Parc Laberint de Sant Fost de Campcentelles / 1ª Part #

El Laberint natural d’arbres Sant Fost està situat al centre de l’avinguda d’Aragó de Sant Fost de Campcentelles.

Es un laberint, amb arbrat molt vent conservat i cuidat, i que esta dins d’un espai verd de la població.

En front i en una part elevada es pot divisar el recorregut que es fa i veure si es correcta o no.

Com tots els laberints, es per gaudir tant els grans com els petits, tot trobant la sortida. Es d’accés lliure el seu recorregut.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Jardí “Terrassa Olímpica” de Terrassa

El Jardí “Terrassa Olímpica”, està situat en l’avinguda de l’Abat Marcet a peu de l’Estadi Olímpic de Terrassa.

Es una petita zona enjardinada i disposa d’arbres, com pins i alzines.

Si van posar elements com barrés metàl·liques amb inscripcions,

per recordar les olimpíades, com Tòquio 2020, entre altres referencies.

Així com una estàtua del COI a Terrassa amb motiu de la celebració dels JJOO de 1992.

Els Pins, per evitar l’eruga de la processionària, s’han posat unes borses per atrapar-les

i així evitar danys als arbres i afectacions a les persones o/i gossos que hi circulant per allí.

En front i al costat de l’avinguda de l’Abat Marcet, hi han bancs per seure prenent el sol.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Troncs com a habitatge d’insectes en Terrassa

Us he presentat en moltes ocasions “Hotels d’insectes”, en diversos municipis de Catalunya.

Avui, veurem com un arbre que s’ha mort,

es pot reconvertir en un habitatge per insectes de diferents especies.

L’espai on hi ha un es l’avinguda Abat Marcet, concretament al lateral que dona a l’Estadi Olímpic de Terrassa.

Es un espai format per una petita zona enjardinada, amb arbres, com pins i alzines,

així com plantes aromàtiques – medicinals, que a la primavera i estiu molts insectes hi troben el seu aliment.

Han situat uns troncs d’un pi, com a habitatge d’insectes… esperem que faci la seva funció projectada i desitjada.  

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Parc de la Serra de Galliners de Terrassa

La serra de Galliners, de 300 m d’altitud, es troba entre els municipis de Terrassa, Sant Quirze del Vallès i Sant Cugat del Vallès. Forma part de la serralada Transversal Vallesana, juntament amb les serres de les Aimerigues, Can Costa i les Martines, totes dins el municipi de Terrassa.

L’itinerari transita pel Camí de Pallàs-Llobater i el Camí dels Monjos per enfilar-se pel sector terrassenc de la serra de Galliners i travessar els camps i boscos de Can Sabater del Torrent.

Una petita part de la Serra, l’Ajuntament de Terrassa la va destinar a Parc amb el nom de “ Parc de la Serra de Galliners”

Esta situat, entre l’avinguda del Vallès, el carrer d’Holanda, carrer d’Europa i connectant amb els boscos que formant part de la Serra de Galliners.

En aquest parc-bosc, trobarem espais amb seients, àrea de pícnic,

Jocs infantils

Alguna font d’aigua de xarxa.

Disposa de camins per poder passejar sota de la pineda i d’alzines que forma el Parc.

Es un espai natural que tant hi poden gaudir gent gran com a joves o infants.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Avui visitem: La Font de darrera de l’església de Torà

Com a continuació a l’article d’ahir, hi ha una segona font darrera de l’edifici de  l‘església de Sant Gil de Torà.

Situada en una plaça enjardinada i seients d’obra.

Es una font molt senzilla d’aigua de xarxa pública.

Adossada a un angle de la paret de l’edifici.

Disposa d’un aixeta polsador i l’aigua cau a una pica gran rectangular.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Arbres – Plàtans de la Font dels Sobreeixidors de Navarcles

La Font dels Sobreeixidors està situada en una petita esplanada amb diversos arbres.

Destacant els Plàtans, que tenen un tronc gruixut i destacades branques.

Estan alienats entre ells per les rodalies de la Font.

Alguns podem veure que tenen forats en la seva part superior, per on poden ser atacats per insectes i paràsits que vagin en el temps danyant a l’arbre.

Així i tot, es pot gaudir a l’estiu d’un paratge fresc que convida anar-hi.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Massís de Montserrat

Montserrat és un massís muntanyós de Catalunya, situada a cavall de les comarques del Bages, l’Anoia i el Baix Llobregat.

És força prominent i té un paper destacat en la tradició catalana, entre altres motius gràcies a una geologia i una topografia pròpies molt característiques que han estat valorades estèticament de manera positiva.

