La Font d’avui, esta situada entre la casa rural del Castell i l’església de Santa Maria de l’Aguda de Torà.
Esta format per un bloc de pedra, al centre hi ha una aixeta polsador.
L’aigua cau a una allargada pica rectangular, en cada costat hi ha un petit seient de pedra.
Esta envoltada d’arbres i altres arbusts.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García-Carpintero
Com a continuació a l’article d’ahir del Laberint natural d’arbres Sant Fost que esta situat en l’avinguda d’Aragó de Sant Fost de Campcentelles,
si seguim al llarg d’aquesta avinguda podem conèixer més els jardins i arbres,
donat que en cada confluència dels carrers, es com si fora un jardí diferent.
També, es una barrera verda que forma l’espai central de l’avinguda.
Amb una varietat destacada d’arbres, arbusts i plantes.
Molts d’ells són destacats, amb troncs gruixuts i amb branques llargues.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero
El Parc de la Ciutat o dels germans Puig i Valls de Tarragona és un interessant lloc amb diferents arbres i un itinerari poètic i de joc (s’han de seguir les pistes per resoldre un enigma)[1] que el fa didàctic i apte per visitar-ho en família, tot i que hauria d’estar més cuidat.
Un lloc on pensaven trobar un espai d’ombra on descansar, però el que vam fer és fer volar la imaginació més enllà de les restes romanes i la necròpolis que ens havien ocupat tot el matí.
En una de les entrades trobem una guingueta que ens remet al segle XIX, el temps en que es va conformar aquest jardí amb voluntat, especialment per part de Rafael Puig i Valls, de mostrar bellesa i coneixements, posant noms als diferents arbres i arbusts.
Els pins, fàcilment identificables, amb el poema d’Olga Xirinacs sobre pinyons i pinyols, ens donen la benvinguda.
Uns bancs sota uns plataners ens conviden a seure una estona, però la curiositat ens mou i decidim seguir amb els sentits oberts per si ens troba el cantar dels ocells d’aquell cartell.
Arbres amb molta ombra, als que no gosem donar nom, on un grup d’adolescents xerra i descansa i allí trobem el conte del mussol i la merla i recordem els contes del doctor mussol que un pare explicava a unes filles alienes fent-les sentir l’estima i la cura envers les criatures necessitades.
Davant de la Quinta de Sant Rafael, el lledoner monumental i el poema de la nena que salva el cargol,
i la palmera de ventall, enfilant-se pretensiosa i tafanera per damunt de tota la resta que l’envolta, i allí, al costat de la casa, el pou, que sempre ens atrau, com aquell del pati de la infantessa.
La gran olivera, les alzines amb aquell poema que ens invita a abraçar-nos a un arbre i,
com no, unes restes de les que Tarragona va plena, la d’una vil·la romana amb la seva necròpolis.
El passat més recent amb unes escultures que ja no hi són i aquell antiquíssim de la Tarraco Imperial que va entrar en crisi, es mostra aquí, entre la realitat incerta d’un avui que vol, sense saber com fer-ho, tornar a la natura i als valors de la cura que ens humanitzen.
Sortim per la que sembla ser l’entrada principal i fem fotos del plànol del parc i de la reixa d’una finca que ens vol mostrar, més enllà de l’edifici de la Quinta, el que seria aquell jardí quan la il·lusió i dedicació dels seus habitants era viva.
[1] https://www.tarragona.cat/neteja-i-medi-ambient/fitxers/altres/plafons-itinerari-poetic-parc-de-la-ciutat
Text i Fotografies : Mª Àngels Gárcia-Carpintero
El Parc Canals i Nubiola s’accedeix pel Camí del motor, s/n de Sant Esteve de Sesrovires.
Es un espai natural, cedit a l’Ajuntament de Sant Esteve Sesrovires per la família Canals i Nubiola, és considerat el pulmó verd del municipi.
La zona de pícnic, consta de 14 taules i bancs de pedra repartides en una explanada amb moltes ombres.
I amb les barbacoes, el circuit esportiu el configuren com un espai ideal per gaudir del lleure i l’esport.
És, a més, el punt d’inici i final de la Ruta Verda. ( Que ja us vaig presentar)
El Parc Canals i Nubiola compta amb vegetació molt variada, tant d’arbres com arbusts i plantes de bosc.
Disposa d’una zona equipada amb 8 barbacoes, d’una àrea de pícnic i una zona de jocs infantils.
Les barbacoes disposen de tot un seguit de mesures per evitar el risc d’incendis.
El parc és un entorn d’interès natural i paisatgístic del municipi i, per tant, cal tenir-ne cura i ser especialment respectuosos amb els seus valors.
Per aquest motiu és important respectar un seguit de normes bàsiques d’ús:
– Respecteu l’espai
– No encengueu foc fora de les barbacoes
– No llenceu burilles enceses
– No llenceu focs d’artifici al recinte del parc
– Deixeu la zona neta i endreçada després del seu ús
– Recordeu apagar sempre les brases un cop hàgiu acabat
– Respecteu els altres usuaris i la tranquil•litat dels veïns i veïnes
El Parc Canals i Nubiola compta amb un circuit esportiu d’1 km. que recorre part d’aquest entorn natural.
El circuit permet combinar exercicis aeròbics, com córrer o caminar, amb exercicis de manteniment muscular mitjançant elements de fusta distribuïts al llarg del recorregut i
que contribueixen al desenvolupament físic i al benestar corporal de totes les persones que gaudeixen de l’esport a l’aire lliure.
Per a mes informació podeu accedir a som de Pícnic:
http://somdepicnic.blogspot.com/2015/07/area-recreativa-del-parc-canals-i.html
Us invito a visitar aquest Parc poc conegut per la gent que no sigui del municipi o propers.
Recull de dades: Ajuntament de Sant Esteve de Sesrovires
Adaptació al Text : Ramon Solé
Fotografies pel Blog : Mª Àngels Garcia – Carpintero
El Parc de l’ermita del Sagrat Cor de Jesús, esta situat en l’avinguda de Can Boada del Pi, amb Ronda de Ponent i carrer de Dos de Maig de Terrassa.
L’Ermita és de petites dimensions, d’una nau i amb coberta amb volta parabòlica de maó pla.
L’absis, hexagonal, està cobert amb tres voltes apuntades que s’intersequen amb la nau mitjançant arestes, i amb una finestra d’arc apuntat a cadascun dels tres pinyons de les parets de l’absis.
L’obra és de maó i estucada de color blanc, vorejada amb un sòcol fet amb còdols.
La façana principal presenta un campanar de cadireta sobre la porta d’accés, que resta amagada per la construcció adossada posteriorment i a continuació de la nau que li resta qualitat.
Està situada al damunt d’un turonet artificial, provocat pels rebaixos del terreny.
En tot el Parc i donant la volta al turó, es va enjardinar amb diferents rampes accessibles i amb una diversitat d’arbres, arbusts i plantes diferents.
No massa abundants d’arbres, els necessaris per contemplar aquesta petita ermita des de tots els angles visibles.
Disposa d’algun Pi, Lledoner, olivera jove, i altres tipus d’arbres, 
així en la part que dona al carrer de Dos de Maig, moltes plantes de jardí, 
que donant la impressió, que van ser ficades pel veïnat fa anys en rere.
És un Parc tranquil, molt solejat que mancaria algun seient mes, donat que tots estant a dalt i al costat de l’ermita i font de xarxa pública.
Text i Fotografies : Ramon Solé
La masia de Can Cortès, està situada en el camí Reial, 56 de Palau-Solità i Plegamans.
La masia de Can Cortès és un edifici del segle XVIII amb finestrals gòtics i pedra treballada. Destaquen les golfes sota teulat, amb un element on es penjava la corriola per pujar fardells, i una finestra rectangular emmarcada i amb ampit. La coberta és de teules àrabs.
Actualment, es la seu de la Casa de Cultura.
L’edifici està rodejat per un senzill però ben cuidat jardí, on es realitzant diversos actes durant l’any.
Trobem dins d’aquest jardí, un llac i un desmai al seu costat, com una diversitat d’arbres, com alzines, oliveres, roure, lledoner…
i es complementa amb altres arbres, arbusts i plantes amb flors.
Disposa d’un espai per a nens amb jocs.
També, distribuït pel jardí, nombrós bancs per prendre el sol o llegir un bon llibre.
És un lloc molt tranquil que hi va a passar l’estona la gent de la població
Text i Fotografies : Ramon Solé
fonts naturals, aigua, muntanya i més 