriminat de pesticides i la manca d’hàbitats on fer el niu.
Aquesta última és una de les raons més importants per les que cal fer caixes niu per a ratpenats, ja que són espècies que fan el niu en forats i escletxes, i en general els boscos de Catalunya estan formats per arbres prims i joves, per tant, manquen forats als arbres.
Per això, s’han col·locat diverses caixes niu en paratges dins de pobles i ciutats, com en cas del Parc de can Vernet de Sant Cugat del Vallès.
El mas Tusell tenia una extensió de terres considerable que anava del carrer Bartrina fins on ara hi ha el barri de Can Tusell, i des de la carretera de Matadepera fins a llevant, a tocar amb el torrent Monner (avinguda de Jaume I), La major part eren vinyes i oliveres tot i que també hi cultivaven blat i hortalisses, que anaven a vendre al mercat de Sant Pere.
Eren molt populars el rentador de Can Tusell, era privat i s’havia de pagar un tant segons la quantitat de roba que es duia a rentar. La masia va estar habitada fins a finals dels anys 50.
A les seves amplies terres van començar a construir-se habitatges i per tant creant-se un nou Barri a Terrassa.
Avui visitarem els actuals horts, estan limitats al nord per l’avinguda de Lacetània, al sud pel carrer de Roig Ventura, a l’oest per la carretera de Matadepera i a l’est pels carrers de la Tramuntana.
Can Tusell té en el seu barri un dels horts urbans del programa municipal Conreant Terrassa,
El programa Conreant Terrassa va néixer en el 2013 “per impulsar la creació d’una xarxa ciutadana d’espais verds, que són sostenibles des d’un punt de vista social i agronòmic, i que han servit per crear horts urbans d’autoconsum”.
L’Ajuntament ha facilitat la cessió dels terrenys a les entitats o col·lectius que desenvolupin allà els seus projectes “durant un temps determinat”.
El Consistori va cedir el terreny a l’associació de veïns de Can Tusell al maig del 2014 i els gestors el van dividir en quinze parcel•les.
En els anys, l’hort va créixer en uns 2.000 metres i va guanyar 29 parcel•les, ara té uns 3.000 metres quadrats.
Els cultius, segons el Consistori, “ajuden a millorar la qualitat ambiental”, absorbeixen el soroll de la ciutat “i disminueixen l’efecte ‘illa de calor’”, i fomenten la biodiversitat.
Milloren les relacions socials “i ajuden a prendre consciència sobre el que posem en la taula”.
A més, constitueixen una necessitat per a moltes famílies amb pocs recursos.
El programa Conreant Terrassa inclou una quinzena d’horts urbans, tant en terrenys públics com privats. Tots els espais de conreu són gestionats, de manera gratuïta, per entitats sense ànim de lucre que han hagut d’establir amb l’administració municipal un conveni de col·laboració.
El mas Tusell tenia una extensió de terres considerable que anava del carrer Bartrina fins on ara hi ha el barri de Can Tusell, i des de la carretera de Matadepera fins a llevant, a tocar amb el torrent Monner (avinguda de Jaume I),
La masia va estar habitada fins a finals dels anys 50.
A les seves amplies terres van començar a construir-se habitatges i per tant creant-se un nou Barri a Terrassa.
Avui visitem el nou barri de can Tusell, tot entrant per carrer Mestral, fins el seu centre, on trobarem una font nova.
Es una font d’obra gran, amb 4 aixetes polsador.
Esta tota pintada de diferents colors e imatges desiguals…
No sols es una font del Barri i pel Barri, sino un símbol d’aquest Barri de can Tusell.
Es una Font, molt poc coneguda per la gent de Terrassa, per aquest motiu he volgut fer una visita.
Per anar a la Font de Casa nova de Dalt, cal sortir de la masia de Serratosa, per la pista que puja fins la Roca Coralina i el mirador del Grau de Serratosa amb amplies vistes del municipi, i que us vaig fer un article fa uns dies. Seguiu la pista fins girar per un camí que us portaria a Sant Martí Xic, allí mateix hi ha el Pi de les Tres Branques.
En aquest punt cal baixar per la pista de la dreta, fins arribar a les runes de la masia de Casa Nova de Dalt.
Allí cal retrocedir per un camí que va fent un cert descens,
fins arribar a la font, de fet són tres fonts independents entre si.
Destaca l’alzina caiguda sobre la bassa casi rodona, l’arbre es manté viu.
La Bassa sempre disposa d’aigua,
Al seu costat hi ha pròpiament la Font, ara seca.
Es com una cisterna que te un tap amb una petita cadena per assegurar l’aigua.
Disposa de dos desguassos en la seva part superior.
Mes a l’esquerra hi ha una caseta és de fet una Font de Bassal, al fons és on brolla l’aigua.
Quan està ple sobreïx i desaigua a la bassa.
La tercera font, està a un costat de la mateixa bassa, que ha vegades queda inunda de d’aigua i per tant no es pot accedir-hi.
La Font disposa d’una taula rectangular amb un banc fet de fustes.
Al costat de la Caseta-Font, també hi ha una pedra que pot fer les funcions de seient, que ens recorda a una vella pica petita.
Un cartell, ens recorda el nom de la font o les fonts, i diu: Restaurada en 2011, pels que estimen la natura. Cirera – Rabionet.
Actualment, també esta en restauració…
Es un espai ple de natura, que es molt freqüentat per excursionistes i gent amb bicicleta, donat que hi passen el GR-3 i el PR-C-49.
El pi d’en Xandri és un pi pinyoner (en llatí Pinus pinea) monumental situat en el territori del parc rural de Torre Negra a Sant Cugat del Vallès, al costat del camí que porta a can Borrell.
Amb uns 250 anys (segons una anàlisi dendrològica va germinar l’any 1774).
L’arbre té una alçada de 23 metres, un perímetre de 3,20 metres de tronc i un gruix de soca de 3,60 metres. La seva capçada té una amplada de 21 per 15 metres.
Es diu d’en Xandri perquè es troba en terres que antany van ser propietat d’un pagès anomenat Xandri.
Malgrat que sempre ha estat molt estimat per tots els sancugatencs, al 1997 hi va haver un intent de tallar l’arbre i de calar-hi foc – presumptament per part d’una colla de joves –, però aquest acte de vandalisme gratuït va fracassar i gràcies a extenses mesures de manteniment i de suport el pi es va recuperar i avui en dia torna a gaudir de bona salut.
L’atac al Pi d’en Xandri va revolucionar la defensa de la preservació fins al punt de provocar la manifestació més multitudinària que es recorda a Sant Cugat.
En l’actualitat segons estudis realitzats, aquest Pi com molts altres pateix “estrès hídric” , per una manca de pluges en varis anys…
A les rodalies hi ha varis seients per la gent que descansi i a la vegada pugui mirar aquest Pi.
El Pi d’en Xandri és un dels pins més vells de Catalunya i tot un símbol ecològic, cultural i històric de Sant Cugat del Vallès.
fonts naturals, aigua, muntanya i més 