El Refugi del Puig del Àguila esta situat a 2.120 metres d’altitud, al cor dels Pirineus orientals.
És un lloc estratègic per fer-hi múltiples activitats relacionades amb l’excursionisme i els esports d’aventura o simplement trobar-hi moments de repòs, esta a prop de Santuari de Núria.
En el pla del refugi esta la Font on l’aigua surt d’un tub entre mig de roques, i cau a una pica semicircular plena de pedres.
A poca distancia esta l’abeurador.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Dora Salvador
La Font del Sastre, està situada dins d’un jardí particular en el carrer del Lladern de Vacarisses.
El Jardí és conegut com a “Pati del Lladern”, ja que’hi ha un arbust d’aquest tipus al jardí.
Història:
La Font esta sota un porxo, adossada a una paret.
Una aixeta de maneta o palanca moderna, dona pas a l’aigua que cau a una pica rectangular a nivell del terra, on desaigua. Està decorada amb plantes i objectes de terrissa.
Actualment, per poder conèixer la Font, cal demanar permís per accedir al lloc que avui és un jardí i antigament eren feixes de conreu.
Donem les gracies a la família Lladó, que ens va facilitar l’accés per poder fer les fotografies de la Font del Sastre..
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Aquesta llista de fonts i mines de Sabadell és un recull de les fonts naturals i mines que es troben actualment al terme municipal de Sabadell :
Recull de dades: Ajuntament de Sabadell i altres
Adaptació al Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
La Piazza Santo Spirito es una plaza situada en el barrio de Oltrarno de Florencia, Italia. Esta plaza se creó en el siglo XIII para acoger a la multitud que aistía a las oraciones de los agustinianos, dueños de la Basílica del Santo Spirito, al igual que otras plazas situadas delante de importantes edificios religiosos.
Sede frecuente de mercados y mercadillos (cada mañana se celebra uno diario, mientras que los fines de semana se celebran otros), está llena de restaurantes y locales nocturnos, tiendas artesanas y estudios de artistas.
Se destacan edificios de origen renacentista, el Monumento a Cosimo Ridolfi, la Basílica del Santo Espíritu i la Fuente en el centro de la plaza.
Es una fuente ornamental realizada con piedra serena y tiene una estructura octogonal.
En su interior hay una estructura a dos niveles circulares, el agua pasa por ellos y cae dentro de su balsa.
En la pared de uno de sus lados hay una Fuente de uso público,
tiene una cara y por su boca sale un tubo curvado donde el agua surge continuamente y cae a una pica semicircular a nivel del suelo.
Recull de dades: Viquipèdia i propi
Adaptació al Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Adaptació al Text: Ramon Solé
Fotografies: Dora Salvador
La fuente de Neptuno (también llamada Il Biancone) de Florencia está situada en la Plaza de la Señoría, frente a la esquina del Palazzo Vecchio.
Es obra de Bartolomeo Ammannati (1563-1565) y de algunos de sus aprendices, entre ellos Giambologna. La fuente fue comisionada en ocasión del matrimonio entre Francisco I de Médici y la archiduquesa Juana de Austria en 1565. Inicialmente el trabajo se le fue encargado a Baccio Bandinelli, quien diseñó el modelo, pero murió antes de poder empezar a esculpir.
La figura de Neptuno, hecha en mármol de Carrara, y cuyos rasgos reflejan los de Cosme I de Médici, era una alusión al dominio marítimo de Florencia. Se yergue sobre un pedestal decorado con las estatuas de Escila y Caribdis, en el centro de una fuente octogonal.
La estatua no fue particularmente apreciada.
Sin embargo, los trabajos prosiguieron durante los diez años siguientes, con la ayuda de los mejores escultores de la ciudad en los bordes de la fuente. Se aprecia la influencia del manierismo en sus estatuas de caballos de mar, sátiros danzantes y divinidades fluviales, pero el conjunto permanece armonioso y coherente, siendo un ejemplo para las posteriores obras del género.
La fuente ha sufrido numerosos daños:
Se cuenta que los florentinos presentes en la inauguración nocturna de la estatua, al descubrirse la obra notaron más su blancura que su belleza —de ahí el nombre de Biancone— y acuñaron el dicho “Ammannato, Ammannato, ¡cuánto mármol has desperdiciado!” (“Ammannato, Ammannato, quanto marmo hai sciupato!”).
Recull de dades: Viquipèdia
Adaptació al Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngeles García – Carpintero
Ens cal anar fins a Queralbs per la carretera GIV-5217 i seguir amb cotxe o a peu per la pista de muntanya fins el pàrquing del coll de Fontalba, situat al final de la pista en la collada de 11 quilòmetres d’ascens.
En un punt del Torrent hi ha una sortida entre pedres i rocs la sortida important d’aigua bona i fresca, es el seu naixement.
Amb boniques panoràmiques, com la vall del Freser.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Dora Salvador
Fonts dins de la población:
Font de Sant Roc: ubicada a la plaça de les Coromines (1885)
Font Grossa: ubicada al carrer de la Font (1841)
Font Xica: ubicada a la plaça del Capdavall (1841)
Font del del Pont Vell: ubicada al costat del pont Vell (1960)
Font del Pairot: baixador que hi ha darrere l’edifici de l’Ajuntament per anar al riu Llobregat.
Font del Verger: ubicada al carrer del mateix nom (1885)
Font del Güell: dedicada al Sr. Eusebi Güell i Bacigalupi. Font Can Tico: ubicada al carrer de Berga (a Plana 1885).
Font de Sant Isidre: ubicada a la plaça de Sant Isidre (la Plana 1885).
Font de la plaça Ramon d’Urtx: ubicada a la plaça Ramon d’Urtx.
Font del Parc d’en Xesco Boix: situada al Parc d’esplai d’infants, al carrer Llobregat, prop de l’aiguabarreig dels rius Arija i Llobregat. Font Can Ton Gravat: ubicada al carrer Furrioles de Baix.
Fonts dels afores de la población:
Font de l’Esbarça: en el camí d’anar a Falgars per la Cova.
Font Freda: ubicada sobre la masia del Tinà.
Font de Miranda: ubicada al camí de la baga.
Font del Roure: ubicada al bosc de Ventaiola.
Font de la Salut: quasi tocant al riu Regatell.
Font del Prat: ubicada al costat del mas del Prat.
Font del Tornai: ubicada al camí del bosc del Catllaràs.
Font de la Tosca: ubicada en el vessant del bosc i bac d’Aigassai.
Font del Pla: ubicada al camí del monestir.
Font del Bisbe: ubicada a la serra del Catllaràs, entre la ctra. de la apuntalar la gran volta rocosa.
Font de Panella: ubicada al camí ral de la Pobla de Lillet a Castellar de n’Hug.
Font de Comafiguera: ubicada prop del polisportiu.
Font Coll de Ferran: ubicada al camí ral de Berga a la Pobla, prop d’Aieits.
Font del Sofre: ubicada a la Solana, sota el pic de Puig Cal.
Font del Roser: ubicada prop de Can Caseta, carretera de la Pobla a Guardiola. Lloc idoni per passar-hi les tardes d’estiu.
Font de l’Amistat: entrada a la Pobla venint per la carretera de Guardiola.
Font Assedegosa: ubicada al bosc del Catllaràs.
Font de Falgars: sota l’ermita de Falgars.
Font Freda: ubicada al bosc del Catllaràs.
Font del Guarda Forestal: ubicada a la ctra. de la Pobla a Falgars.
Font de la Devesa Jussana: ubicada al Catllaràs.
Font del Joc de Pilota: ubicada a la serra del Catllaràs.
Recull de dades: Ajuntament
Adaptació al Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Les Cases de Massana Pons estan en el carrer de Sant Francesc Xavier. 3-5 i 7-11 de Esplugues de Llobregat.
És un conjunt de tres habitatges unifamiliars aïllats (dels que actualment en queden dos), conegut com a Massana Pons,
situades en un recinte enjardinat que actualment esta obert i si pot passejar i gaudir dels diferents arbres, arbust i plantes.
Modernament, s’hi ha instal·lat una font-brollador, obra de l’escultor Xavier Corberó.
Esta formada per una columna on l’aigua llisca per aquesta.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
La Font de can Cabanyes, esta a certa distancia de La Llacuna de can Duran de Montcada i Reixac.
Per arribar-hi, millor anar a Barbera del Vallès i accedir per l’Av. Torre de Mateu, fins situar-se a Ecoparc del Besós S A.,
un camí a la dreta que fa una certa baixada pel mig de camps conreats.
Cal fer-ho a peu o en bicicleta.
Seguin tot recta s’arriba a la Font de can Cabanyes.
Destacant els dos enormes plàtans que fan vigilància en aquest paratge. Tenen els dos un gran i gruix tronc, amb unes allargadíssimes branques que no deixa a ningú indiferent.
De la font en queda poc, cal destacar la Bassa i els abeuradors.
La Bassa esta tancada per un ballat per tot el seu perímetre per evitar algun ensurt.
L’aigua de la font va a parar directament a la bassa.
En la part exterior poder veure fins a tres abeuradors per bestia, en general ovelles.
Anys en rere, era molt habitual que remats passessin per aquest indret per abeurar en aquesta font.
Del Bloc Montcada i Reixac – Memòria d’un Poble, un passo l’article sobre Can Cabanyes, és molt detallat la seva historia:
https://montcadareixac.blogspot.com/2016/05/1992-can-cabanyes.html
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
fonts naturals, aigua, muntanya i més 