Aquest recorregut es va fer durant la jornada de l’esport de l’any 2006.
1- FONT DELS BALSOS.
Podem arribar-hi pel propi camí de la font, que agafem cap al nord, poc després d’entrar al camí de l’Aregall, vora el cementiri.
Situada al caire de l’espadat deixat per la pedrera, una bona alzina ens mostra el seu emplaçament.
Aigua molt fresca a l’estiu i calenta a l’hivern que raja amb un doll abundantíssim. En èpoques de secada continua sortint amb la mateixa intensitat al costat d’una pica de pedra baixa que servia per abeurar-hi el bestiar de Cruïlles.
2- FONT FRESCA.
Coneguda amb aquesta denominació per la frescor de la seva deu, amb una veu migradíssima, que havia estat abundosa. Avui dia quasi sempres està seca.
Bellíssim racó, lloc ombrívol amb altes acàcies i alzines.
3- FONT D’AIGUAFREDA DE DALT.
Situada a la dreta abans de l’entrada a l’església, es va refer amb motiu dels 1.100 anys d’Aiguafreda de Dalt.
Antigament era una font de dos brocs a diferent nivell, ja que un alimentava l’altre en el pla d’entrada a l’església on s’hi fan els aplecs.
Font dels Enamorats
4- FONT DELS ENAMORATS.
Queda al costat de la riera de Martinet i en el punt on comença la carretera que va cap a Aiguafreda de Dalt.
Hi ha una ceràmica amb un poema que diu:
“La parella enamorada / que els plau anar acostats / per a ell la font mes preuada / és la font dels Enamaorats”.
5- FONT DEL LLEÓ.
Situada al costat dret del torrent de la Llobeta. L’aigua rajava d’un gros cap de lleó i que avui encara enevinem malgrat haver estat trencada la ceràmica. També era anomenada la font del Xato, sembla ser perquè l’animal representat tenia el morro pla. La seva imatge va ser tant popular, que fins i tot serví per al paper moneda d’Aiguafreda.
6- FONT DEL PONTASCO.
Trobem avui aquesta font al costat llevant de la carretera de Ribes, davant del final del carrer Major, indret ara, amb un jardinet on antigament hi havia l’edifici anomenat “Portazgo”, conegut popularment com el Pontasco.
7- FONT DE LA PLAÇA.
Font pública situada a la cara nord de la plaça Major que es treia l’aigua amb un volant i mes endavant amb un motor
Font de la Plaça
Textos extrets del llibre : “Els noms tradicionals”
Podem sortir des del nucli urbà de Copons, pel carrer del Raval, dirigir-nos pel camí de la Font de la Vila al nord-oest,
Primer passarem pel costat dels Horts de Copons,
es de bon passejar en qualsevol època de l’any,
i aprofitar de fer algun àpat en les taules i bancs de fusta que trobarem en aquest indret.
Anirem entrant en un paratge natural de gran interès per els arbres i vegetació.
Ens invita en seguir i gaudir del medi que anem trobant.
Arribarem a la Font de la Vila, molt ven arrenjada i acollidora
Donada la proximitat amb el nucli urbà, aquesta era la font on la gent anava a buscar-hi l’aigua quan encara no arribava a les cases.
Si seguim el camí i on finalitza veurem el Salt i Gorg del Nafre
Es tracta d’un gran clot format en el llit de la Riera Gran, on l’aigua s’entolla i alenteix el seu curs. L’aigua cau per una cascada d’uns cinc metres d’alçada aproximada, que salva el desnivell existent del substrat geològic del riu.
Tornarem per el mateix camí on hem vingut fins de nou a Copons.
En l’ermita de Sant Andreu de Comallarga de Fonollosa, disposa d’una vella font, on en una petita columna circular te una aixeta de polsador, actualment esta seca.
Cal situar-nos en el veïnat del Raval de les Oliveres de Fals municipi de Fonollosa, És un conjunt arquitectònic format pel grup de cases i edificis que conformen el Raval de les Oliveres. Aquest Raval és el nucli concentrat més important del nucli de Fals. La seva estructura resulta de l’adaptació topogràfica de les cases al cim d’una petita elevació del terreny que conforma el puig al peu del torrent del Grau.
Per anar a la Font de les Oliveres cal agafar el camí de Torre Sagimona, que a uns 800 m mena a la font.
Historia:
El nom de Font de les Oliveres li ve sens dubte donat per la seva proximitat al Raval del mateix nom.
Està situada a prop del Torrent del Grau.
La Font s’ha adequat recentment en un espai cobert de vegetació al cantó de llevant del desnivell que ocasiona el torrent.
La font compta amb un gruixut tub de ferro, que sorgeix de la roca,
l’aigua cau a una pica de formigó que recull l’aigua sobrant de la Font.
S’accedeix mitjançant una petita passarel·la de terra amb baranes de fusta adequades per l’entorn.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la Fitxa per a MPC.: Raquel Valdenebro Manrique
fonts naturals, aigua, muntanya i més 