Arxiu de la categoria: Fonts

Avui destaquem: La Font del Pastor de Sant Domí

Publicat el per
Respon
Viquipèdia – Camí de la Font

La Font del Pastor esta bastida sota el marge esquerre d’una zona de conreu de cereals, i situada vora el camí de terra que surt de la part baixa de Sant Domí en direcció a Freixenet de Segarra.

L’accés queda delimitat per dos murs laterals obrats en sec, on s’encaixen unes escales que baixen fins a l’accés a l’interior de la font.

Abeuradors

Aquest accés es realitza mitjançant un pas cobert amb volta de canó i delimitat per ambdós portals. Cal destacar el treball constructiu i decoratiu del portal interior, que resta tancat a partir d’una reixa de ferro.

Aquest portal se’ns presenta estructurat a partir d’un arc de mig punt adovellat i que obre pas a l’interior de la font. La part interior de la font, resta coberta a partir d’una volta apuntada i capçada amb una estructura arrodonida.

Finalment, un brollador solcat a la mateixa roca, permet de la sortida de l’aigua, i que segons l’estació de l’any, pot arribar a tenir més de quatre metres de profunditat.

Viquipèdia

L’obra presenta un parament paredat obrat amb pedra seca del país i resquills de pedra desbastada.

SANT DOMÍ

La Font del Pastor és una construcció prop del nucli de Sant Domí (Segarra) inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui visitem: La Font de Gospí de Sant Ramon

Publicat el per
Respon

Gospí es un poble depenen del municipi de Sant Ramon (Segarra)

A peu de carrera LV-3121, al costat d’un carrer que dona entrada al poble, hi ha una Font.

Es una senzilla font, situada en una paret que te una aixeta polsador, on l’aigua cau a una pica rodona.

Construïda en 1974, te una taula i seients de pedra.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui destaquem: La desapareguda Font de can Puiggener de Sabadell

Publicat el per
Respon
Restes de can Puiggener

La masia de Can Puiggener, ja desapareguda, que pertanyia a l’antiga parròquia de Sant Vicenç de Jonqueres, ha donat nom a tot un barri de Sabadell.

Restes de Puiggener

El darrer propietari de Can Puiggener va ser Jaume Gorina i Pujol, que va comprar la propietat l’any 1909. Els darrers masovers, la família Tarté i Sallent, van haver de deixar la finca el 1959.

Mur de can Puiggener

El 1993 la masia fou enderrocada del tot, sols queda visible el mur que cercava la finca i l’entrada.

Entrada de can Puiggener

La desapareguda font de can Puiggener, estava en la part exterior del mur que dona al carrer, en aquells moments a un camí.

Us passo la descripció extreta del llibre” Fonts i Mines del Rodal de Sabadell” de Ricard Molins i Romeu, Editat l’any 1984.

I el dibuix d’aquesta Font realitzat pel mateix Ricard Molins,

Era en el segle XX una font que la gent anava a buscar aigua per el us domèstic.

Va ser clausurada en 1983 per estar contaminada, poc després d’haver sigut arranjada, així com altres fonts del rodal del municipi.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Domènec Solé (Arxiu Rasola) i Mª Àngels Garciá – Carpintero

Parc de la Clota de Sabadell

Publicat el per
Respon

Can Puiggener és un barri de Sabadell situat al nord-est de la ciutat, que deu el nom a l’antiga masia de Can Puiggener.

Historia:

  • Com a barri va néixer el 1947.
  • Es va poblar amb l’onada migratòria de la dècada 1950,
  • sobretot, després de la riuada del 1962. 
  • L’any 2013 hi vivien 6.500 persones. 

Consta de dos nuclis: un a la parta alta i el Pla, conegut també per el Llano. El barri té dues escoles públiques, una biblioteca, un centre cívic, l’Església de Sant Roc…

Sota el barri hi ha l’horta del Fruiterar (o de Can Puiggener), com també diverses fonts, com la dels Gitanos o la de la Conquena.

La Clota, que s’iniciava sota la muralla o mur de can Puiggener, que avui sols queda una gran explanada, arribava fins a la riba del Ripoll,

i era limitada al nord pel camí del molí de l’Amat, en un espai enclotat en forma de semicercle.

El nom de la Clota es troba documentat des de l’any 1516 i ha perdurat fins avui.

Al llarg del temps, aquest espai ha tingut diversos usos, des d’un assentament de barraques, horts il·legals, un abocador no controlat de brossa i també com abocador de terres i runes d’obres.

Per evitar més la degradació de la zona, es va crear una zona de lleure amb taules,

la restauració de la Font dels Gitanos, en la franja més pròxima al riu Ripoll.

També, plantant arbres per donar ombra d’una part del Parc de La Clota,

i en els terraplens laterals es van col·locar plantes y arbustos.

Recull de dades: Ajuntament de Sabadell, Viquipèdia i propi.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garciá – Carpintero

Fontana de l’Sprone de Florència (Itàlia)

Publicat el per
Respon

A l’extrem oposat del carrer Borgo San Jacobo hi ha la Font de l’Sprone. Aquesta font va ser construïda al final de les obres de l’aqüeducte encarregades per Ferran II, el 1638-1639, i executades per l’escultor Francesco Generini.

L’esperó de pedra està enriquit per un escut amb el símbol dels Mèdici i una font, que s’ha de considerar com un exquisit moble urbà, amb una conca en forma de petxina i un raig d’aigua que brolla d’una màscara grotesca, tot en un estil purament manierista tardà.

Va ser dissenyada per crear una cascada al davant, que desembocava a la conca inferior per a la recollida i eliminació de l’aigua.

Text i Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui coneixerem: La Font del Torrent de Vallparadis de Terrassa

Publicat el per
Respon

Es una font d’aigua potable de xarxa pública, situada a l’entrada d’una àrea de jocs infantils,

ubicada en el Torrent de Vallparadis, entre el carrer del Doctor Torras i Bages i carrer de Morella de Terrassa.

La Font esta a dalt d’una petita columna triangular, te un polsador que fa que surti aigua, on cal posar la boca per beure-hi a galet, no disposa de cap pica, interiorment desguassa per terra.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garciá – Carpintero

Llistat de Fonts i Mines de Sabadell

Publicat el per
Respon
Font dels Capellans

Llista de fonts i mines de Sabadell és un recull de les Fonts naturals i mines que es troben al terme municipal de Sabadell.

  • Font dels Gossos o del Torrent de Ribatallada
  • Font de la Teula
  • Font del Corró.
  • Font del Molí d’En Mornau
  • Font de Sant Jaume
  • Font del Roc del Sucaire
  • Font de Can Català
  • Font del Canyar
  • Font de Jonqueres
  • Font de Can Salvi
  • Font del Sifó
  • Font del Molí de l’Amat
  • Font dels Gitanos
  • Font de Can Puiggener
  • Font de la Conquena
Font de la Teula
  • Font del Sant
  • Font del Fruiterar
  • Font dels Degotalls
  • Font Alta dels Degollats
  • Font de les Mosques o d’En Torrella
  • Font de Sant Antoni
  • Font de la Roca
  • Font dels Manyans
  • Font del Patufet
  • Font dels Senyors
  • Font del Pi
  • Font d’En Quimet
  • Font de Can Moragues
  • Font de la Tosca
  • Font de Can Pagès
  • Mina del Feu
  • Font Baixa
  • Font Alta
  • Font de Can Llopis
  • Font de la Torre del Canonge
Font de Cal Estruc o de Monau
  • Font de Can Vilar
  • Mina de Can Manent
  • Font Vella de la Salut
  • Font Nova de la Salut
  • Mina de Can Mimó
  • Font de la Coma
  • Mina de Can Fadó Nou
  • Mina de Can Lletget
  • Mina de Ca n’Hereu o del Safareig
  • Fonteta dels Gorines
  • Mina de Can Pobla
  • Font de Gotelles
  • Font de la Moreria
  • Font dels Capellans
  • Font Improvisada
  • Font de Sant Josep
  • Font de Ca n’Argelaguet
  • Font Rosella
  • Font de Ca n’Oriac
  • Font de Can Rull
  • Font de Can Feu
  • Font de Sant Pau de Riu-Sec

Nota: Actualment pot ser que alguna font hagi desaparegut.

Llibre:

Ricard Molins Romeu, 2009. Fonts i mines del rodal de Sabadell. Segona edició en facsímil patrocinada per Aigües Sabadell. Sabadell, Fundació Ars. Biblioteca Quadern, núm. 6A. ISBN 9788489991248.

Font del Torrent de Gotelles

Recull de dades: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garciá – Carpintero

Fontana de la torre Rossi Cerchi de Florència (Italia)

Publicat el per
Respon

Al principi del carrer del Borgo San Jacobo, a la base de la torre Rossi Cerchi, es va construir una fornícula el 1838, dissenyada per l’arquitecte Francesco Leoni.

Viquipèdia

A l’interior es va col·locar una antiga conca de marbre (que abans formava part de la base de l’escultura de Giambologna, de 1560,  que representava Hèrcules i Nessus) sobre un pedestal que sobresortia de la vora de la façana i s’elevava per tres esglaons, i un Bacus de bronze de la base del qual rajava aigua a través d’un cap de lleó, de manera que constituïa efectivament una font pública.

La nit entre el 3 i el 4 d’agost de 1944, la font va ser destruïda, tot i que l’estàtua de Bacus es va salvar, ja que havia estat traslladada als magatzems de la Superintendència, mentre que la conca de marbre es va perdre.

Durant les obres de reconstrucció, es va recrear una fornícula similar a l’anterior que, el 1958, amb finançament de l’Oficina de Turisme, va tornar a allotjar el Bacus i una conca diferent, aquesta vegada formada per un sarcòfag romà.

Un gravat a la fornícula recorda la data i les circumstàncies de la reconstrucció. El 2006, després de la seva restauració, l’estàtua de Bacus va ser col·locada al Museu Nacional del Bargello sent substituïda a la font per un motlle.

Viquipèdia

Recull de Informació: Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Les Fonts naturals de Sant Feliu de Pallerols

Publicat el per
Respon
Font Nostre Senyora de la Salut
NomOrientacióSituació
La FàbregaOESTVeïnat La Fàbrega
Font FrescaOESTRubirola
Molí NouOESTMolí Nou
RiubrugentOESTRiubrugent
Font GrossaOESTNaixement riu Brugent
Font de l’ObiOESTCamí Coll d’üria
Font de Coll d’ÚriaOESTCamí Coll d’üria
La FagedaOESTLa Fageda
Font del VernSUD OESTCamí de la Salut
Ntra. Sra. de la SalutSUD OESTSantuari de la Salut
Font dels ÀngelsSUD OESTCarboners-Mas Nou
Font del CollSUDColl de Condreu
Ram BergaSUD OESTEl Ballac
Font de RubirolaOESTCamí de Rubirola
Font del RoureOESTL’Ombert
Font de l’OmbertOESTL’Ombert
RocalbaSUD OESTRocalba
Font PereraSUDLa Peça
Font de la CarreraSUDLa Carrera
Molí de la RoviraSUDMolí de la Rovira
La TorraSUDLa Torra
El MusicSUD ESTCan Music
Les Fonts del BoixESTBoix de Dalt
Mal TragoESTSota Aiguabella
Font d’en XintoSUDSota Cases Noves
Font del MargeSUDSota Cases Noves
La NaspledaNORD ESTLa Naspleda
Les TombesNORD ESTEls Bastons
L’ EspígolNORD ESTSota Bastons
Font del RelleixacNORDRelleixac
MatetaNORDSota El Contaller
EscudellaNORD 
Cal CucutNORDGahús
Sant JordiNORD OESTCasanova del Claparol
ViladecàsNORDViladecàs
FontanaNORDMolí de Pallerols
ClaperolNORD OESTEl Claperol
PallerolsNORD OESTVeïnat de Pallerols
El MosquerOESTEl Pujabé
LlompartNORD OESTLlompart
La TeulaNORDSota Llongafollia
Font del TitNORDLlongafollia
Sant SebastiàNORD ESTCarrer Sant Sebastià
Font del GatNORD ESTSafareig Sant Sebastià
Puig Carrer del Puig
El Pont Al pont (al costat El Pescallunes)
Puigdegrúfol Carrer Puig de Grúfol
La Plaça Carrer Cantons Estrets
El Firal Plaça El Firal
El Torn Carrer del Torn
Font Convencines Estació (al costat oficina turisme)

Recull de dades: Ajuntament de Sant Feliu de Pallerols

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

Avui destaquem: La Font de can Pomada de Montcada i Reixac

Publicat el per
Respon

La Font Pomada o de can Pomada, esta situada en un costat de l’era i pati de la masia, situat al veïnat que duu el seu nom, de Montcada i Reixac.

La Font esta dins d’una petita construcció, l’entrada sustentada per dos columnes de ciment

A dalt de l’estructura hi ha el nom de la font amb rajoles de ceràmica

Una Capelleta amb la Mare de Déu del Turó amb ceràmica, te inscrita la següent llegenda:

“Goig del cel i del mortal
font d’amor mai estroncada
Mare de Déu de Montcada
Guardeu-nos sempre del mal.”

La Font te una aixeta polsador, on queia l’aigua a una pica, l’estructura de pedres com la resta de la construcció, actualment esta seca.

L’interior a la dreta disposem d’un seient d’obra per seure.

Ens van dir, que es la Font més antiga del municipi de Montcada i Reixac. L’aigua que hi brollava era de captació, i molt concorreguda per gent amb garrafes, degut a les seves propietats.

A un nivell més elevat, esta una bassa, ara seca que deuria servir per regar els horts.

Al exterior i al costat esquer hi ha una taula i bancs, per fer un àpat privat per la gent de la masia. Observem una columna de totxanes de forma molt curiosa.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia-Carpintero