Els hotels d’insectes són espais que serveixen de refugi i d’alimentació a diverses espècies animals.
En molts municipis sensibles amb la Biodiversitat posen en rotondes i en llocs enjardinats, faciliten refugis càlids on passar l’hivern, són també espais on col·locar els ous, on desenvolupar-se i on trobar aliment.
Hi trobem diferents espècies d’invertebrats, com abelles, borinots, marietes, aràcnids, larves d’escarabats, centpeus o porquets de Sant Antoni… com el cas que trobem en Castellfollit de Riubregós.
El Moí esta entrant al nucli de Castellar a mà dreta, al costat de la Plaça.
Edifici de planta quadrangular amb diferent annexos, composat per planta baixa, primer pis i golfes sota coberta. L’edifici originari era l’anomenat Cal Fuster, amb una part antiga amb un arc apuntat (que sosté tot l’edifici) on hi ha els molins.
Entre les diferents instal·lacions visibles s’observen unes conilleres i galliners, un forn i un Pou.
El Pou es molt antic, te per un costat una portella metàl·lica per on es treu l’aigua.
A l’esquerra disposa de dos safareigs petits moderns.
Al costat dret, i adossat al Pou, hi ha els vells Galliners, avui en deus.
El seu edifici principal és el castell de Castellar, l’església i la rectoria estan situades en un flanc del turó del castell, amb el que formen un conjunt monumental del qual destaca la silueta del campanar.
Al final del carrer principal hi ha un safareig a tocar d’uns conreus.
Es d’obra rectangular i amb parets gruixudes.
No esta cobert, i te tres lloses inclinades per rentar-hi la roba.
Cal Martí i cal Biel estan al peu del camí asfaltat de Mura a Rocafort, després del Raval de Mura, al Raval de baix.
Darrera de les cases cal Biel i cal Martí, destaca el canal que porta l’aigua de la riera per omplir les dues basses, una al costat de cal Martí i altre uns 400m més cap a Rocafort, totes dues al peu de la carretera i de forma triangular.
Aquest canal és el mateix que alimenta tots els molins de Mura i que segueix al costat de la riera de les Nespres.
Des de Fonollosa cal seguir la BV3008 al km 13, cal agafar el trencall a la dreta i recorre 2 km fins al veïnat de Camps.
Aquest nucli es troba ubicat al bell mig de l’indret conegut com els Plans de Camps,
i és format per l’edifici de l’església parroquial, la rectoria que s’adossa al costat, i un parell de masos importants de la zona com són el mas Sampere i el Mas Coma.
Front seu hi trobem una filera d’horts i conreus, seguida per una zona enjardina que és particular.
En aquest lloc destaca un antic Pou al costat d’una caseta.
L’antic Aqüeducte dels Llops, és una canal amb la pedra picada, actualment en desús.
Agafava l’aigua d’un ramal de la sèquia i de l’abundant cabal de la font dels Llops, actualment seca, principalment era per regar els Horts allí existents en aquella època.
El Dipòsit esta situat en el carrer de la Font dels Llops, front el número 10 en el barri de Sant Pau de Manresa.
S’omplia amb un ramal de la sèquia a l’hivern, servia per regar a l’estiu l’horta de Sant Pau.
Aquest dipòsit de més de 1 milió de litres d’aigua
El dipòsit de Sant Pau és una obra d’enginyeria hidràulica construïda durant el segle XVIII,
va ser segons sembla, pagada la construcció pels Jesuïtes.
Els safaretjos estan en el carrer del Roser amb el torrent de la Guàrdia de Sant Martí Sesgueioles.
Historia
L’obra fou construïda pels voltants de l’any 1950 quan el poble estava mancat de rentadors.
Tradicionalment es rentava al torrent de la Guàrdia quan hi baixava aigua.
Si no, no quedava més remei que anar a rentar a la pica de l’hort, i qui no en tenia, caminar un parell de quilòmetres i arribar al Molí de la Roda.
L’aigua canalitzada a les cases no arribaria fins els anys 60 del segle XX.
Des d’un punt de vista tècnic, va ésser una obra d’enginy molt simple. Es va fer un mur soterrat de contenció, a la zona dels horts d’en Gumà (al límit municipal), al torrent de La Guàrdia. L’embassament d’aigua interior que es va acumulant, en arribar a un determinat nivell, es recull a una simple canonada que porta l’aigua d’una manera natural fins als safaretjos.
Se’n diuen “Els safaretjos”, en plural, perquè n’hi ha dos: el de rentar la roba més bruta i el d’esbandir-la.
Llavors les dones tenien l’obligació de netejar-los, aproximadament una vegada per setmana, de la qual cosa en deien escurar-los.
Ubicat al costat del torrent de la Guàrdia, es format per dues basses de planta rectangular col·locades en forma de ”L”, exemptes.
Alçats amb totxo i revestiment senzill, el paviment de l’interior és de panot amb la vora de rentar inclinada cap a l’interior.
Actualment els safareigs continuen rebem l’aigua canalitzada, que entren per una de les basses,
l’aigua de sortida surt per un broc a l’altre.
L’any 2019 es van les obres de restauració dels safaretjos amb un espai enjardinat.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa per a MPC.: Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)
L’incendi del Pont de Vilomara de 2022 va ser un incendi forestal que es va originar al migdia de diumenge 17 de juliol, al terme municipal d’El Pont de Vilomara i Rocafort (Bages). Va ser considerat de gran potencial.
Per a més detalls podeu veure l’enllaç de Viquipèdia:
Destacant dos àrees amb horts dins de Navarcles, el Regadiu Vell (Horts de la Riera i de Santa Margarida) i el Regadiu nou en el Sector oest de Navarcles.
Hi ha una tercera àrea d’horts, coneguda per Molí d’en Serra.
Situats entre el pont del Molí d’en Serra i la fàbrica, als marges del riu Calders.
Molí d’en Serra
Estan alimentats els horts gràcies a l’aigua de la Canal de la Fàbrica del Molí d’en Serra.
Es una continuïtat del Regadiu Vell, separats per la carretera BV-1221.
fonts naturals, aigua, muntanya i més 