En un dels costats de l’església de Santa Margarida de Navès (Solsonès) hi ha una Font.
Font commemorativa de la portada d’aigua i abastament al petit poble.
Aquesta font va ser inaugurat el 9 -10 – 1983.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
La Font Cuitora esta situada en el camí de la Font de la Cuitora de La Llacuna.
Estructura de murs, com de varies taules i bancs per fer un àpat,
i altres elements al voltant de la font.
Mur semicircular amb accés per esglaons i gravat amb la data 1993.
El mur de la font pròpiament dita presenta una finestra cega de la que surt el broc d’aigua, actualment es una aixeta de maneta..
Segons la tradició local, es una font de gran antiguitat.
L’any 1986 s’inicia la font moderna.
A finals dels setanta del segle XX s’amplià la zona de l’entorn per generar un espai que es fa servir pels aplecs anuals per la Festa Major.
Les seves aigües gaudeixen d’una gran reputació,
donat que té virtuts diürètiques,
i ha estat la font de consum d’aigua per al poble, pel fet de ser la més propera.
I el nom “cuitora”, deriva de la seva excel·lència per coure.
Al seu voltant hi ha uns àlbers excepcionals, amb les seves grans soques recaragolades, declarats d’interès comarcal l’any 1995.
Des de la Font Cuitora es podent realitzar diferents recorreguts o itineraris.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba. i altres.
Autoria de la fitxa per a MPC.: Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)
Adaptació al Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Sant Ramon de Portell és una capella al centre de la vila de Portell, al municipi de Sant Ramon, a la comarca de la Segarra, al peu de la carretera LV-3003 de Sant Ramon a Torà, al seu pas per l’interior de la població.
La Font esta en un costat de l’ermita, adossada en la paret que separa el carrer.
Disposa d’una aixeta de polsador i l’aigua cau a una allargada pica rectangular.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero
La Font dels Clotassos esta en el Barri dels Clotassos al peu de la C-26 amb el carrer Teodor Miralles i davant de cal Paraire de Vilada.
Historia:
Font ornamental construïda a l’entrada del poble al costat del rec dels Clotassos. Es tracta d’una font conformada per un frontó de maçoneria arrebossat i capçat per maons ceràmics. Els maons estan distribuïts decorativament amb una doble cornisa, i muntats a la part central sobre un frontó arrodonit. La meitat inferior fa un estuc de morter gravat. La font es va repintar (color roig els maons i blanc l’arrebossat) i es va substituir l’estuc gravat per un aplacat de pedra fins a l’alçada de l’aixeta (2010). En aquesta intervenció també es va arranjar l’entorn de la font. Es va escapçar alguns arbres que amenaçaven l’espai i es va consolidar la taula i els seients de formigó amb forma de bolet. Aquest tipus de mobiliari urbà és típic dels anys 60 del s. XX. La forma de bolet dels seients és el que ha mutat popularment el nom de la font dels Clotassos per la font dels Bolets. El paviment al voltant de la font també va ser enllosat. Darrere el frontó s’observa una petita cisterna d’aigua parcialment enterrada al talús.
El principal element d’interès de la font rau en l’escut de pedra esculpit i col·locat sobre l’aixeta. En dit escut, ornamentat, es pot observar la llegenda: Vilada / 1932 / Font dels Clotassos. La llegenda flanqueja un rombe a tall d’escut en el qual trobem les quatre barres de la senyera al centre. L’escut ha estat pintat per ressaltar-ne els fons de les lletres i els colors de la senyera.
Observacions:
La pintura de l’escut permet una lectura més senzilla de la llegenda, però li resta l’atractiu de la pedra treballada.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural -Diba.
Autoria de la fitxa per a MPC.: Martí Picas. INSITU SL
Adaptació al Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Per anar a la Font del Pou de la Morera des de la Fortesa agafar el camí que porta a Les Deveses.
a
b
Historia:
El pou de la Morera està situat al sud del nucli de la Fortesa.
Es tracta d’una font de clot que recull l’aigua de la capa freàtica.
S’hi accedeix per un graó entre les parets de pedra irregulars.
Al final hi ha una obertura coberta per una llosa plana que dona pas a una cambra
construïda amb pedra irregular i amb coberta de volta.
Recull de dades: Mapes patrimoni Cultural – Diba i propi
Autoria de la fitxa per a MPC.: Núria Cabañas
Adaptació del Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
La font més popular sense cap dubte és la font Cuitora.
Altres fonts conegudes també són la del Teix, la del pla Novell,
els Horts, de les Clotes
i de las Canals.
Les fonts de La Llacuna eren conegudes per les seves propietats medicinals.
Us passo el recorregut i foto de les fonts de Jepot:
https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/ruta-de-les-fonts-de-la-llacuna-8543884
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
El Pou i la Cisterna comunal estan situat en la plaça principal de Montfalcó murallat, que pertany al municipi de Les Oluges de la comarca de Segarra,
Es creu que aquest conjunt és molt antic, i que podria haver sigut un Pou de Gel
i un cup per fermentar i fer vi,
de fet, són hipòtesis pel que fa referencia a l’antiga estructura de la construcció.
En un costat del Pou, hi ha una aixeta polsador i a munt una petita finestra de ventilació, en l’altre costat hi ha una portella d’accés.
La Cisterna te una porta per poder entrar-hi.
Va ser tot el conjunt arranjat fa anys.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Esta en la petita placeta de sobre el carrer de Manresa amb el carrer de Dr. Miquel Vilardell i Picas i amb el carrer de l’església de Borredà.
Font senzilla adossada a la paret d’una casa, en forma de fornícula, on te una aixeta de polsador que dona l’aigua a una pica arrodonida.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Setmana de Fonts urbanes
La Font de Cal Sabater esta a l’inici del carrer Mossèn Joan Aymerich cruïlla amb Teodor Miralles.
Historia:
Font localitzada a l’inici del c/ de Mossèn Joan Aymerich, ubicada al costat de la casa de cal Sabater i per sota de la casa de cal Viñas. La font consta d’una pica feta de pedra, de base quadrangular, i el desguàs enlluït amb morter lliscat. L’element principal de la font és la gran llosa repicada i rematada amb punt rodó al centre de la qual hi ha l’aixeta polsador. Actualment està connectada a la xarxa d’aigua municipal, no obstant això, originalment prenia l’aigua d’un pou ubicat al costat de la font.
Recull de dades: Mapes patrimoni Cultural – Diba i propi
Autoria de la fitxa per a MPC.: Martí Picas. INSITU SL
Adaptació del Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Setmana de Fonts urbanes
La Font del Tritó es una escultura i font situada en el carrer Joan Aymerich cantonada amb carrer de la Cultura de Vilada.
Historia:
El Tritó es tracta d’una escultura feta de pedra pel paleta i artesà del poble, Josep Roca Serra. Es tracta d’un tritó pirinenc esculpit a partir d’un sol bloc pedra. La figura està esculpida al gran bloc de pedra del qual en queda sencera la base que té funció de peanya.
Aquest element serveix de decoració ornamental d’un mur de contenció que aguanta una zona verda l’entorn del Local Cultural de Vilada i el C/ Mossèn Joan Aymerich a la cantonada amb el C/ De la Cultura. El tritó està disposat en un petit retall en el terreny.
El mur tot fet de pedra de grans dimensions sense desbastar converteix el retall en el terreny com a peanya on es disposa el tritó, orientat al sud. Mitjançant un mecanisme mecànic es pot activar la sortida d’aigua de la font, la qual s’efectua per la boca de l’amfibi
Recull de dades: Mapes patrimoni Cultural – Diba i propi
Autoria de la fitxa per a MPC.: Martí Picas. INSITU SL
Adaptació del Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
