Avui us presento tres fonts que son dins de la ciutat de Mataró, per tant son d’aigua de xarxa municipal :
en el carrer de l’Esplanada.
Un passeig pel centre antic de Mataró podreu gaudir de cases, monuments i de Fonts.
Text i Fotografies : Ramon Solé
En el Mal pas de la Quera o Salt de la Núvia a Sadernes, es el lloc on la llegenda situa una bonica i tràgica historia d’amor :
Una donzella, filla de un masover de Sant Aniol, la volien maridar amb l’hereu del ferrer de Talaixà, naturalment contra la seva voluntat. De bon matí el masover arranja les cavalleries i emprenent el viarany de pujada cap a Talaixà.
La núvia no vol maridar-se amb l’hereu, però el pare no està per raons i abraona el cavall perquè emprengui el camí. La núvia endolada per dins, plora el desconsol. De cop li ve la imatge esfereïdora. Una imatge que pot posar fi al seu sofriment. Un revolt de la cinglerada, el mes enlairat, el que s’acosta mes al cel.
De dalt del cavall es deixa caure, es llença al buit. No haurà de casar-se amb l’hereu, no serà de ningú, però tampoc del hereu.
El darrer esglai es una mirada perduda damunt la Vall del Llierca i desprès…. el son etern.
Una altra versió diu :
La que explica que la mula de la noia es girà, espantada pels arcabussos disparats en senyal de gala i rodolà al fons del cingle amb la noia morin.
Recull de la Llegenda i Fotografies : Ramon Solé
Per poder anar a can Volta i la seva Font, us caldrà sortir de Gelida per la carretera C-243b, en direcció a Sant Sadurní d’Anoia , passareu per la Font de Sant Miquel sota el torrent , la Font de Cantillepa a peu de carretera i al poc trenqueu per una pista de terra que passa a tocar de can Torrents ( Bar – restaurant i berenador), amb la seva Font.
Cal seguir fins a una cruïlla de camins amples, on en aquest punt un camí a l’esquerra fa una petita baixada i us porta fins la Font Freda. Per anar a can Volta seguiu tot recta fent unes voltes i pujant un desnivell, no feu cas d’altres camins secundaris, arribareu a can Volta masia antiga que encara avui te cura del camp.
Front mateix de l’entrada a la finca de Can Voltà, trobareu un corriol que fa una certa baixada, segons el temps s’ha d’intuir, donat que està tapat per la malesa, a pocs metres hi ha la Font, situada sota d’ un destacable roure.
Per aquest motiu, també a la Font se la coneix com La Font del Roure. La Font de Cal Volta havia sigut molt important, tant per la gent de Gelida com excursionistes o caçadors, antigament era punt de trobada i ideal per fer una àpat.
Actualment, es seca i esta molt descuidada, a pesar que és va fer una restauració a mitjans de l’any 1999. No obstant , el dia 21 de Març de 2009, personalment vaig veure que tornava a rajar, desprès d’un hivern molt plujos. 
Disposava d’un tub on l’aigua queia a una pica no massa gran i aquesta anava conduïda a una Bassa a uns metres de la font, ara està amb pedres i vegetació. També, encara hi ha una taula i seient de pedra, no en bones condicions.
Text i Fotografies : Ramon Solé
Els Plàtans que avui ens referim estan situats en els carrers de les rodalies del parc de la Ciutadella.
Concretament en el Carrer de Wellington i en el Passeig de Pujades, son els plàtans mes destacables.
Sobre tot els Plàtans del Carrer de Wellington, son els mes vells de la zona, gracies a la humitat i certa foscor que te aquest carrer,
han fet que siguin arbres amb troncs gruixuts i branques que han crescut molt altres.
Cal dir que en la gran majoria son prou sans, a pesar de la pol·lució de la gran ciutat de Barcelona.
Es un lloc tant fora (rodalies del Parc) com dins, on trobem el major nombre d’arbres centenaris de la ciutat, i de diferents especies.
En els carrer indicats, hi ha cada dia un moviment peatonal important, 
que a l’estiu podent gaudir de l’ombra d’aquests nombrosos Plàtans.
Text i Fotografies : Ramon Solé
Avui us presento uns Cactus que son destacables per que han crescut d’una forma notables, en diferents llocs de Catalunya, sols podem posar el municipi on estant ubicats, donat que molts estan en propietats privades :
Casa particular a prop del Park Güell
Jardins de can Coll de Lliça de Vall
Casa particular de Lliça de Munt
A Sant Valeria de Lliça de Munt
Llinars del Vallès
Masia de Llinars del Vallès
Santa Eulalia de Ronçana, en un xalet
Sant Pol de Mar en els jardins camí de l’ermita de Sant Pau
Text i Fotografies : Ramon Solé
Autor : Eduardo Gómez
ISBN: 9788495744654
Editorial: Barrabés
Fecha de la edición: 2006
Lugar de la edición: Huesca.
