En aquest punt, el camí ample que baixa de Castellar a Sabadell s’anomena camí del Rieral. Molí del Rieral, no obstant en aquest punt es el carrer de les Passadores, 11.
En aquest tros de carrer no asfaltat, en el costat esquer i front l’edifici del Molí, hi ha una filera de grans plàtans.
Són de tronc molt gruixut amb branques destacades.
Amb moltes fulles tots d’ells, amb capçades grans.
Fent en aquest tros de camí una ombra que s’agraeix a l’estiu.
Al Parc de can Vidalet si pot accedir per l’Av. Laureà Miró, 1-67 / i els carrers Molí, 102-112 / Cedres, 40-122 / Glicines, 12-22 / Eucaliptus, 2-16 / Caquis, 2-22 d’Esplugues de Llobregat.
L’Alzina centenària es va tallar a causa que l’arbre va tindre una malaltia al tronc.
Aquest tronc forma part de la Biodiversitat del Parc, on habitant insectes i petit animals.
Al Parc de can Vidalet si pot accedir per l’Av. Laureà Miró, 1-67 / i els carrers Molí, 102-112 / Cedres, 40-122 / Glicines, 12-22 / Eucaliptus, 2-16 / Caquis, 2-22 d’Esplugues de Llobregat.
Un lloc destacat es el llac naturalitzat, un hàbitat de gran valor ecològic.
El llac de Can Vidalet té una superfície de 1.020 m2 i una profunditat mitjana de 1,8 metres.
L’any 2017, l’AMB hi va fer uns treballs de millora consistents en: buidatge de les aigües, neteja del fons, introducció d’un nou sistema de recirculació i un farcit amb 46 illes flotants de vegetació.
Aquesta naturalització del llac va millorar la gestió sostenible de l’espai i va potenciar la biodiversitat, convertint-lo en un espai de conservació de fauna i flora.
Dintre de l’estany hi ha uns arbres destacats, els Xiprers dels pantans.
El xiprer dels pantans, taxodi o taxodi dístic (Taxodium distichum) és una espècie de conífera de la famíliaCupressaceae originària del sud-est dels Estats Units. També es troba plantat com a espècie ornamental en altres llocs, per exemple a Barcelona a l’estany del Parc de la Ciutadella, en Granollers.
Arriba a fer de 25 a 40 m d’alt amb un diàmetre del tronc de 2 a 3 m o més. L’escorça està fissura verticalment i és de color marró grisenca a marró vermellosa. Les fulles són caducifòlies (per això se’n diu calb) disposades espiralment sobre la tija fan d’1 a 2 cm d’ample.
És una planta monoica. Les pinyes són globulars de 2 a 3,5 cm de diàmetre, porten de 20 a 30 llavors triangulars.
Els troncs principals estan envoltats d’arrels aèries (anomenades en anglès cypress knees, genolls de xiprer).
Viquipèdia
Recull de dades: Ajuntament d’Esplugues de Llobregat i Viquipèdia.
Roure gros de l’estany dels Alous esta dins del bosc de l’estany del Alous de Sant Cugat del Vallès.
Historia:
El Quercus x cerrioides és de la família de la fagaceae, originari de l’àrea mediterrània.
El nom comú en català és roure català.
Quercus és el nom llatí de les alzines i els roures i cerrioides vol dir que és similar a Quercus cerris.
L’arbre pot fer entre els 10 i els 15 metres d’alçada.
Les seves fulles són caduques, amb lòbuls, i fan uns 8 centímetres de llarg i 5 centímetres d’ample.
L’estany dels Alous era una antiga argilera situada en aquesta zona, on es va trobar una veta d’aigua a la dècada de 1970. En quedar abandonada l’extracció d’argila, s’ha convertit en un espai natural. El roure gros de l’estany dels Alous és un roure cerrioide, de la família de les fagàcies.
Segons dades de l’any 2017, l’alçada de l’arbre en aquell moment era de 15 metres, tenia dos braços, i la capçada feia 14,9 metres i era de forma ovoidal. El perímetre de la soca era d’1,9 metres i del tronc, 2 metres.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultura – Diba.
Autoria de la fitxa per a MPC.: Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)
Els Àlbers del torrent de Can Cabassa ( o Àlbers de la zona esportiva de Mas Gener) s’arriba pel carrer de Gabriel Ferrater a la zona esportiva de Mas Gener.
Historia:
El Populus alba L és de la família de la salicaceae, originari d’Europa meridional i de l’Àsia occidental.
El nom comú en català és àlber.
Populus és el nom llatí dels pollancres i de la seva fusta i alba fa referència al color blanc del tronc i de les fulles.
L’arbre pot fer entre 20 i 25 metres d’alçada.
L’escorça és llisa, blanquinosa i amb cicatrius negres originades per les antigues branques.
La fulla és caduca, en forma de cor i una mica lobulada, de 6 a 12 centímetres de longitud.
Els àlbers de la zona esportiva de Mas Gener o del torrent d’en Cabassa estan situats al costat de la pista poliesportiva d’aquest sector del barri de Mira-sol.
Els àlbers, Populus alba, l’any 2017 tenien una alçada de 18 metres i una capçada de 7 metres de forma ovoidal, amb diversos braços.
El perímetre del tronc era de 2,1 metres i de la soca 4,1 metres.
Observacions:
Molt a prop hi ha el roure catalogat del torrent de Can Cabassa, que us vaig presentar fa uns dies.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa per a MPC.:Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)
El Roure de l’estany es situat en l’Avinguda d’Europa, prop de l’estany de la Guinardera.
Historia:
El Quercus x cerrioides és de la família de la fagaceae, originari de l’àrea mediterrània.
El nom comú en català és roure català.
Quercus és el nom llatí de les alzines i els roures i cerrioides vol dir que és similar a Quercus cerris.
L’arbre pot fer entre els 10 i els 15 metres d’alçada.
Les seves fulles són caduques, amb lòbuls, i fan uns 8 centímetres de llarg i 5 centímetres d’ample.
El roure de l’estany de la Guinardera és un exemplar de Quercus x cerrioide aïllat, a tocar a l’avinguda d’Europa, a la zona de l’Estany de la Guinardera.
Es tracta d’un roure bessó, de dos braços, que tenia una alçada de 13 metres, l’any 2017.
La seva capçada és ovoidal i feia 14 metres d’amplada. El perímetre de la soca era d’1,4 metres i del tronc d’1,3 metres.
Observacions: L’estany de la Guinardera i el seu entorn són hàbitat de diverses espècies de fauna i flora d’interès. Les aigües de l’estany procedeixen de la xarxa pluvial i del bombeig d’aigua freàtica.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa per a MPC.:Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)
El Cedre gran esta en la Plaça de la Llaurada (confluència entre el carrer Pompeu Fabra, l’avinguda de Can Cabassa i l’avinguda del Mas Gener) de Sant Cugat del Vallès.
Historia:
El Cedrus atlantica és de la família de la pinaceae, originari de les muntanyes de l’Atles d’Algèria i del Marroc.
El nom comú en català és cedre de l’Atles. Cedrus prové del nom llatí dels ginebrons, del grec kedros, ginebró, i atlantica per procedir de la zona de l’Atles.
L’arbre pot arribar a fer entre 30 i 35 metres d’alçada i el diàmetre del tronc oscil·la entre l’1,5 i els 2 metres.
Les branques són pèndules i estan disposades per pisos.
Les fulles, que fan entre un i dos centímetres i mig de llarg, estan agrupades amb forma de pinzells.
A l’antic camí de Sant Cugat al Papiol, al barri de Mira-sol, s’alça aquest exemplar de cedre de l’Atles, Cedrus atlantica, de la família de les pinàcies.
L’any 2017, el cedre mesurava 17 metres d’alçada; comptava amb un braç,
i una capçada de 15 metres d’amplada de forma cònica.
El perímetre del tronc era de 2,2 metres i el de la soca, de 3,6 metres.
Aquest Cedre, esta junt amb varis plàtans destacats per la seva corpulència i altura.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa per a MPC.:Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)
fonts naturals, aigua, muntanya i més 