Parc de la Riera de Sentmenat

Publicat el per
Respon

El Parc de la Riera esta situat al llarg del passeig Mestre Josep Duran i la mateixa Riera en Sentmenat.

Es la seva principal artèria vital natural, al voltant de la qual va néixer i va formar-se segles enrere, ha anat desapareixent entre canyissars, espècies invasores, vegetació i abocaments, especialment en el seu pas pel municipi urbà.

Formen 10 hectàrees que engloba el pas de l’aigua pel municipi de Sentmenat.

Per millorar el Parc es va portar el projecte del nou parc fluvial i que va ser adjudicat a un equip interdisciplinari d’arquitectes, paisatgistes i ambientòlegs, integrat per Mas Maristany i RGA arquitectes i Anna Zahonero biòloga.

Era part important, la recuperació de l’espai fluvial com a espai natural i retornar la salut a la riera.

El projecte: Apostava per conservar un entorn divers, amb una profunda restauració dels hàbitats propis d’aquest espai que permetin potenciar la connectivitat ecològica, augmentar la biodiversitat i la qualitat ecològica de l’àmbit, compatibilitzant-ho amb l’ús i el gaudi de l’espai per part dels habitants de Sentmenat i afavorir la millora dels serveis ecosistèmics entenent que la vegetació ens proporciona un entorn confortable i saludable.

El nou parc fluvial ha de ser l’oportunitat per poder acollir la gran quantitat d’usos socials i lúdics que permet un espai que pocs municipis ostenten.

L’àrea de Medi Natural vol aconseguir l’objectiu de garantir l’ús social habitual, aconseguint una connectivitat màxima amb tota la trama urbana de manera que l’accés al parc es pugui fer des de gairebé la majoria de carrers del municipi de forma natural (incloent-hi camins escolars sense trànsit).

Aquesta xarxa de camins, connectada amb la resta del territori, permet establir recorreguts, una oportunitat per a la millora de la salut de la ciutadania. I oferint usos diversos com a espais lúdics en zones concretes: zones infantils, d’esbarjo, rutes saludables, d’esport rodat (pas de bicis…), punts de servei de bar, pícnic, concerts, punts miradors, zona per a l’ús escolar, etc.

I així s’està portant a terme, tot aprofitant la vegetació i arbrat, on en algunes ja es va col·locar cartells indicatius i jocs per infans,

Està previst finalitzar l’arranjament a mitjans de gener /25.

Recull de dades: Ajuntament de Sentmenat i altres

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui destaquem: La Font dels Pastors de Queralbs

Publicat el per
Respon

Des de Queralbs cal pujar pel camí de Fontalba per arribar-nos a la Font dels Pastors. A ma esquerra del mateix camí esta aquesta Font.

D’una paret surt un broc de pedra amb molta aigua que cau a un tronc que s’ha buidat  per la part central, fent com un abeurador o pica gran. Gravat a la pedra esta el seu nom i la data de 2008.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

Arbres – Record al Roure de can Colomer de Terrassa

Publicat el per
Respon

Sols ara queda el Record del Roure de can Colomer, va ser un dels tres Roures més grans del Vallés Occidental.

Va ser catalogat com arbre d’interès Local per l’Ajuntament de Terrassa.

Va caure per la forta ventada del 9 de desembre de 2014. Va ser vandalitzat per fer llenya. Una vegada sec, es va apuntalar … com a record.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Hotel d’insectes de la Plaça de les Magnòlies de Terrassa

Publicat el per
Respon

La Plaça de les Magnòlies esta entre el carrer d’Eugeni D’Ors, Ronda de Ponent i Avinguda de Josep Tarradellas de Terrassa.

Trobem un petit Hotel de insectes a tocar l’Avinguda de Josep Tarradellas. Els hotels d’insectes són espais que serveixen de refugi i d’alimentació a diverses espècies animals, sobre tot insectes. Poden ser restes d’arbres morts o bé estructures construïdes amb diferents materials com troncs foradats, pedres o pinyes, com el cas que us presento avui.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Pantà de Sobremunt a Sobremunt

Publicat el per
Respon

Aquest pantà o embassament esta a sota del petit poble de Sobremunt, a tocar del Torrent del Muntaner.

Te una estructura de forma casi quadrada.

No es pot considerar que pugui contenir un gran cabal d’aigua.

A l’estar a una certa altura i al no tindre afluents d’aigua, com a torrents o rieres, es fa més difícil omplir-lo, més en èpoques llargues de sequera.

Es va construir per tindre recursos d’aigua per les necessitats de Sobremunt.

Te una destacada sortida o desguàs de formigó.

Forma una petita vall tot rodejada de bonic bosc.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Bosc del camí a can Salgado de Santa Coloma de Cervelló

Publicat el per
Respon

El Bosc del camí a can Salado, esta al nord de la Colònia, a l’est de la urbanització de Cesalpina i direcció al conjunt de cases que formen can Salgado i Torre Forés.

Molta gent de la població i urbanitzacions properes, fan aquest bonic camí com si fora un passeig matinal,

Podem veure acompanyats o amb el gos, ciclistes a munt i a vall…

El camí va vorejant  el bosc, no gaire frondós, però si que destacant alguns arbres,

sobre tot pins, per la serva alçada i corpulència.

També podem apreciar una gran palmera junt a la casa.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Horts urbans de Cornellà de Llobregat

Publicat el per
Respon

L’Ajuntament de Cornellà ha impulsat diverses accions per promoure el manteniment de l’activitat agrícola a la ciutat, per diversos motius. Per exemple, com a activitat social, física i lúdica, la voluntat d’ordenar diferents espais d’horts no regulats a la ciutat i amb cert nivell de degradació, així com també motius mediambientals com promoure la producció local d’aliments, promoció de tècniques ecològiques i agrícoles, conservació de la biodiversitat, millora de la infiltració d’aigua als aqüífers subterranis, …

Actualment hi ha tres parcel·les d’horts municipals i la majoria de centres escolars també disposen d’un hort per a realitzar-hi activitats.

 Els Horts Josep Pidelaserra i Llach. La primera promoció d’horts urbans construïda a la ciutat, posada en funcionament l’any 2008, està situada al costat de l’Estadi Municipal Pilar Pons.

Aquests horts compten amb 77 parcel·les, de les quals 67 són de 60 m2 i estan destinades a pensionistes i jubilats de Cornellà de Llobregat.

Les deu parcel·les restants tenen entre 71 i 154 m2 i es destinen a entitats de la ciutat amb projectes que busquin un benefici social, terapèutic i/o ambiental, i a activitats educatives. La concessió de les parcel·les és per a cinc anys.

L’aigua que s’utilitza per regar prové, per gravetat, del Canal de la Infanta, es recull en un dipòsit i s’impulsa per bomba a totes les parcel•les, cadascuna de les quals disposen d’una boca de reg.

Tenen taquilles i compostadors, un magatzem per al material comunitari, bassa de microclima, àrees de pícnic, serveis adaptats, font d’aigua potable, i un aparcament per a bicicletes a l’entrada de la instal·lació.

Recull de dades: Ajuntament de Cornellà de Llobregat

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui visitem: La Font de la Plaça del Marques de Caldes de Montbui

Publicat el per
Respon

La Font es situada en una petita Plaça del Marquès, entre el carrer de Vic, carrer d’Escanyacans i el carrer Major de Caldes de Montbui.

Aquesta Font se la coneixia per la Font del Cargol, donat que había anys en rera, una escultura en forma de Cargol.

Podem llegir a Mapes de patrimoni Cultural la seva descripció:

Font d’aigua construïda sobre una base quadra feta en un sol bloc de pedra d’esmolar, per damunt de la qual s’ha aixecat un pedestal de forma trocoïdal, acabat amb una llosa motllurada que fa de coberta. Damunt d’ella hi ha la figura d’un cargol esculpit en un bloc de pedra granítica, amb el cap aixecat i la closca amb incisos. No té banyes. L’aigua raja polsant el botó d’una aixeta de bronze collada al pedestal. Per sota d’aquesta, a trenta-cinc centímetres, hi ha la pica on cau l’aigua feta en un sol bloc de pedra d’esmolar; aquesta és de planta rodona, adossada a la paret. La font es troba en una placeta amb el terra realitzat amb lloses planes irregulars de pedra d’esmolar.

La Font va ser remodelada per Escola Taller d’Art “ Manolo Hugué”, l’any 2014. Us passo dades de la seva inauguració, de somvallès.cat :

https://www.somvalles.cat/noticia/32257/la-placa-del-marques-de-caldes-estrena-la-nova-escultura-del-cargol

A sobre el pedestal en substitució del Cargol van posar una figura d’un Cargol més modern, i que ens recorda a una “Barretina”.

Del pedestal, hi ha una aixeta polsador, l’aigua cau a una antiga pica rodona de pedra.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui destaquem : La Font de can Mota de Sant Sadurní d’Anoia

Publicat el per
Respon

Per anar a la Font de can Mota, des de Sant Sadurní us cal seguir des de la Rambla de la Generalitat que creua pel centre de la població, seguir pel camí de les casetes, el camí masia Prunamala, us cal creuar la carretera C-532 i seguir pel carrer fins la desviació per una pista tot passant per les Caves Soler Jové,

la pista ara es de terra, rodejat de vinyes, us portarà a can Mota,

50 metres abans de la masia, a l’esquerra i a peu del camí, mig amagada per la vegetació i canyes esta la Font.

D’una paret, surt un tub gruixut on l’aigua cau al terra,

disposa d’un enreixat al terra per facilitar-vos l’accés a la font.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres – Alzina de Can Colomer de Terrassa

Publicat el per
Respon

Can Colomer és una masia del municipi de Terrassa (Vallès Occidental) protegida com a bé cultural d’interès local.

És situada al nord-oest de la ciutat, fora de la trama urbana, en la B-122, o carretera de Rellinars, a prop del barri del Poblenou.

Te un ampli terreny de la seva propietat, on el segle passat, era destinat sobretot per conrear les terres, tenia zones de bosc.

També va destinar un espai de terreny per l’explotació d’una bòbila.

Actualment esta en període de fer tot un nou barri amb parcel·lació i la construcció de nous habitatges…

Cal destacar l’Alzina de l’entrada a la masia, des de l’exterior la podem veure perfectament.

Amb un tronc recta i allargat, amb una copa ben marcada i branques que se enlairant.

Al seus peus hi ha una gran pedra amb el nom de la masia.

Al sud-oest del mas, vora el torrent, hi ha les despulles del roure de Can Colomer, arbre declarat d’interès local, que havia arribat a ser un dels tres roures més grans del Vallès Occidental. Va caure a causa d’una forta ventada al final del 2014.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero