Avui coneixerem: La Font de la Plaça de Pallol de Tarragona

La Plaça Pallol esta situada en la part mes antiga de la ciutat de Tarragona.

En ella hi ha una font amb la construcció d’una pica circular gran, i al centre un pedestal o columna petita arrodonida en la seva part superior,

Te varies aixetes de palanca antiga. L’any 2010, va patir un bretolada deixant-la malmesa.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbre que no es tallarà, en Sant Cugat del Vallès

La Plaça Onze de Setembre està situada entre l’Avinguda de Gràcia i l’Avinguda del Pla del Vinyet en Sant Cugat del Vallès.

Es una plaça rectangular i no massa gran, per el que fa te pocs arbres; un d’ells s’ha mort segurament per estrès hídric.

Parc i jardins de Sant Cugat, ha decidit NO tallar-ho.

Aquest arbre tindrà la funció d’albergar com habitatge a insectes de la plaça.

Al secar-se, fa que el tronc sigui més vulnerable als insectes, pugen disposar de forats i ranures per viure-hi.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui coneixerem: La Font de l’Església de Cercs

A poca distancia de l’església de Cercs hi ha una font.

Font molt senzilla, la seva estructura esta dins de la roca, amb forma de capelleta.

Disposa d’una aixeta polsador, i l’aigua cau a una pica on desguassa.

Text: Ramón Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Molí de Reus de Constantí

El Molí de Reus esta en el Camí de Centcelles de Constantí (Tarragonès)

Us passo la seva historia:

  • Aquest molí data del segle XV i va ser al llarg del temps: molí de blat, molí d’oli i finalment fàbrica de teixits.
  • Va ser propietat de la cartoixa d’Escaladei des de 1734 fins a 1835.
  • L’escut de la cartoixa així com la data d’adquisició són ben visibles en la dovella de l’arc central.
  • Mentre va ser fàbrica de teixits hi havia ubicada una màquina de vapor i tots els avenços de l’època.

L’edifici de l’antic molí de Reus presenta un aspecte bastant deteriorat en l’actualitat.

Es compon d’una sèrie d’edificis en els quals hi ha parts del molí original i

altres naus annexes, una de les quals fou fàbrica tèxtil.

Actualment només hi ha un habitatge, i la resta d’edificis estan en desús i en estat de deteriorament.

Són visibles quatre cacaus del molí.

Una part de la paret de la façana principal podria correspondre a època romana, com la vila romana de Centcelles a pocs metres del molí.

El Molí de Reus és un molí del municipi de Constantí (Tarragonès) protegit com a bé cultural d’interès local.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui visitem: La Font de la Dona dels Pans de Gósol

La Dona dels Pans esta situada en la Plaça Major de Gosól.

És una peça esculpida per Josep Ricard Garriga que evoca el quadre pintat per Picasso, i l’estada d’aquest artista al municipi de Gosól, durant la primavera de l’any 1906.

L’escultura esta a sobre d’una columna que de fet es una font de diversos brocs, l’aigua cau a una gran pica de sis cantonades.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui destaquem: Font i abeurador de Gósol

Tot entrant a Gósol venint de Saldes per la carretera B-400, a l’esquerra a tocar de la rotonda i del camí que va al càmping, trobem la Font i abeurador.

El conjunt esta adossat a la paret d’una finca.

Font dins d’una arcada feta de pedres, l’aigua cau dins d’una pica i després passa al llarg abeurador pintat de blanc.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres – El Pi de Can Montllor de Terrassa

Per anar al destacat Pi de Can Montllor, cal entrar per l’antic camí que portava a la Masia i restaurant (avui abandonat) des del carrer  de Tàrrega ( barrat per  una cadena) de Terrassa.

Cal seguir fins la masia, estem en l’Anella Verda, allí trobarem cartells per els camins que podem anar, (no esta indicat el Pi.)

Cal seguir el camí ample que us portaria per aquest indret fins l’edifici de “Mossèn Homs”,

al poc cal deixar-ho per un altra camí que trobarem a la dreta,

anem entre antics camps abandonats i petits boscos,

veurem a peu del camí el Pi de can Montllor, destaca de la resta de pins, per la seva corpulència,

a la mitat del seu tronc surten tres branques gruixudes i allargades que d’aquestes es multipliquen en moltes mes,

formant una copa gran i espessa de fulles.

Si baixeu per anar pel costat del torrent, podreu accedir a la font de Sant Josep i la font de la Grípia.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Fem Safareig: El Safareig de Constantí

El rentador municipal de Constantí esta situat al carrer de Sant Pere.

Durant l’any 2022 es va reconstruir, posan una figura que representa a una dona rentan la roba.

Aquest safareig es cobert, menys en la part central, on l’aigua de la pluja cau a dins de bassa del rentador.

És un espai que forma part de la memòria dels veïns i veïnes del poble, aporta un coneixement de la història més propera als més joves, alhora que representa un homenatge cap als més grans.

Durant l’any 2023 va ser l’escènica de teatre de carrer, amb la Companyia Teatralitzat i la música del grup Julivert.

Per a més dades podeu consultar a :

file:///C:/Users/Usuario/Downloads/Dialnet-AproximacioALaHistoriaDelsRentadorsDeConstanti-9441431%20(3).pdf

Recuperar l’antic safareig, es donar el valor al patrimoni Local de Constantí.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Molí de Constantí en Constantí

El Molí de Constantí esta a la sortida del poble per l’Avinguda de les Forques, direcció a la Vila romana de Centcelles  i a la dreta del riu Francolí.

Us passo la seva historia:

  • L’origen del molí de Constantí data de finals del segle XIV, ha patit, però, ampliacions diverses al llarg del temps.
  • Fou propietat de l’arquebisbat fins al 1688, a partir d’aquesta època passà a ser propietat de la vila de Constantí, amb diferents arrendataris.
  • A finals del segle XIX l’edifici es va eixamplar per la banda nord i s’hi ubicà un molí d’oli, que més tard servirà per triturar sofre, en comptes d’usar energia hidràulica s’usen mules per moure el molí.
  • Ha passat per molts arrendadors i persones, entre ells, l’arquebisbe Ènnec de Vallterra, el qual ocupà la seu tarragonina entre els anys 1380 i 1407, any de la seva mort.
  • Després va ser arrendat per Milta, el 1688
  • L’arquebisbe Josep Sanchís va cedir el molí a la universitat i vila de Constantí, a canvi de 18 dobles d’or pagades el 29 d’agost.
  • Setze anys més tard (1704) consta com a moliner Josep March, natural de Vila-Rodona.
  • Hi ha molts més descendents i arrendadors que es beneficiaren d’aquest patrimoni.

Conjunt de diverses edificacions que contenen la part antiga del molí original i les ampliacions de segles posteriors.

El molí és un dels que està en més bon estat de tots els que estaven accionats per aigua en aquesta zona.

Generalment s’utilitza per moldre blat.

El rec o canal passa pel costat de la finca o molí.

El Molí de Constantí és una obra de Constantí (Tarragonès) protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Parc Central de Sant Cugat del Vallès

El Parc Central és un espai verd d’una superfície de 50.000 m² situat en els barris de Sant Domènec i El Colomer de Sant Cugat del Vallès.

Es va construir entre els anys 1996 i 1998 per encàrrec de l’ajuntament de Sant Cugat i el disseny va anar a càrrec del despatx d’arquitectes Batlle i Roig.

El parc s’assenta en una petita vall i aprofita una antiga riera. S’estén des del centre de la població, al costat de les vies dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, fins al Turó de Can Mates.

El Parc Central és recorregut longitudinalment per un torrent i un camí paral·lel a aquest que permet recórrer tot el parc d’inici a final.

Per altra banda, hi ha un seguit de camins transversals que permeten la connexió del parc amb els carrers adjacents.

La vegetació és pròpia dels ecosistemes de la zona. Trobem una alineació d’arbres i arbustos de fulla caduca sobre el torrent i el camí longitudinal, arbres de fulla perenne sobre en els camins transversals,

així com petits boscos de fulla perenne en la demarcació dels camps i diversos tipus de gramínies a les praderies.

Dintre de les especies d’arbres que hi ha al parc, sobresurten el plàtan, l’àlber blanc i el pollancre de fulla caduca i el pi blanc, l’alzina i el roure de fulla perenne.

Dintre del parc hi ha dues àrees de joc infantil, que es troben per sobre i per sota del carrer de Pere Serra.

També hi ha taules de pícnic, taules de ping-pong i un carril bici que connecta el centre de la ciutat amb el Parc Central i el Turó de Can Mates.

Recull de dades: Viquipèdia

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero