El Parc de “El Bosquet” esta situat al costat de l’Avinguda de Jaume I de Sant Fruitós de Bages.
Historia:
Aquest espai verd fou fins a principis del segle XX un espai ubicat a les afores del poble, on es barrejaven conreus diversos: vinya, cereal, etc.; amb zones boscoses.
A principis de dit segle, Joan Sanmartí Roca, fill del poble emigrant a Amèrica, va fer fortuna creant una empresa de begudes gasoses, tornant al poble amb molts diners i prestigi , i en agraïment al seu poble natal va decidir comprar els terrenys i regalar-los al poble a condició de que es convertís en un espai lúdic.
A canvi, l’any 1903 l’Ajuntament li va dedicar una avinguda al mig del poble.
Durant la dècada dels anys 1940 al 1980, va ser l’espai tradicional on tenia lloc la celebració de l’àpat de la Festa de l’Arròs.
Amb les últimes actuacions urbanístiques, l’espai ha quedat enjardinat convertint-se en parc i jardí.
Zona boscosa ubicada a migdia del nucli urbà de Sant Fruitós de Bages, entre els últims carrers de la vila i la muntanya del Montpeità.
Aquest espai, antigament a les afores del poble, ha estat engolit recentment pel creixement urbanístic de la vila, passant a convertir-se en un espai enjardinat de lleure, amb alguna font.
La seva presència ha servit per donar nom al proper sector urbanitzat del poble anomenat també “El Bosquet”.
El seu interès radica en haver-se convertit en la principal zona verda de lleure del poble de Sant Fruitós.
La seva composició vegetal es troba formada per nogueres, pins, roures martinencs i alzines. És el cas d’algunes catalpes, un cedre del Líban.
La instal·lació d’un parc infantil dins de l’àrea ha fet que es plantessin alguns arbres foranis com a elements decoratius.
Observacions:
Existeixen diverses fotografies publicades del dia de la inauguració de l’avinguda de Joan Santmartí l’any 1903, i d’aquest personatge i el seu fill a Amèrica. GRANDIA, RIUZ (2001: 58-59)
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Avui us presento i destaco Les Fonts situades en la plaça Santiago Rossinyol a cada costat de les escales que pujant a la Catedral de Tarragona.
L’any 1609, amb l’arribava de l’aigua des del Llorito es va construir una cisterna i una font a la plaça de les Cols.
L’any 1795 es van reformar les escales de la catedral i dos anys més tard es substituïa la font anterior per dues de noves de factura neoclàssica que s’han conservat fins avui en dia.
Aquestes es troben a ambdós extrems dels graons inferiors de les escales de la Seu.
La base d’aquestes es de llisos, el cos és de pedra de santa Tecla i té forma de prisma quadrat i tenen dues aixetes de bronze. Les cares laterals tenen esculpides cares de dones.
Les Fonts de la plaça Santiago Rusiñol és una obra de Tarragona protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.
La Font de Sant Josep te propietats mineromedicinals està situada dins del recinte del Balneari de la Font Picant.
És una aigua molt rica en diòxid de carboni i carbonats. Antigament, la seva aigua era recomanada per guarir tota classe de litiasi.
La formació de càlculs és coneguda com a litiasi. Un càlcul és una pedra (una concreció de material, generalment de sals minerals) que es forma en un òrgan o conducte del cos. Aquestes sals procedeixen dels líquids de l’organisme on es formen, així: la saliva, la bilis i l’orina. Els càlculs poden causar una sèrie de malalties:
Sialolitiasi, la litiasi salival.
Colelitiasi, la litiasi biliar.
Nefrolitiasi, la litiasi renal.
Litiasi vesical.
Està situada a l’Antic Balneari de la Font Picant i va ser descoberta pel Doctor Gravalosa al 1779.
Aquesta font es caracteritza per ser la més antiga i la que més propietats mineromedicinals té.
Està situada a una 5,80 metres de la riera de Mansolí i a 693,49 metres sobre el nivell del mar.
Sobre la font hi ha una estructura amb petites cel-des amb uns números gravats que corresponen als números de les habitacions de l’Hotel cada hoste podia deixar-hi el seu got allí.
Aquesta font, juntament amb la de Santa Teresa i l’Escolàstica, l’any 1879 van ser declarades d’utilitat pública.
Es pot visitar les Fonts i una part de l’antic Balneari, per un preu molt accessible i per persona.
Recull de dades: Turisme Guilleries, Ajuntament de Sant Hilari Sacalm i Viquipèdia
La Font esta situada en el carrer de la Costa amb carrer Campet al costat d’unes escales. Construcció senzilla d’obra, amb una aixeta de polsador, l’aigua cau a una pica rectangular.
Us passo la relació de Fonts repartides pel municipi de Cercs. Algunes són de difícil de localitzar o d’accés.
El Balneari de la Font Picant està en la carretera GI-542, km 20,4 en Sant Hilari Sacalm.
Per poder visitar-ho i recorre la ruta de les 3 Fonts, cal que en la porta d’accés truqueu un timbre, us vindran els masovers i guardes de la finca, i preguntaran si voleu fer la visita a les fonts o també, a l’interior del Balneari.
Us faran pagar un import simbòlic,
m’entres mireu la placa que hi ha a la paret de l’edifici de la masoveria i que fa referencia a les aigües mineromedicinals.
Darrera d’aquesta casa hi ha uns esglaons que us portaran al recorregut de les Fonts.
La Casa dels masovers o porteria, consta de planta baixa i pis, on estan les dependències d’habitatge.
Entre aquesta caseta i l’edifici del Balneari hi ha un ampli aparcament,
Us cal sortir des de Ribes de Freser per la carretera GIV -4714 direcció al petit poble de Campelles, i necessitareu desviar-vos per la GIV-4714, una vegada al poc de passar per la Casa de Terrata, seguiu a l’esquerra per una pista fins La Baell.
A sota de la casa hi ha la Font, l’abeurador a la dreta i a l’esquerra el safareig.
Actualment, esta tot sec. L’aigua és per les necessitats de la finca i la casa.
fonts naturals, aigua, muntanya i més 