Àrea recreativa del Parc de la Vila esta situada al mateix poble de Bagà, només heu de travessar el riu Bastareny per Passeig del Bastareny i entrareu al Parc, us recomano que deixeu el vostre vehicle a la part urbana de Bagà.
Es tracta d’una bonica zona de lleure que s’ha aprofitat una zona de bosc a tocar de Bagà.
Disposa d’una Font en cas de necessitar aigua potable.
Esta formada per un mur de pedra lligada amb morter, cal destacar que disposa d’aixetes de polsador, una en cada costat del mur,
l’aigua sobrant cau a una pica rectangular.
Front seu hi han un seients de pedra, i també, per les rodalies disposa de taules i seients de fusta per fer un àpat.
Àrea recreativa del Parc de la Vila esta situada al mateix poble de Bagà, només heu de travessar el riu Bastareny per Passeig del Bastareny i entrareu al Parc, us recomano que deixeu el vostre vehicle a la zona urbana de Bagà.
Es tracta d’una bonica zona de lleure que s’ha aprofitat una zona de bosc a tocar de Bagà.
Sens dubte, és ideal per compartir un pícnic familiar,
està equipada amb set taules amb seients de fusta repartir en una bona part del parc,
ideals per fer un descans, un àpat, o com dinar o berenar.
Els més menuts s’ho passaran d’allò més bé a la zona de jocsinfantils d’aquest parc.
Disposa d’una Font en cas de necessitar aigua potable.
Així com una petita bassa que l’aigua surt per la boca d’un peix de pedra,
I un rec ara tot sec…
En definitiva, es tracta d’un espai ideal per gaudir de la tranquil·litat d’aquesta vila.
També, esdevé un excel·lent punt de partida de diverses excursions.
La Plaça Galceran de Pinós (o Plaça major) de Bagà fou construïda al segle XIII juntament amb tot el nucli antic de la Vila de Bagà. Aquesta plaça ha tingut diferents noms: de la República, Major, Reial, o popularment de les Voltes i Porxada. És el centre de la vila, no tan geogràficament, sinó com a punt neuràlgic que aplega mercats, fires i manifestacions festives. La plaça té origen en el traçat i parcel·lació de la vila feta per Galceràn de Pinós l’any 1234 en concedir la carta de fundació.
És una emblemàtica plaça que en altres èpoques havia estat un important centre comercial i mercantil, i on residia la petita noblesa que acompanyava els Barons de Pinós, com els Solanell, els Foix, etc., dels quals encara es conserven els edificis. La plaça, durant la guerra dels Segadors, fou incendiada i posteriorment remodelada, amb la qual cosa perdé part dels porxos originals.
En un costat de la Plaça Major i adossada a la paret d’un edifici, esta la font.
Font de construcció d’obra amb una arcada on al centre te una aixeta polsador,
La font de Sant Antoni es troba al peu de la carretera que porta al santuari de Falgars, al marge dret. Dins del terme de Sant Julià de Cerdanyola.
Historia:
L’any 1947 es construí la font de Sant Antoni a la carretera del Tiquet, gràcies a la intervenció de la Junta de Capmasers i Magallers.
La font es troba en un mur de paredat, amb una pica i aixeta polsador accionable encastada, a la part superior hi ha una fornícula amb un paredat, de rajoles ceràmiques amb la imatge de Sant Antoni de Pàdua.
A banda i banda de la pica hi ha dos bancs correguts de pedra perpendiculars a la paret.
S’ha arranjat la placeta de davant amb taules i seients protegits per diversos arbres que proporcionen ombra.
Observacions:
El plafó ceràmic va estar durant un temps en mal estat ja que la part de la cara del sant i el nen estava picada per una obra vandàlica. Es va procedir a la restauració del plafó.
Mapes de Patrimoni Cultural
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba. i propi
Autoria de la fitxa per a MPC.: María del Agua Cortés Elía. OPC
Ahir us vaig presentar la Font del Lleó o de la Granota del Molí de la Roda de Veciana.
Al costat del camí, a l’alçada del molí, hi ha la Mina que capta l’aigua de la Riera Gran i la condueix a través d’una galeria subterrània horitzontal, fins a la font del Molí de la Roda o font del Lleó.
Riera Gran
L’entrada o boca d’aquesta peculiar estructura s’inicia tres cents metres aproximadament just per sota del marge, del camí que mena directament al Molí.
Està construïda de pedra i la galeria té més d’un metre d’alçada i un metre i mig d’amplada. El llindar i brancal són de pedra escairada. El sostre, de carreus de pedra col·locats en forma de plec de sardinell s’han reforçat amb bigam de ferro. Tant a l’entrada com a la sortida, pel costat de la font, hi ha un barri de ferro.
En el pany de mur per on no corre l’aigua, s’ha col·locat modernament una línia elèctrica. La mina en apropar-se al molí es troba adossada al parament intern de la bassa del molí.
En els darrers metres abans d’arribar a la font, el mur adossat a la bassa es desdobla creant una canal que presenta un petit desnivell per on antigament circulava l’aigua.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa per a MPC.:Jordi Montlló Bolart
Per anar al Santuari de la Mare de Déu dels Torrents cal seguir des de la gasolinera (que fa temps esta tancada) de la capella de la Mare de Déu del Bosc, la pista de mà dreta.
El camí porta directament al Santuari, però havans de creuar la Rasa de Boixedera,
veurem una passera o pont molt danyat, cal creuar la rasa amb precaució…
i a l’altre costat hi ha una cavitat que flueix l’aigua, es La Font del Santuari.
Podríem recollir l’aigua per medi d’un got o similar.
Sobre tot a la tardor, l’espai es cobreix de fulles als arbres i al terra que fan un espai agradable d’estar.
La Font de la Plaça de Sant Joan és un conjunt arquitectònic gòtic integrat pel cos de l’enjub, quatre fonts, dos sortidors,
i damunt del qual hi ha una capella d’època posterior que s’aixeca a la Plaça de Sant Joan, al nucli antic de la ciutat de Solsona.
No és una deu natural sinó que està connectada a la xarxa de proveïment d’aigües de la ciutat.
Es troba al mig de la plaça per bé que no pas en el centre geomètric de la mateixa sinó desplaçat cap a la banda de ponent.
Antigament va ser coneguda amb el nom de Font Major.
El seu origen cal cercar-lo a principis del segle XV a causa de les dificultats de proveïment d’aigua que patia Solsona.
Per tal de resoldre aquest problema el Consell de la llavors encara vila va acordar fer arribar a Solsona l’aigua de la llavors coneguda com la Font de Mirabella.
En un document datat l’any 1420 hi consta el contracte signat pel Consell amb Pere Puigredom, de Cervera, i Joan Ferrer, de Montblanc, per a construir els canons de la conducció que havien de tenir un pam d’amplada i dos de llargada.
Aquest contracte incloïa, així mateix, la construcció d’un aqüeducte sobre la riera d’Olmeda (encara subsistent) i dels tres dipòsits de tres fonts a bastir dins del recinte de la ciutat: aquesta (actualment coneguda com la Font Major, la Font de l’Església (actualment la Font de la Plaça de la Catedral) i la Font del Castell (Font de la Plaça Sant Isidre).
La primera de les tres que es va construir va ser aquesta.
Inicialment es va construir el cos de carreus que hi ha sota la capella
i al segle XVIII els veïns hi van construir damunt la capella neoclàssica dedicada al patró de la plaça
i en la qual s’hi deia missa els dies de fira que s’esqueien en festa de guardar per facilitar als firatans el compliment del precepte.
L’aigua que vessava de la font s’escolava cap al Riu Negre per un rec que baixava pel mig del carrer que surt del racó nord de la plaça i d’aquí el nom amb què encara actualment se’l coneix: el carrer de la Regata.
