El Bosc del camí a can Salado, esta al nord de la Colònia, a l’est de la urbanització de Cesalpina i direcció al conjunt de cases que formen can Salgado i Torre Forés.
Molta gent de la població i urbanitzacions properes, fan aquest bonic camí com si fora un passeig matinal,
Podem veure acompanyats o amb el gos, ciclistes a munt i a vall…
El camí va vorejant el bosc, no gaire frondós, però si que destacant alguns arbres,
sobre tot pins, per la serva alçada i corpulència.
També podem apreciar una gran palmera junt a la casa.
Per fer aquest itinerari entre un bosc ple d’Alzines, us caldrà situar-vos en la rotonda de la Plaça Rotary internacional de Sant Cugat del Vallès, on hi ha un dels accessos al Parc de Collserola.
Inicieu el camí principal direcció a can Borrell, de lluny veureu el Pi d’en Xandri,
però, veureu un cartell que indica “la Rambla de can Bell”,
cal deixar el camí principal per seguir un corriol que entra al bosc que forma com un túnel de vegetació i que cal seguir…
veureu que en cada costat del corriol anireu veien alzines velles i joves,
fa de bo caminar, passareu a tocar de Torre Negre,
aviat anireu a parar al camí d’accés a la finca, però amb direcció a can Bell, el camí ja es més ample que us portarà a la carretera de la Rabassada o a can Bell.
El Bosc de Volpelleres és la principal zona verda del barri del mateix nom.
Aquest entorn natural està a tocar d’infraestructures com els ferrocarrils, l’autopista, centres formatius i els habitatges del Barri.
Antigament, a principis del segle XX, sols tenia a les seves rodalies la masia (derrocada) i els seus camps.
El Bosc conté arbres com alzines, roures, pins entre altres i vegetació pròpia de bosc mediterrani.
Es constantment visitat per la gent del barri o d’altres de Sant Cugat i d’altres poblacions dels voltants.
Ens trobarem, gent caminant solitària, corren, passejant familiarment, donant un vol amb el gos, algun ciclista… tots aprofitant l’ombra dels arbres.
Durant l’estiu es un punt destacat per la frescor, per això està indicat com Refugi climàtic, disposa de seients a les entrades del bosc. Però… a l’hivern curiosament hi fa menys fred, que fora del Bosc.
Aquest Bosc hi ha que cuidar-lo, protegir-lo pel bé de totes i tots.
El bosc de Volpelleres és un bosc mediterrani centenari d’una extensió aproximada de 15 ha. entre els barris de Coll Favà, Sant Domenec i Volpelleres de Sant Cugat del Vallès, Catalunya. És un hàbitat d’interès comunitari a més d’un bosc singular segons un estudi de la Àrea Metropolitana de Barcelona en col·laboració amb el CREAF.
Història i ocupació humana
La petjada humana és evident a l’entorn del bosc, tant per la modificació del paisatge, com per la presència de construccions tant modernes com antigues que s’hi troben.
Per sota del bosc, en paral·lel al torrent transcorre la Mina dels Monjos que antigament proveïa aigua al Monestir de Sant Cugat a través del Pont de Can Vernet. Es tracta d’un element d’interès cultural a la ciutat.
Les fotografies aèries de mitjans del segle XX mostren com el bosc, envoltat de camps de cultiu, estava reduït a la zona adjacent al torrent fins a finals dels anys 70, quan s’observa la proliferació de pins als terrenys anteriorment usats per a cultius.
L’any 1706 es va construir la masia que li dona el nom al bosc, la Masia de Can Vulpalleres que es va enderrocar l’any 1973.
L’any 1975 va entrar en funcionament la segona escola de Sant Cugat, que avui coneixem com a Pins del Vallès.
L’any 1987 es va inaugurar el CAR i el 1988 va començar a funcionar el seu propi institut, l’INS Centre d’Alt Rendiment Esportiu.
L’any 2002 s’aprovava la modificació urbanística del barri de Volpelleres malgrat les reivindicacions ecologistes.
L’any 2007 es va realitzar una modificació puntual del PGM per complir amb una sentència del TSJC contra la modificació del PGM del 2002 i per garantir “la preservació de la qualitat ambiental del bosc de Volpelleres; la garantia de màxima protecció dels arbres existents a la zona, especialment els roures, alzines i pins exemplars”.
Al gener de 2010 es va inaugurar en ple bosc un circuit de cros de 1.500 m. dissenyat per tècnics del Centre d’Alt Rendiment.
L’any 2011 es va realitzar una ampliació del CAR per acollir un nou mòdul esportiu.
L’abril del 2017 es va començar a construir l’institut Leonardo da Vinci no sense l’oposició d’un grup de santcugatencs per ubicar-se a l’entorn del bosc de Volpelleres. Al juny del mateix any s’aprova al Ple una moció institucional sobre la protecció del Bosc de Volpelleres.
L’agost del 2019 es va pavimentar el camí del bosc que constituïa el circuit de cros i es va construir una “caseta de manteniment”. Des d’aleshores els serveis de parcs i jardins bufen les fulles del camí del bosc periòdicament.
L’escola La Mirada, que des del 2016 imparteix les classes en mòduls al barri de Volpelleres, estava previst que es construís dins l’entorn del bosc, en un terreny erm adjacent a l’Institut Leonardo da Vinci. El 2020 es va anunciar la nova ubicació per a l’escola La Mirada, uns metres més al nord, a la zona boscosa. Això va provocar la manifestació al ple d’Extinction Rebellion i la formació de la plataforma SOS Bosc que juntament amb ADENC treballen per evitar que l’escola es construeixi al bosc.
Al gener 2021 L’Oficina Territorial d’Acció i Avaluació Ambiental emet un informe desfavorable a l’emplaçament de la Mirada.
Al novembre 2022 es paralitzen els treballs que havien començat al bosc per començar la construcció de l’escola. El Jutjat Contenciós de Barcelona va acceptar les mesures cautelars per a un dels recursos presentats pels col·lectius ecologistes.
El bosc de Volpelleres és un petit bosc amb característiques molt similars a les del veí parc natural de Collserola. Es situa al voltant del torrent del mateix nom que antigament proveïa d’aigua al Monestir de Sant Cugat mitjançant la Mina dels Monjos.
En el cor del bosc, en les proximitats del torrent de Volpelleres es concentra la vegetació de ribera, de gran valor ecològic.
Amb el temps s’ha incorporat al conjunt arbori original les terres anteriorment ocupades per cultius, que en l’actualitat presenten una vegetació formada principalment per pins “Pinus halepensis”.
El bosc es troba delimitat per dos vials a la seva zona nord-oest: l’avinguda de la Via Augusta, situada al nord, i el carrer Alfons d’Aragó a l’oest, on hi ha l’actual entrada al recinte. Al sud del parc trobem la línia ferroviària de Rodalies de Renfe R8 (Granollers – Martorell), que discorre paral · lela a la Ronda Nord de Sant Cugat.
El límit est correspon topogràficament amb el llit del torrent de Volpelleres, a l’altra banda del qual trobem diversos edificis d’equipaments pertanyents al CEIP Pins del Vallès i al Centre d’Alt Rendiment Esportiu.
Hererència del seu passat agrícola són alguns exemplars puntuals d’arbres fruiters com oliveres, ametllers i figueres.
La varietat d’ambients (bosc mediterrani, de ribera, pineda i zones obertes) propicia el fet que la població animal sigui diversa i abundant. Mitjançant càmeres de fototrampeig s’han pogut observar la presència dels mamífers nocturns del parc: la guineu, la geneta, el senglar i el toixó.
Per arribar-nos a la Font del Ciment, cal que ens situem al carrer de Joan Cadevall, on surt el carrer de Pujada del Ciment de Sant Vicenç de Castellet.
En aquest punt on hi ha unes pedreres,
seguirem uns esglaons amb barana, que ens ajudarà a pujar un turó amb bosc.
Seguirem un camí, fins arribar a la Font,
esta situat a la part esquerra, tot pujant per un sender uns metres i per uns esglaons.
Hi ha un cartell que ens indica que l’aigua no te garantia sanitària.
Es una font molt senzilla, el tub es gruixut i
l’aigua cau a una pica gran, que a la vegada el protegeix.
No fa massa temps que ha sigut arranjada.
L’aigua sobrant baixa per un canaló i la dona mes a vall a una petita basseta i
es com un abeurador per a gossos i/o per altres animals.
És una zona de no massa vegetació a prop de Sant Vicenç de Castellet, freqüentada per fer un passeig i/o per portar el gos.
En algun punt podrem contemplar vistes de Montserrat i de les rodalies.
construït molt probablement al segle XIV amb pedra de Campanyà per portar aigua des de la «mina dels Monjos» a Can Vullpalleres al monestir de Sant Cugat i la part baixa de la vila.
El pont de can Vernet creua el torrent de Can Cornellera.
La humitat de l’entorn de la riera fa que s’hagi format a la llarg del temps per un bosc de ribera,
amb arbres de dimensions destacables,
amb troncs gruixuts i alts,
i una vegetació molt verda i diversa.
S’ha respectat i creat un petit parc, molt visitat per la gent dels barris propers.
En un punt d’aquest parc, encara podem veure algun Pou,
l’aigua es feia servir per regar el conreu que allí havia a principis del segle XX.
Podem recorre el perímetre del camp de golf per camins amb bosc de Can Bonvilar.
També, anar pel torrent de la Betzuca que en aquest indret esta en general sec.
La seva vegetació és una mostra de les adaptacions a les condicions climàtiques de la regió mediterrània, com fullatge perennifoli, arbres de mida discreta i abundància arbustiva.
És un bosc de tipus mixt de pins, roures i alzines que evolucionen cap a alzinar o alzinar amb roures.
Podem veure l’ambient de l’espai agrícola, en els que s’hi cultiven cereals de secà o farratges,
en alguns marges resten encara alguns fruiters de secà com ara ametllers o oliveres.
La comunitat de vegetació de ribera es limita als marges de la llera, amb alguns exemplars aïllats d’àlber i de pollancre i petits nuclis d’om.
Front l’entrada del Glof i de can Bonvilar, hi ha una zona de descans.
Allí han posat un cartell informatiu sobre els animals lliures existents de la zona,
amb normes de civisme i respecta a la natura.
Els dies festiu està obert el centre de informació de can Bonvilar.
En la rotonda de la confluència de l’Avinguda de les Corts Catalanes amb l’Avinguda del Pla del Vinyet, de Sant Cugat del Vallès, en un costat surt el camí que va a can Borrell i altres llocs del Parc de Collserola.
A pocs metres a la dreta surt el camí que a peu o bicicleta, porta a Torre Negre.
Tot passant per camps i bosc, no es fa massa llarga.
S’arriba els rodals de La Torra Negre, no s’hi por accedir a la Finca, disposa d’una tanca.
En l’explanada de sota de l’edifici, hi ha el Pou.
fonts naturals, aigua, muntanya i més 