Número de la edición: 1ª
Encuadernación: Rústica
Nº Pág.: 254
Idiomas: Castellano
Precio : 60 euros
Resumen del libro
Guía de descenso de cañones y barrancos de Cataluña. El descenso de cañones y barrancos es una práctica deportiva que, a pesar de su corta vida, ha evolucionado rápidamente. La geografía española nos ofrece un gran número de cañones y barrancos. Todo un conjunto que hasta al menos experto le apasionará, al descubrir nuevos paisajes y nuevas sensaciones. Es aquí donde la forma física, valor, destreza y habilidades se ponen a prueba. El torpe se vuelve habilidoso y el valiente precavido. Todos estamos en medio de algo que en cualquier momento jugará con nosotros hasta el fin si no somos más listos o cautos que la Naturaleza. Nuestra pasión nos ha desbordado y será por eso que queremos enseñar a todos aquellos interesados a obtener las mayores satisfacciones en este medio, tanto mental como físicamente. Esta guía recoge información, datos técnicos y reseñas de los barrancos de Cataluña. Con numerosas fotografías en blanco y negro y toda la información necesaria.
Recull del Llibre : Ramon Solé
A poca distancia del Santuari de Núria hi ha una Ermita i una Font dedicades a Sant Gil.
Segons la tradició, l’ermita es va construir l’any 1615 al lloc on va ser trobada la imatge de la Mare de Déu, recordant l’estada de sant Gil a la Vall de Núria al voltant de l’any 700.
El 1951 es va refer i el 1999 es féu l’última restauració.
Cada 1 de setembre, l’ermita de sant Gil és al centre de la celebració de la festa d’aquest sant, presidida pel Bisbe d’Urgell.
Image de Sant Gil dins de l’Ermita sobre de l’altar.
A prop seu, i front al llac, es troba la font de Sant Gil, famosa per la frescor de les seves aigües durant tot l‘any.
És una construcció en forma de petita caseta, tota ella de pedra, amb teulada de lloses a dues aigües i culminada amb una creu de ferro, on antigament havia una capelleta amb el Sant.
A cada costat de la font, disposa de dos bancs de pedra adossats a les parets laterals.
La gent anava a Núria de pelegrinatge primer a peu i molt mes tard amb el tren cremallera.
Sempre s’anava tot fent un passeig primer a l’ermita i desprès a estar una estona o fer una fontada a la font de Sant Gil.
Una excursió pel bosc de sant gil era per anar a veure la Cova, on la llegenda diu que el Sant havia viscut.
Per a mes informació, podeu consultar a :
Recull de dades : Viquipèdia
Text i recull de Postals antigues : Ramon Solé
El Dipòsit d’aigua del carrer Montserrat, es un bon exemple mes que trobem en aquest cas situat en el carrer Montserrat amb cantonada amb el carrer de Santa Isabel de Vilassar de Mar, i que en les poblacions del Maresme son habituals en les cases antigues.
Son repartidors o dipòsits situats en la paret que dona a l’exterior i en una nivell alt , concretament en la part on està l’eixida o pati de darrera de la casa amb porta secundaria que dona al exterior o carrer.
Es molt comú que en la part baixa del dipòsit , hi hagi un safareig no massa gran, que servia antigament per rentar la roba, no obstant, ha vegades i ara mes, es totalment decoratiu.
Amb plantes i un caient de l’aigua gotejant, que formen una imatge molt bonica.
Llàstima que en aquest cas sols el podem veure des de fora…
Text i Fotografies : Ramon Solé
Aquesta Font es molt antiga, era una Mina que la gent anava a buscar aigua, podem veure en l’estructura actual, un broc que ja no raja aigua molt a prop de la seva pica.
Ara es aigua de xarxa publica que surt, podem gaudir d’un enrajolat molt bonic, llàstima que la gent poc cívica hagi fet de les seves.
En els extrems hi ha motius mariners, amb dibuixos de vaixells, disposa en cada costat de la Font, d’uns seients i al mig de la placeta d’una destacada Alzina.
Llegim en la pagina Web de l’Ajuntament :
“… el 2 de febrer de 2004, la brigada municipal va millorar l’estètica de la plaça de la Mina, les feines van consistir en la neteja de tot l’espai, la rehabilitació de la part posterior del Calisay i l’enjardinament. La paret de darrere del Calisay, d’altra banda, s’ha hagut de refer perquè presentava un aspecte força deteriorat i es va tornat a pintar…“
Text : Ajuntament d’Arenys de Mar i Ramon Solé
Fotografies : Ramon Solé
De Fonts de Ferro podeu trobar moltes arreu de Catalunya, avui us presento la que trobareu a Ribes de Freser.
Per anar aquesta Font del Ferro, teniu d’agafar la carretera GIV – 4011 que des de Ribes de Freser porta al petit poble de Campelles, teniu que creuar el pas a nivell, us recomano anar a peu, una vegada feta la primera corba a l’esquerra, veureu que hi ha un caminoi a la vostra dreta que puja per el mig d’un petit conreu, i que us portarà directament a la Font del Ferro.
De fet la font esta dins d’una cavitat o petita cova que podeu entrar, i de seguida veureu, que tant en la paret com a terra està tot groc-ataronjat , es el ferro que constantment surt i es deposita en aquest lloc.
Davant de la Font trobareu una petita explanada per descansar o fer un mos.
Text i Fotografies : Ramon Solé