S’hi aixeca el monestir de Montserrat, una abadia benedictina consagrada a la Mare de Déu de Montserrat: una mare de déu trobada, i també coneguda popularment amb el nom de “la Moreneta”.

Així mateix hi ha el Monestir de Sant Benet de Montserrat que és de monges benedictines.

Etimologia

El nom prové de la paraula mont, “muntanya”, i serrat, “cadena muntanyosa”.

Tant serrat com serralada provenen de serra (un seguit de muntanyes) i, precisament, aquesta paraula deriva del llatí serra, que és el nom de l’instrument per a serrar (o xerrac), per la forma que tenen les muntanyes encadenades l’una al costat de l’altra, que fan pensar en dents de serra.

Precisament, en les representacions heràldiques, Montserrat apareix com un grapat de muntanyes d’or sobre camper de gules, amb una serra d’or tallant-les pel damunt.

L’illa de Montserrat, situada al Carib, va ser anomenada així per Cristòfol Colom el 1493, i també té una extensa serralada de muntanyes.

Com a advocació mariana, Montserrat també és emprat com a nom propi femení, habitualment abreujat MontMontseMuntsaSerrat o Rat. Fins al segle XIX, també va ser un nom propi masculí.

Geografia i geologia

És un massís de formes singulars que s’enlaira bruscament a l’oest del riu Llobregat fins als 1.237,9 m del cim de Sant Jeroni, sent aquest pic el lloc més alt de l’Anoia i del Bages

Altres cims montserratins són el Cavall Bernat, les Agulles, el Serrat del Moro, el Montgròs, Sant Joan, la Palomera, etc.

Va ser declarat parc natural el 1987 per garantir-ne la conservació.

Des del cim de Sant Jeroni, a 1.237 metres, es pot arribar a veure, en dies molt nets i sense calitja, la serra de Tramuntana de Mallorca, situada a més de 200 km de distància. Montserrat des del massís del Puigmal, a una distància de 80 quilòmetres al nord-est.

Al llarg dels mil·lennis, els moviments isostàtics i tectònics, els canvis climàtics i l’erosió han acabat modelant un relleu brusc, amb grans parets i blocs arrodonits de conglomerat rosa i argiles.

A les seves entranyes, l’erosió de tipus càrstic ha creat coves, avencs i torrenteres.

Vegetació

El bosc mediterrani per excel·lència és també el tipus de vegetació predominant a Montserrat.

Dels arbres principals en destaquen les alzines i el pi blanc d’entre altres.

En quant a arbustos i vegetació herbàcia, se’n troben milfullesarboços o algun llentiscle refugiat a les solanes, més càlides que les obagues, fredes i humides.

Fauna

Pel que fa a la fauna, actualment hi podem trobar aus com el roquerol, el ballester o el pela-roques, entre d’altres. Pel que fa als mamífers, hi destaquen l’esquirol, el gat mesquer, el ratpenat o el porc senglar, així com les cabres salvatges.

Activitats al medi natural

Per les seves característiques úniques, Montserrat és un lloc idoni per practicar-hi activitats a l’aire lliure. En aquesta cadena muntanyosa, l’esport per excel·lència és l’escalada, però, en els últims temps, també han agafat importància les vies ferrades.

Així mateix, Montserrat és un punt de partida de moltes excursions a peu, activitat coneguda com a senderisme. Les vies més importants i famoses són:

  • Escalada: un lloc mític de l’escalada a Catalunya és la zona de les Agulles, on es poden pujar desenes d’agulles de diferents dificultats. La zona que hi ha sobre el monestir (Gorros i Sant Benet) és una de les més concorregudes. L’escalada al Cavall Bernat és una de les més interessants i emblemàtiques de Montserrat. Altres zones d’escalada habitual són les parets del vessant nord, especialment el Serrat del Moro o la Paret de l’Aeri (l’antic aeri del vessant N es va desballestar definitivament als anys noranta).
  • Vies ferrades: La via ferrada més famosa (Teresina) està permanentment tancada. La via ferrada més coneguda actualment és Via ferrata Canal de las Damas o de l’Artiga Baixa (nivell de dificultat D). Reoberta amb restriccions desde novembre de 2020 [3] Es troba a Collbató i travessa un canal.[4]
  • Senderisme: els múltiples senders i corriols permeten fer des de petites excursions fins a grans caminades per tot Montserrat. Els punts de partida són el monestir, Santa Cecília, Can Maçana i Collbató. Es pot pujar a Sant Jeroni des del monestir (1 h 30 min) o fer la Transmontserratina (de Can Maçana al monestir) en 7 hores. També es pot fer el GR172 (sender de gran recorregut), que travessa Montserrat per la cara nord.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Plaça Amalvígia de Bellvitge, entre l’historia i la natura / 2ª Part #

Ahir vàrem veure com es la Plaça o Rotonda Amalvígia  de Bellvitge en l’Hospitalet de Llobregat, la seva historia i la vegetació que hi ha.

Avui ens fitxarem, que gracies a la vegetació i les flors en primavera i l’estiu, molts són els insectes o petits animalons que hi fan estada.

Al tenir molt de terreny i vegetació en aquesta gran rotonda, s’ha afavorit per medi de caixes i hotels d’insectes la seva vivència, on poden trobar aliments adequats als tipus d’insectes.

S’ha posat unes caixes niu, per llangardaixos, una iniciativa que no es habitual en Parc i Jardins…

I, també, uns hotels no massa grans per insectes, com abelles, escarabats voladors, marietes, entre altres…

Tot esperant que aquesta experiència en la Biodiversitats d’aquest espai en mig d’una zona molt transitada de vehicles i peatonal, pugui assolir la serva finalitat.

Si passeu per aquesta Plaça, mireu de respectar els petits ser que hi viuen !.

Text: : Ramon Solé

Fotografies: Ramon Solé

Plaça Amalvígia de Bellvitge, entre l’historia i la natura / 1ª Part #

La plaça Amalvígia és una rotonda entre la Rambla Marina i la Travessia Industrial de l’Hospitalet de Llobregat,

està dedicada, com el seu nom indica, a l’Amalvígia, una terratinent del segle X propietària d’un rec als terrenys propers on ara hi és l’ermita de Bellvitge.

Probablement el nom de “Bellvitge” té el seu origen en el nom d’aquesta dona.

Al mig de la plaça n’hi ha una escultura coneguda al barri com “la sardana”, però que en realitat es diu La Bòbila.

És de Joan Junyer (1904-1994) i representa la base de las comunitats del Baix Llobregat, sent un símbol de consolidació i agermanament.

Va ser inaugurada el 25 de juny de 1992.

L’agermanament de les comunitats obreres i veïnals i la sororitat que trobem als grups de dones, ara i en temps de l’Amalvígia, s’uneixen en aquesta plaça.

Fa uns anys que, per aquestes dates, la plaça s’omple de flors,

refermant aquesta idea de símbol per a tothom, especialment per a les veïnes i veïns de Bellvitge i de l’Hospitalet.

L’Ajuntament porta a terme l’enjardinament amb plantes que una vegada han arrelat floreixen.

Text: : Mª Àngels García – Carpintero

Fotografies: Ramon Solé

Jardí Percepcions en Vallparadis de Terrassa

El Parc de Vallparadís és el parc central de Terrassa. Comprèn la vall dels torrents de Vallparadís i Monner i creua la ciutat de nord a sud.

Amb una extensió de 395.500 m² (any 2011) incloent-hi el Parc del Nord, és un dels parcs urbans més extensos de Catalunya. Marca la línia divisòria entre els barris del Centre, el Segle XXCan Palet, el Cementiri VellVallparadís, l’Antic Poble de Sant Pere i Sant Pere Nord.

El Jardí de les Percepcions, el primer museu científic a l’aire lliure de l’Estat espanyol, amb escultures de Marc Boada on els ciutadans poden tocar, olorar i experimentar amb l’ús dels cinc sentits.

El museu conté escultures de Marc Boada Ferrer (Terrassa, 13 de novembre de 1963), divulgador científic. Resideix al Montseny des d’on dirigeix una organització difusora del coneixement científic, amb altre figures s’ha format el museu per a grans i petits…

El percebre i els efectes optics són un constat i motivació de visitar el Jardí.

Us passo la guia que ha estat pensada per a facilitar l’ús del Jardí de les Percepcions del Parc de Vallparadís.

Una atenta lectura de la introducció, que us ocuparà uns 10 minuts còmodament instal·lats o instal·lades en un banc, pot ser fonamental per a gaudir d’una agradable passejada pel Parc.

Us passo per accedir-hi :

https://www.terrassa.cat/documents/12006/29958/GUIA+PERCEPCIONS+oct-07+.pdf/0d6d211d-4a35-4bdf-938b-dddb7ec1f7e5

Gaudiu del Parc i del Jardí de les Percepcions !!!

Recull de dades: Ajuntament de Terrassa i propi

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero