La Font del Carner esta ubicada a la llera dreta del torrent del Carner. Per accedir-hi cal agafar el camí que baixa pel costat de la bauma dels pobres, al pla del Mas Roig fins al Carner. Al capdavall del camí hi transcorre el torrent que després s’enfila fins al Carner.
Un cop arribats a baix al torrent, cal baixar a peu, a mà dreta uns 150 metres. La grava deixa pas a una plataforma rocosa que un cop travessada ja dona pas a un eixamplament del torrent. A mà dreta hi ha uns plataners amb bancs i seients de pedra i la font, arran de terra.
Cal destacar sobre tot un dels plataners, es de tronc gruixut, alt, amb branques allargades cap a munt.
A pesar que no esta cuidat, presenta un bon aspecte.
Cosa que dona molta ombra a l’estiu, en es va posar taules i bancs cal dir que la font no hi ha aigua i esta abandonada…
La Torre o Dipòsit d’Aigües de Sant Cosme esta a prop de l’escola Jaume Balmes i el parc en la Plaça de la Remodelació a la cruïlla del carrer Riu Xúquer i carrer del riu Guadalquivir del Prat de Llobregat.
Es coneix popularment a la Torre d’aigua com “La Copa”.
Va iniciar-se la seva construcció en 1966 i acabada el 1974, per això es van enderrocar les masies de ca l’Andreuet i cal Cisquet Natrus, en un terreny agrícola,
va ser una construcció de l’enginyer Luis Guárdia i de l’enginyer municipal Eladio de Ceano-Vivas.
Fa una alçada de 28 metres, les dues parts, el cilindre i el con, s’uneixen a través de formigó armat. La seva capacitat és de 1000m3.
Va ser reformada en el 2001, actualment no esta operativa.
Aquesta Torre d’Aigua esta en la plaça Catalunya en el Prat de Llobregat.
Durant els anys 60 del segle passat, El Prat va tindre molta immigració d ‘altres llocs d’Espanya,
Motiu que va fer que es construir una torre d’aigua en l’any 1966 per assegurar l’abastiment d’aigua potable al poble i regular la pressió de la xarxa.
Podem dir que és una construcció destacada en altura, és d’una alçada de 38 m, feta de formigó armat vist.
A prop del Cafe – Restaurant Centric
Consta d’un suport de planta octogonal amb pilastres que enllacen amb les cantoneres del dipòsit pròpiament dit, el qual té forma de piràmide invertida. Entre el peu i el dipòsit hi ha un balcó circular.
A prop del Cafe – Restaurant Centric
Va ser una obra de l’enginyer José Luís García Guàrdia en col·laboració amb l’enginyer municipal Eladio de Ceano-Vivas.
Recull de dades: Ajuntament de El Prat de Llobregat
Text al Blog: Ramon Solé
Fotografies pel Blog: Mª Àngels Garcia – Carpintero
El Safareig de can Xiol esta a prop del carrer industria, al sud del terme municipal, en el Barri Xiol, camí de can Coll de Lliçà de Vall.
Historia:
En un principi en aquest indret hi havia el mas o la casa Xiol. Ja apareix documentada en el fogatge de 1553 com a casa de Jaume Colomer, àlies Xiol.
Al segle XIX la casa pertanyia a can Coll i hi habitava un masover.
Per aquest sector hi passa la mina de can Coll, que té un origen com a mínim a l’època medieval. La primera referència documental que se’n coneix és un establiment fet pel Reial Patrimoni l’any 1398. Al seu inici tenia com a finalitat principal proporcionar la força motriu per fer anar els diversos molins que es trobaven al llarg del seu curs i, secundàriament, crear algun petit regadiu. Amb els anys l’aigua de la mina es va utilitzar per a d’altres funcions: el regadiu es va ampliar amb una horta d’extensió considerable a la part final del canal.
La mina també proveïa les diverses basses d’amarar cànem, un conreu que va ser molt important a la zona fins a principis del segle XX, un pou de glaç a can Coll i diversos safarejos o rentadors.
En aquest sector la mina nodria un molí fariner (el molí de can Xiol, situat a l’actual casa de cal Vitorino) i el rentador.
El molí ja està documentat a la segona meitat del segle XVIII. Del rentador no en coneixem notícies antigues. Sabem que el rentador de les Casetes, de característiques similars, fou construït pels volts de 1910. Probablement el rentador de can Xiol es va construir també en aquesta època, encara que no es pot descartar que fos una mica anterior.
A redós de can Xiol s’hi va anar construint la resta del barri, probablement a finals de segle XVIII o principis del XIX, ja que moltes de les cases ja consten a l’Apeo o registre municipal de finques de l’any 1818.
En aquest rentador hi anaven a feinejar les dones del barri Xiol i de més enllà.
Rentador o safareig emplaçat al barri Xiol, pocs metres darrera la casa de can Ton i can Vitorino, que antigament havia estat un molí fariner. Es nodreix amb aigua que prové de la mina de can Coll, que discorre en paral·lel al camí que anava antigament cap a la masia de can Coll, que es troba uns 500 m al nord. El rentador es troba adossat a un marge del camí i té una planta rectangular força allargada (mesura 7 metres de llarg per 0,45 d’ample).
És obrat, o probablement refet, amb ciment i té una lleixa inclinada feta de maons. L’aigua entra directament de la mina pel costat nord i, pel costat oposat, segueix soterrada cap a can Ton i can Vitorino, mentre que un ramal és desviat lateralment cap a una petita bassa o estany on actualment hi ha oques. És l’antiga bassa del molí.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultaral – Diba.
La font de Fonillet esta en Eslida, en la Comarca castellonenca de la Plana Baixa.
La font, localitzada a 510 m. d’altitud, en el parc natural de la serra d’Espadà, es troba enmig d’un entorn majestuós, de muntanyes, i de boscos de sureres i pinastres, avui dona un cabal de 12 L/min.
La Font de la Mina esta situada entre la carretera BV-1123 i la riera de Marganell.
Historia:
La mina era més fonda que el nivell de terra de l’exterior. Sempre havia estat plena d’aigua, per tant sempre hi havia una reserva d’aigua. L’aigua es canalitzava per un rec cavat a terra fins a un viver ubicat uns quatre metres més enllà i s’aprofitava per regar.
Pels volts de la Guerra Civil, el terreny va fer un lleuger moviment. El seu propietari, Isidere Colldeforns de cal Jordi va fer arreglar la mina i la convertí en una font. Es va fer un forat al peu de la paret esquerra que la travessava. L’aigua podria sobrexeir directament a la riera.
Quan la mina quedava seca, es podia veure d’allí on sortia. Brollava arran de terra. El propietari va fer construir un pilar d’un metre aproximadament d’alçada, buit per dintre que s’aixecava damunt mateix del doll i anava agafat a la paret del fons de la mina. El pilar, s’eixamplava en la seva part de dalt, on hi havia un canó per rajar l’aigua tapat amb un tap. Pel costat dret de damunt del pilar sortia un tub de fibrociment que canalitzava l’aigua directament al viver.
Amb aquestes obres la font va ser molt freqüentada per la gent que hi anava a omplir el càntir.
barraca de vinya
Font – mina situada per sota del marge de la carretera, en una cinglera, a l’inici del camí del Pinsà i del Plaià, accedint-hi des de la carretera BV-1123 que va del Burés a Marganell. Només entrar, a mà dreta, hi ha una plana conreada de farratge pel bestiar. Al fons, en el marge hi ha una barraca de vinya sota una noguera.
Cal entrar ben arrambats entre la barraca i una bassa de planta més o menys rectangular plena de bardisses i canyes. Al darrera, resseguint la bassa, el marge baixa dret. Cal obrir-se pas entre les bardisses i canyes i les branques d’un salze que creix ufanós a la llera de la riera de Marganell.
barraca de vinya
La boca de la mina està al dessota mateix de la cinglera. Es tracta d’un passadís excavat a la roca, d’un metre d’amplada per varis metres de fondària, del qual no es pot veure el final. L’aigua és clara, transparent. Al seu interior hi ha un tub que permetia omplir la bassa per regar els hortets del voltant. La mina està plena d’aigua, semblant a una font de clot, sense broc i en tot cas, si no estan colgats, sense cap graó per accedir-hi.
Foto: Diba. ( Any 2017)
Observacions:
També es coneix amb el nom de Font de cal Jordi, ja que les aigües eren emprades per regar l’hort de la casa. En l’actualitat es seca des da fa anys i tapada per la vegetació.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autor de la fitxa: Jordi Montlló i Laura Bosch
Adaptació del Text al Blog: Ramon Solé
Fotografies pel Blog: Mª Àngels Garcia – Carpintero
El Pou i el safareig petit es a tocar a la llera del torrent de l’Illa, enmig dels horts a sota del veïnat del Bruc de la Parròquia en El Bruc.
De fet esta format per el conjunt d’un safareig gran, una font ,un safareig de petit, un pou i una capelleta que acull la rèplica de la Mare de Déu de la Font.
Front del Safareig gran, en una cantonada hi ha el Pou i el petit safareig.
Es un Pou gran, en els anys a sofert moltes reparacions.
Esta tancat per una portella gran de fusta, i a sobre una finestreta de ventilació.
Adossada a la seva part de la dreta hi ha un petit i vell safareig, s‘alimentava per l’aigua del pou, sortia per un tub i queia directament al safareig.
Text del Blog : Ramon Solé
Fotografies del Bloc: Mª Àngels Garcia – Carpintero