Avui destaquem: La Font de les Heures de Sant Fost de Campsentelles

Publicat el 29/06/2025 per Rasola

La Font de les Heures esta situada al Torrent de Sant Fost, davant de Can Lledó, l’accés per unes escales, es pel carrer de les Heures, davant del número 5 de Sant Fost de Campsentelles.

Historia:

El topònim s’origina a partir de la vegetació que des d’antic envoltava aquest indret ombrívol, freqüentat no només per excursionistes i les escoles, sinó que durant molts anys fou el centre de reunions i tertúlies polítiques, culturals i socials.
Neix d’una mina d’aigua del torrent de Can Boc.
L’aigua també era aprofitada per les hortes dels voltants.
L’any 2005, membres de l’Associació de la Canaleta arranjaren l’espai recuperant la font i arranjant el brollador.
L’any 2018, l’Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles va dur a terme unes obres de neteja, desbrossat i arranjament de l’accés amb la construcció de varis esglaons de rajola, restaurà els mur i col·locà una tanca de fusta.

La font de les Heures està situada a la llera esquerra del Torrent de Sant Fost, davant del mas Lledó. L’accés es fa pel mateix carrer que porta el nom de la font. En apropar-s’hi, s’observen tres alzines de dimensions considerables. Un senyal amb el nom de la font, d’aigua potable, ens indica la seva presència. Deixant-lo enrere, de seguida ja veiem un muret de pedra amb una barana de fusta i uns esglaons que hi menen directament.

En arribar, a mà dreta, s’observa un clot al qual s’hi accedeix a través de dos graons enrajolats. Un broc envoltat de travertí i molses deixa entreveure un fi rajolí d’aigua que canalitzat per sota el paviment enrajolat, es perd cap el torrent. El marge està reforçat per un mur de pedra i maó collat amb morter, per damunt del qual sobresurten les soques d’alzines centenàries. Al costat hi ha el registre, una paperera i el nom de la font, realitzat amb acer-corten i un seguit de grafits realitzats amb retolador que desmereixen l’indret.

Al davant mateix, dos graons més permeten accedir al torrent, en una zona rocosa que presenta diferents desnivells.

Observacions:

Reproduïm el text pintat en una xapa metàl·lica que es podia llegir en arribar a la font, datat el 1870 i que es conserva al mas Lledó: “FONT DE LAS EURAS / ENTRE LES HEURES DE AQUET /TORREN ME TROVAREU VENIU / ME A VEURE / ESTIC DIPOSADA A DA / BEURE QUI PASA QUE TE SET / PERÒ QUE NO MARCHI CAP / DISTRET SENSE DIR-ME / ADÉU FON DE LAS EURAS / ANY 1870”.

Recull de les dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.: Jordi Montlló Bolart

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

’

Avui destaquem: La Font del Metro de Sant Martí de Sesgaioles

Publicat el 20/04/2025 per Rasola

Respon

La Font del Metro esta situada en la Plaça d’Emili Donadeu de Sant Martí de Sesgaioles.

Historia:

Un cartell en la mateixa font, explica: “ ran de torrent, hi havia un pou i unes piques on hi portaven els animals a abeurar cada dia al migdia després del treball. Quan es van fer les obres de remodelació, el conjunt es va enderrocar.
Al seu lloc s’hi va construir la font actual que, per cert, no tenia nom.
Va ésser la Coloma, esposa del Vila, que fixant-se en les escales que havia de baixar cada vegada per anar a omplir la galleda, les va comparar amb les del metro de Barcelona. Això va quallar entre els vilatans i d’ací “La Font del Metro”.

Font urbana oberta per sota del nivell de circulació de la Plaça d’Emili Donadeu. S’hi accedeix per unes escales, la font queda enclotada i definida per tres murs de carreuons i dues banquetes de pedra. El broc es troba a la paret frontal segons es baixa per l’escala i l’aigua desguassa directament al torrent. Una barana tanca l’estructura de la font en tot el seu entorn.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.: Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García Carpintero

Avui destaquem: La Font de l’Esquerrà de Monistrol de Montserrat

Publicat el 12/01/2025 per Rasola

Respon

Per visitar a la Font de l’Esquerrà, us cal situar-vos en l’aparcament de l’estació de l’Aeri de Montserrat,

cal resseguir la barana esquerra fins a donar amb un camí que baixa al riu Llobregat

fa pendent fins a una pista ampla, on girarem a la dreta

i anireu seguint el camí paral·lel al riu Llobregat en direcció al nucli urbà de Monistrol.

Arribareu de seguida a la font de l’Esquerrà,

situada a tocar de la paret de la muntanya, un cartell ens ho fa saber.

És una Font molt senzilla, com que ha plogut aquests últims mesos,

presenta un rajolí d’aigua.

A penes hi ha un tub, subjecta per unes roques.

En la fotografia de 2009, podem veure que disposava d’un tub gran.

Si seguiu pel camí, en uns vint minuts més arribareu a les primeres cases de Monistrol de Montserrat, tot pujant per una rampa que ens permetrà accedir al nucli urbà i enfilar cap a la plaça dels Països Catalans.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García-Carpintero

Avui destaquem: La Font de l’Esparc d’Olot

Publicat el 29/11/2024 per Rasola

Respon

Per anar-hi hem de sortir de la mateixa pista de la que baixa el corriol que va a la Font de las Feixes, (Mirar article amb data 28/04/2019)

Als pocs minuts veiem, a l’altra banda de la muntanya, la masia Esparc

i un camí que hi porta, amb una barana.

Just després trobem un camí que baixa cap a la riera.

Aquesta en general amb poca aigua, anem cap a la dreta

des de la cruïlla, la font és a la esquerra.

La Font té la seva estructura molt deteriorada,

no es gaire gran i pot estar mig tapada per la vegetació, per això cal anar amb compte de no passar-nos de l’indret.

D’un forat a la paret mena l’aigua i a la seva dreta n’hi ha una petita pica estreta i allargada.

No disposa quasi d’aigua, i menys en època de sequera.

Per arribar a la Font us serà una mica difícil al no conèixer-ho.

Text: Dora Salvador i Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

Avui destaquem: La Font Ciment de Sant Vicenç de Castellet

Publicat el 27/10/2024 per Rasola

Respon

Per arribar-nos a la Font del Ciment, cal que ens situem al carrer de Joan Cadevall, on surt el carrer de Pujada del Ciment de Sant Vicenç de Castellet.

En aquest punt on hi ha unes pedreres,

seguirem uns esglaons amb barana, que ens ajudarà a pujar un turó amb bosc.

Seguirem un camí, fins arribar a la Font,

esta situat a la part esquerra, tot pujant per un sender uns metres i per uns esglaons.

Hi ha un cartell que ens indica que l’aigua no te garantia sanitària.

Es una font molt senzilla, el tub es gruixut i

l’aigua cau a una pica gran, que a la vegada el protegeix.

No fa massa temps que ha sigut arranjada.

L’aigua sobrant baixa per un canaló i la dona mes a vall a una petita basseta i

es com un abeurador per a gossos i/o per altres animals.

És una zona de no massa vegetació a prop de Sant Vicenç de Castellet, freqüentada per fer un passeig i/o per portar el gos.

En algun punt podrem contemplar vistes de Montserrat i de les rodalies.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Pou de Cal Marcet de Matadepera

Publicat el 08/08/2024 per Rasola

Respon

El Pou de Cal Marcet, està situat en el carrer de Sant Joan, núm. 6 de Matadepera.

Historia:

La llicència d’obres d’aquesta torre és la més antiga que es conserva a l’Arxiu Municipal de Matadepera (AMMAT) i és del 6 de desembre de l’any 1895.
Va a nom de Miguel Marcet. I l’arquitecte que el signa és Lluís Muncunill.
L’any 1941 s’hi van fer reformes que comportaren un recreixement en planta i un augment de l’alçada del mirador.
Lluís Muncunill (Sant Vicenç de Fals, 1868 – Terrassa, 1931), és un referent de l’arquitectura modernista, sobretot pel que fa a l’arquitectura industrial, esdevenint un gran especialista del maó pla i els tirants de ferro.

Pou situat en l’angle nord-est del pati de la casa, que servia antigament d’abastiment d’aigua a la casa de Cal Marcet i que té una torre de planta circular construïda de maó massís i coronada amb una barana metàl·lica.

Hi ha un accés fet de graons de ferro per l’exterior. La portella inferior està coronada per un arc apuntat.

La porta és de planxa de ferro que porta retallada la data de 1897. L’Accés és Restringit.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa: Jordi Montlló Bolart

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Les Roques Blaves d’Esparraguera – Part 2ª #

Publicat el 11/06/2024 per Rasola

Respon

Ahir us vaig presentar la 1ª part de Les Roques Blaves, avui ho farem des del mirador de can Roca d’Esparraguera.

Les Roques Blaves són un aflorament geològic situades al llarg de la Riera del Puig, a Esparreguera. Les dimensions aproximades són d’una amplada d’uns 100 metres i una longitud d’1 kilòmetre. Es troba a prop del Geoparc de la Catalunya Central. Està format per roques de falla (farina de falla) que són el resultat de la transformació de les roques preexistents del Paleozoic: esquists i pissarres (llicorella) de quasi 300 milions d’anys (Ordovicià) durant la formació d’una falla, farà prop de 10 milions d’anys (Miocè).

Les forces tectòniques produeixen la trituració del material i la fractura fràgil de les roques preexistents en la zona de la falla. Quan el material resultant té el gra fi forma l’anomenada farina de falla que es caracteritza per ser una roca tova, amb baixa cohesió i fàcilment erosionable (formació de xaragalls). La pressió, la temperatura i la presència d’aigua han modificat la textura i li han atorgat el color particular, en aquest cas gris-blavós. Des del punt de vista geològic l’indret és igual al de les Ribes Blaves situades entre Olesa de Montserrat i Viladecavalls, a uns 5 km de l’aflorament d’Esparraguera.

La forma actual de les Roques Blaves és causada pels agents erosius, que han anat dibuixant xaragalls, que en alguns punts poden arribar a ser de fins a 20 metres de longitud i entre 2 i 3 metres de profunditat.

Per contemplar aquesta meravella natural, us cal que aneu al mirador de can Roca.

Cal anar a la zona Industrial de can Roca i d’allí a l’antiga masia on deixareu el vehicle, i us cal seguir a peu per un curt itinerari fins el Mirador.

En un bon tros d’aquest espai hi ha una barana feta de troncs, per evitar accidents,

En un punt estratègic, un seient, que mira tot l’espai natural que hi ha en aquesta vall.

Si mireu en aquest punt, veureu en mig d’un gran pinar, que sobresurten Les Roques Blaves,

és un indret de gran bellesa !

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Bassa de can Morros de Rajadell

Publicat el 21/05/2024 per Rasola

Respon

Aquesta bassa de can Morros esta al costat del camí de Valldòria i a uns 170 m. al NO de Can Morros de Rajadell.

Historia:

Cal Morros és un mas del segle XVII o XVIII (tot i que té origen medieval) que als segles XIX i XX fou ampliat i convertit en una gran explotació agropecuària.
A la part posterior es va construir un gran edifici residencial, possiblement per a parcers, que recorda a petita escala la colònia de parcers construïda i no estrenada de can Dalmau.
Com a can Dalmau, s’hi construí, segurament a finals del segle XIX o a principis del XX, una gran bassa per a regar els camps.

Gran bassa circular que forma part d’un complex d’infraestructura hidràulica d’un gran interès.

La bassa recollia l’aigua pluvial provinent dels recs de les vinyes per dues entrades.

Una xarxa de rases recollia les aigües pluvials d’una extensa superfície per confluir a l’entrada de la bassa.

Poc abans d’entrar a la bassa l’aigua passava per dos dipòsits que filtraven el llot. Aquesta bassa té una sortida que portava l’aigua fins la casa de Can Dalmau per una canalització.