Sant Ramon de Portell és una capella al centre de la vila de Portell, al municipi de Sant Ramon, a la comarca de la Segarra, al peu de la carretera LV-3003 de Sant Ramon a Torà, al seu pas per l’interior de la població.
La Font esta en un costat de l’ermita, adossada en la paret que separa el carrer.
Disposa d’una aixeta de polsador i l’aigua cau a una allargada pica rectangular.
La Font dels Clotassos esta en el Barri dels Clotassos al peu de la C-26 amb el carrer Teodor Miralles i davant de cal Paraire de Vilada.
Historia:
Si ens cenyim a la llegenda, la font es va fer construir l’any 1932, en ple fervor Republicà.
Tal com descriuen Soca i Rumbo, algunes fonts es troben prop o enmig del nucli de població o d’altres indrets habitats, i algunes d’elles varen rebre una atenció especial durant el primer terç del segle XX, especialment durant la Segona República, quan a causa de les noves exigències sanitàries es van arranjar convenientment.
És el cas de la Font dels Bolets i de la Font de la Vinya, bastides amb pedra i maons i d’un estil molt semblant.
Font ornamental construïda a l’entrada del poble al costat del rec dels Clotassos. Es tracta d’una font conformada per un frontó de maçoneria arrebossat i capçat per maons ceràmics. Els maons estan distribuïts decorativament amb una doble cornisa, i muntats a la part central sobre un frontó arrodonit. La meitat inferior fa un estuc de morter gravat. La font es va repintar (color roig els maons i blanc l’arrebossat) i es va substituir l’estuc gravat per un aplacat de pedra fins a l’alçada de l’aixeta (2010). En aquesta intervenció també es va arranjar l’entorn de la font. Es va escapçar alguns arbres que amenaçaven l’espai i es va consolidar la taula i els seients de formigó amb forma de bolet. Aquest tipus de mobiliari urbà és típic dels anys 60 del s. XX. La forma de bolet dels seients és el que ha mutat popularment el nom de la font dels Clotassos per la font dels Bolets. El paviment al voltant de la font també va ser enllosat. Darrere el frontó s’observa una petita cisterna d’aigua parcialment enterrada al talús.
El principal element d’interès de la font rau en l’escut de pedra esculpit i col·locat sobre l’aixeta. En dit escut, ornamentat, es pot observar la llegenda: Vilada / 1932 / Font dels Clotassos. La llegenda flanqueja un rombe a tall d’escut en el qual trobem les quatre barres de la senyera al centre. L’escut ha estat pintat per ressaltar-ne els fons de les lletres i els colors de la senyera.
Observacions:
La pintura de l’escut permet una lectura més senzilla de la llegenda, però li resta l’atractiu de la pedra treballada.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural -Diba.
Autoria de la fitxa per a MPC.: Martí Picas. INSITU SL
La Font de Cal Sabater esta a l’inici del carrer Mossèn Joan Aymerich cruïlla amb Teodor Miralles.
Historia:
Històricament el municipi de Vilada havia estat un punt d’estiueig i descans important a la comarca, sobretot reconegut pels seus aires frescos i la qualitat de les seves fonts, algunes d’elles considerades medicinals.
La font cal Sabater no correspon al grup de fonts sulfuroses i de més tradició del poble.
No obstant això, constituiria un altre punt d’aigua dels diversos que envolten la concentració més antiga de cases del nucli al voltant de la parròquia de Sant Joan.
Tal com descriuen Soca i Rumbo, algunes fonts es troben prop o enmig del nucli de població o d’altres indrets habitats, i algunes d’elles varen rebre una atenció especial durant el primer terç del segle XX, especialment durant la Segona República, quan degut a les noves exigències sanitàries es van arranjar convenientment.
Font localitzada a l’inici del c/ de Mossèn Joan Aymerich, ubicada al costat de la casa de cal Sabater i per sota de la casa de cal Viñas. La font consta d’una pica feta de pedra, de base quadrangular, i el desguàs enlluït amb morter lliscat. L’element principal de la font és la gran llosa repicada i rematada amb punt rodó al centre de la qual hi ha l’aixeta polsador. Actualment està connectada a la xarxa d’aigua municipal, no obstant això, originalment prenia l’aigua d’un pou ubicat al costat de la font.
Recull de dades: Mapes patrimoni Cultural – Diba i propi
Autoria de la fitxa per a MPC.: Martí Picas. INSITU SL
La Font del Tritó es una escultura i font situada en el carrer Joan Aymerich cantonada amb carrer de la Cultura de Vilada.
Historia:
La instal·lació de l’escultura es produeix l’any 1993 quan amb motiu de la pavimentació del c/ Mossèn Joan Aymerich i l’adequació dels murs de contenció del carrer, es va arranjar la zona enjardinada entorn el Local Cultural i la construcció del mur de contenció.
Roca va regalar l’escultura al poble juntament amb un segon element, un caragol bover també esculpit, i situat al mig del carrer, en una graonada que permet salvar el desnivell entre el c/ Mossèn Joan Aymerich i el c/ Teodor Miralles.
J. Roca és autor d’aquesta i d’altres obres escultòriques fetes a partir de pedra del municipi, caracteritzant-se per una obra molt personal, a la qual l’autor treballa directament sobre la roca nua, sense esbossos ni maquetes prèvies, amb la dificultat que això implica.
Alguns dels factors que incideixen en la qualitat del seu treball es vinculen a la complexitat de treballar grans blocs de pedra, el coneixement que es requereix per identificar la qualitat de la pedra (detectar i evitar falles i vetes en els blocs), o la complexitat artística d’endinsar-se en el treball directe de l’obra sense model.
El Tritó es tracta d’una escultura feta de pedra pel paleta i artesà del poble, Josep Roca Serra. Es tracta d’un tritó pirinenc esculpit a partir d’un sol bloc pedra. La figura està esculpida al gran bloc de pedra del qual en queda sencera la base que té funció de peanya.
Aquest element serveix de decoració ornamental d’un mur de contenció que aguanta una zona verda l’entorn del Local Cultural de Vilada i el C/ Mossèn Joan Aymerich a la cantonada amb el C/ De la Cultura. El tritó està disposat en un petit retall en el terreny.
El mur tot fet de pedra de grans dimensions sense desbastar converteix el retall en el terreny com a peanya on es disposa el tritó, orientat al sud. Mitjançant un mecanisme mecànic es pot activar la sortida d’aigua de la font, la qual s’efectua per la boca de l’amfibi
Recull de dades: Mapes patrimoni Cultural – Diba i propi
Autoria de la fitxa per a MPC.: Martí Picas. INSITU SL