Avui visitem: La Font del Dr. Sanmartí de Sant Julià de Vilatorta

La Font del Dr. Santmartí, està situada en la cruïlla del Passeig de Mossèn Cinto Verdaguer amb l’avinguda de Jaume Balmes de Sant Julià de Vilatorta.

Historia:

  • La font fou construïda l’any 1987, en honor al doctor Joan Sanmartí Casabayó, que fou alcalde de Sant Julià entre els anys 1965 i 1974.

Es tracta d’una font pública construïda l’any 1987 en homenatge a Joan Sanmartí i Casabayó, metge, i alcalde de Sant Julià de Vilatorta entre els anys 1965 i 1974.

És construïda sobre una base de planta quadrada, feta amb grans lloses de pedra, sobre la que s’assenta l’estructura de la font.

L’aigua surt per dos sortidors, un situat a la part del davant i l’altre a la part posterior, per un bonó de cop i cau a una pica rectangular de pedra.  A l’extrem superior duu la inscripció: “FONT DEL DR SANMARTÍ”.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa: Virgínia Cepero González

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Hotel d’insectes de l’Avinguda 22 de juliol de Terrassa

Aquets any, gracies a les pluges de finals de la primavera i principis de l’estiu, s’ha creat en molt llocs de terrassa, petits espais amb molta vegetació diversa, amb plantes i flors silvestres, que en un principi no s’ha volgut tallar,

En algun d’aquests espais coincideix on hi ha Hotels d’insectes i troncs d’arbres morts,

això fa que proliferin els insectes i altres animals petits, creant-se una biodiversitat destacada.

Un d’aquests espais, esta en l’avinguda 22 de juliol aproximat al numero 414 de Terrassa.

Foment de la Biodiversitat:

Perjudicis i beneficis:

L’hotel de insectes, en cada apartat, hi podent viure diferents insectes, tal com s’indica en el dibuix:

En Terrassa, podem veure un destacat nombre d’Hotel de insectes, en petits espais i en rotondes en la via publica.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Parc de les Set Fonts de Sant Julià de Vilatorta

S’accedeix al Parc, per la Rambla del Castell, s/n,  just a la cruïlla de les carreteres de Vilalleons i de Sant Hilari a l’entrada de Sant Julià de Vilatorta,

també, des de dins de la població, pel carrer de la font.

El parc de les Set Fonts va ser construït per Miquel Pallàs al 1933,

es va construir gràcies a les aportacions que van fer diverses famílies del poble,

on hi havia la Font Noguera, es creu que els seus orígens es poden remuntar al 1723…

Per aquella època, comptava amb cinc brocs en el mateix mur actual,

es van afegir dos brocs més a la construcció del parc,

que es va posar el nom de Parc de les Set Fonts.

Era una zona on les dones del pobla rentaven la roba, havien dos safareigs.

Al costat de les fonts hi passa el torrent de Sant Julià, que va ser soterrat el 1964,

actualment discorre per sota el parc a traves d’una canal i surt a l’exterior al poc de sortir del parc, passada la Font de Sant Felix.

A les proximitats de la font hi ha un lledoner centenari, que es manté de l’espai original.

A la llarg del Parc, són nombrosos els arbres i de diferents tipus.

Són valuosos els elements construïts amb pedra treballada, com els bancs i ornaments, la Taula Rodona, la Font del Peix, que té forma d’espiral, una glorieta circular, i l’estanyol.

Durant l’any i sobre tot durant l’estiu, es celebrant activitats musicals o concerts en aquest espai.

El parc compta amb una zona de pícnic, una zona infantil, un bar-restaurant i el punt d’informació de l’espai natural Guilleries-Savassona.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui destaquem: La Font del Duc de Vilalba Sasserra

Una de les Fonts més destacades de Vilalba Sasserra, és la Font del Duc.

Per anar-hi cal seguir el carrer de la Creu direcció a Can Gol, en aquest punt cal girar a l’esquerra i al poc estareu a una cruïlla de dos camins,

a la dreta al costat del camí esta la font molt tapada per la vegetació.

Primer veurem una antiga taula rodona i al poc la font.

Per accedir a la Font es baixava un desnivell, ara està totalment plena d’aigua.

A l’altre costat del camí (esquerra) hi ha la antiga bassa, avui tapada per la vegetació, rebia l’aigua de la font.

Antigament era l’aigua considerada de gran qualitat…

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres: Plàtans del Passeig de Pau Casals de Sant Vicenç de Castellet

Aquest passeig de Pau Casals va paral·lel a les vies del tren a prop de l’estació de Sant Vicenç de Castellet.

Hi ha els plàtans en cada costat del passeig.

Molts d’ells son amb un tronc gruixut i sans.

Las seves branques principals són també gruixudes, es tallant sols la part més alta.

Sobre tot, pot ser un bon refugi del sol a l’estiu, tot fent un tom per la seva ombra.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Molí de vent de la Rambla de can Bell de Sant Cugat del Vallès

El Molí de Vent està situat en la Rambla de Can Bell, cantonada amb la carretera de BP-1417 de l’Arrabassada  en Sant Cugat del Vallès.

Concretament, està dins d’una propietat privada, sols es pot veure des de la Rambla de Can Bell.

S’aprofitava la força del vent per tal de transformar-la en energia i, poder elevar l’aigua del pou, era per l’ús de la casa o menesters pel rec agrícola de la finca.

Recentment ha sigut pintat i restaurat.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Els boscos de Can Bonvilar de Terrassa

Podem recorre el perímetre del camp de golf  per camins amb bosc de Can Bonvilar.

També, anar pel torrent de la Betzuca que en aquest indret esta en general sec.

La seva vegetació és una mostra de les adaptacions a les condicions climàtiques de la regió mediterrània, com fullatge perennifoli, arbres de mida discreta i abundància arbustiva.

És un bosc de tipus mixt de pins, roures i alzines que evolucionen cap a alzinar o alzinar amb roures.

Podem veure l’ambient de l’espai agrícola, en els que s’hi cultiven cereals de secà o farratges,

en alguns marges resten encara alguns fruiters de secà com ara ametllers o oliveres.

La comunitat de vegetació de ribera es limita als marges de la llera, amb alguns exemplars aïllats d’àlber i de pollancre i petits nuclis d’om.

Front l’entrada del Glof i de can Bonvilar, hi ha una zona de descans.

Allí han posat un cartell informatiu sobre els animals lliures existents de la zona,

amb normes de civisme i respecta a la natura.

Els dies festiu està obert el centre de informació de can Bonvilar.

Recull de dades: Varis

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Basses de l’horta d’Armenteres de Santa Maria d’Oló

A la cruïlla abans d’arribar a Armenteres, cal seguir a la dreta fins arribar el trencall al sud-oest que va direcció a l’Església de Sant Joan d’Oló vella, a uns 200 metres estan les Basses.

Historia:

  • En aquest indret hi havia un gran zona d’horta pertanyent al mas Armenteres.
  • A finals de la dècada de 1980 els aleshores propietaris, la família Llonch, van vendre la finca a Agustín Orea, d’origen mexicà i persona polifacètica.
  • A la masia hi va crear un centre que promovia activitats inspirades en el xamanisme i altres disciplines afins, i el va denominar “Chamanasterio”.
  • En els anys següents va rehabilitar la masia amb l’ajuda de voluntaris i també va arranjar molts indrets de l’entorn amb tòtems i elements diversos que entronquen amb les cultures indígenes.
  • Entre d’altres actuacions, Orea va implantar nenúfars i flor de loto a l’estany de l’antiga horta d’Armenteres, i va batejar l’indret amb el nom de “lago del Loto”.

Conjunt de dues basses o petits estanys emplaçats prop de la font d’Armenteres i uns 150 m a l’est del Mas.

En aquest indret hi havia una important zona d’horta pertanyent al mas Armenteres.

Actualment hi ha els dos estanyols a banda i banda del camí.

El del costat de llevant és de dimensions considerables.

Actualment està poblat amb vegetació pròpia de zona humida.

També s’hi va instal·lar una palanca.

Recull de dades: Mapes del Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa: Jordi Piñero Subirana

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Fem Safareig – El Safareig de la Plaça d’Olesa de Montserrat

El Safareig de la Plaça està en el carrer de Salvador Casas, núm. 3  d’Olesa de Montserrat.

Historia:

  • Antigament era el Comú de la vila qui regulava l’ús de les aigües públiques de la mina de les Fonts de la Plaça i altres que hi havia.
  • La primera notícia d’aquest safareig és de l’any 1613, quan l’Ajuntament es proposa engrandir “lo rentador” de la Plaça.
  • Sabem que al segle XVIII aquest safareig l’utilitzaven els paraires per rentar les seves peces tenyides, i després aquesta mateixa aigua servia per regar els horts.
  • Amb la intenció de millorar la zona, perquè es deia que les instal·lacions situades al mig de la Plaça de les Fonts eren antiestètiques, l’any 1859 l’Ajuntament va fer construir unes noves fonts i traslladà el safareig a la seva ubicació actual.
  • Aquest safareig es va fer servir fins a la meitat de la dècada de 1960, quan va anar caient en desús.
  • L’any 1970 es va tancar el subministrament d’aigua de les fonts perquè no era potable.
  • El safareig es nodria amb l’aigua sobrera de les fonts que, al seu torn venia canalitzada per les diverses mines que hi havia a Olesa.
  • L’espai de l’antic safareig es va malmetre i l’any 1976 se’n va tapiar l’accés.
  • L’any 2010 es va construir l’actual edifici de serveis municipals i es restaurà el safareig.
  • El safareig públic de la plaça de les Fonts és pràcticament l’únic que s’ha conservat dels que hi havia a Olesa: el de can Carreras (construït l’any 1923), el de la font d’en Roure, el de can Solé (ja documentat el segle XVII), el de Vilapou (al costat de la font).
  • El safareig del carrer de Santa Oliva encara existeix, tot i que només es fa servir per regar.
  • També hi havia altres safareigs usats només per a regar, que es trobaven escampats per la zona d’horta que avui dia és l’Eixample.

Antic safareig públic que s’ha conservat i adequat com a element històric al subsòl d’un modern edifici de serveis municipals. Consisteix en una bassa rectangular, de 7 per 4 metres, que ocupa pràcticament tota la superfície del vestíbul d’entrada de l’edifici. L’interior està compartimentat per un mur que el divideix en dues meitats.

Fotografies: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Els murs de la bassa són fets de maó i arrebossats per la part interior. El paviment interior és fet amb rajola. A la part posterior conserva dos canals que servien de sobreeixidors. Les lloses que formaven pròpiament el safareig es trobaven en mal estat i s’han substituït per unes de modernes.

La bassa del safareig té un contrafort (reconstruït modernament) que el divideix perpendicularment pel mig, així com una estructura metàl·lica que sostenia un cobert en dos dels costats. La paret posterior de l’edifici conserva part del mur de maçoneria que formava part del tancat del safareig.

Observacions:

Les instal·lacions compten amb diferents plafons informatius amb la història dels diferents safareigs que hi havia a Olesa.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa: Jordi Piñero Subirana

Adaptació de Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero i Ramon Solé

El Mestre de les Fonts de Barcelona (1620 – 1650)

En abril del 2020 ja us recomanava: El llibre de les fonts de Barcelona, un text de l’any 1650 escrit pel mestre de les fonts, Francesc Socies, que s’havia conservat als arxius de la ciutat:

https://fontsaigua.com/2020/04/19/informacio-el-llibre-de-les-fonts-de-barcelona-del-mestre-francesc-socies-de-lany-1650/

En 2022 aquest text antic es va publicar dins d’un recull en el que participen diversos autors de diferents especialitats, donant una visió de conjunt molt complerta. Aquest llibre es va presentar el gener de 2023, com us vaig indicar:

https://fontsaigua.com/2023/01/24/presentacio-del-llibre-el-llibre-de-les-fonts-aigua-clima-i-societat-a-la-barcelona-del-segle-xvii/

Ara us vull recomanar un parell de resums que ha fet la meva companya, la Maria Àngels García-Carpintero, per a que us feu una idea dels temes que tracta aquest complert llibre i us animeu a llegir-lo: El primer tracta del mestre Socies i d’alguns dels fets que va viure, com la necessitat de portar aigua de boca de les mines de Collserola a Barcelona, ja que les del Rec Comtal tenia usos industrials.

https://historiasdebellvitge.com/2024/08/10/el-mestre-de-les-fonts-a-barcelona-1630-1650-una-dedicacio-al-be-comu-que-ens-fa-pensar/

El més recent: “Breu història del proveïment d’aigües a Barcelona fins l’Edat Mitjana” explica els inicis medievals del Rec Comtal, amb la implicació d’algunes dones, i els orígens de les fonts gòtiques de la ciutat, algunes de les quals encara perduren.

https://historiasdebellvitge.com/2024/09/06/breu-historia-del-proveiment-daigua-a-barcelona-fins-ledat-mitjana/

El passat queda unit al present amb aquests texts…

Text: Ramón Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero