Arbres: Els Plàtans de la Font de la Vila de Torà

La Font de la Vila de Torà és un edifici situat en la Plaça de la Font de Torà, a la comarca de la Solsonès.

Destacant els tres grans plataners.

Estan situats en cada costat de l’estructura de l’edifici de la Font.

Són un arbres de tronc molt gruixut,

amb branques també destacables i amb una considerable alçada.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Avui visitem: La Font de darrera de l’església de Torà

Com a continuació a l’article d’ahir, hi ha una segona font darrera de l’edifici de  l‘església de Sant Gil de Torà.

Situada en una plaça enjardinada i seients d’obra.

Es una font molt senzilla d’aigua de xarxa pública.

Adossada a un angle de la paret de l’edifici.

Disposa d’un aixeta polsador i l’aigua cau a una pica gran rectangular.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Avui visitem: La Font de la plaça de l’església de Torà

Al visitar l‘església de Sant Gil de Torà, vàrem veure una font situada en la plaça de l’església,

concretament adossada a la paret del mateix edifici.

Es molt senzilla d’estructura, podem veure una aixeta polsador,

i que l’aigua cau a una pica rectangular, que esta sobre d’un pilar d’obra.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Avui destaquem: La Font de Solervicens de Navarcles

La Font de Solervicens  esta situada a la riera del Solervicens, a l’alçada del mas amb el mateix nom, s’arriba pel camí de l’Angle, a uns 500 m. de la sortida del polígon industrial.

Historia:

  • Antigament la font era a uns pocs metres de distància, en una surgència natural.
  • La construcció de la font deu ser una obra dels segles XVIII o XIX.
  • Segons el “Resum històric de la família Solervicens”, la inscripció amb data de 1818 es refereix a una sequera que va patir la font (i no a la construcció de la mateixa) i hi va ser col·locada cent anys més tard, en 1918.
  • Més avall d’aquesta hi havia la font de la Bardissa, que estava documentada al segle XIV i proporcionava aigua al mas mitjançant un ariet.
  • La Font del Solervicens era molt concorreguda per la gent de Navarcles, ja que es troba a poca distància de la població.
  • Segons els anys, a l’estiu no raja.

Font emplaçada al costat de la riera de Solervicens, en un indret enclotat i obac, de vegetació espessa, al costat del camí.

La font ha estat ornamentada compta amb una estructura de pedra que té una fornícula a la part central, on hi ha el brollador, i sengles bancs a banda i banda. A la part inferior l’aigua surt canalitzada cap a la riera.

Observacions:

Inscripció damunt de la font: “Font 1818 Solervicens”.

Actualment esta molt tapat l’accés i la mateixa Font per vegetació.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.:Jordi Piñero Subirana

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Avui visitem: La Font de Santa Mª de Pinós

Santa Maria de Pinós o Santuari de Pinós o Mare de Déu de Pinós és una església del municipi de Pinós al (Solsonès) inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Es troba a la carena de la serra de Pinós, molt a prop del seu punt culminant, considerat el Centre geogràfic de Catalunya. S’hi puja des d’Ardèvol per una carretera asfaltada de 3 km. o bé, pel sud, des del nucli de Pinós, en 1,6 km. A la plaça davant l’església hi ha la Creu de Terme i en un lateral l’Hostal del Santuari.

Darrera de l’edifici del Santuari hi ha com una entrada on esta ubicada la Font.

Font moderna, es una estructura metàl·lica amb una aixeta polsador, l’aigua cau a terra.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Fonts urbanes de Vallbona d’Anoia

Font del Balç en el Parc

Bassa del Balç en el Parc

Font de les Escoles

Font de l’església

Text i Fotografies: Ramon Solé

Avui visitem: La Font de Vilavella de Torà

La Font Vilavella esta situada en la Plaça de Vila-bella de Torà.

La font esta adossada a la paret lateral d’una casa particular.

En la paret de l’estructura hi ha una aixeta polsador, l’aigua cau a una pica que esta sobre un pedestal d’obra.

A sobre de la font hi ha un mosaic fet amb rajoles de ceràmica amb el nom de la font i l’escut de la població de Torà.

En cada costat de la font estan uns parterres de plantes, protegides per una petita barana metàl·lica.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Avui destaquem: La Font Nova de Navarcles

La Font Nova esta al costat del camí del Solervicens, uns 150 m a la sortida del polígon industrial de Navarcles.

Historia:

  • El 1897 l’Ajuntament es plantejava l’abastament d’aigua a la part baixa del poble (és a dir, els carrers Nou, de la Sort, Ametller, Ubach i la plaça Clavé), que quedava més lluny de les fonts.
  • Un estudi del mestre d’obres Josep Arola indicava que un lloc adequat per fer la captació era la font del Juncà, en terres del mas Solervicens, perquè es trobava en una posició prou elevada.
  • L’any 1897 s’hi va realitzar un primer pou, que va donar aigua suficient, l’any següent es va construir la canalització, que baixava per la carretera fins la plaça Clavé i retornava pel carrer Nou.
  • Les obres es van finançar amb préstecs que els particulars van fer a l’Ajuntament.
  • El 1899 la xarxa ja estava en funcionament, i comptava amb tres fonts.
  • Més tard es van construir més fonts a la part alta del poble.
  • I el 1929 es poble comptava ja amb aigua corrent.
  • La Font Nova es nodreix de l’aigua dels pous que hi ha en aquest sector.
  • La font actual data dels anys seixanta i l’aigua que hi raja actualment és una barreja de la font Calda i aigua dels antics pous tractada.

Font situada en una petita esplanada al costat del camí del Solervicens, junt a una alzina.

La font està protegida per un petit cobert de pedra amb una teuladeta.

Dues aixetes fan rajar l’aigua cap a una pica amb dos bancs laterals.

A l’entorn hi ha diverses taules i bancs de pedra. A prop de la font hi ha la caseta del pou que servia per captar l’aigua cap a la xarxa de fonts públiques de Navarcles, i encara avui s’aprofita per abastar els dipòsits de la població.

Observacions:

A l’entorn s’hi estan fent obres per ampliar el polígon industrial.

Un senyal de les “Valls del Montcau” indica que forma part de la Ruta de les Fonts.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.: Jordi Piñero Subirana

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Pantà de la Riera de la Riba d’Olvan

La riera d’Olvan o de la Riba forma part de la conca del Llobregat, del qual és un afluent de la llera esquerra. Es tracta d’una riera important del terme municipal.  

Rep les aigües del Rec de Cabots,  a més d’altres torrents, recs i fonts que nodreixen el seu cabal, forman el Pantà.

El Pantà de la Riera de la Riba creua aproximadament per la zona central del municipi, de nord-est a sud-oest.

L’abundant Font del Rull, està situada a peu del pantà d’Olvan.

Són part de les aigües que abasteixen d’aigua el poble d’Olvan.

Del pantà d’Olvan, també es canalitzaven les seves aigües per l’abastiment i funcionament dels molins de Boladeres i el de Can Llop.

Text: : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García-Carpintero

Avui visitem: La Font de l’Ateneu d’Olvan

La Font de l’Ataneu està al costat de l’edifici de l’Ateneu.

Historia:

  • La Font de l’Ateneu, la Font del Mig i la Font del carrer de l’Escola o de Cal Pubill van ser les tres primeres fonts que van abastir d’aigua al poble d’Olvan, la portada d’aigua provenia de la Font d’en Fèlix i data del 1914.
  • La instal·lació de tres fonts repartides en tres punts del nucli urbà va ser una gran millora per la població, en una època en que els habitatges encara no comptaven amb subministrament d’aigua corrent.

Font urbana de ferro de colat, amb petits motius decoratius a la seva estructura i coronada amb una jardinera del mateix material. A la font s’identifica la marca “Soujol y [ R o P]”, situada al costat de l’edifici de l’Ateneu, entre els barri de Cal Magí i el de Serra-seca.

Observacions:

La marca “Soujol y [ R o P]” pot correspondre a l’empresa barcelonina, Soujol i Companyia (tot i que amb diversos denominacions pels canvis de propietat), que des de des de mitjans de segle XIX fins mitjans del segle XX,  es dedicà sobretot a la construcció de canonades i conduccions d’aigua, gas i cablejat elèctric.

Recull de dades: Mapes del patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.: Sara Simon Vilardaga

Adaptació de Text: : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García-Carpintero