Aquesta modesta font, és situada en la placeta front de l’entrada del Santuari de la Cova de Sant Ignasi de Manresa,
en la paret del camí o passatge de la Cova, dins d’una fornícula hi ha una aixeta polsador, l’aigua cau a una petita pica. Està sota d’un plataner que li dona ombra.
La Font de cal Pequenyo, està situada al peu dels horts que hi ha al costat de la riera d’Olvan o de la riba.
Des de la part vella de Gironella hi baixa un camí que gracies a uns cartells hi porta directa.
Historia:
No es coneix la data de construcció de l’estructura de la font, la proximitat la nucli antic de Gironella fa pensar que es tracta d’una font que pot haver estat condicionada des de temps enrere.
Alguns dels elements que es poden veure a l’entorn immediat són de cronologia contemporània.
La font està situada al costat de llevant dels horts,
delimitada per uns murs que fan de contenció del terreny,
fets bàsicament amb pedra i algun maó massís, unit amb morter.
Cal baixar unes escales d’obra.
En el mur principal hi ha el brollador que vessava l’aigua a una pica de planta ovalada.
Avui ens fitxarem de la bona voluntat del Golf situat en l’antiga finca de Bonvilar en protegir la fauna del seu contorn, amb posar un “Pas” per animals.
La propietat esta protegida i rodejada amb una balla per evitar l’accès de gent que entri sense permís al camp de golf.
Al costat de la carretera o camí dels Plans de Can Bonvilar, hi trobem el “Pas per animals”,
destinat a ratolins de bosc, eriçons, i altres petits animals que no podien anar d’un cantó a l’altra,
La Caseta de la Biodiversitat, esta situada en el parc de la font Vella de Sant Hilari Sacalm i,
Del camí que porta a la Font del Pic, fen un recorregut d’uns 45 minuts.
La Caseta de la Biodiversitat, es tracta d’una estructura de fusta
que reuneix diverses funcions:
un refugi de ratpenats.
un “hotel d’insectes” perquè espècies d’insectes hi puguin criar.
a la part superior, un refugi de grans dimensions per a un rapinyaire nocturn o mamífer de bosc (òliba, gamarús, fagina…).
finalment, la caseta també incorpora diverses menjadores per a ocells.
i alguns mamífers més (mallerengues, esquirols…).
No només ajuda a recuperar algunes d’aquestes espècies, insectes i aus, en fort retrocés,
sinó que són un element importantíssim pel control de plagues com els mosquits en trams d’aigües més o menys estancades, els ratolins…d’una manera sostenible.
Respecteu la Caseta de la Biodiversitat , així com tot l’entorn natural.
A l’entrada a Sant Hilari per les carreteres de Santa Coloma de Farners i la d’Arbúcies, prop de l’indret anomenat la Miranda, està situat el Menhir de la Pedra Llarga, a tocar de la Font dels 7 brocs, i fa com un petit jardí.
Està format per un bloc de pedra de granit, amb les dimensions de 2’03 x 0,57 x 0’50 m, amb un perímetre de 2’10 m i d’una tosca secció circular que havia tingut una creu de ferro damunt.
Joan Martorell que va ser qui va donar a conèixer en l’any 1875 i veïns del poble van retornar-ho al seu lloc original el 1886.
La Pedra Llarga és un monument megalític en forma de menhir que encara que de cronologia incerta es podria atribuir al moment cultural anomenat calcolític o eneolític a l’entorn del 2500-1800 aC,
període de transició entre el neolític i l’edat del bronze, se li atribueix una funció funerària.
A l’entrada a Sant Hilari per les carreteres de Santa Coloma de Farners i la d’Arbúcies, prop de l’indret anomenat la Miranda, està situada la Font dels 7 raigs,a prop de la Pedra Llarga, on fa un petit jardí.
La font dels set raig que presideix l’entrada de Sant Hilari no només dona la benvinguda al poble, sinó que també s’erigeix com a símbol de la nostra identitat local.
Inspirada en les fonts de muntanya que caracteritzen el nostre entorn, representa el nostre respecte per la història i la natura de de Sant Hilari Sacalm.
Les set fonts principals representen els 7 municipis que formen part de les Guilleries. Cada poble té el seu propi raig, simbolitzant la unió i la cohesió d’aquesta comarca natural.
L’element destacat a Sant Hilari Sacalm són les fonts i les aigües i per això es va crear una gran font de rebuda on, a través d’un circuit tancat d’aigua, set raigs donen la benvinguda a les persones que arriben al municipi. De nit, s’il·lumina la font i les lletres grans d’acer que anuncien Sant Hilari Sacalm.
Recull de dades: Ajuntament de Sant Hilari Sacalm i varis
Per anar a La Font Gran, cal arribar-hi per un camí que surt en el quilòmetre 7,5 de la carretera BV-4316 des de Santa Eulalia de Riuprimer direcció Santa Maria d’Oló.
Per arribar s’ha de baixar fins al riu Mèder per un camí al costat d’un camp.
S’ha de creuar el riu i a la dreta ja s’aprecia la construcció de captació d’aigua.
Historia:
Sembla que s’ha de considerar que la Font Gran tindria una construcció vinculada des de 1684.
La Font Gran, la Font d’en Janot, molt propera, i la Font dels Avellaners –avui desapareguda–, han proporcionat l’aigua al poble.
De fet el 21-10-1933 l’ajuntament acorda de fer un estudi sobre la portada d’aigües al poble des de la Font Gran.
A partir de 1934 es porta l’aigua d’aquest aqüífer fins al poble, on arribava pel propi desnivell, sense necessitat de motor, i s’emmagatzemava en un dipòsit que hi havia on ara es troba la fàbrica de Can Llaudet, on també hi havia el safareig.
En el moment de construcció de la fàbrica, 1957-1958, és quan es va posar una bomba per a fer arribar l’aigua a un nou dipòsit situat a prop de la casa del Puig de Ventallola, i des d’aquest punt al poble.
Encara avui, el dia de la tornaboda de la Festa Major es va a la Font Gran per dinar-hi i ballar sardanes. A mes, les fonts han estat també, i ho són encara, molt importats per la fauna salvatge i per la ramaderia de la contrada.
La Font Gran és en aquests moments un aqüífer de gran cabal, canalitzat per aportar aigua al poble de Santa Eulàlia.
Per arribar on hi hauria la font, cal pujar un tram d’escala i
trobarem una taula i seient de pedra, si aixeca al seu costat una caseta en que s’indica que es tracta d’un punt de captació d’aigua de consum humà,
a sota dues dates, 1934 moment en que es comença a captar l’aigua i
una altra pedra, 1684, probablement provinent de l’antiga font.
El lloc és molt fresc i tranquil.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba i propi.
Cal situar-se en l’Àrea de Servei de la C-16 direcció a Terrassa en el municipi de Rubí. Des de l’aparcament, veureu elevat en un petit turó els dos Pins Pinyers que destacant entre la vegetació.
Separats entre ells per una certa distancia, fora de l’Àrea de Servei, es pot anar-hi per un camí.
El Pi de la dreta es de tronc gruixut, allargat i amb bones branques i d’una copa molt espessa de fulles.
Ara, mirem el Pi de l’esquerra, des de l’aparcament dels camions,
És corpulent, casi majestuós, amb un tronc allargat amb bones branques.
També, com l’anterior amb una copa arrodonida i espessa de fulles.