Salelles es un petit agregat de Sant Salvador de Guardiola, a prop de Manresa.
Al costat de l’església de Sant Sadurní, hi ha una font d’aixeta de maneta. Te a sobre un gran escut esculpit, l’aigua cau a una pica molt antiga rectangular.
A la Font de Bertrans s’arriba per la C-25, sortida 114. i agafar la carretera BV-3009, seguir la pista asfaltada fins quasi Castelltallat. Desviar-se per la pista asfaltada W i N.
Font i viver emplaçats al costat del camí que porta a can Prat Barrina, uns 240 m al sud-oest de l’antiga masia de Bertrans. La masia de Bertrans era situada al costat de la de can Prat Barrina, però pràcticament no se’n conserva res.
La font està situada gairebé al nivell de terra i, mitjançant una canalització, l’aigua era conduïda cap a un viver que es troba 10 m més avall i del qual se’n conserva restes del revestiment amb pedra seca. Actualment la vegetació tapa la font i aquesta esta seca.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa per a MPC.: Jordi Piñero Subirana
Aquest espai, que fa les funcions d’un parc ombrejat amb diversos plataners, està estructurat a diversos nivells, aprofitant el desnivell natural del terreny.
Historia:
La primera documentació que es té sobre la font és la llosa cisellada adossada al frontal d’aquesta, on hi ha inscrita la data 1771, que podria ser la data de la primera remodelació, encara que és fàcil pensar que el brollador és molt més antic.
Amb el pas dels anys queden testimoniats diferents litigis respecte al domini de la font, així com els terrenys que la limiten, com el succeït vers el 1832 entre el noble de Palau i el comte d’Empúries, o el 1840 entre el marqués palauenc i Nicolau Caussa.
També s’entrà en litigi amb Miquel Casañas que, l’any 1868 al bastir un pou al seu hort, interceptà l’aigua que proveïa la font deixant-la eixuta.
Anteriorment, l’any 1867 es va construir el safareig públic.
Any més tard tenim constància de la primera reparació de la font gràcies a un escrit de Manel Caussa Serra, col·lector del marquès de Sardanyola, demanant autorització a l’Ajuntament per reparar la canalització d’aigües de la font al seu castell de la plaça
La gran estima dels habitants de Palau-saverdera per la font de Dalt quedà palesa durant els anys 1977-79, quan sembla que hi hagué un seriós intent de privatitzar-la.
Per evitar-ho s’arribà a crear la “Comissió pro-font de Dalt” a la vila. L’afer fou molt comentat en els periòdics comarcals i, àdhuc, en mitjans de comunicació d’àmbit nacional català.
La font brolla des d’un alt marge, el qual fou assegurat amb un mur bastit amb pedra lligada amb morter. L’estructura presenta un coronament bastit amb maons, disposats a pla. Al centre d’aquest coronament, a l’alçada del brollador, destaca una cornisa de quart de cercle incurvat, a manera de detall ornamental. En el mateix mur hi ha una portella que dona a la cisterna o dipòsit, que té una petita llinda on hi ha incís “AN 1771”.
La deu raja i proveeix d’aigua a la bassa, probablement a través d’una canalització soterrada. Aquesta bassa, de forma irregular, es troba excavada a la roca i ha estat restaurada recentment. Des d’aquesta, l’aigua arriba fins a l’abeurador a través d’un tub descobert, subministrant alhora el safareig.
Ambdues estructures estan a escassos metres al sud-est de la font i són de planta rectangular, tot i que de diferents mides. De la mateixa manera que el mur delportella aquests elements estan bastits amb pedra sense treballar lligada amb morter.
A la banda sud-est de la font se situa una taula circular amb banc corregut al voltant, bastits amb els mateixos materials que la resta del conjunt.
Des de la carretera LV-1003, agafarem el carrer que puja a la part alta del poble de Freixenet i que portaria a l’església de Santa María de Freixenet.
Poc abans d’arribar a les primeres cases del poble, cal agafar el carrer de mes a l’esquerra, a pocs metres girar novament a l’esquerra per un camí que fa una certa baixada,
arribarem a una petita zona enjardinada i amb arbres,
on esta la Font de la dona (pot tindre un altre nom).
Font d’estructura de petit monument, on a sobre hi ha l’estàtua d’una dona nua.
Te una aixeta polsador, l’aigua cau a una pica alta casi rodona en el seu interior i amb estries per fora.
A la paret de l’estructura i en cada costa hi ha unes cares esculpides
Front seu hi ha una farola de 4 fanals que per la nit il·lumina l’espai.
També, te una taula amb bancs de pedra, tipus de jardí.
Es un espai molt tranquil per fer un àpat o descansar una estona.
En la Plaça de l’església hi trobem la seva font. Es en forma de caseta, amb teulada. Te una aixeta antiga, l’aigua sobrant va a una pica rodona, Va ser construïda l’any 1984. Darrera seu hi ha un seient fet d’obra.
La Font del Lleó esta en el Molí de La Roda de Veciana.
La gent que coneix la font, parlen de que l’escultura de la font del Molí de la Roda és una granota però no saben perquè tothom la coneix popularment com la Font del Lleó.
Font de pedra per on raja l’aigua que prové d’una surgència natural captada uns tres cents metres aigües amunt.
Per poder-la canalitzar fins a la font es va construir al darrera mateix, resseguint l’antic mur de la bassa del molí,
un canal de pedra que circula per l’interior d’una mina a la qual s’hi pot accedir a través d’un barri de ferro.
La capçalera de la font està representada amb una escultura zoomorfa, en posició asseguda damunt d’un seient de pedra, amb respatller, a la qual li manca el cap.
Recorda per la forma un batraci i amb les seves mans i ajudat per les cuixes, aguanta un escut que segons Duocastella (2013) podria tractar-se de l’escut de la baronia de Segur.
L’aigua raja per una aixeta moderna, cromada amb polsador, col·locada a la part davantera inferior del seient o banc de pedra.
L’aigua que cau queda recollida en una pica de pedra.
Observacions:
Està vorejada per parets de pedra i vegetació arbòria que permeten que hi hagi un espai fresc i acollidor al voltant de la font.
Al davant hi ha una taula de pedra feta amb una roda de molí provinent de l’antic molí de la Roda.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa per a MPC.:Jordi Montlló Bolart