Horts de Can Lledó de Sant Fost de Campsentelles

Els Horts de can Lledó, están en l’espai a mà dreta, entre la carretera B-500, PK 11+020 i el carrer de les Heures i el carrer de Sant Isidre de Sant Fost de Campsentelles.

Historia:

  • Xavier Pérez (Pérez, X i F; 1990) apunta que el nom del mas, podria originar-se en el casament entre Guillem Lledó i Maria, que s’instal·len l’any 1174: “Bernat Mir i la seva muller Gerarda donen als esposos Guillem de Lledó i Maria una casa amb sortida i bassa situada a Campsentelles, pel cens d’un parell de capons a tributar cada any per Nadal”.
  • L’any 1447, Bartomeu Soler n’és el propietari, que en casar-se amb la pubilla es dirà “alias Lladó”. Aquell any tenia 400 jornals de terra. Fou alou de la Pabordia del mes de Gener de la canonja o Pia Almoina de Barcelona.
  • Al segle XV passà a la jurisdicció de Montalegre com a senyoriu de Mogoda.
  • L’any 1458 els cartoixans compraren un gran bosc anomenat “les canonies” que formava part del mas Lledó.
  • Des de mitjans del segle XV i començaments del segle XVI, fou coneguda com a mas Soler.

Els horts del mas Lledó estan situats en una llenca de terra situada al sud-oest de la casa, entre el carrer de les Heures, i el carrer de Sant Isidre. A l’oest, queden delimitats per la mateixa carretera B-500, des d’on s’hi accedeix per un camí de terra.

Entre el carrer de les Heures i els horts, transcorre el torrent de les Heures en el seu tram final, abans de travessar la carretera principal del municipi, per sobre de can Julià, per desaiguar al torrent de Sant Fost, afluent del riu Besòs.

La superfície de cultiu és una zona totalment planera, sense marjades ni terrasses, a excepció de les dues feixes allargassades, flanquejades per marges de pedra collats amb morter de calç, situats al davant mateix del mur de contenció de l’era del mas. Només queda delimitada per la banda del torrent amb una tanca metàl·lica de seguretat.

Actualment el terreny té varis parcers o llogaters, que, a més dels propietaris, disposen d’un tros de terra on hi sembren les hortalisses de temporada, alhora que preserven les espècies hortícoles tradicionals.

Mantenen el torrent net de canyes (Arundo donax), una espècie invasora naturalitzada al nostre país que els serveixen per a plantar les tomaqueres, mongeteres, o qualsevol altre planta que necessiti un tutor. Com a arbres, destaca el micaquer, la prunera, l’ametller i la figuera. Per al rec, disposen de l’aigua de la bassa del mas.

Observacions:

La situació del Mas Lledó, els horts que es conserven ben treballats a la llera dreta del Torrent de Sant Fost, la Font de les Heures a l’altre costat i enfront del mas, conjuntament amb el safareig i el bugader, fan d’aquest espai un entorn molt especial i equilibrat en el paisatge, just en el perímetre del nucli antic.

Recull de les dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.: Jordi Montlló Bolart

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Pou de Sant Pere de Sant Fost de Campsentelles

Pou de Sant Pere esta en el carrer de Sant Pere, s/n, en el nucli vell de Sant Fost de Campsentelles.

Historia:

  • El primer nucli de cases, més o menys agrupades, es forma a principis del segle XIX entorn de l’església parroquial, al barri conegut amb el nom de Sant Pere o algunes altres a la zona del Sot.
  • Xavier i Ferran Pérez (1990) citen Pibernat quan diu que el 1616 hi havia prop de l’església una casa que era anomenada la “Ferreria” i altra coneguda com Mas Corts.
  • I diu que el carrer més antic pot ser el del Sot, destacant les cases e Can Pons, Can Pau, Can Santa Miquela, Can Pistraus, Can Manco, Can Soca, Can Eloi, Can Salarich, Can Pascual, Can Toni o Can Pollastre vell.

Pou d’aigua, situat al carrer de Sant Pere, d’ús comunal. Es tracta d’un pou tancat amb coberta cònica i secció circular, amb la bocana orientada a llevant i la portella de fusta.

S’alça damunt un petit podi o basament fet de pedres irregulars unides amb morter, també de secció circular. El davantal és fet de maons i no hi ha rentadora al costat.

Observacions:

En el llibre de Jaume Rifà (2003, 40) hi surt una fotografia on encara es poden veure, al costat del pou, les cases de Canyelles, ara desaparegudes.

Recull de les dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.: Jordi Montlló Bolart

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Avui destaquem: La Font de Santa Maria de Castellfollit de Riubregós

La Font de Santa Maria, arran de la carretera C-1412a, 200 m al NO del Priorat de Santa Maria de Castellfollit de Riubregós.

També coneguda com a Font del Priorat o Font de la Rectoria.

Font excavada en el terreny, a la qual s’axedeix mitjançant una escala de pedra.

Un cop al replà inferior, hi ha una obertura (tancada amb una porta de ferro) que s’endinsa al talús de contenció fet amb pedra.

A l’interior, una sala rectangular coberta amb volta de canó, hi ha el brocal pel qual brolla l’aigua.

Però un canaló porta l’aigua fins l’exterior, on per un tub hi cau a una pica quadrada.

Sobre aquesta cambra, a peu pla de l’exterior, hi ha habilitats unes taules i bancs que fan de berenador.

En la paret, hi ha un cartell amb el nom de la font, però molt deteriorat.

Recull de dades: Mapes patrimoni Cultura i Ajuntament de Castellfollit de Riubregós.

Autoria de la fitxa per a MPC.: Xavier Bermúdez López

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Arbres – Eucaliptus de Mas Lledó de Sant Fost de Campsentelles

Els Eucaliptus de mas Lledó estan situats entre l’avinguda Mauri i carrer Mossèn Salvador Pibernat,

on esta l’aparcament, antics camps de mas Lledó, de Sant Fost de Campsentelles.

El conjunt està format per tres altíssims eucaliptus molt junts entre ells.

Un d’ells te dos branques gruixudes que des de lluny, semblen dos arbres.

La seves copes allargades cap a munt, estan unides com si fossin una sola.

Al seu costat i en l’avinguda Mauri hi ha un bancs, on a l’estiu i primavera es pot sentir l’olor dels eucaliptus.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Pou de Can Toni de Sant Fost de Campsentelles

El Pou de Can Toni esta al carretera de Badalona, 410 de Sant Fost de Campsentelles.

Pou vertical amb registre cilíndric excavat al terra, en el vessant hidrogràfic dret del Torrent de Sant Fost, d’on probablement capta la beta d’aigua.

La part superior visible presenta una forma troncocònica amb coberta voltada.

Està construïda amb maó, arrebossat amb morter de calç.

L’acabament és a base d’un arremolinat de morter de calç, amb retocs posteriors de ciment. Orientada a l’oest no conserva cap portella. 

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.: Jordi Montlló Bolart

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Alzina màgica de Mas Lledó de Sant Fost de Campsentelles

L’Alzina màgica de Mas Lledó esta situada en Davant del número 5 del carrer de la Font de els Heures de Sant Fost de Campsentelles.

Al costat de la Font de les Heures i del Torrent de Sant Fost, just davant del Mas Lledó hi ha un grup d’alzines,

una de els quals es coneix amb el nom d’alzina màgica de Mas Lledó i es caracteritza perquè estava oberta pel mig, esberlada.

Fotografia: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Si més no, és així com l’anomena Ferran Pérez (1998) perquè descriu un costum antiquíssim que es practicava per Sant Joan: “quan un infant estava trencat (això és herniat) els seus padrins el feien passar per l’esberla d’aquesta alzina amb la intenció de guarir-lo. L’alzina estava embolicada amb un drap”.

Afegeix una nota a l’article on es diu que a Mollet també s’ha documentat aquest costum i que el documentà, l’any 1896, l’escriptor molletà Vicenç Plantada.

En aquest cas en un roure que, durant l’agost de 1896, els passatgers del tren que passava pel costat del bosc, encara van poder veure un roure embolicat amb draps per fer-hi aquest ritual. Plantada especifica que calia fer passar el nen per l’esberla just quan tocaven les dotze de la nit del dia de Sant Joan.

Observacions:  Aquest grup d’alzines formaven part d’un alzinar més gran.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.: Jordi Montlló Bolart

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Jardí “Terrassa Olímpica” de Terrassa

El Jardí “Terrassa Olímpica”, està situat en l’avinguda de l’Abat Marcet a peu de l’Estadi Olímpic de Terrassa.

Es una petita zona enjardinada i disposa d’arbres, com pins i alzines.

Si van posar elements com barrés metàl·liques amb inscripcions,

per recordar les olimpíades, com Tòquio 2020, entre altres referencies.

Així com una estàtua del COI a Terrassa amb motiu de la celebració dels JJOO de 1992.

Els Pins, per evitar l’eruga de la processionària, s’han posat unes borses per atrapar-les

i així evitar danys als arbres i afectacions a les persones o/i gossos que hi circulant per allí.

En front i al costat de l’avinguda de l’Abat Marcet, hi han bancs per seure prenent el sol.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Fem Safareig: Els Rentadors de la Pinya

La Pinya és un poble garrotxí i antic municipi que des del 1968 forma part de la Vall d’en BasEls rentadors de la Pinya és una obra de la Vall d’en Bas (Garrotxa).

Són rentadors públics que es troben donant la volta a l’església i prop de la plaça.

Són amplis i singulars i els únics a la vall en bon estat de conservació.

El safareig era un indret de trobada, tertúlia i vida social per a les dones i infants del poble. 

Al seu costat en una paret hi ha una font amb una aixeta polsador.

Els rentadors de la Pinya és una obra de la Vall d’en Bas (Garrotxa) protegida com a bé cultural d’interès local.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Anella verda – Tram 2 de Terrassa

L’Anella verda esta detallada per Trams, avui us presento el nº2 de Can Petit – Riera de les Arenes.

Com a tots els trams, esta arranjat el camí i senyalitzat per cartells.

Les portes d’accés són punts d’entrada i sortida que enllacen el nucli urbà amb l’entorn.

Com en el cas de can Petit, podem accedir -hi per un camí que surt  per un costat des de la rotonda de can Petit i la carretera de Castellar.

Las imatges són de les rodalies de can petit.

Aquestamasia és situada al nord-est de Terrassa (Vallès Occidental).

S’hi accedeix per un trencall que surt de l’avinguda de Font i Sagué, dins el polígon industrial de Can Petit, al qual ha donat nom; aquesta avinguda comunica amb la rotonda que hi ha a l’entrada a la ciutat pel barri de Sant Llorenç,

al punt quilomètric 18,8 de la carretera C-1415a, o carretera de Castellar, de la qual dista uns 300 metres.

Recorregut:

A l’arribar a can Petit, cal seguir per un camí a la dreta de la casa

Tot passant per l’Àrea d’estada de can Petit, lloc descrit fa pocs dies.

El camí fa una certa pujada, en mig de camps i de bosc.

Des d’aquest punt podem veure bona part de Terrassa, Sant Llorens de Munt i Matadepera.

Es passa per la Finca de Santa Magdalena de Puigbarral, d’allí a l’Àrea d’estada  de l’Arrugada, en aquest punt tornar a Terrassa …

En el seu recorregut, cal tenir molt en conta de no deixar deixalles

I no entrar en els camps de conreu.

Axó si, gaudiu del vostre passeig per l’Anella Verda.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Avui destaquem: La Font de la Vila de Torà

La Font de la Vila de Torà és un edifici situat en la Plaça de la Font de Torà, a la comarca de la Solsonès.

Historia:

  • Hi ha diferents hipòtesis sobre l’origen del topònim Torà i el seu escut. Podria ser d’influència àrab, derivat d’or i aigua, molt abundant a la zona i que convertiria la vall en un llac.
  • Els habitants de la vila diuen que el nom deriva del mot toro, animal que estaria representat en un escut al portal que donava accés al castell, on també hi hauria un card, símbol de la família Cardona i que hauria evolucionat esdevenint l’arbre que actualment és a l’escut del poble.
  • Les dues inscripcions de la font fan referència a les inundacions que patí el poble com “la rierada de Sant Antoni” el 1866 o la del 1907 en el conegut com “any de l’aiguat”.

Aquesta font és una de les construccions més emblemàtiques de Torà, fins al punt que es troba dins una placeta tancada que pren el seu nom.

La seva morfologia és molt curiosa i presenta diferents elements.

Viquipèdia – Principis del segle XX

Trobem un porxo que constitueix el petit recinte de la font.

La façana d’aquest porxo és d’arc de mig punt i cornisa a dues aigües, tot i que presenta un cos semicircular a sobre.

Dins aquest porxo de pedra s’hi pot veure dos brolladors i una gran pica d’aigua.

En aquest porxo trobem una placa que ens diu “EL 12 OCTUBRE DE 1907 L’AIGUA ARRIBA AQUÍ” i sota d’aquests un relleu escultòric on apareix la imatge del toro, un dels símbols de Torà.

Una altra inscripció diu “EL DIA 13 DE JUNY DE 1866, EL RIU PERVINGUÉ FINS AQUÍ”.

L’edifici central d’aquesta font està constituït per aquest porxo amb coberta a dues aigües esgraonada, al voltant del qual es distribueixen la resta d’elements.

Al mur sud hi ha adossada una pica dividida en tres compartiments que servien per netejar verdures, i al costat d’aquestes s’aixeca un pilaret quadrangular que data del 1911 amb tres obertures a cada cara al llarg del fust i una teulada a dues aigües a cada cara.

A la façana nord trobem uns abeuradors que es comuniquen entre sis i dos brolladors de bronze amb la decoració de caps d’animals.

Aquestes piques van a desembocar a un safareig rectangular per rentar roba.

La Font de la Vila de Torà és un monument protegit i inventariat dins el Patrimoni Arquitectònic Català.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero