Aljub del Pont de Vilomara i Rocafort

L’Aljub esta situat a costat del camí conegut com el Pi rodó del Pont de Vilomara i Rocafort.

Historia:

  • Aquestes estructures estan estretament lligades al territori i denoten un coneixement acurat i exhaustiu de l’entorn físic de la gent que les van construir.
  • El seu emplaçament està pensat per a la captació d’aigües, ja sigui a partir del desviament mitjançant canals excavades al terra, a la roca o bé obrades amb maó.

Dipòsit pel magatzematge d’aigua retallat parcialment a la roca, i encabit en un marge de pedra seca, a peu de camí, per sota del Pi rodó, que du directament al mig d’unes feixes plantades d’ametllers i oliveres. La coberta és de lloses per aproximació de filades, amb una gran llosa de tancament al damunt.

Per sota de la coberta i collat en els dos brancals d’obertura, hi ha una barra de ferro per lligar la corda amb la galleda. Al davant com a tancament i a l’alçada d’un pedrís, hi ha una llosa de pedra segellada i col·locada en sentit vertical.

A l’esquerra hi ha un banc de pedra on posteriorment s’hi va posar un petit dipòsit modern on es devia fer la barreja bordelesa, ja que conté restes de sulfat de coure. L’interior és de planta rectangular, i mesura un metre d’amplada per un metre i mig de llargària i 0,60 metres de fondària.

Observacions:

Seguint el mateix marge, a una vintena de metres al sud hi ha una barraca de pedra seca de vinya.

Tot i que la façana és força rectilínia, la seva planta és circular, de 2,20 metres de diàmetre interior. El gruix dels murs és de 0,55 metres. L’entrada és de llinda plana i mesura 1,20 metres d’alçada per 0,80 metres d’amplada. Disposa de marxapeus.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la Fitxa per a MPC.: Jordi Montlló Bolart i Laura Bosch

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

L’Hotel d’insectes de Castellfollit de Riubregós

Els hotels d’insectes són espais que serveixen de refugi i d’alimentació a diverses espècies animals.

En molts municipis sensibles amb la Biodiversitat posen en rotondes i en llocs enjardinats, faciliten refugis càlids on passar l’hivern, són també espais on col·locar els ous, on desenvolupar-se i on trobar aliment.

Hi trobem diferents espècies d’invertebrats, com abelles, borinots, marietes, aràcnids, larves d’escarabats, centpeus o porquets de Sant Antoni… com el cas que trobem en Castellfollit de Riubregós.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García-Carpintero

Pou del Molí de Castellar d’Aguilar de Segarra

El Moí esta entrant al nucli de Castellar a mà dreta, al costat de la Plaça.

Edifici de planta quadrangular amb diferent annexos, composat per planta baixa, primer pis i golfes sota coberta. L’edifici originari era l’anomenat Cal Fuster, amb una part antiga amb un arc apuntat (que sosté tot l’edifici) on hi ha els molins.

Entre les diferents instal·lacions visibles s’observen unes conilleres i galliners, un forn i un Pou.

El Pou es molt antic, te per un costat una portella metàl·lica per on es treu l’aigua.

A l’esquerra disposa de dos safareigs petits moderns.

Al costat dret, i adossat al Pou, hi ha els vells Galliners, avui en deus.

Recull de dades: Diba.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García-Carpintero

Fem Safareig: Safareig de Castellar d’Aguilar de Segarra

Castellar és una entitat de població al municipi d’Aguilar de Segarra, a la comarca catalana del Bages. El veïnat se situa la dreta de la riera de Rajadell a la confluència d’aquesta amb la de Grevalosa. La carretera N-141g, branc de la C-25, és la seva principal via de comunicació.

El seu edifici principal és el castell de Castellar, l’església i la rectoria estan situades en un flanc del turó del castell, amb el que formen un conjunt monumental del qual destaca la silueta del campanar.

Al final del carrer principal hi ha un safareig a tocar d’uns conreus.

Es d’obra rectangular i amb parets gruixudes.

No esta cobert, i te tres lloses inclinades per rentar-hi la roba.

En l’actualitat no disposa d’aigua.

Recull de dades de Castellar: Viquipèdia

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García-Carpintero

Basses de cal Martí i can Biel de Mura

Cal Martí i cal Biel estan al peu del camí asfaltat de Mura a Rocafort, després del Raval de Mura, al Raval de baix.

Darrera de les cases cal Biel i cal Martí, destaca el canal que porta l’aigua de la riera per omplir les dues basses, una al costat de cal Martí i altre uns 400m més cap a Rocafort, totes dues al peu de la carretera i de forma triangular.

Aquest canal és el mateix que alimenta tots els molins de Mura i que segueix al costat de la riera de les Nespres.

Text: Ramon  Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Pou dels horts de Camps de Fonollosa

Des de Fonollosa cal seguir la BV3008 al km 13, cal agafar el trencall a la dreta i recorre 2 km fins al veïnat de Camps.

Aquest nucli es troba ubicat al bell mig de l’indret conegut com els Plans de Camps,

i és format per l’edifici de l’església parroquial, la rectoria que s’adossa al costat, i un parell de masos importants de la zona com són el mas Sampere i el Mas Coma. 

Front seu hi trobem una filera d’horts i conreus, seguida per una zona enjardina que és particular.

En aquest lloc destaca un antic Pou al costat d’una caseta.

Esta tancat per una portella de fusta.

Es un lloc molt bonic i ven conservat.

Text: Ramon  Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Dipòsit d’aigua de Sant Pau de Manresa

L’antic Aqüeducte dels Llops, és una canal amb la pedra picada, actualment en desús.

Agafava l’aigua d’un ramal de la sèquia i de l’abundant cabal de la font dels Llops, actualment seca,  principalment era per regar els Horts allí existents en aquella època.

El Dipòsit esta situat en el carrer de la Font dels Llops, front  el número 10 en el barri de Sant Pau de Manresa.

S’omplia amb un ramal de la sèquia a l’hivern, servia per regar a l’estiu  l’horta de Sant Pau.

Aquest dipòsit de més de 1 milió de litres d’aigua

El dipòsit de Sant Pau és una obra d’enginyeria hidràulica construïda durant el segle XVIII,

va ser segons sembla, pagada la construcció pels Jesuïtes.

Text: Ramon  Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Fem safareig: Els safaretjos de Sant Martí Sesgueioles

Els safaretjos estan en el carrer del Roser amb el torrent de la Guàrdia de Sant Martí Sesgueioles.

Historia

  • L’obra fou construïda pels voltants de l’any 1950 quan el poble estava mancat de rentadors.
  • Tradicionalment es rentava al torrent de la Guàrdia  quan hi baixava aigua.
  • Si no, no quedava més remei que anar a rentar a la pica de l’hort, i qui no en tenia, caminar un parell de quilòmetres i arribar al Molí de la Roda.
  • L’aigua canalitzada a les cases  no arribaria fins els anys 60 del segle XX. 
  • Des d’un punt de vista tècnic, va ésser una obra d’enginy molt simple. Es va fer un mur soterrat de contenció, a la zona dels horts d’en Gumà (al límit municipal), al torrent de La Guàrdia. L’embassament d’aigua interior que es va acumulant, en arribar a un determinat nivell, es recull a una simple canonada que porta l’aigua d’una manera natural fins als safaretjos. 
  • Se’n diuen “Els safaretjos”, en plural, perquè n’hi ha dos: el de rentar la roba més bruta i el d’esbandir-la.
  • Llavors les dones tenien l’obligació de netejar-los, aproximadament una vegada per setmana, de la qual cosa en deien escurar-los. 

Ubicat al costat del torrent de la Guàrdia, es format per dues basses de planta rectangular col·locades en forma de ”L”, exemptes. 

Alçats amb totxo i revestiment senzill, el paviment de l’interior és de panot amb la vora de rentar inclinada cap a l’interior.

Actualment els safareigs continuen rebem l’aigua canalitzada, que entren per una de les basses,

l’aigua de sortida surt per un broc a l’altre.

L’any 2019 es van les obres de restauració dels safaretjos amb un espai enjardinat. 

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.: Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García Carpintero

Incendi forestal de Pont de Vilomara (Bages)

L’incendi del Pont de Vilomara de 2022 va ser un incendi forestal que es va originar al migdia de diumenge 17 de juliol, al terme municipal d’El Pont de Vilomara i Rocafort (Bages). Va ser considerat de gran potencial.

Per a més detalls podeu veure l’enllaç de Viquipèdia:

https://ca.wikipedia.org/wiki/Incendi_del_Pont_de_Vilomara_de_2022

Per veure com esta evolucionant el bosc despres de casi 3 anys, varem fer un recorregut per la carretera BV-1224 des del Pont de Vilomara a Rocafort.

Observem que la vegetació comença a estar present en bona part on estava el bosc de Pins, es una vegetació diversa i propia mediterrania.

Us passo un treball d’un lector de la Varguardia en aquests anys:

https://www.lavanguardia.com/participacion/las-fotos-de-los-lectores/20240717/9807980/recuperacion-vilomara-incendio.html

Tindrem d’esperar pot ser mes de 30 anys ?.

Com el gran incendi ocasionat des de Collbató a Vacarisses, per veure a tornat a tenir arbres i vegetació en bona part de la gran zona afectada !

Recull de dades: Viquipèdia i propi.

Adaptació al Text: Ramon  Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Horts del Molí d’en Serra de Navarcles (Bages)

Destacant dos àrees amb horts dins de Navarcles, el Regadiu Vell (Horts de la Riera i de Santa Margarida) i el Regadiu nou en el Sector oest de Navarcles.

Hi ha una tercera àrea d’horts, coneguda per Molí d’en Serra.

Situats entre el pont del Molí d’en Serra i la fàbrica, als marges del riu Calders.

Molí d’en Serra

Estan alimentats els horts gràcies a l’aigua de la Canal de la Fàbrica del Molí d’en Serra.

Es una continuïtat del Regadiu Vell, separats per la carretera BV-1221.

Recull de dades: Diba., i propi.

Adaptació al Text: Ramon  Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero